Polimorfismos del gen Butirilcolinesterasa responsables de reacciones adversas en pacientes consumidores de “cocaína”

La butirilcolinesterasa humana (BChE; EC 3.1.1.8) es una enzima polimórfica sintetizada en el hígado y en el tejido adiposo, ampliamente distribuida en el organismo y encargada de hidrolizar algunos ésteres de colina como la procaína, ésteres alifáticos como el ácido acetilsalicílico, fármacos como la metilprednisolona, el mivacurium y la succinilcolina y drogas de uso y/o abuso como la heroína y la cocaína. Es codificada por el gen BCHE (OMIM 177400), habiéndose identificado más de 100 variantes, algunas no estudiadas plenamente, además de la forma más frecuente, llamada usual o silvestre. Diferentes polimorfismos del gen BCHE se han relacionado con la síntesis de enzimas con niveles variados de actividad catalítica. Las bases moleculares de algunas de esas variantes genéticas han sido reportadas, entre las que se encuentra las variantes Atípica (A), fluoruro-resistente del tipo 1 y 2 (F-1 y F-2), silente (S), Kalow (K), James (J) y Hammersmith (H). En este estudio, en un grupo de pacientes se aplicó el instrumento validado Lifetime Severity Index for Cocaine Use Disorder (LSI-C) para evaluar la gravedad del consumo de “cocaína” a lo largo de la vida. Además, se determinaron Polimorfismos de Nucleótido Simple (SNPs) en el gen BCHE conocidos como responsables de reacciones adversas en pacientes consumidores de “cocaína” mediante secuenciación del gen y se predijo el efecto delos SNPs sobre la función y la estructura de la proteína, mediante el uso de herramientas bio-informáticas. El instrumento LSI-C ofreció resultados en cuatro dimensiones: consumo a lo largo de la vida, consumo reciente, dependencia psicológica e intento de abandono del consumo. Los estudios de análisis molecular permitieron observar dos SNPs codificantes (cSNPs) no sinónimos en el 27.3% de la muestra, c.293A>G (p.Asp98Gly) y c.1699G>A (p.Ala567Thr), localizados en los exones 2 y 4, que corresponden, desde el punto de vista funcional, a la variante Atípica (A) [dbSNP: rs1799807] y a la variante Kalow (K) [dbSNP: rs1803274] de la enzima BChE, respectivamente. Los estudios de predicción In silico establecieron para el SNP p.Asp98Gly un carácter patogénico, mientras que para el SNP p.Ala567Thr, mostraron un comportamiento neutro. El análisis de los resultados permite proponer la existencia de una relación entre polimorfismos o variantes genéticas responsables de una baja actividad catalítica y/o baja concentración plasmática de la enzima BChE y algunas de las reacciones adversas ocurridas en pacientes consumidores de cocaína.

Prevalencia de síntomas osteomusculares en miembros superiores y los probables factores de riesgo asociados en los estudiantes de musica en una institución universitaria de Bogotá,Colombia, 2013

Los músicos por su práctica instrumental tienen una alta demanda de desempeño físico, especialmente de los miembros superiores y están expuestos a varios factores de riesgo biomecánico que pueden resultar en problemas de salud. Objetivo: determinar la prevalencia de sintomatología osteomuscular de miembros superiores y los probables factores de riesgo asociados, en los estudiantes expuestos a la actividad musical durante el segundo semestre del año 2013 en una institución universitaria de Bogotá, Colombia. Método: se realizó un estudio descriptivo de corte trasversal en 134 estudiantes de todos los semestres de música en una institución universitaria. Se aplicó el Cuestionario nórdico estandarizado para análisis de síntomas músculo esqueléticos y una encuesta ad hoc que contemplaba aspectos sociodemográficos y antecedentes académicos, patológicos, factores de exposición y hábitos. Resultados: Las prevalencias generales encontradas en el estudio, son similares a las que refieren algunos estudios revisados que contemplan ciertas variables afines a las que se estudiaron. La prevalencia de síntomas osteomusculares cervico-braquial fue de 77.9%. La prevalencia de molestias en cuello fue mayor en las mujeres (64.3%) que en los hombres (37.4%) (OR=3.02, IC 95%=1.26, 7.18). La prevalencia de síntomas en manos/muñecas que le impidió hacer su trabajo en los últimos 12 meses fue mayor en los estudiantes que refirieron alguna enfermedad (29.4%) que en los que no la manifestaron (10.2%), (OR=3.69, IC 95%=1.34, 10.19). La prevalencia de molestias en cuello que les impidió hacer su trabajo en los últimos 12 meses fue mayor en los estudiantes que practicaron algún pasatiempo con sus brazos (10.4%) versus los que no lo practicaron, cuya frecuencia fue 0.0%. Los instrumentos musicales de mayor práctica fueron cuerda y percusión y se asociaron a prevalencia de síntomas osteomusculares cérvico-braquiales con una distribución por segmentos similar. Los tiempos de práctica semanales y la antigüedad en la práctica, conduce a síntomas cervico-braquiales. Conclusiones: Este estudio coincide con la distribución de las prevalencias encontradas en poblaciones de estudiantes de música revisadas, con respecto a la sintomatología, a los segmentos cervico-braquiales de mayor afectación, a la significancia del género femenino con respecto al masculino, al tipo de instrumentos y a los tiempos de práctica entre otros. Esto plantea la necesidad de educar a nuestros músicos en la detección temprana de síntomas desde su formación de pregrado o quizás mucho antes.

