Análisis de la relación entre la accidentalidad y el incremento de trabajo en un proyecto de la construcción en Colombia durante los años 2012 y 2013

La construcción es una de las industrias que mayores accidentes laborales genera, en esta investigación se realizó un análisis retrospectivo para determinar si existe alguna relación entre la ocurrencia de accidentes y la fecha de entrega de una meta, debido al incremento en la cantidad de trabajo expresado por la cantidad de días y horas extras trabajados, se cuenta con información de la accidentalidad de cinco empresas constructoras de un gran proyecto vial en Colombia en los años de 2012 y 2013. Se analizó la información correspondiente a la nómina de las mismas empresas, con el valor de la nómina mensual, el valor de las incapacidades mensuales y la cantidad de trabajadores por cada empresa en cada periodo. El manejo de los datos se hizo con EXCEL y el análisis estadístico con STATA 11.1, se usó la correlación de Spearman para encontrar la relación entre la cantidad de accidentes acumulados y: la cantidad acumulada de días trabajados en cada mes, la cantidad acumulada de horas extras trabajadas mensualmente y el costo acumulado en porcentaje de la nómina mensual, encontrándose en todos los casos una relación lineal. Por otra parte, se realizó una prueba binomial para establecer la relación de la fecha de entrega de la meta con la accidentalidad 30 días antes y después, encontrando que la accidentalidad aumenta en la proximidad previa a la entrega de la meta

Fisimed : una herramienta informática (L.M.S.) para la ayuda en el proceso de enseñanza - aprendizaje de la Física Médica.

Monográfico con el título: 'Avances tecnológicos digitales en metodologías de innovación docente en el campo de las Ciencias de la Salud en España'. Resumen basado en el de la publicación

Una revisi??n actualizada del concepto de eLearning : d??cimo Aniversario

Resumen basado en el de la publicaci??n

Geo-habilitación de Gestores de Contenidos: CMSMap

El mundo del software está cambiando. El desarrollo de Internet y las conexiones de datos hacen que las personas estén conectadas prácticamente en cualquier lugar. La madurez de determinadas tecnologías y el cambio del perfil de los usuarios de consumidor a generador de contenidos son algunos de los pilares de este cambio. Los Content Management Systems (CMS) son plataformas que proporcionan la base para poder generar webs colaborativas de forma sencilla y sin necesidad de tener excesivos conocimientos previos y son responsables de buena parte de este desarrollo. Una de las posibilidades que todavía no se han explotado suficientemente en estos sistemas es la georreferenciación de contenidos. De esta forma, aparece una nueva categoría de enlaces semánticos en base a las relaciones espaciales. En el actual estado de la técnica, se puede aprovechar la potencia de las bases de datos espaciales para manejar contenidos georreferenciados y sus relaciones espaciales, pero prácticamente ningún CMS lo aprovecha. Este proyecto se centra en desarrollar un módulo para el CMS Drupal que proporcione un soporte verdaderamente espacial y una interfaz gráfica en forma de mapa, mediante las que se puedan georreferenciar los contenidos. El módulo es independiente del proveedor de cartografía, ya que se utiliza la librería Open Source de abstracción de mapas IDELab Mapstraction Interactive. De esta forma se aúna la independencia tecnológica con la gestión verdaderamente espacial de los contenidos

Integració de sistemes estandarditzats de gestió: anàlisi empírica

Els sistemes de gestió permeten millorar l'eficiència de les organitzacions i en aquest context, una organització pot tenir implantats múltiples sistemes. La forma preferible de gestionar-los és integrant-los, perquè s'aprofiten les sinèrgies existents entre sistemes. Existeixen molt pocs estudis empírics que analitzin la integració de sistemes. Així, l'objectiu d'aquesta tesi és conèixer i analitzar empíricament com integren les empreses els sistemes i com realitzen les auditories d'aquests. Les conclusions de l'anàlisi empírica realitzada són que les empreses:(1)integren majoritàriament els sistemes a un determinat nivell, i sembla que els models de gestió utilitzats i l'ordre d'implantació dels sistemes, condicionen aquest nivell,(2)duen a terme, majoritàriament, auditories del sistema integrades, essent el nivell d'integració de les internes superior al de les externes, i(3)en alguns aspectes, sembla que la integració de les auditories externes, està relacionada amb el nivell d'integració dels sistemes.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

