Wissenstransfer durch Bewegtbild : Entwicklung einer Entscheidungsmatrix für den Einsatz verschiedener Formen des Bewegtbildes im E-Learning

[s.c.]

Sammlung von Ressourcen für ein E-Learning-Modul zur Terminologielehre und Terminologieverwaltung

Im Rahmen dieser vorliegenden Arbeit wurde im Internet nach Ressourcen für ein E-Learnind-Modul "Terminologielehre und Terminologieverwaltung" rechercheiert. In der Arbeit werden 19 Ressourcen nach Arten von z. B. elektronischen Büchern, online Präsentationen, Tutorial-Filmen, Online-Glossaren oder Software-Anwendungen für Terminologieverwaltung gesammelt. Das Ziel dieser Arbeit ist es, dass Menschen, die sich eine Grundkompetenz in der Terminologielehre und Terminologieverwaltung aneignen wollen, mit den Materialien lernen und üben können. Einige Socftwareanwendungen werden vorgestellt, mit denen man selbst Terminologiebestände bearbeiten oder Terminologiedatenbanken erstellen kann.

Blended learning - die neue Rolle der Ausbilder

Anja Schulz & Marcel Martsch

Associative learning in wild Anastrepha obliqua females (Diptera, Tephritidae) related to a protein source

The aim of the present study was to determine whether wild adult Anastrepha obliqua (Macquart, 1835) females are able to associate a compound (quinine sulphate - QS) not related to their habitual diet with a protein-enriched food. Females were first fed on diets based on brewer yeast and sucrose containing or not QS. The groups were then allowed to choose between their original diets and a diet with or without QS, depending on the previous treatment, and between a diet based on agar and a diet containing agar and QS. When the nutritional value of the diets was adequate, the females did not show any preference for the diet with or without QS. With respect to the agar diet and the agar + QS diet, females previously fed on a nutritive diet containing QS preferred the diet containing QS, indicating an association between the compound and the nutritional value of the diet. The importance of this behavioral strategy is discussed.

Defining the criteria for the evaluation of self-study multimedia language learning materials: do they facilitate or inhibit learner autonomy?

Durant els darrers anys, s’han publicat un gran nombre de materials multimèdia destinats a l’aprenentatge de llengües, la major part dels quals son CD-ROM dissenyats com a cursos per l’autoaprenentatge. Amb aquests materials, els alumnes poden treballar independentment sense l’assessorament d’un professor, i per aquest motiu s’ha afirmat que promouen i faciliten l’aprenentatge autònom. Aquesta relació, però, no es certa, com Phil Benson i Peter Voller 1997:10) han manifestat encertadament:(…) Such claims are often dubious, however, because of the limited range of options and roles offered to the learner. Nevertheless, technologies of education in the broadest sense can be considered to be either more or less supportive of autonomy. The question is what kind of criteria do we apply in evaluating them? En aquest article presentem una investigació conjunta on es defineixen els criteris que poden ser utilitzats per avaluar materials multimèdia en relació a la seva facilitat per permetre l’aprenentatge autònom. Aquests criteris son la base d’un qüestionari que s’ha emprat per avaluar una selecció de CD-ROM destinats a l’autoaprenentatge de llengües. La estructura d’aquest article és la següent: - Una introducció de l’estudi - Els criteris que s’han utilitzar per la creació del qüestionari - Els resultats generals de l’avaluació - Les conclusions que s’han extret i la seva importància pel disseny instructiu multimèdia

Investigating independent language learning in classroom-based EFL Learners

La recerca efectuada sobre les estratègies d’aprenentatge de llengües ha demostrat que els aprenents que utilitzen estratègies metacognitives (planificació, revisió i avaluació) desenvolupen estratègies cognitives més eficaces (Anderson, 2002). Aquest article descriu les activitats que 43 estudiants de llengua estrangera de la Universitat de Vic van emprendre de forma independent i dedueix les estratègies metacognitives que van utilitzar sense cap formació prèvia en estratègies. Els estudiants van completar un dossier on expressaven les necessitats d’aprenentatge, la planificació i supervisió de les activitats i finalment l’avaluació de l’aprenentatge que havien portat a terme de manera independent fora de les hores lectives. La primera fase de l’anàlisi de les dades revela que, tot i que els estudiants foren capaços d’expressar les necessitats d’aprenentatge en general, la formulació d’objectius i la supervisió de les activitats fou escassa. La discussió gira entorn de la formació dels estudiants de llengües estrangeres en estratègies metacognitives i la integració de l’aprenentatge autònom dins el currículum docent.

