La fascinació del país de les piràmides

Descripció del viatge a Egipte, així com de les impressions que van provocar l’autora els indrets que va visitar com ara les piràmides de la vall de Giza, Memfis, Sakkara i Dashur entre altres

Maria Àngels Anglada, paradís amb poeta

Presentació del dossier que la revista va dedicar a manera d’homenatge a Maria Àngels Anglada, l’any següent a la seva mort l’abril de 1999

Parlar bé el català al segle XV [Ressenya del llibre Les regles de esquivar vocables i la "qüestió de la llengua", d'Antoni M. Badia i Margarit]

Obra exhaustiva, didàctica i amena sobre Pere Miquel Carbonell i la seva obra, i l’ús del català al S. XV

La Universitat a l'estiu 2010: comencen els cursos d'estiu a la UdG

Una cercavila pel centre de Girona, música, poesia i dansa és l’aperitiu que inicia els Cursos d’Estiu, el dia 1 de juliol; la matrícula és oberta des del 10 de maig

Biblioteca de nit: 1.100 punts de lectura fins a les 3 de la matinada

La biblioteca del Campus de Montilivi obre les nits de diumenge a dijous fins les 3 de la matinada (aquest horari s’ofereix des de l’1 de desembre fins que acaben els exàmens finals (primera setmana de juliol). És un servei molt ben valorat per tots els estudiants universitaris i moltes nits del mes de maig i juny s’arriba a la plena ocupació (1.100 punts de lectura). Els usuaris poden treure documents o ordinadors portàtils en préstec, utilitzar les màquines d’impressió i fotocòpies i fer servir totes les instal•lacions (zones amb ordinadors, aules d’estudi per fer treballs en grup, cabines individuals, etc.). També es disposa d’un espai amb màquines de venda automàtica per poder fer un cafè o menjar alguna cosa

Un Recorregut per la química

Passeig per l’invisible. Itinerari químic per la ciutat de Girona es correspon amb la setzena entrega de la col·lecció «Girona, Itineraris», que edita l’Ajuntament de Girona. El seu autor, Josep Duran, és professor de química de la Universitat de Girona. Al llibre ens proposa un recorregut a través d’onze punts de la ciutat en què la química és present

L'educació per la salut a l'escola i el paper del professorat. 'La educación para la salud en la escuela y el papel del profesorado'.

Obtener información sobre la educación para la salud en la escuela y el papel del profesorado.Conocer la situación del programa de educación para la salud (iniciado en 1986) la formación y opinión de los profesores de la ciudad de Girona. Contribuir al conocimiento de la situación de la educación para la salud en la escuela a través de la información facilitada por profesores en relación a su formación, el conocimiento del programa, las actividades que desarrollan y los aspectos de salud que se deberían tratar en la escuela. Trabajar en el desarrollo de propuestas encaminadas a implementar la educación para la Salud en la escuela. Medir el nivel de conocimiento y el papel que asumen los profesores. Escuelas de Girona que aplican el programa de educación para la salud. Sitúa la educación para la Salud en el contexto del sistema sanitario, reviva los principales conceptos más aceptados, define los ámbitos y agentes principales. Revisa el peso de la educación sanitaria escolar tradicional al de la escuela promotora de salud. Explica el papel de los agentes educadores que participan, destacando especialmente el papel del profesorado como agente fundamental en la educación para la salud en la escuela. Estudia la situación de la educación para la salud en la escuela dentro del contexto de la Unión Europea. Describe la Red de Escuelas Promotoras de la Salud en Catalunya y otras comunidades autónomas, centrándose en el Programa de educación para la Salud en la Escuela y el estado actual del nivel formativo en los futuros profesores. Test Kruskal-Wallis; cuestionarios cerrados de escala ordinal, opciones odenadas de más a menos importancia. Colabora en la revision y elaboración del cuestionario el equipo de Promoción de la Salud del Ayuntamiento de Girona, y el Epidemiológico del Instituto Catalán de la salud. Se clasifican en 8 categorías: 1) Temas de salud convenientes de ser tratados en clase (alimentación-nutrición, higiene-limpieza y drogas); 2) Temas de salud posibles de ser tratados en clase; 3) Causas que pueden dificultar el tratamiento de temas de salud en clase (la saturación de programa, el exceso de alumnos...) 4) La necesidad de un método para evaluar el trato de temas de salud 5) Los medios útiles para desarrollar temas de salud en clase; 6) el nivel de coordinación para implementar el programa; 7) La importancia del profesor en el programa; 8) Condiciones o hábitos de vida que pueden influir en la salud. En los planes de estudio de las universidades catalanas, sólo la UDG (Universitat de Girona) incluye la asignatura de educación para la salud como obligatoria en la especialidad de magisterioio de primaria. En las demás universidades se oferta como optativa. El profesorado debería tener una formación específica en educación para la salud, en su formación inicial y actualizarla a través de actividades de formación permanente y-o continuada.