Programa de ejercicio físico dirigido a trabajadores del Sena seccional centro de gestión comercial, mercadeo y teleinformática

Las capacidades funcionales especialmente las físicas muestran una tendencia a la decadencia, justamente después de los 30 años, y se hacen mas evidentes después de los 45, estos eventos tienden a empeorar, si la demanda física es mayor después de esta edad y la intensidad del trabajo es alta. Por otro lado la percepción de los trabajadores apunta a que su mayor nivel de rendimiento se encuentra antes de los cincuenta años y que pocos años después su eficacia disminuye aproximadamente entre 15 y 25%. De tal manera que desde el punto de vista de la salud ocupacional el envejecimiento de los obreros se produce alrededor de los 45 a 50 años, razón por la cual se afirma que antes de esta edad es que se deben realizar acciones preventivas para disminuir los efectos de la edad y el estrés laboral. Teniendo en cuenta lo anterior se hace necesario generar la inquietud tanto en los trabajadores como en la institución a la cual ellos pertenecen acerca de la importancia de la planeación y aplicación de un programa de ejercicio dirigido a los empleados de esta sede y que esté vinculado directamente con el área de salud ocupacional de la misma, logrando la cooperación de los individuos y la institución con el fin de generar un ambiente de participación bidireccional, que permita llevar a cabo dicho programa dentro de la jornada laboral, generando beneficios a cada uno de los sectores aquí inmersos.

Trabajo en el medio acuático en el proceso de enseñanza del niño autista.

Resumen tomado de la publicación

Comparación de las adaptaciones producidas por el entrenamiento con electroestimulación concéntrica y el entrenamiento voluntario.

Resumen tomado de la publicación

Entrenamiento con vibraciones mecánicas y salud : efectos sobre los sistemas óseo, endocrino y cardiovascular.

Resumen tomado de la publicación

Adaptaciones neuromusculares durante el entrenamiento de fuerza en hombres de diferentes edades.