A gestão do risco nas empresas : comparação das práticas de gestão do risco, no setor da construção em Portugal e no Reino Unido

O risco faz parte do dia a dia das organizações e atualmente mais do que nunca deve ser gerido de uma forma consciente. As organizações como forma de transparência na divulgação da informação para os investidores e outras partes interessadas, devem expor as suas políticas de risco e a forma como pretendem alcançar os objetivos que se propõem numa ótica de continuidade e sustentabilidade. Os mercados globais com grande complexidade e forte concorrência levam a que as empresas se afirmem pela sua capacidade de organização. No setor da construção a dispersão geográfica das obras e a correspondente dispersão dos ativos de produção, os concursos públicos e a apresentação de preço assumem especial relevância em termos de análise de risco. Atualmente na matéria da gestão do risco existem várias recomendações ao nível do governo das sociedades e vários modelos que servem de guião para as empresas implementarem na sua gestão do risco. A estrutura conceptual mais atual e considerada o ‘state of the art’ na matéria de gestão do risco é a ISO 31000 Risk management – Principles and Guidelines. Esta norma pretende definir princípios que permitam a cada organização desenvolver um modelo feito à medida, ajustado aos seus processos e alinhado com a sua estratégia.

Risk of Agricultural Practices and Habitat Change to Farmland Birds

Many common bird species have declined as a result of agricultural intensification and this could be mitigated by organic farming. We paired sites for habitat and geographical location on organic and nonorganic farms in Ontario, Canada to test a priori predictions of effects on birds overall, 9 guilds and 22 species in relation to candidate models for farming practices (13 variables), local habitat features (12 variables), or habitat features that influence susceptibility to predation. We found that: (1) Overall bird abundance, but not richness, was significantly (p < 0.05) higher on organic sites (mean 43.1 individuals per site) than nonorganic sites (35.8 individuals per site). Significantly more species of birds were observed for five guilds, including primary grassland birds, on organic vs. nonorganic sites. No guild had higher richness or abundance on nonorganic farms; (2) Farming practice models were the best (ΔAIC < 4) for abundance of birds overall, primary grassland bird richness, sallier aerial insectivore richness and abundance, and abundance of ground nesters; (3) Habitat models were the best for overall richness, Neotropical migrant abundance, richness and abundance of Ontario-USA-Mexico (short-distance) migrants and resident richness; (4) Predation models were the best for richness of secondary grassland birds and ground feeders; (5) A combination of variables from the model types were best for richness or abundance overall, 13 of 18 guilds (richness and abundance) and 16 of 22 species analyzed. Five of 10 farming practice variables (including herbicide use, organic farm type) and 9 of 13 habitat variables (including hedgerow length, proportion of hay) were significant in best models. Risk modeling indicated that herbicide use could decrease primary grassland birds by one species (35% decline from 3.4 to 2.3 species) per site. Organic farming could benefit species of conservation concern by 49% (an increase from 7.6 to 11.4 grassland birds). An addition of 63 m of hedgerow could increase abundance and richness of short distance migrants by 50% (3.0 to 4.8 and 1.3 to 2.0, respectively). Increasing the proportion of hay on nonorganic farms to 50% could increase abundance of primary grassland bird by 40% (6.7 to 9.4). Our results provide support for alternative farmland designs and agricultural management systems that could enhance select bird species in farmland.