Nuevo enfoque de la pr??ctica educativa del Programa UNIGIS Girona : algunas reflexiones sobre las claves del cambio

Resumen basado en el de la publicaci??n

La competència "El treball col·laboratiu": una oportunitat per a incorporar les TIC en la didàctica universitària. Descripció de l'experiència amb la plataforma ACME (UdG) = La competencia "El trabajo colaborativo": una oportunidad para incorporar las TIC en la didáctica universitaria. Descripción de la experiencia con la plataforma ACME (UdG)

L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME

Anàlisi de l’accessibilitat a Girona, temps de flors

Estudi per mesurar el grau d’accessibilitat amb què compten els espais interiors que conformen l’esdeveniment “Girona, temps de flors”, tot contemplant la normativa vigent que regula aquest tema a Catalunya. Es basa en persones amb mobilitat reduïda o qualsevol deficiència física. S’estableix una llista de fortaleses i debilitat, i s’estableixen possibles propostes de millora

Guia per a l'adaptació a l'espai europeu d'educació superior: 9. Fer docència a la UdG

La docència és una de les principals funcions de la universitat. Se situa just al costat de la recerca, amb la qual forma un conjunt simbiòtic que cal entendre com a tal en el desenvolupament de l’una i de l’altra. A la Universitat de Girona s’entén que l’exercici de la docència és responsabilitat del professorat, que, amb la seva expertesa i la seva professionalitat, busca en tot moment la millor manera d’aconseguir bons aprenentatges per als estudiants. Tot i això, la UdG, especialment arran de la creació de l’espai europeu d’educació superior, s’ha dotat d’un conjunt de definicions, procediments i eines de suport per al personal docent que, a més de facilitar la docència, els proporciona un segell propi, sempre amb el respecte a la iniciativa docent del professorat. Aquest quadern és la presentació d’aquestes definicions, procediments i eines, alhora que vol ser una breu guia de la UdG per al professorat que hi entra a treballar de bell nou

Discurs de la rectora, curs acadèmic 2010-2011

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2010-2011, la rectora de la Universitat de Girona, reflexiona sobre algunes dades relacionades amb la docència i la recerca a la Universitat, sobre la importància de la Universitat dins el sistema universitari català i espanyol i sobre la necessitat de replantejar alguns aspectes per tal d'adaptar la Universitat a la situació actual de la societat

Debat sobre la desigualtat sexe/gènere i propostes u(dis)tòpiques: veus de dones

Realitat de les dones que viuen a Girona que tenen en comú, per una banda, la seva condició de dona, i per una altra banda, la de viure en una societat marcada per una diferència sexual i de gènere que es tradueix en desigualtat social. La tipologia de dones és molt diversa i inclou les que treballen a casa, les que treballen fora de casa, les feministes, les que no ho són, etc

Objectors i insubmisos: cinc testimonis: la professionalització de l'horror

Testimoni de l’autor sobre la seva declaració, l’any 1977, de no voler fer el servei militar. Es va declarar objector de consciència i, amb aquesta acció, ell i altres varen tocar, com es deia en aquell moment, els pilars fonamentals de la societat

Un Primer balanç de la implantació dels graus

Els graus de Medicina i Relacions Públiques, les primeres titulacions de la UdG que van implantar les directrius de Bolonya, són a punt de desplegar el quart curs. El setembre vinent la majoria dels altres graus arribaran al tercer