Actividades tradicionales en un pueblo de Cantabria Oriental : la pesca en Castro Urdiales.

La intención básica de este Proyecto didáctico es el hacer reflexionar y recordar a todos los componentes de una comunidad, la castreña, que la actividad pesquera forma parte del patrimonio cultural del pueblo de Castro Urdiales y es signo de la propia personalidad e idiosincrasia. Los objetivos de la experiencia son: Motivar al alumno por la investigación del medio en donde se desarrolla su vida cotidiana. Proyectar el conocimiento y la valorización que merece la actividad pesquera. Desarrollar las habilidades y destrezas, así como la imaginación y la capacidad personal. Crear cauces de cooperación entre los componentes de un grupo, y de una comunidad, para la consecución de cualquier objetivo dentro del ámbito escolar. Comentar textos literarios. Resolver supuestos matemáticos, mediante operaciones y mecanismos conocidos por el alumno. Usar correctamente un plano urbano como medio de localización y orientación en una población. Realizar dibujos y croquis esquemáticos. Clasificar, describir y distinguir cada una de las artes básicas de pesca, tipos de embarcaciones y especies de peces. Contemplar el proceso de elaboración de las conservas de pescado, visitando una fábrica de conservas. Escribir correctamente los textos, y buscar el significado del vocabulario propio de la actividad pesquera. Resolver dudas, apoyándose en el maestro como coordinador de todo el proceso. Los recursos que se van a utilizar son: plano de la ciudad, proyector de diapositivas, magnetoscopio y monitor, liros y enciclopedias sobre la historia de Cantabria y de Castro, instrumental fotográfico, grabadora y cinta, material fungible y cuaderno del alumno.

La pesca.

Material didáctico para el área de conocimiento del medio social y cultural complementario de una posible visita temática guiada por el Museu Marítim de Barcelona, pero que puede ser utilizada independientemente. Trabaja el sector pesquero desde una perspectiva histórica, social y ecológica y explica desde su aparición hasta las diferentes herramientas y tipos de pesca y de embarcaiones tradicionales. Incluye un análisis de las actividades complementarias a la pesca tradicional y un análisis del futuro del sector. Finalmente presenta parte de la estructura clásica de una unidad didáctica con conceptos, procedimientos y valores del material realizado.

Simulando con legumbres la pesca de inmaduros.

Resumen basado en el de la publicación

La pesca : el ordenador y el aprendizaje de la ecología.

Resumen literal de la revista. Este trabajo se ha realizado en el marco del proyecto ENVIROPE

De la pesca de peces y otras especies pedagógicas raras : reflexiones en torno al sentido práctico de las enseñanzas escolares.

Resumen basado en el de la publicación. Monográfico con el título: el Espacio Europeo de Educación Superior

­Me gusta la pesca!

Resumen ampliado de la publicación

Elaborador de conservas de productos de la pesca.

NIPO:210-97-069-4

Carpintería de ribera : construcción artesanal de la embarcación de pesca Itsaso.

Se presenta la primera de tres partes que forman la monografía: Carpintería de Ribera. Esta primera parte es un relato básicamente gráfico, compuesto de dibujos grabados y láminas de acuarela, en el que se describen las distintas secuencias de la construcción de la embarcación de 5,50 metros de eslora construida de madera, en el astillero de los hermanos Iridoy de Hondarribia.

Podria ser que desapareguès la pesca com a ofici a Catalunya? : model didàctic crític a l’aula de laboratori de l’escola Can Parera

Resumen basado en el de la publicación

Una experiencia pr??xima : ???la pesca en La Ti??osa a trav??s del relato oral???

Bibliografia al final del art??culo

Anàlisi cronològica de la pesca al Port de Llançà: període 1977-1996

A partir del buidatge exhaustiu dels fulls de subhasta del peix i de les fitxes tècniques de les embarcacions de la Confraria del Port de Llançà, es fa una anàlisi cronològica qualitativa i quantitativa dels darrers vint anys de pesca. La flota, inicialment constituïda per barques d'arrossegament i de pesca artesanal (palangre petit i tresmail), ha anat evolucionant, i ha quedat bàsicament constituïda actualment pel ròssec i el palangre de fons, que ha substituit progressivament la pesca artesanal. Les pesqueries, notablement multiespecífiques els primers anys, van donar pas, bàsicament amb la incorporació del radar, a una pesca molt més selectiva, dominada essencialment per la captura de lluç entre els anys 1980 i 1985. La progressiva incorporació del palangre de fons fa que a partir del 1986 es tendeixi novament cap a una captura més multiespecífica, perd amb canvis qualitatius importants en la composició d'espècies capturades en relació amb els primers anys

Pesca marítima recreativa i conservació dels peixos litorals: el cas del cap de Creus

En aquest article s'analitza l'impacte biològic de cadascuna de les modalitats de pesca recreativa (pesca des d'una embarcació, pesca des de les roques, marisqueig i pesca submarina) sobre les espècies costaneres del cap de Creus i es determina les característiques socioeconòmiques d'aquesta activitat d'esbarjo

[Ressenya del llibre] Fernando Collantes Gutiérrez. El declive demográfico de la montaña española (1850-2000) : ¿Un drama rural? . Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 2004, 364 pp.

Comentari del llibre de Fernando Collantes Gutiérrez, 'El declive demográfico de la montaña española (1850-2000) : ¿Un drama rural?', publicat l'any 2004 pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

L'agricultura i la pesca: de la tradició a l'especialització i la mecanització

Després de les dues crisis de la fi de segle passat -la fil·loxera i la competencia dels cereals ultramarins-, el procés de canvi de l' agricultura gironina es va accelerar, però el seu procés real de modernització no es va produir fins als anys seixanta, amb el final del model agrari lligat a l'autoconsum. A la mecanització del camp va seguir la del món de la pesca, especialitzada i concentrada en uns quants ports -els millor dotats i els mes ben comunicats- i convertida en una dedicació menys arriscada i mes regular, pero també menys sàvia

Nous factors inflamatoris de la diabetis tipus 2: SP-D, SP-A, a-Defensives i visfatina

La DM 2 és una malaltia multifactorial i multigènica. Aquest fet condueix a l'estudi de molts gens i proteïnes susceptibles d'estar implicades amb la DM 2. Algunes d'aquestes proteïnes i gens estan associats a un estat lleu d'inflamació crònica, la qual pot desencadenar la síndrome metabòlica (SRI) i DM 2. Moltes d'aquestes proteïnes poden usar-se com a possibles marcadors de malaltia cardiovascular, resistència a la insulina i futura DM 2. Aquest treball presenta quatre proteïnes i la seva relació amb la SRI i la DM 2. L'SP-D i l'SP-A s'estudien per la relació que hi ha entre la disminució de la funció pulmonar i la resistència a la insulina i pel fet de ser moduladores de la inflamació. Les α-defensines s'estudien perquè també són moduladores de la inflamació i per una possible relació amb l'arteriosclerosi i el colesterol LDL. La visfatina s'estudia per la possible associació amb la insulinosecreció.