1000 resultados para programari lliure
Resumo:
El Grup Consolidat dInnovaci Docent de Mineralogia i ptica cristallina de la Universitat de Barcelona ha desenvolupat un CD interactiu que simula el funcionament dun microscopi petrogrfic, per tal de facilitar a lalumne un material dautoaprenentatge, ha de servir per a reforar els coneixements dels minerals formadors de roques en lmina prima. Aquest material te tres entrades diferents, en catal, castell i angls. Cada mineral t una fitxa general amb les seves propietats ptiques i una complementaria amb les caracterstiques cristallogrfiques, camp destabilitat, diagrames de fases i caracterstiques morfolgiques del mineral a observar, les quals marquen els trets determinatius daquell mineral per tal de facilitar el seu reconeixement. Per tal de complementar les dades shan introdut links directes amb la planes web: webmineral i mindat on hi ha les corresponents estructures i morfologies interactives de cadascun dels minerals que apareixen en el programa. En laplicaci informtica hi ha 169 filmacions corresponents a 43 dels principals minerals que formen les roques, una filmaci correspon a la imatge noms amb el polaritzador, i l'altre a la imatge amb el polaritzador ms l'analitzador. Cadascuna d'aquestes imatges es presenta amb un gir de 360; es pot aturar i desprs continuar girant, simulant el que veurem al microscopi. D'aquesta manera es pot determinar el pleocroisme, la presncia de macles, el color d'interferncia i l'angle d'extinci.. Sha intentat sempre que hi hagus diferents exemples dun mateix mineral en diverses paragnesis. Tamb s'incorpora una fitxa que l'usuari pot omplir amb les caracterstiques texturals i ptiques del mineral agrupades segons les observacions que es fan, b amb el polaritzador, amb el polaritzador i l'analitzador o b amb les condicions especfiques per veure la figura d'interferncia i el signe ptic. Aquesta fitxa, un cop plena, es pot imprimir. En tot moment hi ha un men dajuda on lusuari pot remetre i fer la consulta adient per poder continuar.
Resumo:
En el curs acadmic 2007-2008 s'ha implementat lautoavaluaci formativa en les assignatures de Dret Financer i Tributari I i II de la Llicenciatura en Dret de la Universitat Oberta de Catalunya, com a conseqncia del Projecte de millora de la qualitat docent concedit per l'AGAUR lany 2006. Es tracta d'unes assignatures en les quals se segueix des del curs acadmic 2004-2005 un sistema davaluaci continua enfocada per competncies, amb molt bona acollida tant pels docents com pels estudiants. Mitjanant aquesta experincia docent, ideada com a complement de lavaluaci contnua, i que consisteix en l'elaboraci d'activitats dautoavaluaci formativa de diferent tipologia enfocades per competncies, es pretn ajudar lestudiant a desenvolupar i millorar les competncies d'ambdues assignatures de forma autnoma en el marc de l'Espai Europeu dEducaci Superior.
Resumo:
Tota implementaci dun nou sistema de treball ha de ser revisada, avaluada i millorada perqu compleixi amb els seus objectius. Des que al curs 2004 (Ajut AGAUR 2004) varem dur a terme la implantaci de la plataforma a les assignatures de la Facultat de Psicologia, estem treballant en les assignatures de lmbit de Psicologia social i, ms concretament, Psicologia de les Organitzacions, amb uns materials originals, creatius i innovadors que no solament sn fcils dutilitzar pel professor sin que permeten la interacci entre docents de diferents facultats i estudiants, amb lobjectiu daprendre conjuntament. Laplicaci telemtica per analitzar casos complexos va ser introduda en una assignatura amb resultats significatius i s, a partir daquest projecte, que sha pogut treballar en altres assignatures amb iguals resultats dxit. L'informe que es presenta recull les millores establertes a partir de lavaluaci efectuada de lexperincia anterior i els resultats analitzats de la primera experincia. Les millores introdudes no solament fan referncia als materials (imatges, textos, relacions entre ells) sin tamb a lavaluaci dels estudiants. Tenir uns criteris clars de qu se li est demanant a lestudiant que faci quan interactua amb la plataforma, lamplitud del ventall de comportaments esperats (plantilla davaluaci), i el feedback que ha de donar-se a cada estudiant, s una eina necessria per a poder avaluar amb garanties de qualitat. Daltra banda que el professor tingui un material elaborat en forma de graella, li facilita aquesta avaluaci. Podem concloure amb aquest informe que la plataforma s capa davaluar les competncies que ens havem proposat i, alhora, ser una bona eina per a treballar lautonomia de lestudiant i motivar-lo per a seguir aprofundint en lmbit dels RRHH en les organitzacions, objectiu que, des del principi, ens havem proposat.