Effects of manure and fertilizer on grain yield, soil carbon and phosphorus in a 13-year field trial in semi-arid Kenya

Long-term indicators of soil fertility were assessed by measuring grain yield, soil organic carbon (SOC) and soil Olsen phosphorous for a P-deficient soil. In one set of treatments, goat manure was applied annually for 13 years at 0, 5 and 10 t ha(-1), and intercrops of sorghum/cowpea, millet/green gram and maize/pigeonpea were grown. Yield depended on rainfall and trends with time were not identifiable. Manure caused an upward trend in SOC, but 10 t ha(-1) manure did not give significantly more SOC than 5 t ha(-1). Only 10 t ha(-1) manure increased Olsen P. Measurements of both SOC and Olsen P are recommended. In another set of treatments, manure was applied for four years; the residual effect lasted another seven to eight years when assessed by yield, SOC and Olsen P Treatment with mineral fertilizers provided the same rates of N and P as 5 t hat manure and yields from manure and fertilizer were similar. Fertilizer increased Olsen P but not SOC. Management systems with occasional manure application and intermediate fertilizer applications should be assessed. Inputs and offtakes of C, N and P were measured for three years. Approximately 16, 25 and 11% of C, N and P respectively were stabilized into soil organic matter from 5 t ha(-1) a(-1) manure. The majority of organic P was fixed as soil inorganic P.

Strategic use of private standards to enhance international competitiveness: Vegetable exports from Kenya and elsewhere

The paper examines how European retailers are using private standards for food safety and,quality as risk management and competitive tools and the strategic responses of leading Kenyan and other developing country supplier/exporters to such standards. Despite measures to harmonize a 'single market', the European fresh produce market is very diverse in terms of consumer preferences, structural dynamics and attention to and enforcement of food safety and other standards. Leading Kenyan fresh produce suppliers have re-positioned themselves at the high end, including 'high care', segments of the market - precisely those that are most demanding in terms of quality assurance and food safety systems. An array of factors have influenced this strategic positioning, including relatively high international freight costs, the emergence of more effective competition in mainstream product lines, relatively low labor costs for produce preparation, and strong market relationships with selected retail chains. To succeed in this demanding market segment, the industry has had to invest substantially in improved production and procurement systems, upgraded pack house facilities, and quality assurance/food safety management systems. (C) 2005 Elsevier Ltd. All rights reserved.

The state of veterinary epidemiology and economics

Recent developments in the fields of veterinary epidemiology and economics are critically reviewed and assessed. The impacts of recent technological developments in diagnosis, genetic characterisation, data processing and statistical analysis are evaluated. It is concluded that the acquisition and availability of data remains the principal constraint to the application of available techniques in veterinary epidemiology and economics, especially at population level. As more commercial producers use computerised management systems, the availability of data for analysis within herds is improving. However, consistency of recording and diagnosis remains problematic. Recent trends to the development of national livestock databases intended to provide reassurance to consumers of the safety and traceability of livestock products are potentially valuable sources of data that could lead to much more effective application of veterinary epidemiology and economics. These opportunities will be greatly enhanced if data from different sources, such as movement recording, official animal health programmes, quality assurance schemes, production recording and breed societies can be integrated. However, in order to realise such integrated databases, it will be necessary to provide absolute control of user access to guarantee data security and confidentiality. The potential applications of integrated livestock databases in analysis, modelling, decision-support, and providing management information for veterinary services and livestock producers are discussed. (c) 2004 Elsevier B.V. All rights reserved.

Post-dispersal seed predation of non-target weeds in arable crops

Field experiments were conducted to quantify the natural levels of post-dispersal seed predation of arable weed species in spring barley and to identify the main groups of seed predators. Four arable weed species were investigated that were of high biodiversity value, yet of low to moderate competitive ability with the crop. These were Chenopodium album, Sinapis arvensis, Stellaria media and Polygonum aviculare. Exclusion treatments were used to allow selective access to dishes of seeds by different predator groups. Seed predation was highest early in the season, followed by a gradual decline in predation over the summer for all species. All species were taken by invertebrates. The activity of two phytophagous carabid genera showed significant correlations with seed predation levels. However, in general carabid activity was not related to seed predation and this is discussed in terms of the mainly polyphagous nature of many Carabid species that utilized the seed resource early in the season, but then switched to carnivory as prey populations increased. The potential relevance of post-dispersal seed predation to the development of weed management systems that maximize biological control through conservation and optimize herbicide use, is discussed.

