894 resultados para quality teaching
Resumo:
BACKGROUND: Standard indicators of quality of care have been developed in the United States. Limited information exists about quality of care in countries with universal health care coverage.OBJECTIVE: To assess the quality of preventive care and care for cardiovascular risk factors in a country with universal health care coverage.DESIGN AND PARTICIPANTS: Retrospective cohort of a random sample of 1,002 patients aged 50-80 years followed for 2 years from all Swiss university primary care settings.MAIN MEASURES: We used indicators derived from RAND's Quality Assessment Tools. Each indicator was scored by dividing the number of episodes when recommended care was delivered by the number of times patients were eligible for indicators. Aggregate scores were calculated by taking into account the number of eligible patients for each indicator.KEY RESULTS: Overall, patients (44% women) received 69% of recommended preventive care, but rates differed by indicators. Indicators assessing annual blood pressure and weight measurements (both 95%) were more likely to be met than indicators assessing smoking cessation counseling (72%), breast (40%) and colon cancer screening (35%; all p < 0.001 for comparisons with blood pressure and weight measurements). Eighty-three percent of patients received the recommended care for cardiovascular risk factors, including > 75% for hypertension, dyslipidemia and diabetes. However, foot examination was performed only in 50% of patients with diabetes. Prevention indicators were more likely to be met in men (72.2% vs 65.3% in women, p < 0.001) and patients < 65 years (70.1% vs 68.0% in those a parts per thousand yen65 years, p = 0.047).CONCLUSIONS: Using standardized tools, these adults received 69% of recommended preventive care and 83% of care for cardiovascular risk factors in Switzerland, a country with universal coverage. Prevention indicator rates were lower for women and the elderly, and for cancer screening. Our study helps pave the way for targeted quality improvement initiatives and broader assessment of health care in Continental Europe.
Resumo:
A method of objectively determining imaging performance for a mammography quality assurance programme for digital systems was developed. The method is based on the assessment of the visibility of a spherical microcalcification of 0.2 mm using a quasi-ideal observer model. It requires the assessment of the spatial resolution (modulation transfer function) and the noise power spectra of the systems. The contrast is measured using a 0.2-mm thick Al sheet and Polymethylmethacrylate (PMMA) blocks. The minimal image quality was defined as that giving a target contrast-to-noise ratio (CNR) of 5.4. Several evaluations of this objective method for evaluating image quality in mammography quality assurance programmes have been considered on computed radiography (CR) and digital radiography (DR) mammography systems. The measurement gives a threshold CNR necessary to reach the minimum standard image quality required with regards to the visibility of a 0.2-mm microcalcification. This method may replace the CDMAM image evaluation and simplify the threshold contrast visibility test used in mammography quality.
Resumo:
OBJECTIVES: Beyond its well-documented association with depressive symptoms across the lifespan, at an individual level, quality of life may be determined by multiple factors: psychosocial characteristics, current physical health and long-term personality traits. METHOD: Quality of life was assessed in two distinct community-based age groups (89 young adults aged 36.2 ± 6.3 and 92 older adults aged 70.4 ± 5.5 years), each group equally including adults with and without acute depressive symptoms. Regression models were applied to explore the association between quality of life assessed with the World Health Organization Quality of Life - Bref (WHOQOL-Bref) and depression severity, education, social support, physical illness, as well as personality dimensions as defined by the Five-Factor Model. RESULTS: In young age, higher quality of life was uniquely associated with lower severity of depressive symptoms. In contrast, in old age, higher quality of life was related to both lower levels of depressive mood and of physical illness. In this age group, a positive association was also found between quality of life and higher levels of Openness to experience and Agreeableness personality dimensions. CONCLUSION: Our data indicated that, in contrast to young cohorts, where acute depression is the main determinant of poor quality of life, physical illness and personality dimensions represent additional independent predictors of this variable in old age. This observation points to the need for concomitant consideration of physical and psychological determinants of quality of life in old age.