Resumo:
Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals s lEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurdica -, que corresponen fonamentalment a lassignatura Institucions Poltiques de Catalunya de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials shan penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de lacci docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de lestudiant, que permeti un rol ms actiu del professorat, i finalment, es faciliti ladaptaci docent a lespai europeu deducaci superior. Lexperincia s'ha completat amb ls del mtode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions pbliques i amb lassistncia peridica com a pblic a programes de televisi de continguts relacionats amb la matria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la segent: 1.- Redacci del tema; 2.- Visualitzaci de conceptes: quadres sinptics, esquemes, grfics; 3.-Bibliografia bsica. 4.-Legislaci i jurisprudncia. 5.-Text reprodut. 6.-Qestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaos tils a la xarxa. L'experincia sha desenvolupat els dos darrers cursos acadmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboraci i aplicaci dels materials elaborats. Ha estat terica i prctica a la vegada. S'ha prestat especial atenci a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqent estudi previ i collaboraci en lelaboraci de materials. Cal destacar tamb que hem aconseguit augmentar la participaci de l'alumnat a laula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut ms dinmic. Els materials han perms un fcil i rpid accs dels estudiants, amb lobjectiu de gaudir dunes sessions presencials ms interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a ms de desenvolupar actituds cviques o de conscincia de pas en una matria tan sensible com s l'estudi del dret pblic de Catalunya.
Resumo:
La finalitat general del projecte s la millora de la formaci dels estudiants de magisteri i de professorat, pel que fa a la seva visi i els seus coneixements sobre l'ensenyament i aprenentatge de les matemtiques, a partir d'una redefinici de les diferents assignatures de didctica de les matemtiques. Es pren l'aprenentatge de l'ensenyament de la resoluci de problemes com a eix vertebrador de les assignatures, introduint la realitat de l'aula per mitj de la interpretaci de casos professionals gravats en videoclips. El projecte pretn elaborar materials docents aix com dissenyar i experimentar noves metodologies, tant en l'mbit presencial com virtual, i al mateix temps fomentar la coordinaci del professorat que imparteix les assignatures de didctica. Tot el material es recollir en una base de dades en l'ADRE, que permetr la consulta tant presencial com virtual dels materials docents i casos professionals recollits per parts de l'alumnat i professorat. Els objectius a assolits responen a la finalitat del projecte i estan relacionats amb moltes de les prioritats de la convocatria, ja que impliquen, entre altres coses, la producci de material docent, lexperimentaci de noves metodologies i la interrelaci entre teoria i prctica professional.
Resumo:
Sha dissenyat un Laboratori Virtual dEquips Electrnics per mltiples aplicacions especfiques com a refor docent en lrea de lelectrnica VERiLAB (Virtual ElectRonic LABoratory) i, a ms, shan dissenyat un conjunt de 9 prctiques guiades per treure el mxim rendiment al laboratori virtual. El laboratori Virtual s una potent eina de treball per aplicacions docents com a programari diniciaci a la utilitzaci dequips electrnics bsics que podem trobar a qualsevol laboratori delectrnica. Aquesta eina permet augmentar el nombre dhores de treball prctic fora del laboratori. La primera versi daquest programari es va dissenyar a lany 2004 a la Universitat de Barcelona amb el software LabVIEW_7, el qual permet obtenir un fitxer executable amb el qual els alumnes poden treballar fora del laboratori. Daquesta forma els alumnes nicament necessiten un ordinador per a poder fer les prctiques. La primera versi del laboratori disposava dun generador de funcions, un oscilloscopi i un analitzador despectres com a equips electrnics, i a ms a ms incorporava un mdul de filtres i un motor DC per treballar amb els equips. La versi 2 del Laboratori Virtual es va desenvolupar amb aquest projecte MQD i es va introduir una font dalimentaci, un multmetre de sobre taula i un porttil com a equips electrnics. Es van crear tamb diferents mduls de sistemes electrnics: filtres analgics, configuracions bsiques basades en lamplificador operacional, lamplificador operacional no ideal i un circuit de rectificaci dona completa. Aquests mduls han prems ampliar el camp daplicaci del Laboratori Virtual a diferents assignatures de lrea de lelectrnica.