Eliciting and fostering learners' metacognitive knowledge about language learning in self-directed learning programs: a review of data collection methods and procedures

Són molts els estudis que avui en dia incideixen en la necessitat d’oferir un suport metodològic i psicològic als aprenents que treballen de manera autònoma. L’objectiu d’aquest suport és ajudar-los a desenvolupar les destreses que necessiten per dirigir el seu aprenentatge així com una actitud positiva i una major conscienciació envers aquest aprenentatge. En definitiva, aquests dos tipus de preparació es consideren essencials per ajudar els aprenents a esdevenir més autònoms i més eficients en el seu propi aprenentatge. Malgrat això, si bé és freqüent trobar estudis que exemplifiquen aplicacions del suport metodològic dins els seus programes, principalment en la formació d’estratègies o ajudant els aprenents a desenvolupar un pla de treball, aquest no és el cas quan es tracta de la seva preparació psicològica. Amb rares excepcions, trobem estudis que documentin com s’incideix en les actituds i en les creences dels aprenents, també coneguts com a coneixement metacognitiu (CM), en programes que fomenten l’autonomia en l’aprenentatge. Els objectius d’aquest treball son dos: a) oferir una revisió d’estudis que han utilitzat diferents mitjans per incidir en el CM dels aprenents i b) descriure les febleses i avantatges dels procediments i instruments que utilitzen, tal com han estat valorats en estudis de recerca, ja que ens permetrà establir criteris objectius sobre com i quan utilitzar-los en programes que fomentin l’aprenentatge autodirigit.

Learning from errors

We present a model of learning in which agents learn from errors. If an action turns out to be an error, the agent rejects not only that action but also neighboring actions. We find that, keepng memory of his errors, under mild assumptions an acceptable solution is asymptotically reached. Moreover, one can take advantage of big errors for a faster learning.

Learning the ropes and embracing the rules: CFSP institutions as arenas for learning and strategic socialisation

The aim of this article is to analyse those situations in which learning and socialisation take place within the context of the Common Foreign and Security Policy (CFSP), in particular, at the level of experts in the Council Working Groups. Learning can explain the institutional development of CFSP and changes in the foreign policies of the Member States. Some scope conditions for learning and channels of institutionalisation are identified. Socialisation, resulting from learning within a group, is perceived as a strategic action by reflective actors. National diplomats, once they arrive in Brussels, learn the new code of conduct of their Working Groups. They are embedded in two environments and faced with two logics: the European one in the Council and the national one in the Ministries of Foreign Affairs (MFA). The empirical evidence supports the argument that neither rational nor sociological approaches alone can account for these processes.

Learning from Shocks and the Decision to Open

Two claims pervade the literature on the political economy of market reforms: that economic crises cause reforms; and that crises matter because they bring into question the validity of the economic model held to be responsible for them. Economic crises are said to spur a process of learning that is conducive to the abandonment of failing models and to the adoption of successful models. But although these claims have become the conventional wisdom, they have been hardly tested empirically due to the lack of agreement on what constitutes a crisis and to difficulties in measuring learning from them. I propose a model of rational learning from experience and apply it to the decision to open the economy. Using data from 1964 through 1990, I show that learning from the 1982 debt crisis was relevant to the first wave of adoption of an export promotion strategy, but learning was conditional on the high variability of economic outcomes in countries that opened up to trade. Learning was also symbolic in that the sheer number of other countries that liberalized was a more important driver of others’ decisions to follow suit.

Stock market volatility and learning

Introducing bounded rationality in a standard consumption-based asset pricing model with time separable preferences strongly improves empirical performance. Learning causes momentum and mean reversion of returns and thereby excess volatility, persistence of price-dividend ratios, long-horizon return predictability and a risk premium, as in the habit model of Campbell and Cochrane (1999), but for lower risk aversion. This is obtained, even though our learning scheme introduces just one free parameter and we only consider learning schemes that imply small deviations from full rationality. The findings are robust to the learning rule used and other model features. What is key is that agents forecast future stock prices using past information on prices.

Sexual dimorphism in resource acquisition and deployment: both size and timing matter.