Resumen tomado de la publicación

Mecanismes cel·lulars en la curació de ferides a Hirudo medicinalis

S'estudia la histologia normal de la paret corporal d'Hirudo medicinalis i els canvis morfogenètics que es donen durant el procés de cicatrització de ferides per incisió, cauterització i nitrat de plata. El procés de curació de ferides a Hirudo medicinalis consta d'una fase de formació d'un tap cel·lular, el pseudoblastema, d'un procés de reepitelització i de la formació d'un teixit cicatricial, com en els altres hirudinis estudiats (Myers, 1935; LeGore i Sparks, 1971; Cornec, 1984). Hem observat també el fenomen de la contracció de la ferida que permet l'acostament dels marges de la ferida. Formació i evolució del pseudoblastema El pseudoblastema, a diferència d'altres espècies estudiades, està format per un sol tipus cel·lular: les cèl·lules vasocentrals, provinents del teixit vasofibrós, una especialització del teixit connectiu. Aquestes cèl·lules estan capacitades per realitzar les diferents funcions que en espècies rincobdèl·lides realitzen diferents tipus cel·lulars. En concret: taponament de la ferida a través de la formació del pseudoblastema, fagocitosi dels teixits necrosats i regeneració, almenys d'una part, de la matriu connectiva cicatricial. També són responsables de la contracció de la ferida. Les cèl·lules vasocentrals en el seu estadi de repòs es troben en el teixit vasofibrós formant agrupacions coherents, però sense mostrar unions intercel·lulars especialitzades visibles en ME. La coherència del grup queda assegurada per les interdigitacions entre les cèl·lules vasocentrals i probablement per unions tipus adherens o especialitzades. Les unions amb la matriu són de tipus adherens. Aquestes cèl·lules vasocentrals presenten feixos de filaments d'actina força conspicus. En produir-se una ferida les cèl·lules vasocentrals s'activen, desconnecten les unions intercel·lulars i amb la matriu i migren cap a la zona afectada, on s'acumulen. El pseudoblastema actua com un tap cel·lular que funciona de forma eficient per tancar la ferida en un plaç de temps relativament curt. El pseudoblastema forma un teixit coherent amb unions intercel·lulars tipus adherens, caracteritzades per material electrodens en la cara intracitoplasmàtica, feixos de filaments d'actina que hi convergeixen i espais intercel·lulars petits, de 17-20 mm, atravessats per petites fibril·les. Un cop finalitzat el procés de reepitelització, es produeix una contracció de la ferida. Es produeix per la retracció del pseudoblastema cap a l'interior de l'animal. El pseudoblastema disminueix la seva amplària i arrossega els teixits contigus provocant un tancament. La força motriu que provoca la retracció i l'arrossegament dels teixits vindria donada per la presència dels filaments d'actina a les cèl·lules del pseudoblastema, els quals durant aquesta fase es tornen mes conspicus. La presència d'unions intercel·lulars especialitzades característiques de la fase de contracció, està relacionada amb la transmissió de la força de tensió. Aquestes unions connecten els feixos de filaments d'actina de les cèl·lules amb la matriu o d'una cèl·lula a altre a través d'espais intercel·lulars força amples en els que s'observa material electrodens. Reepitelització L'epitelització s'inicia quan el pseudoblastema està consolidat i segueix el mateix patró que la reepitelització de ferides en epitelis monoestratificats de vertebrats (Stem i DePalma, 1983, és a dir, per migració de tota la capa per sobre del substrat, segons l'anomenat model de lliscament. Les glàndules unicel·lulars mucoses del tegument degeneren abans de produir-se la migració epitelial i posteriorment, un cop consolidat l'epiteli a sobre de la ferida, es diferencien a partir de les cèl·lules epitelials. Durant l'epitelització es produeixen canvis importants en el citosquelet i les unions basals de les cèl·lules epitelials. En canvi, el complex d'unió lateral es manté durant tot el procés. En iniciar-se la migració els tonofilaments es desconnecten dels hemidesmosomes cuticulars i dèrmics i es reagrupen al voltant del nucli, a la vegada que els hemidesmosomes dèrmics es desconnecten de la làmina basal. Un cop acabada la migració, les cèl·lules epitelials estableixen unions basals amb les cèl·lules del pseudoblastema. Aquestes unions no són hemidesmosomes sinó que presenten el mateix aspecte que les unions intercel·lulars del pseudoblastema. Els hemidesmosomes no es tornen a formar fins que les cèl·lules epitelials han restablert la membrana basal. La regeneració de la membrana basal no s'inicia fins que no s'ha començat a regenerar matriu connectiva a la zona cicatricial. Regeneració de la cicatriu Al mateix temps que es dona el fenomen de contracció, s'observa regeneració de la matriu connectiva entre les cèl·lules del pseudoblastema. Aquestes cèl·lules són responsables almenys del recobriment fibrós que presenten en aquest estadi, durant el qual mostren sàculs del reticle endoplasmàtic rugós molt dilatats, característics de cèl·lules que secreten constituents de la matriu. A més, s'observa infiltració de matriu connectiva i processos citoplasmàtics dels fibròcits en els marges del pseudoblastema. En la matriu del teixit connectiu normal s'observen fibres que estan constituïdes per un còrtex de fibril·les col·làgenes organitzades al voltant dels processos citoplasmàtics dels fibròcits. Les fibres del teixit connectiu peridigestiu, d'uns 1,2-1,9 mm de diàmetre, presenten el còrtex prim, amb les fibril·les organitzades paral·lelament a l'eix de la fibra. En canvi, les fibres de la dermis i teixit connectiu intramuscular, d'uns 2,5-7,1 mm de diàmetre, tenen el còrtex gruixut, amb fibril·les que s'organitzen paral·lelament en la zona proximal a la medul·la i de forma desorganitzada en la part més distal. Als 8 mesos la cicatriu encara és detectable. La matriu cicatricial presenta fibres connectives del tipus prim i força material fibril·lar desorganitzat disposat laxament. S'observa colonització per part de fibròcits, cromatòfors, petites fibres musculars i nervis.

