1000 resultados para ossidazione parziale catalitica del metano rodio ceria allumina coprecipitazione
Resumo:
El presente proyecto tiene como zona de estudio el rea de Conservacin Arenal- Huetar Norte (ACA-HN), concretamente los cantones de Upala, Los Chiles y Guatuso. El propsito del proyecto es promover el desarrollo sostenible de la zona mediante los pilares de la educacin y la economa. Para ello se elabora un manual de educacin ambiental de la cuenca de ro Fro y as poder solventar algunas de las carencias en educacin que tienen los docentes de las escuelas de la cuenca hidrogrfica. Por otro lado, se diagnostica la cadena de valor sobre usos alternativos de la biodiversidad, especficamente zoocriaderos de mariposas diurnas, en los cantones de Upala y Los Chiles. Por ltimo, se trata la informacin de la zona de estudio con Sistemas de Informacin Geogrfica (SIG) para elaborar mapas que ilustren los proyectos anteriores y el proyecto sobre el diagnstico de la industria de turismo local.
Resumo:
En el present treball es determinen les espcies de peixos de la subconca del riu Quiroz i es coneix la distribuci daquestes espcies a la subconca segons la influncia de laltitut i la interacci de les activitats humanes en els cossos daigua. Aix mateix, sanalitza la qualitat de laigua de la conca. Es van capturar 258 individus de 13 taxons diferents i corresponents a 7 famlies en 20 punts distributs per tota la subconca mitjanant xarxes passives (gnguils i gamber), actives (rall) i ham. La major abundncia i riquesa despcies es dona a les parts baixes de la subconca la qual rep majors aportacions de nutrients daiges amunt i on les temperatures sn ms altes. La qualitat de laigua estimada mitjanant les concentracions de parmetres analitzats mostren un risc depidmies degut a les altes concentracions de coliformes associades a labocament daiges servides directament als cossos daigua.
Resumo:
La conca del riu Quiroz, al nord del Per, est influenciada per dues zones dendemisme daus i cont quatre rees importants per a la conservaci daus. Malgrat aix, la informaci sobre lavifauna present a la conca s poc coneguda ja que no sha realitzat, fins al moment, cap estudi avifaunstic del global de la conca. En aquest estudi shan mostrejat nou zones de la conca. A cadascuna sha valorat el potencial per al desenvolupament de laviturisme i la seva importncia per a la conservaci de les aus. A ms, sha calculat un ndex que permet valorar laviturisme i la conservaci conjuntament. Els mostrejos realitzats a la conca demostren la seva riquesa avifaunstica doncs, en una superfcie mostrejada de 684ha, shi han reportat 151 espcies de les quals 34 sn endmiques i 7 estan catalogades com a amenaades. Al llarg de la conca shan identificat tres zones amb una importncia ornitolgica per damunt de la resta. Suyo s la zona de la conca amb un potencial aviturstic ms elevat. ChinChin, el lloc amb ms importncia i possibilitats de dur a terme actuacions encaminades a la conservaci. Yanta, destaca en ambds sentits sent el desenvolupament de laviturisme la millor alternativa per garantir la conservaci de la zona i, en especial, la seva diversitat avifaunistica.
Resumo:
Aquest treball realitza una projecci del que ser el futur a curt termini del mitj publicitari dexterior. Sestudia amb profunditat lentorn socioeconmic present del mitj, aix com es realitza un recull de les opinions dels professionals del sector mitjanant entrevistes i enquestes. Aquestes dades sentrellacen amb un anlisis dels nous models de publicitat exterior, recopilant multitud dexemples. Aix es demostra com la relaci consumidor-mitj passar per la interacci a travs de la creativitat i la tecnologia.
Resumo:
Lincrement del turisme rural i la relaci directe amb lentorn s el que ha motivat lelaboraci d'aquest projecte. Lobjectiu del qual s fer un estudi de lestat ambiental dels 17 establiments de turisme rural (ETR) dels 47 ETR situats a lmbit dinfluncia del Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP). A partir del qual sanalitzar la viabilitat daplicar el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA).
Resumo:
Nuestra intencin en esta comunicacin est muy acotada. Se trata de hacer emerger las concepciones de tiempo y narracin (y, por tanto, de experiencia) propias del sujeto y de la cultura posmodernos en la observacin de un nmero por fuerza limitado de filmes, escogidos estratgicamente en el supermercado cultural globalizado. El criterio de seleccin de las pelculas sometidas a estudio ha sido triple: 1. Los realizadores de la obra son nacidos entre los aos 1967 y 1974, es decir, todos ellos son socializados dentro de un Occidente ampliamente influenciado por los presupuestos culturales del Mayo del 68, que creemos claves para entender la idiosincrasia o condicin posmoderna; 2. Los directores son, por lo menos, coguionistas de la obra, lo cual garantiza una mayor participacin e implicacin existencial tanto en cuanto a la forma como en cuanto al contenido del filme; 3. Gozan de un cierto prestigio y difusin en el mercado cultural globalizado, cosa que nos permite deducir que no son productos o fenmenos marginales en nuestra sociedad, ya que se puede reconocer un cierto grado de empata con el gusto del consumidor. Aplicando este criterio, y siendo conscientes de que el resultado podra haber sido otro distinto, hemos escogido doce films, intentando distribuir las muestras a estudiar entre USA y Europa (UK y Espaa). Entremos ya plenamente en el intento de mostrar cmo una cierta mutacin antropolgica propia de la Revolucin Cultural del Mayo del 68 se ha convertido en una constante cultural en nuestros tiempos, rastreable tambin en el producto cinematogrfico y en el modo en que en l se articula el tiempo a travs de la narracin.