Resumo:
El projecte "Laboratori Asssit per Ordinador Mitjanant Eines Ofimtiques Convencionals" ha estat realitzat en la facultat de Fsica de la Universitat de Barcelona durant els anys 2007 i 2008 (projecte biennal). El principal objectiu daquest projecte s demostrar la possibilitat dutilitzar les eines informtiques ms habituals en la realitzaci dexperincies de laboratori assistit per ordinador (LAO). En particular, es proposa la utilitzaci del Excel juntament amb les seves macros (Visual Basic para Aplicacions, VBA) en prctiques de laboratori dassignatures en lrea de Fsica Aplicada. Excel s un full de clcul molt conegut i usat tant per professors com pels estudiants. En aquest treball mostrem exemples concrets que abasten les diferents tcniques de control i adquisici de dades: programaci del port srie (RS- 232) i parallel, i interfase GPIB. La implementaci daquestes tcniques es realitza mitjanant macros VBA de Excel. La resta de programaci de laplicaci LAO, la representaci grfica i el tractament de les dades, es realitza de forma molt simple a partir del maneig habitual dun full de clcul. La realitzaci del projecte ha demostrat la convenincia daquesta metodologia. Actualment prcticament la totalitat de les prctiques LAO de les quals s responsable el Departament de Fsica Aplicada utilitzen la programaci a travs del full de clcul. La resposta dels estudiants ha estat molt positiva. La combinaci de les caracterstiques daquesta eina juntament amb la programaci VBA t un enorme potencial i representa, probablement, una forma senzilla dintroduir tant a lalumne com al professor en el mn de la programaci.
Resumo:
La finalitat del projecte ha estat desenvolupar un espai virtual teric-prctic per a laprenentatge de la Microbiologia. Aquest espai virtual, basat en l'aprenentatge a travs de problemes, sha anomenat Microbiologia Interactiva i proposa a lalumne les segents rees temtiques: Introducci a les tcniques de la Microbiologia; Estructura i funci de la cl.lula microbiana; Creixement i control microbi; Microbiologia molecular; Fisiologia i metabolisme microbians; Virologia; Ecologia Microbiana; Diversitat microbiana. Per a cada temtica shan definit unes competncies a assolir a travs de la resoluci de problemes terics o prctics. En aquest darrer cas, se li proposa a lalumne que entri en el laboratori virtual per a la resoluci dels casos prctics plantejats. A ms, per a la resoluci dels problemes, lalumne disposa dun seguit de recursos per a cada temtica. Finalment, tamb sinclouen activitats de relaci i dampliaci per tal destimular la discussi, lesperit crtic, el treball en grup i la recerca bibliogrfica. A ms, per tal de facilitar el seu s, el web disposa tamb d'un tutorial. El web Microbiologia Interactiva es va introduir de forma pilat en lensenyament de l'assignatura de Microbiologia de la Llicenciatura de Biologia i de la de Microbiologia I de la llicenciatura de Biotecnologia de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) durant el curs 2007-08. Al llarg d'aquest curs es va valorar la seva utilitat i acceptaci per part dels alumnes mitjanant enquestes. Els bons resultats obtinguts van aconsellar que aquesta eina fora ja utilitzada en totes les assignatures generals de Microbiologia de les llicenciatures de Biologia, Biotecnologia, Bioqumica, Qumica, Enginyeria Qumica, Cincies Ambientals i Cincia i Tecnologia dels Aliments de la UAB. Actualment el web sest tamb utilitzant amb molt bons resultats a les assignatures de Microbiologia dels nous graus que ofereix la Facultat de Biocincies de la UAB. Aix doncs, en aquest projecte shan assolit amb escreix els objectius previstos. Es pot consultar el web desenvolupat a ladrea http://microbiologia.uab.cat//Microbiologia_Interactiva_Web/.
