CREI-Sants. Educació, art i teràpia

Aquest article dóna explicació dels objectius fonamentals del model ecològic-contextual en el que se basa CREI-Sants (Centre de recursos educatius i d'Investigació de Sants), dedicat a l'atenció de nens, joves i adults amb diferents tipos de hándicaps integrats en grups heterogenis de població. Expressa les últimes tendències en tractament terapèutic basades en l'art i la creativitat, i dóna informació de les darreres activitats de caràcter sociocultural que es realitzen. El text, finalment, recull el manifest de l'Art i Creativitat en persones amb handicap, amb la finalitat d'influenciar en l'opinió pública a favor de la integració dels col·lectius afectats pels diferents tipos de dificultats.

Educació i drogues, drogues i educació?

Partint del consum de drogues com un fenòmen social s'intenta fer una aproximació a la relació existent entre drogues i educació. Es planteja l'educació des d'un enfoc globalitzador i flexibilitat, adaptada als canvis, dirigida a subjectes consumidors i no consumidors. Tammateix, es proposa, una actuació socioeducativa que articuli allò personal i allò social, de manera que proporcioni competències cognitives i actitudinals per aqdquirir un sentit crític, per a saber viure i conviure, afrontar i resoldre conflictes, prendre decisions de forma autònoma i responsable, respectar les opcions diferents i per l'ús adequat de drogues si és aquesta la opció. En definitiva, es planteja la necessitat d'incorporar al debat permanent de les drogues un anàlisi en profunditat des de la pedagogia per anar creant i consolidant un nou discurs, que ajudi a trobar l'articulació entre la dualitat drogues i educació, educació i drogues.

La formació del professorat en educació intercultural

Aquest article assenyala la importància que la formació del professorat adquereix per introduïr i millorar la pràctica de l'educació intercultural. Des d'una visió realista, es comença per la dimensió legal que vehicula la organització del pla de formació intercultural a Catalunya tant en les modalitats de formació inicial com permanent. A continuació, entra en les grans orientacions conceptuals que dominen aquest àmbit i descriu com es concreten en els diversos models de desenvolupament professional, les àrees de coneixement i possibles estratègies formatives plantejades dins dels programes de formació vinculats als diferents enfocaments de l'educació multicultural

Risc i seguretat en el context educatiu: un debat necessari en el marc d'una educació orientada al desenvolupament de la ciutadania

En aquest article se profunditza en torna a les repercusions dels nous escenaris teòrics relacionats amb el desenvolupament del concepte de risc en la segona modernitat. Les tradicions d'anàlisi de la violència escolar o de la gestió positiva del conflicte, han constituït-del fet encara avui dia constitueixen- referents importants per a l'anàlisi de la seguretat en els centres educatius, però el desenvolupament d'un nou concepte de seguretat humana sorgit a partir dels Programes de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) proporciona un marc de reflexió més ampli. Partint d'aquesta perspectiva, se pretèn operativitzar un model que permeti comprendre com es construeix la percepció de risc en el context escolar.

Les dones i la nova ciutadania: cap a una educació per a la igualtat des de la diferència

En aquest article es presenten els interrogants clau que avui dia planteja l'educació per a la ciutadania paritària. S'analitzen dues dicotomíes bàsiques en aquest camp: "àmbit públic/àmbit privat" i "igualtat/diferencia". Aquestes dicotomíes s'han construït sobre la diferenciació sexual entre home i dona. De tal forma que l'esfera d'allò públic, de la política, de la ciutadanía, se l'hi ha adjudicat a l'home, mentre que la dona ha quedat relegada a l'àmbit del privat, d'allò quotidià, de la família. S'aporten evidencies que posen de manifest en què moment estem. Així, se planteja la situació de les dones en diferents esferes: en el món educatiu i de la docència, en el món del treball i en els mitjans de comunicació. Per altra lloc, es recullen els principis i assumpcions bàsiques d'una educació per a la igualtat des de la diferència. Conclou l'article amb una sèrie de reptes que té pendent l'educació per a la ciutadanía paritària en aquest mil·lenni.

La participació ciutadana: dimensió clau de l'educació per a la ciutadania

Aquest article té l'objectiu d'exposar les bases pedagògiques que fonamenten l'educació per a la ciutadania. Es parteix d'un model ampli de ciutadania proposat des del Grup de Recerca en Educació Intercultural (GREDI) que inclou el sentiment de pertinença a una comunitat, les competències ciutadanes i la participació activa. Partint d'aquests elements es plantegen propostes educatives (programes d'activitats i l'estratègia pedagògica d'aprenentatge-servei). L'article acaba amb una reflexió entorn de la formació per a una ciutadania paritària a les escoles, el nucli central formatiu de la qual al·ludeix a l'element de la participació de les dones en igualtat de condicions.