Study of the lactation curve in dairy cattle on farms in Central Mexico

Accurate knowledge of lactation curves has an important relevance to management and research of dairy production systems. A number of equations have been proposed to describe the lactation curve, the most widely applied being the gamma equation. The objective of this work was to compare and evaluate candidate functions for their predictive ability in describing lactation curves from central Mexican dairy cows reared under 2 contrasting management systems. Five equations were considered: Gaines ( exponential decay), Wood ( gamma equation), Rook ( Michaelis-Menten x exponential), and 2 more mechanistic ones (Dijkstra and Pollott). A database consisting of 701 and 1283 records of cows in small-scale and intensive systems, respectively, was used in the analysis. Before analysis, the database was divided into 6 groups representing first, second, and third and higher parity cows in both systems. In all cases except second and above parity cows in small-scale systems, all models improved on the Gaines equation. The Wood equation explained much of the variation, but its parameters do not have direct biological interpretation. Although the Rook equation fitted the data well, some of the parameter estimates were not significant. The Dijkstra equation consistently gave better predictions, and its parameters were usually statistically significant and lend themselves to physiological interpretation. As such, the differences between systems and parity could be explained due to variations in theoretical initial milk production at parturition, specific rates of secretory cell proliferation and death, and rate of decay, all of which are parameters in the model. The Pollott equation, although containing the most biology, was found to be over-parameterized and resulted in nonsignificant parameter estimates. For central Mexican dairy cows, the Dijkstra equation was the best option to use in describing the lactation curve.

Greenhouse whitefly (Homoptera : Aleyrodidae) dispersal under different UV-light environments

The greenhouse whitefly, Dialeurodes vaporariorum (Westwood) (Homoptera: Aleyrodidae), is known to respond to UV light (UV). Field studies were conducted to improve our understanding of the behavioral effects and practical implications of using UV-blocking plastic films for the control of whitefly. Adult whiteflies were released in outdoor-located choice-chamber experiments with compartments clad with a range of films that transmitted incident UV to different extents. In release-recapture experiments, a very small proportion of the whiteflies recovered had dispersed into compartments where the entire UV spectrum was blocked, whereas the major proportion preferred compartments with UV. Compartments clad with films that blocked LTV below 375 nm attracted significantly more whiteflies than films that blocked UV below 385 nm, whereas the absorption of LTV wavelengths above 385 nm did not show any further effect on whitefly numbers. A reduction in the side cladding of the compartments by > 20% significantly reduced the advantage of using LTV-blocking films. Adult whitefly did not discriminate between direct- and diffused-light environments, as long as the UV-absorbing properties of the films were equivalent. Whitefly dispersal was influenced by the time of the day when adult whitefly were released, with a higher proportion of whitelly avoiding compartments clad with LTV-blocking films, at times of the day when light intensities were higher. The future use of UV-blocking films as a potentially highly effective component of integrated pest management systems for the control of whitefly is discussed.

Effects of UV-blocking films on the dispersal behavior of Encarsia formosa (Hymenoptera : Aphelinidae)

The parasitoid Encarsia formosa Gahan (Hymenoptera: Aphelinidae) has been used successfully for the control of Trialeurodes vaporariorum (Westwood) (Homoptera: Aleyrodidae). The development of UV-blocking plastic films has added a new component to future integrated pest management systems by disrupting insect pest infestation when UV light is excluded. Because both T. vaporariorum and E. formosa are reported to have similar spectral efficiency, there was a need to identify the impact of UV-blocking films on the dispersal behavior of both the pest and the natural enemy. In field studies, using choice-chamber experiments, E. formosa showed some preference to disperse into compartments where less UV light was blocked. However, further studies indicated that the effect was primarily attributable to the different light diffusion properties of the films tested. Thus, unlike its whitefly host, when the UV-absorbing properties of the films were similar, but the light diffusion properties differed, E.formosa adults preferred to disperse into compartments clad with films that had high light diffusion properties. When the plastic films differed most in their UV-absorbing capacity and had no light-diffusion capability, the initial dispersal of E. formosa between treatments was similar, although a small preference toward the environment with UV light was observed over time. When parasitoid dispersal was measured 3 h after release, more parasitoids were found on plants, suggesting that the parasitoids would search plants for whitefly hosts, even in a UV-blocked light environment. The potential for the integration of UV-blocking films with E. formosa in an advanced whitefly management system is discussed.