Resumo:
Des que es va concedir lajut (juliol 2006) fins a dia davui (desembre 2007) lequip que porta endavant el projecte rab en lnia (http://www.ub.edu/luga/AeL) ha estat desenvolupant el projecte rab en lnia (2). A ms a ms, sha constitut en Grup Luga dInnovaci Docent de la UB (http://www.ub.edu/luga), ja que hi ha la ferma voluntat de seguir treballant en la mateixa direcci, des de la convicci que s una iniciativa que dna resultats a mitj i llarg termini. Els objectius que es varen proposar (elaborar paquets dexercicis de llengua rab adreats al 2n nivell; produir materials compatibles amb els crdits europeus i les assignatures semipresencials; i dissenyar unes prctiques homognies per al primer i segon nivell de llengua rab) han estat plenament assolits. Seguint la dinmica prevista, primer es va estudiar el material didctic que shavia adquirit i es varen dissenyar nous exercicis. Daltra banda, es va comenar a fer una primera anlisi dels exercicis que ja estaven penjats a la xarxa, tot i que aquest aspecte es va considerar millorable, ja que no es va aconseguir establir un sistema denquestes, sin que els usuaris es van posar en contacte amb lequip de manera espontnia. Grcies al servei analtic de la pgina web es va detectar que moltes de les visites procedien darreu del mn, de manera que es va tornar a dissenyar la pgina per tal dadaptar-la als nous continguts, per de la mateixa manera es volia que la interfcie estigus disponible, igualment, en altres idiomes. Daquesta manera, ha passat a ser un autntic portal daprenentatge de la llengua rab, ms si es t en compte que, a ms a ms del que shavia previst, shan incls materials que comencen des de la lecto-escriptura, aix com tamb una part terica que lestudiant pot dutilitzar abans de fer les prctiques.
Resumo:
El Laboratori Virtual de Psicologia Bsica (LVPB) s una eina que acompanya a lestudiant en un recorregut a travs dexperiments que shan convertit en clssics de la Psicologia Cognitiva. La plataforma reprodueix experiments provinents de lestudi de latenci, lemoci, el llenguatge, la memria, la motivaci, el pensament i la percepci. En cada experiment, el LVPB presenta un text introductori amb alguns articles de referncia on es van proposar per primera vegada aquests experiments. El LVPB es basa en la plataforma de-learning Moodle, el que permet que cada estudiant tingui el seu propi espai en el qual guardar les dades, els resultats i les anlisis que hagi realitzat. Tota la interacci amb el sistema queda enregistrada i pot sser consultada tant per lestudiant com pel seu professor en qualsevol moment. Aix permet que el LVPB pugui ser utilitzat tamb com a eina davaluaci per part del professor. La plataforma es troba disponible en la segent adrea: http://psicovirtual.uab.es/lvpb
Resumo:
La adaptacin de los estudios universitarios al Espacio Europeo de Educacin Superior (EEES) pretende conseguir un nuevo modelo educativo basado en el aprendizaje activo del estudiante. En este sentido, las Tecnologas de la Informacin y la Comunicacin (TICs) pueden desempear un papel importante en la renovacin de la metodologa docente, y muy especialmente en asignaturas donde la carga iconogrfica es fundamental, tal como ocurre en las Ciencias morfolgicas y en algunas materias clnicas. En la Licenciatura en Veterinria de la UAB la carga presencial del alumno es muy elevada, lo que deja poco tiempo para el autoaprendizaje activo y el estudio autnomo. Para intentar paliar este problema, en nuestra Titulacin se han elaborado en los ltimos aos diversos atlas y otros documentos virtuales cuyos contenidos didcticos estn relacionados con materias como la Anatoma, Parasitologa, Radiologa y Anatoma Patolgica. Estos materiales, algunos de los cuales ya estn publicados on line en la plataforma Veterinria Virtual (http://quiro.uab.es), y que estn a disposicin de los estudiantes, posibilitan reducir en parte la carga presencial, sirven de ayuda en el proceso de enseanza y aprendizaje, facilitan el aprendizaje no presencial, autnomo y activo y permiten la evaluacin continuada, consiguiendo en definitiva un aumento del protagonismo del alumno en el proceso educativo, lo que constituye una de las metas de la adaptacin al EEES. Los alumnos valoran muy positivamente la publicacin on line de material educativo, ya que representa un recurso didctico fcilmente disponible, de acceso permanente y de bajo coste econmico. La duracin del proyecto ha sido de dos aos.