Resumo:
L'objectiu del projecte ha estat la millora de la qualitat docent de l'assignatura Estructura de Computadors I, impartida a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (UPC) dins els estudis d'Enginyeria Informàtica, Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes i Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió. S'ha treballat en quatre línies d'actuació: (i) aplicació de tècniques d'aprenentatge actiu a les classes; (ii) aplicació de tècniques d'aprenentage cooperatiu no presencials; (iii) implantació de noves TIC i adaptació de les ja emprades per tal d'habilitar mecanismes d'autoavaluació i de realimentació de la informació referent a l'avaluació; i (iv) difusió de les experiències derivades de les diferents actuacions. Referent a les dues primeres mesures s'avalua l'impacte de metodologies docents que afavoreixen l'aprenentatge actiu tant de forma presencial com no presencial, obtenint-se clares millores en el rendiment respecte a altres metodologies utilitzades anteriorment enfocades a la realització de classes del tipus magistral, en què únicament es posa a l'abast dels alumnes la documentació de l'assignatura per a què puguin treballar de forma responsable. Les noves metodologies fan especial èmfasi en el treball en grup a classe i la compartició de les experiències fora de classe a través de fòrums de participació. La mesura que ha requerit més esforç en aquest projecte és la tercera, amb el desenvolupament d'un entorn d'interfície web orientat a la correcció automàtica de programes escrits en llenguatge assemblador. Aquest entorn permet l'autoavaluació per part dels alumnes dels exercicis realitzats a l'assignatura, amb obtenció d'informació detallada sobre les errades comeses. El treball realitzat dins d'aquest projecte s'ha publicat en congressos rellevants en l'àrea docent tant a nivell estatal com internacional. El codi font de l'entorn esmentat anteriorment es posa a disposició pública a través d'un enllaç a la web.
Resumo:
En el projecte de millora de la qualitat docent “Activem al filosofia del llenguatge” hi han participat 11 professors i professores de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Aquest grup de docents constitueixen la pràctica totalitat del professors que imparteixen regularment matèries de filosofia del llenguatge en les universitats catalanes. Aquest projecte ha consistit en dissenyar, elaborar i aplicar diferents eines que tenen per objectiu ajudar als alumnes a passar d’una actitud passiva de receptors de classes, a una actitud activa vers els continguts dels cursos troncals de filosofia del llenguatge. La contribució al canvi d’actitud del “rebre” al “fer” s’ha buscat amb la combinació de diferents propostes: la selecció de textos clàssics breus, importants i clars que els estudiants tenien que llegir i rellegir amb deteniment relacionats amb cadascun dels temes tractats en el curs i, vinculat a això, l’elaboració de “preguntes per a guiar la lectura” que ajuden als estudiants a centrar la atenció en els aspectes més pertinents i importants de cadascun d’aquests textos, l’elaboració de dossiers electrònics vinculats a cadascun dels diferents temes que es tracten en aquests cursos, l’elaboració per a cadascun dels temes de diferents exercicis i “preguntes de discussió”, la creació d’un fòrum de discussió electrònic, i la celebració de “jornades de debat” que es centraven en algunes de les “preguntes de discussió”. Hem pogut constatar la necessitat de trobar en el futur maneres d’aplicar les diferents eines que hem dissenyat de forma que els estudiants facin ús de forma encara més general d’aquestes eines.
Resumo:
El projecte s’ha desenvolupat, en quatre etapes: a) recollida de dades: competències professionals, característiques de la titulació en diferents universitats i tasses d’èxit avaluacions dels estudiants; b) anàlisi i reflexió sobre la informació recollida; c) realització d’una enquesta als diferents entorns professionals i sobre les millores que, a títol experimental, s’han introduït durant aquest període, en la docència i d) formulació d’una proposta de pla docent. Cal dir que superada la meitat de la durada del projecte, es va fer pública la fitxa corresponent a la titulació i per tant els seus criteris i indicacions ja s’han inclòs en la proposta. Quan als tres primers apartats i com a aspectes mes destacables, s’observa: dificultat per configurar l’ensenyament atesa la seva dualitat individu – aliment, l’existència d’un cert grau de discrepància quant a continguts, entre les propostes del professorat i els interessos analitzats des dels àmbits professionals, en funció de l’àrea de treball. D’altra banda, i ja concretament en relació amb la matèria analitzada (Bromatologia i Tecnologia dels aliments), s’observa una evident inadequació de la distribució de la matèria en assignatures en el vigent pla d’estudis, tant pel que fa a la seva ubicació temporal com d’alguns dels seus continguts. Quan a l’apartat d), es proposen els següents aspectes de tipus general: definir 4 blocs temàtics (química i bioquímica dels aliments, bases de tecnologia dels aliments, control d’aliments, integració i descriptiva d’aliments). Amb aquests blocs, s’haurien de poder configurar alguna/es assignatura/es, fins i tot conjuntament amb blocs generats a partir d’altres mòduls. Es proposen competències a assolir per a cadascun, metodologies docents aplicables i també, el disseny d’activitats de treball individual o en grup. Quant a les pràctiques, s’han de centrar especialment en el bloc corresponent al control de qualitat d’aliments, a un nivell adequat per als objectius de la titulació.