Resumo:
En el permetre del parc es troben gran nombre dedificacions amb mancances de subministrament elctric per la gran dispersi de la poblaci de la comarca. Lobjectiu daquest estudi s desenvolupar un protocol per determinar la viabilitat de lenergia fotovoltaica en edificis allats i aplicar-la de forma pilot a dos edificis gestionats pels responsables del Parc Natural de lAlt Pirineu: el Centre de Logstica i Manteniment (CLM) i el Refugi del Fornet. Aquests han estat escollits per la seva representativitat com a edificis allats de la xarxa elctrica convencional. Sha elaborat una metodologia prpia, el Protocol dinstallaci denergia fotovoltaica en edificis allats de la xarxa elctrica. Sha realitzat una anlisi de sensibilitats del dimensionat fotovoltaic davant la modificaci de diversos parmetres rellevants. Aix ha perms determinar les caracterstiques ptimes de viabilitat per als dos edificis en estudi i el cost de la installaci fotovoltaica (17.183 el CLM i 164.815 el Refugi del Fornet). Els resultats obtinguts en els dos edificis pilot han mostrat el gran cost relatiu entre lenergia fotovoltaica i lenergia elctrica produda a partir de combustibles fssils.
Resumo:
Aquest treball t com a principal objectiu analitzar levoluci del sl urb als pobles de la Vall dneu, dins lmbit del Parc Natural de lAlt Pirineu. La Vall dneu, situada en el Pirineu axial catal, est formda pels municipis de lAlt neu, Espot, Esterri dneu i La Guingueta dneu, i amb un total de 24 poblacions, totes elles per sota la cota de 1500 m. A mitjans del segle passat, el conjunt de pobles de la Vall mostraven una homogenetat envers la seva grandaria i distribuci, on lalada no era un factor determinant. En les darreres dcades, la Vall dneu ha experimentat un creixement demogrfic i econmic, basat en el sector serveis (estacions desqu, turisme rural, esports daventura, etc.). Aquest gir econmic ha desencadenat un creixmenet de les poblacions, accentuat en els ltims anys. Aquest no ha estat homogeni, sin que sha focalitzat en determinades zones segons el perode. Aix, en els darrers anys, aquest creixement sha centrat en els pobles propers a les pistes desqu i segons les previsions del PTPAPiA per lany 2026, la tendncia seguir sent la mateixa.
Resumo:
La lectura de una serie de textos relativamente mal conocidos, tanto en la tradicin neoclsica como en la teoria del imperialismo permite reconstruir la trayectoria seguida por esos autores para explicar la situacin europea de 1840 en adelante. Un eslabn fundamental en la cadena de razonamientos resulta ser en ltimo trmino el papel de la agricultura (y despus de la mineria) y los limites que su lento desarrollo impone a la expansin del sistema en conjunto. En el esquema ricardiano, que es el punto de partida comn de las dos teorias consideradas, la escasez de tierras de calidad es el parrnetro ms relevante. En la versin neoclsica posterior, influida por la dotacin de factores que se da en los paises colonizados por Inglaterra, la renta de escasez se generaliza potencialmente a todos los factores, privando de base a la teora objetiva del valor-trabajo. En el desarrollo marxista de la teoria juegan un rol ms importante los vestigios feudales que siguen presentes en la agricultura capitalista europea y la incapacidad de sta para alimentar a costes bajos a una poblaci6n creciente.
Resumo:
Este proyecto tiene como objetivo disear un nuevo receptor SAR biesttico para el sistema SABRINA (SAR Bistatic fixed Receiver for INterferometric Applications) caracterizando el sistema que ya exista. El nuevo dispositivo deber cumplir con las caractersticas y requisitos del escenario teniendo en cuenta la potencia recibida y el ruido de cuantificacin de la tarjeta digitalizadora. Con este fin se introducen previamente conocimientos de teora RADAR y SAR. Adems, se deber compactar al mximo el sistema para conseguir un receptor autocontenido que facilite su traslado. Para tal fin se ha incorporado a la caja del receptor un sintetizador programable que acta de oscilador local de las cadenas de recepcin y una fuente de alimentacin que provee la tensin a todos los componentes activos del dispositivo. Por otra parte el proyecto ilustra las diferentes campaas de experimentos que se han realizado durante el periodo de trabajo.
Resumo:
El IRTA ha coordinado el desarrollo de un test de consumidores de nuevas variedades de manzana que se ha desarrollado dentro el programa de trabajo denominado Implementacin de nuevas variedades de manzana en base a las preferencias de los consumidores en el marco del proyecto europeo de investigacin ISAFRUIT. En este programa de trabajo han participado 14 instituciones de investigacin, universidades y empresas de Europa
Resumo:
L objectiu principal daquesta tesina s analitzar les estratgies de gesti de la m dobra en el mercat del treball domstic assalariat (TDA) en el context espanyol. Dins daquestes estratgies protagonitzades majoritriament per les dones-, sestudien aquelles que es basen en lexternalitzaci daquestes activitats, ja sigui a lesfera del mercat, lesfera pblica o lesfera semipblica. All que es vol veure s sota quines condicions sefectua aquesta externalitzaci, s a dir, si sefectua seguint unes pautes laborals (neo)servilistes, on limaginari del "criat" encara hi s molt present, o sefectua seguint uns criteris de "qualitat" i una voluntat de professionalitzar aquesta feina.