Resumo:
La metodologia docent impulsada per la creaci dun Espai Europeu dEnsenyament Superior com implica tenir en compte el treball de lestudiant. En aquest sentit, resulta molt convenient facilitar a lalumnat de primers cursos ladaptaci a una docncia que sorganitza en crdits ECTS i que se centra en el procs daprenentatge dels estudiants. Per aquest motiu, lobjectiu daquest projecte ha estat que assumissin un grau ms elevat de responsabilitat en laprenentatge i que adquirissin una competncia ms gran en lorganitzaci del temps dacord amb els programes docents de les assignatures que cursessin. Per aconseguir-ho, sha creat un entorn de presentaci de les guies docents basat en les agendes dactivitats daprenentatge. Aquestes agendes sn, de fet, planificacions de les activitats presencials i no presencials que han de dur a terme els estudiants per assolir els objectius de cadascuna de les assignatures que fan. Perqu siguin efectives, han de ser el ms individuals possibles i amb la informaci suficient com perqu les activitats es puguin dur a terme. Aix, els alumnes disposen duna veritable agenda particular del qu han de fer i quan per seguir una assignatura determinada. Com a resultat del projecte sha proposat una organitzaci de la informaci duna assignatura que facilita tant la gesti de les guies docents com la creaci dagendes dactivitats daprenentatge, sha establert una metodologia de presentaci dels programes docents amb suport de web perqu sigui de fcil consulta i en els que els vincles de cada activitat sactiven segons el ritme del curs i, finalment, sha aplicat tot per al cas de lassignatura de Fonaments de computadors, aconseguint que lalumnat sacostumi a seguir les agendes dactivitats i, consegentment, a millorar el rendiment acadmic de lassignatura, que era el que, es pretenia originalment.
Resumo:
El present Projecte de millora de la qualitat docent subvencionat pel Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya dins del programa dajuts MQD-2006 convocades per lAGAUR, sha desenvolupat amb els alumnes de primer de la Diplomatura de Turisme de lEscola de Turisme i Direcci Hotelera (EUTDH) de la UAB durant el curs acadmic 2006-2007, comptant amb la participaci de lequip docent aix com amb la collaboraci i implicaci directa de la direcci de lescola. Aquest projecte parteix de la base que el desenvolupament de lesperit emprenedor entre els estudiants s un pilar fonamental en la seva educaci i preparaci tant personal com professional per lentrada amb xit al mercat laboral. Aix doncs, el fet que els estudiants mostrin ms iniciativa individual aix com ms capacitat per buscar solucions als problemes duna manera creativa i diferent, sn aspectes bsics daquest Projecte que preten, a llarg termini, repercutir en la societat, tot formant persones ms emprenedores que aportin valor econmic i social al sector turstic. Amb la finalitat dassolir els objectius esmentats anteriorment es van realitzar una srie daccions adreades tant al professorat com a lalumnat que portessin a canviar les actituds, comportaments i maneres de fer de la metodologia docent tradicional. En aquest sentit, shan revisat les fitxes de les assignatures, tot adaptant les activitats existents o creant-ne de noves per tal de treballar les competncies transversals relacionades amb el foment de lesperit emprenedor. Tot i que aquests canvis sn lents i difcils de mesurar, en general, sha pogut constatar com lalumnat, en finalitzar el curs, mostra una major iniciativa, autonoma i independncia i ms capacitat per buscar solucions alternatives als problemes duna manera creativa aix com una actitud ms favorable cap a la creaci dempreses que la que tenia al comenament.