Claus de la transició a l'Espai Europeu d'Educació

La Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona va haver d'afrontar el repte que suposava la transició cap a les noves titulacions, en unes condicions inicials especialment difícils: falta de confiança en la supervivència d'algunes de les seves titulacions en l'àmbit de l'Estat, escepticisme sobre les bondats del nou espai que s'obria, etc. En aquesta aportació fem un repàs de les claus que van justificar l'esforç fet per la nostra comunitat universitària i ho fem mitjançant un recorregut pels seus components més substantius; així, anem des d'una revisió dels continguts bàsics dels diferents comunicats i declaracions fins a una anàlisi compromesa sobre les amenaces de futur que poden arribar a contaminar o desvirtuar la implantació reeixida de les titulacions futures.

"Hem guanyat l"escola però hem perdut el pati?" Els usos lingüístics a les escoles catalanes

En aquest article es pretén donar resposta a una pregunta relacionada amb els usos lingüístics dels escolars: es pot afirmar, com han fet força comentaristes, que a Catalunya el català "ha guanyat l'escola però ha perdut el pati?". Per fer-ho, es parteix de la distinció entre dos tipus d'usos lingüístics: els institucionals (l'anàlisi dels quals permetrà determinar fins a quin punt el català "ha guanyat l'escola") i els interpersonals (mitjançant els quals es podrà conèixer si el català "ha perdut el pati"). A partir de dades procedents d'estudis macrosociolingüístics i de recerques etnogràfiques, l'autor arriba a la conclusió que, si per "guanyar l'escola" s'entén convertir el català en la llengua vehicular predominant (però no única) de la majoria d'escoles de Catalunya, l'afirmació és bàsicament adequada en relació amb l'educació primària, i força menys correcta per a la secundària. En canvi, la segona part de l'enunciat no és encertada i indueix a error de diagnòstic: ni el català ha desaparegut dels patis, ni se'n pot atribuir la reculada a un canvi sobtat i recent, ni es pot restringir aquesta reculada a l'escola. En resum, "s'ha avançat molt a l'escola, però no gaire al pati".

Educació per a la prevenció: arquitectura i delicte

La situación actual de la prevención del delito es una consecuencia de un conjunto de cambios socioculturales y de una profundización en las técnicas y métodos evaluativos de la realidad social del crimen y su impacto social. Diversas teorías se han ido elaborando como sistemas explicativos del mismo. Tras analizarse los ámbitos y niveles de prevención se destacan algunos programas. El artículo se adentra en una revisión crítica de la educación en prevención del delito recogiendo algunos ejemplos. Finalmente, se describe de forma precisa una experiencia educativa integral a nivel europeo actualmente en fase de consolidación.

Caracterização química da carne de cabrito da raça Moxotó e de cruzas Pardo Alpina x Moxotó

O objetivo da pesquisa foi avaliar a composição química da carne de cabrito-mamão (idade média de 72 dias), da raça Moxotó (MOX), grupos genéticos ¾ Pardo Alpina x ¼ Moxotó (3/4 PAMOX) e ½ Pardo Alpina x ½ Moxotó (1/2 PAMOX). A análise apresentou valores médios entre 77,80% a 80,25% de umidade; 15,90% a 19,08% de proteína; 1,12% a 1,21% de gordura, e 1,29% a 2,03% de cinzas. Quanto à composição mineral, os valores médios variaram de 5,62 mg/100 g a 8,21 mg/100 g de cálcio; 156,97 mg/100 g a 196,25 mg/100 g de fósforo; 0,26 mg/100 g a 0,48 mg/100 g de ferro; 16,25 mg/100 g a 23,72 mg/100 g de magnésio; 59,20 mg/100 g a 78,79 mg/100 g de sódio, e de 259,69 mg/100 g a 292,24 mg/100 g de potássio. Foram encontradas diferenças significativas a 5% de probabilidade entre os grupos genéticos no que diz respeito à composição de umidade, proteína e cinzas e mineral quanto a elementos estudados. Não houve diferenças entre os valores de gordura dos grupos genéticos.

Caracterização química de extratos hidrossolúveis desidratados de arroz e soja

O presente trabalho teve por objetivo caracterizar quimicamente os extratos hidrossolúveis desidratados de arroz (Oryza sativa L.) e de soja (Glycine max (L.) Merrill). Os processos utilizados para a obtenção dos extratos hidrossolúveis foram: maceração do arroz e da soja, desintegração, centrifugação, adição de ácido cítrico, fervura e secagem por atomização. A caracterização química foi realizada através das seguintes determinações: composição centesimal aproximada, composição de minerais e atividade do inibidor de tripsina. Com o aumento das proporções de soja (0 a 50%), os extratos hidrossolúveis desidratados tiveram aumento nos teores de proteína, extrato etéreo, cinzas e fibra crua, porém diminuição no teor de carboidratos. Os teores de P, K, Mg, Cu e Co foram altos em alguns extratos hidrossolúveis desidratados estudados, os quais foram semelhantes à indicação diária na "Recommended Dietary Allowances", enquanto os demais minerais se mostraram em pequenas quantidades ou apenas traços. Não foi detectada atividade do inibidor de tripsina.