Molecular, cellular and physiological investigation of myostatin propeptide-mediated muscle growth in adult mice

Inhibition of myostatin signalling or its biological activity has recently emerged as a potential remedial approach against muscle wasting and degenerative diseases such as muscular dystrophies. In the present study we systemically administered a recombinant AAV8 vector expressing a mutated myostatin propeptide (AAV8ProMyo) to healthy mice in order to assess its impact on the histological, cellular and physiological properties of the skeletal muscle, exploiting the fact that myostatin is naturally inhibited by its own propeptide. We report that a single intravenous administration of AAV8ProMyo leads to increases in muscle mass of tibialis anterior, extensor digitorum longus and gastrocnemius muscles 8 weeks post-injection and tibialis anterior, gastrocnemius and rectus femoris muscles 17 weeks post-injection. Moreover, treatment resulted in muscle fibre hypertrophy but not hyperplasia, with IIB myofibres responding to the greatest extent following propeptide-induced myostatin inhibition. Additionally, myofibre nuclear: cytoplasmic ratio was decreased in the AAV8ProMyo treated animals. Importantly, the hypertrophic EDL muscle 8 weeks after AAV8ProMyo treatment did not show the dramatic decrease in specific force displayed by the germline myostatin null mice. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Ultrastructure of Buddenbrockia allmani n sp (Myxozoa, Malacosporea), a parasite of Lophopus crystallinus (Bryozoa, Phylactolaemata)

Development of a new species of malacosporean myxozoan (Buddenbrockia allmani n. sp.) in the bryozoan Lophopus crystallinus is described. Early stages, represented by isolated cells or small groups, were observed in the host's body wall or body cavity. Multiplication and rearrangement of cells gave an outer cell layer around a central mass. The outer cells made contact by filopodia and established adherens junctions. Sporoplasmosomes were a notable feature of early stages, but these were lost in subsequent development. Typical malacosporean sacs were formed from these groups by attachment of the inner (luminal) cells by a basal lamina to the outer layer (mural cells). Division of luminal cells gave rise to a population of cells that was liberated into the lumen of the sac. Mitotic spindles in open mitosis and prophase stages of meiosis were observed in luminal cells. Centrioles were absent. Detached luminal cells assembled to form spores with four polar capsules and several valve cells surrounding two sporoplasms with secondary cells. Restoration of sporoplasmosomes occurred in primary sporoplasms. A second type of sac was observed with highly irregular mural cells and stellate luminal cells. A radially striated layer and dense granules in the polar capsule wall, and previous data on 18 rDNA sequences enabled assignment of the species to the genus Buddenbrockia, while specific diagnosis relied on the rDNA data and on sac shape and size.

Lymph heart in chick - somitic origin, development and embryonic oedema

The lymph heart is a sac-like structure on either side of avian tail. In some adult birds, it empties the lymph from the copulatory organ; however, during embryonic development, it is thought to circulate extra-embryonic lymph. Very little is known about the origin, innervation and the cellular changes it undergoes during development. Using immunohistochemistry and gene expression profiling we show that the musculature of the lymph heart is initially composed solely of striated skeletal muscle but later develops an additional layer composed of smooth myofibroblasts. Chick-quail fate-mapping demonstrates that the lymph heart originates from the hypaxial compartments of somites 34-41. The embryonic lymph heart is transiently innervated by somatic motoneurons with no autonomic input. In comparison to body muscles, the lymph heart has different sensitivity to neuromuscular junction blockers (sensitive only to decamethonium). Furthermore, its abundant bungarotoxin-positive acetylcholinesterase receptors are unique as they completely lack specific acetylcholinesterase activity. Several lines of evidence suggest that the lymph heart may possess an intrinsic pacing mechanism. Finally, we assessed the function of the lymph heart during embryogenesis and demonstrate that it is responsible for preventing embryonic oedema in birds, a role previously thought to be played by body skeletal muscle contractions.

21-Deoxycortisone (17 alpha-hydroxy4-pregnene-3,11,20-trione)

The title compound, C21H28O4, a synthetic glucocorticoid, crystallizes with a single molecule in the asymmetric unit. Ring A is almost in a half-chair conformation, rings B and C are almost in chair conformations, and ring D is between a twist and a 13 beta-envelope conformation. The A/B ring junction is quasi-trans, whereas the B/C and C/D ring junctions both approach trans characteristics. The molecule as a whole is slightly convex towards the beta side, with an angle of 9.60 (2)degrees between the C10-C19 and C13-C18 vectors. Molecular-packing and hydrogen-bonding (both intra- and inter-molecular) interactions play a major role in the structural association of the compound.