Resumo:
El projecte t com a objectiu principal lelaboraci de materials didctics orientats a facilitar l'adquisici i consolidaci dels coneixements especfics de llengua llatina, imprescindibles per a aquells estudiants de clssiques que tenen greus mancances en les primeres etapes de la seva formaci universitria. La posada en marxa duna web ha perms allotjar els continguts especfics del mtode, titulat ara LLAT EN LNIA (http://www.ub.edu/hesperialatina/enlinia.htm), estructurats de la manera segent: 1) Metodologia de la traducci. 2) Un selecci de passatges dobres llatines, de baixa i mitjana dificultat. 3) Laccs a un recull dexercicis autoavaluatius de sintaxi i traducci de textos breus, procedents en la seva totalitat dobres llatines que n'inclouen la seva referncia corresponent. Aquests exercicis, a ms, es presenten ordenats dacord amb la seva dificultat i amb vincles a la gramtica per tal que aquesta actu com a suport per a la seva correcta comprensi. 4) El recurs interactiu dun lxic llat en qu, a ms de les 600 paraules ms freqents, shan incls totes les paraules que apareixen en els exercicis de sintaxi i traducci (total aprox. 1.300 paraules). 5) Un conjunt dexercicis autoavaluatius de morfologia nominal, pronominal i verbal que han de contribuir a resoldre les mancances dels alumnes. 6) Una gramtica elemental, confegida especialment per a aquest mtode, amb la informaci imprescindible per a resoldre els dubtes i mancances que la complimentaci i autocorrecci dels exercicis pugui posar en evidncia. Tots aquests materials, i daltres que simplementaran en els propers mesos, han estat pensats perqu els estudiants els treballin de manera autnoma, per amb la garantia que, mitjanant ladrea de contacte i el tracte diari amb el professorat, resultin una eina que permeti millorar el rendiment acadmic en el Primer Cicle de lrea de Filologia Llatina.
Resumo:
El projecte ha estat realitzat en la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia de la Facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelona i ha estat a desenvolupar en dos anys. La finalitat del projecte ha estat oferir a l'alumne un material docent en suport digital, adaptat a una metodologia ms creativa i de treball en grup, orientat a la millora de la seva formaci, autonomia i rendiment acadmic, en els aspectes relacionats amb la Farmcia Clnica i Farmacoterpia i l'Atenci Farmacutica, i que consistir en una primera aproximaci a les directrius europees. Aquest material docent en suport digital sn WebQuest (WQ) estructurades per temes i via Internet, la qual cosa possibilita un sistema dinmic de fcil retroalimentaci i en constant actualitzaci. Mitjanant la utilitzaci d'aquest material docent es treballen aspectes com l's de metodologies docents centrades en l'alumne, autoaprenentatge a distncia, aprenentatge seqencial, treball en grup, participaci activa i responsabilitat de l'alumne en el procs d'ensenyament aprenentatge i l'aproximaci del mateix a la realitat professional entre altres, i tot aix encaminat a promoure l'adaptaci dels plans docents a l'Espai Europeu d'Educaci Superior (EEES). En aquest sentit podem indicar que s'han elaborat cinc WQs, els ttols del qual sn Sistemes Personalitzats de Dosificaci, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al pacient, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al professional sanitari, Dispensaci activa en Diabetis mellitus tipus 2 i Dispensaci activa en Hipertensin arterial. Cadascuna de les WQs elaborades consta dels apartats Introducci, Tasca, Procs, Recursos, Avaluaci, Conclusi, Guia Didctica i Crdits. Les WQs estan allotjades en la pgina web de la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia, i a elles s'accedeix a travs de l'adrea web http://www.ub.s/farcli/wp0.htm