Resumo:
Aquest projecte ha aplicat algunes noves metodologies docents que seran imprescindibles per a la integració en l'EEES i, en particular, sistemes d'avaluació alternatius que puguin formar la base d'un sistema d'avaluació continuada per als continguts i adquisició d'habilitats que fins ara s'han aplegat en l'assignatura "Geografia Humana" de la llicenciatura de Geografia de la Universitat de Barcelona. A partir de la reflexió conjunta entre els membres de l’equip integrant del projecte sobre les competències i continguts que es desitja que adquireixi l'estudiant s'han dissenyat un conjunt de recursos per a l’avaluació: 1. exercicis individuals, destinats a valorar la capacitat d’estructurar idees, expressió escrita i gràfica, presentació etc. 2. treballs en equip, destinats a fomentar l’esperit de divisió del treball i de cooperació entre els estudiants i a mostrar el guany individual del treball col·lectiu. 3. proves objectives (tipus test), destinades a valorar l’adquisició de conceptes i de continguts bàsics. 4. preguntes d'autoavaluació, amb la finalitat que l’estudiant pugui fer el seu propi seguiment de l’adquisició de Coneixements. 5. qüestionaris d’autovaloració dels exercicis individuals i dels treballs en equip, amb l’objectiu que els alumnes reflexionin sobre el treball realitzat i que serveixin de base per a contrastar amb la valoració del professor. L’objectiu final és que l’estudiant pugui ser avaluat de manera contínua en el portafoli que recull el treball acumulat al llarg del curs. Tot i que el projecte s’ha basat en l’ús de l’eina dels “dossiers electrònics” de la UB, en el futur immediat els resultats obtinguts passaran a integrar-se en el Campus Virtual de la UB que utilitza la plataforma Moodle, les posibilitats tècniques de la qual permetran afegir una dimensió cooperativa més gran al treball avaluable (accés al treball dels grups, cooperació en la construcció de bases de dades, wikis editades pel conjunt de la classe etc.)
Resumo:
We investigate the role of earnings quality in determining the levels of segment disclosure, and whether and how better quality earnings and segment disclosure influences cost of capital. Using a large US sample for the period 2001-2006, we find a positive relation between earnings quality and levels of segment disclosures. We also find that firms providing better quality segment information, contingent upon good earnings quality, enjoy lower cost of capital. We base our empirical tests on a self created index of segment disclosure. Our results contribute to a better understanding of (1) the incentives for providing segment disclosures, and (2) how accounting quality (quality of segment information and earnings quality) is related to the cost of capital.
Resumo:
We develop a mediation model in which firm size is proposed to affect the scale and quality of innovative output through the adoption of different decision styles during the R&D process. The aim of this study is to understand how the internal changes that firms undergo as they evolve from small to larger organizations affect R&D productivity. In so doing, we illuminate the underlying theoretical mechanism affecting two different dimensions of R&D productivity, namely the scale and quality of innovative output which have not received much attention in previous literature. Using longitudinal data of Spanish manufacturing firms we explore the validity of this mediation model. Our results show that as firms evolve in size, they increasingly emphasize analytical decision making, and consequently, large-sized firms aim for higher-quality innovations while small firms aim for a larger scale of innovative output.
Resumo:
En el curs acadèmic 2007-2008 s'ha implementat l’autoavaluació formativa en les assignatures de Dret Financer i Tributari I i II de la Llicenciatura en Dret de la Universitat Oberta de Catalunya, com a conseqüència del Projecte de millora de la qualitat docent concedit per l'AGAUR l’any 2006. Es tracta d'unes assignatures en les quals se segueix des del curs acadèmic 2004-2005 un sistema d’avaluació continua enfocada per competències, amb molt bona acollida tant pels docents com pels estudiants. Mitjançant aquesta experiència docent, ideada com a complement de l’avaluació contínua, i que consisteix en l'elaboració d'activitats d’autoavaluació formativa de diferent tipologia enfocades per competències, es pretén ajudar l’estudiant a desenvolupar i millorar les competències d'ambdues assignatures de forma autònoma en el marc de l'Espai Europeu d’Educació Superior.