Composição química e energia metabolizável de ingredientes para aves

O objetivo do trabalho foi determinar as composições químicas e energia metabolizável aparente corrigida pelo nitrogênio (EMAn) de 11 amostras de ingredientes para rações de aves, visando melhorar a qualidade das rações. A EMAn foi determinada em dois ensaios biológicos com pintos de corte dos 15 aos 23 dias de idade, em baterias metálicas, pelo método de coleta total de excretas. O delineamento experimental foi em blocos casualizados, com sete tratamentos no primeiro e seis no segundo ensaio, e oito repetições de dez aves (cinco machos e cinco fêmeas) cada. As rações-teste foram compostas de 60% de uma dieta-referência (DR) contendo 22% de PB e 3.100 kcal kg-1 de EM e 40% do ingrediente a ser estudado. O período experimental foi de quatro dias de adaptação e cinco de coleta de excretas. Os valores da composição química e de EMAn determinados neste estudo são, em grande parte, diferentes dos da literatura nacional e estrangeira. O conhecimento da composição química e da EMAn de ingredientes brasileiros possibilitam formular rações mais precisas.

Mineralogia, química e micromorfologia de solos de uma microbacia nos tabuleiros costeiros do Espírito Santo

Solos dos tabuleiros costeiros do Estado do Espírito Santo foram estudados, com o objetivo de investigar e inter-relacionar suas características mineralógicas, químicas e micromorfológicas e fornecer subsídios para a reconstrução do ambiente pedogenético. Onze perfis de solos foram descritos, coletados e caracterizados analiticamente. Em amostras de perfis selecionados, determinou-se o Fe extraído pelo ditionito-citrato-bicarbonato de sódio. Determinou-se também o Fe menos cristalino pelo oxalato ácido de amônio e o Si amorfo pelo NaOH 0,5 mol L-1. Nas amostras de mosqueados e nódulos determinou-se a proporção de hematita e goethita e a substituição em Al na goethita. Análises mineralógicas foram realizadas por métodos óticos, difratometria de raios X e análise térmica diferencial. De amostras indeformadas dos horizontes subsuperficiais foram confeccionadas lâminas delgadas para análise micromorfológica. Constatou-se que o ambiente pedogenético atual está propiciando a estabilização da caulinita e formação de goethita, removendo a hematita e possivelmente sendo responsável pelo amarelecimento (xantização) dos horizontes superficiais. O processo de segregação de ferro é evidenciado pelo seu acúmulo nos nódulos e mosqueados em relação à matriz do solo, provavelmente por difusão, sendo a fonte a matriz. Os nódulos e mosqueados vermelhos estão em processo de destruição e não de formação. As gotículas de ferro, que com freqüência ocorrem no interior dos nódulos e concreções, constituem uma etapa do processo de formação ou destruição dessas estruturas.

Influência da precipitação e idade da planta na produção e composição química do capim-buffel

O experimento, conduzido na microrregião dos Cariris Velhos, do Estado da Paraíba, teve como objetivo observar a influência da precipitação e idade da planta ao primeiro corte, na produção de matéria seca e composição química do capim-buffel. Esta precipitação foi simulada pela aplicação de água pelo sistema de irrigação por aspersão tipo canhão. O delineamento experimental usado foi em blocos ao acaso, com seis repetições, e os tratamentos constaram da combinação de cinco lâminas totais de água e seis idades ao primeiro corte. A aplicação de água aumentou o rendimento de matéria seca em todas as idades ao primeiro corte, e o máximo rendimento estimado (5.191 kg ha-1) ocorreu com a aplicação de uma lâmina de água de 334 mm e corte aos 80 dias após a germinação. A quantidade de água aplicada não influenciou o teor de proteína bruta; entretanto, este decresceu linearmente com a idade da planta. O teor de fibra bruta aumentou com a quantidade de água aplicada. A idade da planta ao primeiro corte não exerceu influência na porcentagem de fibra bruta.

Pangea, una xarxa al servei de l'educació

Pangea és una xarxa connectada a Internet. Per aixo, quan em van proposar d'escriure aquest article de seguida vaig pensar que en aquests moments és molt difícil fer referéncies a temes relacionats amb Internet sense caure en el parany deis topics, o sense contribuir a donar la imatge que actualment ja no es pot viure sense aquesta gran xarxa. Aquesta darrera percepció és la que em fa més por, sobretot en el camp de I'educació. La popularització d'lnternet en el món educatiu suposa i suposara en els propers anys una petita revolució que pot contribuir a la innovació en el sistema educatiu, pero malauradament els reptes de la renovació i millora de I'ensenyament en tots els seus nivells i aspectes no es poden abordar exclusivament davant d'un ordinador connectat a la xarxa.