Las actividades en el medio natural en la educación física de la escuela rural.

Resumen basado en el de la publicación

Buenos Aires en busca de su pasado perdido

T??tulo anterior de la publicaci??n : Bolet??n de la Comisi??n Espa??ola de la UNESCO

El mundo, ante una difícil transición.

Título anterior de la publicación : Boletín de la Comisión Española de la UNESCO

Los centros educativos abren sus puertas a Don Quijote

Don Quijote se acerca a los m??s j??venes a trav??s de distintas iniciativas que pondr?? en marcha la Consejer??a de Educaci??n y Ciencia en colaboraci??n con distintas instituciones y organismos. Destacan entre ellas el reparto masivo de ediciones de la obra m??s famosa de Cervantes, la organizaci??n de rutas literarias por las tierras de la regi??n o la edici??n de unidades did??cticas espec??ficas.

La protección ambiental : una nueva dimensión de la educación.

Título anterior de la publicación : Boletín de la Comisión Española de la UNESCO

Burebista y la fundación del Estado dacio.

Título anterior: Boletín de la Comisión Española de la UNESCO

El sistema escolar al municipi peruà d’Ancón

Resumen tomado de la publicación

De Hispania a Alandal??s y al esplendor del califato

Resumen basado en el de la publicaci??n

La presencia de Ovide Decroly en el Bolet??n y en la Revista de Escuelas Normales (1922-1936)

Resumen tomado de la publicaci??n

Emigrantes canarios que hicieron historia

Se presenta una actividad realizada con motivo del D??a de Canarias por el Departamento de Religi??n del IES Las Salinas. Se organiza una exposici??n de car??cter multidisciplinar dedicada a personajes destacados de las islas, hombres y mujeres oriundos de otras tierras que por distintos motivos obtuvieron un reconocimiento en sus pa??ses de acogida. El hilo conductor es la emigraci??n, siendo seleccionados doce personajes que abarcan la mayor amplitud geogr??fica. Se facilitan diversos aspectos formativos: acceso a datos biogr??ficos de canarios y canarias de proyecci??n internacional; adquisici??n de un mayor conocimiento de la propia historia; y percepci??n de los valores de quienes contribuyeron con su vida al bienestar de los dem??s desde la acci??n social, los adelantos t??cnicos, la creaci??n art??stica o el af??n de superaci??n.

El valle del Henares. II, Entre el Jarama y el Torote

Se hace un recorrido por las tierras del Valle del Henares, cuyos municipios est??n marcados en sus or??genes por las luchas entre ??rabes y cristianos. Se expone sobre cada localidad su historia y actividades econ??micas, los lugares de inter??s, las fiestas, datos de inter??s tur??stico y otros aspectos sobresalientes del municipio. Tambi??n se recogen documentos hist??ricos y literarios relacionados con los lugares tratados.

L'Escolania de Montserrat, cor i centre integrat

Resumen basado en el de la publicaci??n

Kulturartekotasunerako eta etorri berrien inklusiorako programa

Existe una versi??n en espa??ol, con el t??tulo "Programa de interculturalidad y de inclusi??n del alumnado reci??n llegado"

Contribució al coneixement de variables geoambientals en l'àmbit de la Costa Brava (Girona)

La tesi doctoral desenvolupada, emmarcada dins del camp de les Ciències Ambientals, aplica la Geologia Ambiental orientada al coneixement dels processos i recursos geològics de cara a la planificació i a l'ordenació del territori. Com a zona d'estudi s'ha seleccionat la Costa Brava meridional, concretament tota l'àrea litoral compresa per les conques hidrogràfiques de l'Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa i riera de Lloret (75 km de línia de costa i una extensió de 291 km2). Aquest treball, amb l'aptitud integradora dels conceptes i mètodes propis de les Ciències Geològiques i Ambientals, s'ha proposat com a objectius globals l'anàlisi de la qualitat i del comportament físic i químic dels materials terrestres en front les accions humanes i de la seva utilització com a recursos; l'estudi dels processos naturals i de la influència que puguin tenir sobre l'home o bé els efectes que aquest pot causar sobre aquells, i per últim, com a derivació dels anteriors, el disseny i aplicació d'instruments de tipus preventiu en la gestió del territori; és a dir, la planificació dels usos del territori. Amb la filosofia de recerca basada en que els factor geològics són uns elements d'ajuda per a la visió integral d'un territori, s'han estudiat diferents variables geoambientals procurant traduir el coneixement del medi en informació apta per a la presa de decisions sobre l'ús i preservació d'aquest àmbit litoral. Els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) han estat clau per a la visió sistèmica del territori, per a la integració de les diferents variables geoambientals, així com per a la producció cartogràfica temàtica i final. Pel que fa als processos geològics, lligats a la dinàmica fluviotorrencial, s'han cartografiat les principals àrees d'actuació així com analitzat els factors que inicien, afavoreixen o magnifiquen la seva ocurrència. S'han estudiat les accions denudatives, els processos de transport-sedimentació i amb l'estudi integrat d'aquests processos i formes resultants s'han identificat unitats territorials caracteritzades per un comportament geomòrfic uniforme. En quant a l'anàlisi dels recursos geològics s'ha aprofundit en el coneixement dels recursos hídrics subterranis, les roques industrials i els georecursos litorals. Pel que fa als primers s'ha centrat en la delimitació de les principals unitats i subunitats aqüíferes, així com en acotar les geometries i principals característiques hidràuliques. Pel que fa als àrids i roques de construcció l'objectiu fonamental ha estat la delimitació cartogràfica d'aquells materials que per les seves propietats fisicoquímiques són potencialment aptes per als usos indicats. Finalment s'ha fet una recerca orientada a l'estudi de factors que limiten o condicionen el potencial geoturístic d'aquesta àrea litoral, concretament en els penya-segats i les platges. Les principals aportacions d'aquesta tesi doctoral es poden emmarcar en l'àmbit regional i fenomenològic, aspectes clau en la gestió i planificació territorial. Pel que fa al primer, destaquem l'aportació de dades geoambientals a nivell cartogràfic en relació a variables litoestructurals, de processos dinàmics com de recursos geològics. Des del punt de vista de l'àmbit fenomenològic destaquem la interacció de les variables estudiades a nivell de conca hidrogràfica, com són, entre d'altres, les relacions existents entre les diferents formacions aqüíferes; la possible participació de les aigües subterrànies en la resposta hidrològica del sistema fluviotorrencial, o la problemàtica derivada de l'antropització de la sorra de la platja com a conseqüència d'abocaments de terres i residus inerts als marges de les rieres.

Basin-scale hydrodynamics in a Mediterranean reservoir. Implications for the phytoplankton dynamics

Procesos hidrodinámicos determinan, en un alto grado la calidad del agua en embalse, sin embargo dichos procesos han sido tradicionalmente olvidados en la gestión de embalse. En esta tesis se presentan evidencias de los principales procesos hidrodinámicos que ocurren en un embalse Mediterráneo a escala de cuenca a través de campañas experimentales y modelización numérica; y su influencia en la dinámica de poblaciones de fitoplancton. Dichos procesos son principalmente la generación de ondas internas o secas y la intrusión del río. La presencia de viento periódico genera secas forzadas, amplificando los modos cercanos al periodo del viento, de manera que modos verticales altos, considerados como raros en la naturaleza, tienden a dominar en el sistema.