Conformational and hydration effects of site-selective sodium, calcium and strontium ion binding to the DNA Holliday junction structure d(TCGGTACCGA)(4)

The role of metal ions in determining the solution conformation of the Holliday junction is well established, but to date the picture of metal ion binding from structural studies of the four-way DNA junction is very incomplete. Here we present two refined structures of the Holliday junction formed by the sequence d(TCGGTACCGA) in the presence of Na+ and Ca2+, and separately with Sr2+ to resolutions of 1.85 Angstrom and 1.65 Angstrom, respectively. This sequence includes the ACC core found to promote spontaneous junction formation, but its structure has not previously been reported. Almost complete hydration spheres can be defined for each metal cation. The Na+ sites, the most convincing observation of such sites in junctions to date, are one on either face of the junction crossover region, and stabilise the ordered hydration inside the junction arms. The four Ca2+ sites in the same structure are at the CG/CG steps in the minor groove. The Sr2+ ions occupy the TC/AG, GG/CC, and TA/TA sites in the minor groove, giving ten positions forming two spines of ions, spiralling through the minor grooves within each arm of the stacked-X structure. The two structures were solved in the two different C2 lattices previously observed, with the Sr2+ derivative crystallising in the more highly symmetrical form with two-fold symmetry at its centre. Both structures show an opening of the minor groove face of the junction of 8.4degrees in the Ca2+ and Na+ containing structure, and 13.4degrees in the Sr2+ containing structure. The crossover angles at the junction are 39.3degrees and 43.3degrees, respectively. In addition to this, a relative shift in the base pair stack alignment of the arms of 2.3 Angstrom is observed for the Sr2+ containing structure only. Overall these results provide an insight into the so-far elusive stabilising ion structure for the DNA Holliday junction. (C) 2003 Elsevier Science Ltd. All rights reserved.

Hypothesis about mechanisms through which nicotine might exert its effect on the interdependence of inflammation and gut barrier function in ulcerative colitis

Ulcerative colitis (UC) is characterized by impairment of the epithelial barrier and the formation of ulcer-type lesions, which result in local leaks and generalized alterations of mucosal tight junctions. Ultimately, this results in increased basal permeability. Although disruption of the epithelial barrier in the gut is a hallmark of inflammatory bowel disease and intestinal infections, it remains unclear whether barrier breakdown is an initiating event of UC or rather a consequence of an underlying inflammation, evidenced by increased production of proinflammatory cytokines. UC is less common in smokers, suggesting that the nicotine in cigarettes may ameliorate disease severity. The mechanism behind this therapeutic effect is still not fully understood, and indeed it remains unclear if nicotine is the true protective agent in cigarettes. Nicotine is metabolized in the body into a variety of metabolites and can also be degraded to form various breakdown products. It is possible these metabolites or degradation products may be the true protective or curative agents. A greater understanding of the pharmacodynamics and kinetics of nicotine in relation to the immune system and enhanced knowledge of out permeability defects in UC are required to establish the exact protective nature of nicotine and its metabolites in UC. This review suggests possible hypotheses for the protective mechanism of nicotine in UC, highlighting the relationship between gut permeability and inflammation, and indicates where in the pathogenesis of the disease nicotine may mediate its effect.

Effect of fecal water on an in vitro model of colonic mucosal barrier function

Fecal water (FW) has been shown to exert, in cultured cells, cytotoxic and genotoxic effects that have implications for colorectal cancer (CRC) risk. We have investigated a further biological activity of FW, namely, the ability to affect gap junctions in CACO2 cell monolayers as an index of mucosal barrier function, which is known to be disrupted in cancer. FW samples fi-om healthy, free-living, European subjects that were divided into two broad age groups, adult (40 +/- 9.7 yr; n = 53) and elderly (76 +/- 7.5 yr; n = 55) were tested for effects on gap junction using the transepithelial resistance (TER) assay. Overall, treatment of CACO2 cells with FW samples fi-om adults increased TER (+ 4 %), whereas FW from elderly subjects decreased TER (-5%); the difference between the two groups was significant (P < 0.05). We also measured several components of FW potentially associated with modulation of TER, namely, short-chain fatty acid (SCFA) and ammonia. SCFAs (propionic, acetic, and n-butyric) were significantly lower in the elderly population (-30%, -35%, and -21%, respectively, all P pound 0.01). We consider that FW modulation of in vitro epithelial barrier function is a potentially useful noninvasive biomarker, but it requires further validation to establish its relationship to CRC risk.