Background and Aims The males and females of many dioecious plant species differ from one another in important life-history traits, such as their size. If male and female reproductive functions draw on different resources, for example, one should expect males and females to display different allocation strategies as they grow. Importantly, these strategies may differ not only between the two sexes, but also between plants of different age and therefore size. Results are presented from an experiment that asks whether males and females of Mercurialis annua, an annual plant with indeterminate growth, differ over time in their allocation of two potentially limiting resources (carbon and nitrogen) to vegetative (below-and above-ground) and reproductive tissues.Methods Comparisons were made of the temporal patterns of biomass allocation to shoots, roots and reproduction and the nitrogen content in the leaves between the sexes of M. annua by harvesting plants of each sex after growth over different periods of time.Key Results and Conclusions Males and females differed in their temporal patterns of allocation. Males allocated more to reproduction than females at early stages, but this trend was reversed at later stages. Importantly, males allocated proportionally more of their biomass towards roots at later stages, but the roots of females were larger in absolute terms. The study points to the important role played by both the timing of resource deployment and the relative versus absolute sizes of the sinks and sources in sexual dimorphism of an annual plant.

Olfactory traces and spatial learning in rats.

We conducted an experiment to assess the use of olfactory traces for spatial orientation in an open environment in rats, Rattus norvegicus. We trained rats to locate a food source at a fixed location from different starting points, in the presence or absence of visual information. A single food source was hidden in an array of 19 petri dishes regularly arranged in an open-field arena. Rats were trained to locate the food source either in white light (with full access to distant visuospatial information) or in darkness (without any visual information). In both cases, the goal was in a fixed location relative to the spatial frame of reference. The results of this experiment revealed that the presence of noncontrolled olfactory traces coherent with the spatial frame of reference enables rats to locate a unique position as accurately in darkness as with full access to visuospatial information. We hypothesize that the olfactory traces complement the use of other orientation mechanisms, such as path integration or the reliance on visuospatial information. This experiment demonstrates that rats can rely on olfactory traces for accurate orientation, and raises questions about the establishment of such traces in the absence of any other orientation mechanism. Copyright 1998 The Association for the Study of Animal Behaviour.

Sistemas de detección y extracción semiautomática de siglas: estado de la cuestión

Informe de investigación realizado a partir de una estancia en el Équipe de Recherche en Syntaxe et Sémantique de la Université de Toulouse-Le Mirail, Francia, entre julio y setiembre de 2006. En la actualidad existen diversos diccionarios de siglas en línea. Entre ellos sobresalen Acronym Finder, Abbreviations.com y Acronyma; todos ellos dedicados mayoritariamente a las siglas inglesas. Al igual que los diccionarios en papel, este tipo de diccionarios presenta problemas de desactualización por la gran cantidad de siglas que se crean a diario. Por ejemplo, en 2001, un estudio de Pustejovsky et al. mostraba que en los abstracts de Medline aparecían mensualmente cerca de 12.000 nuevas siglas. El mecanismo de actualización empleado por estos recursos es la remisión de nuevas siglas por parte de los usuarios. Sin embargo, esta técnica tiene la desventaja de que la edición de la información es muy lenta y costosa. Un ejemplo de ello es el caso de Abbreviations.com que en octubre de 2006 tenía alrededor de 100.000 siglas pendientes de edición e incorporación definitiva. Como solución a este tipo de problema, se plantea el diseño de sistemas de detección y extracción automática de siglas a partir de corpus. El proceso de detección comporta dos pasos; el primero, consiste en la identificación de las siglas dentro de un corpus y, el segundo, la desambiguación, es decir, la selección de la forma desarrollada apropiada de una sigla en un contexto dado. En la actualidad, los sistemas de detección de siglas emplean métodos basados en patrones, estadística, aprendizaje máquina, o combinaciones de ellos. En este estudio se analizan los principales sistemas de detección y desambiguación de siglas y los métodos que emplean. Cada uno se evalúa desde el punto de vista del rendimiento, medido en términos de precisión (porcentaje de siglas correctas con respecto al número total de siglas extraídas por el sistema) y exhaustividad (porcentaje de siglas correctas identificadas por el sistema con respecto al número total de siglas existente en el corpus). Como resultado, se presentan los criterios para el diseño de un futuro sistema de detección de siglas en español.