Nous factors inflamatoris de la diabetis tipus 2: SP-D, SP-A, a-Defensives i visfatina

La DM 2 és una malaltia multifactorial i multigènica. Aquest fet condueix a l'estudi de molts gens i proteïnes susceptibles d'estar implicades amb la DM 2. Algunes d'aquestes proteïnes i gens estan associats a un estat lleu d'inflamació crònica, la qual pot desencadenar la síndrome metabòlica (SRI) i DM 2. Moltes d'aquestes proteïnes poden usar-se com a possibles marcadors de malaltia cardiovascular, resistència a la insulina i futura DM 2. Aquest treball presenta quatre proteïnes i la seva relació amb la SRI i la DM 2. L'SP-D i l'SP-A s'estudien per la relació que hi ha entre la disminució de la funció pulmonar i la resistència a la insulina i pel fet de ser moduladores de la inflamació. Les α-defensines s'estudien perquè també són moduladores de la inflamació i per una possible relació amb l'arteriosclerosi i el colesterol LDL. La visfatina s'estudia per la possible associació amb la insulinosecreció.

Type 2 diabetes (T2DM) is a multifactorial and multigenic disease. This fact drives in the study of many genes and proteins susceptible of being implied with T2DM. Some of these proteins and gens are associated inlow-grade chronic inflammation, which can unchain metabolic syndrome (SRI) and T2DM. Many of these proteins can be used as possible markers of cardiovascular disease, insulin resistance and T2DM. This work presents four proteins and their association with SRI and T2DM. SP-D and the SP-A have been studied since there are a association among the decrease of the pulmonary function and insulin resistance. These proteins modulates inflammation too. α-defensins are studied also because they are modulate inflammation; and because there are a possible association among arteriosclerosis, cholesterol LDL and α-defensins. The visfatina is studied by the possible association with insulin secretion.