Resumo:
El present Projecte de millora de la qualitat docent subvencionat pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya dins del programa d’ajuts MQD-2006 convocades per l’AGAUR, s’ha desenvolupat amb els alumnes de primer de la Diplomatura de Turisme de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera (EUTDH) de la UAB durant el curs acadèmic 2006-2007, comptant amb la participació de l’equip docent així com amb la col·laboració i implicació directa de la direcció de l’escola. Aquest projecte parteix de la base que el desenvolupament de l’esperit emprenedor entre els estudiants és un pilar fonamental en la seva educació i preparació tant personal com professional per l’entrada amb èxit al mercat laboral. Així doncs, el fet que els estudiants mostrin més iniciativa individual així com més capacitat per buscar solucions als problemes d’una manera creativa i diferent, són aspectes bàsics d’aquest Projecte que preten, a llarg termini, repercutir en la societat, tot formant persones més emprenedores que aportin valor econòmic i social al sector turístic. Amb la finalitat d’assolir els objectius esmentats anteriorment es van realitzar una sèrie d’accions adreçades tant al professorat com a l’alumnat que portessin a canviar les actituds, comportaments i maneres de fer de la “metodologia docent tradicional”. En aquest sentit, s’han revisat les fitxes de les assignatures, tot adaptant les activitats existents o creant-ne de noves per tal de treballar les competències transversals relacionades amb el foment de l’esperit emprenedor. Tot i que aquests canvis són lents i difícils de mesurar, en general, s’ha pogut constatar com l’alumnat, en finalitzar el curs, mostra una major iniciativa, autonomía i independència i més capacitat per buscar solucions alternatives als problemes d’una manera creativa així com una actitud més favorable cap a la creació d’empreses que la que tenia al començament.
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcció de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i d’aplicació de les TIC a l’ensenyament de les diferents assignatures de la matèria d’Història de la Música a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a l’autoavaluació de l’alumnat a través d’un banc de preguntes segons el format de les proves psicomètriques (proves objectives en l’avaluació del rendiment acadèmic dels estudiants o d’elecció múltiple). 2) Arribar a disposar d’un extens banc de preguntes d’elecció múltiple i correcció objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mínims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluació del rendiment acadèmic. Entenem que l’avaluació ha de tenir utilitats diferents que van més enllà de la simple puntuació de l’alumnat. Ha de servir també per millorar la docència, per facilitar l’aprenentatge de l’alumne, per assegurar un nivell de competència mínim, per discriminar entre estudiants o per informar la pròpia institució. 3) Aconseguir que l’alumne, a través de l’autoavaluació, entengui que aquest tipus de proves són instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves d’elecció múltiple permeten tot un seguit d’opcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadístiques, índex de discriminació i de fer l’anàlisi d’items, tot permetent anar redefinint i millorant els ítems.
Resumo:
Els objectius estan orientats cap a l’assoliment dels criteris de qualitat i la seva adaptació a les característiques de la titulació. És a dir, en quina mesura les diferents activitats docents permeten assolir les competències definides en la titulació. En aquest sentit, a continuació es relacionen els objectius plantejats: 1. Fer el seguiment de la docència de les dues assignatures d’estudi del projecte. 2. Construir un protocol d’assegurament de la qualitat docent, en el marc de la titulació, que permeti el seguiment i l’aplicació a la totalitat de la titulació. 3. Establir els processos de control i assegurament de la qualitat docent segons els criteris d’aprenentatge de Bolonya. 4. Aquests objectius hauran de ser desenvolupats durant la docència de les matèries objecte d’estudi. Els procediments que es presenten en aquest treball se centren en l’avaluació experimental de dos indicadors centrals en cada una de les assignatures de la prova. Els resultats aconseguits en aquest projecte dintre de la Prova Pilot de la titulació de Publicitat i Relacions Públiques ens porten cap a dues direccions. Primerament, les primeres proves i els indicis obtinguts fins al moment permeten determinar que l’aplicació de la metodologia Bolonya demostra tenir una major potència docent en una de les assignatures analitzades “Introducció a la creativitat publicitària”, i que, a més, identifica el caràcter d’estudiants que més rendiment d’aprenentatge en treuen. En l’altra assignatura, els resultats encara no són concloents, tot i que s’endevina que manté el ritme de bons resultats que ja es mostraven d’inici. En segon lloc, els resultats analitzats permeten pensar que l’ús de la metodologia Bolonya no implica cap detriment docent i a més a més, permet treballar de manera millor les matèries. La present recerca, doncs, quantifica en quin grau s’estableix la progressió d’aprenentatge amb les activitats docents en la nova metodologia Bolonya expressat en aquest valor de potència docent.