El perdó de l’ofés: la via adecuada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la instituci�� i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administraci�� de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigaci�� sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administraci�� de Justícia. En primer lloc, analitzem la instituci�� del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulaci�� en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la instituci�� (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administraci�� de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexi�� sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administraci�� de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administraci�� de Justícia. En canvi, la reparaci�� i la conciliaci�� si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliaci��, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparaci�� de l’autor a la víctima del delicte.

La parola raccontata dai cavalieri-narratori nella "Continuation du Roman de Meliadus" (ms. Ferrell 5)

Copiato nell'Italia del Nord verso il 1350, il manoscritto Ferrell 5 è oggi il solo testimone della "Continuation du Roman de Meliadus" che racconta le avventure di Artù, di Meliadus il padre di Tristano, e del Buon Cavaliere senza Paura padre di Dinadan, partiti alla ricerca di Morholt, prigioniero su di un'isola lontana. Ora, questa inchiesta è solo un pretesto: al centro dell'interesse dei tre re non sta tanto l'avventura promessa quanto i racconti che essi collezionano in occasione dei diversi scali di questo viaggio per mare, durante il quale non succede quasi niente. La ricerca di Morholt agisce quale racconto-cornice che non solo mette in scena le condizioni della presa di parola da parte dei cavalieri-narratori e organizza i racconti, anzi li drammatizza, ma funziona anche da matrice che informa, feconda e rigenera questi stessi racconti. Quanto all'isolamento, imposto dalla navigazione, esso permette lo sbocciare di una piccola ma prestigiosa società di narratori che non ha nulla da invidiare a quella delle raccolte di novelle. Così, un racconto dopo l'altro, si definisce un'arte di narrare che espone ed esplora i legami tra valore del racconto e bontà della cavalleria: la perfezione poetica, fonte del piacere estetico, è solo l'altra faccia della perfezione cavalleresca.

Ecomobilitat a Sitges: anàlisi de la situaci�� actual i propostes de millora

La mobilitat urbana és una de les temàtiques més importants a les ciutats ja que convergeixen diversos aspectes a nivell social i ambiental. El present article es centra en el sistema de mobilitat de la ciutat de Sitges tot avaluant l’estat de la xarxa vi��ria, el parc de vehicles, els sistemes de transport i els serveis bàsics actuals. En l’anàlisi socioambiental de les variables d’aquest àmbit, s’han detectat una sèrie de problemes com ara una distribuci�� no equitativa dels serveis bàsics, desigualtat en la distribuci�� de carrers vianalitzats i carrils bici i manca d’homogeneïtat en la distribuci�� de pàrquings. Els resultats obtinguts permeten proposar una sèrie de millores en busca d’una mobilitat més sostenible. Millorar les parades de bus que no tenen sistema de marquesina per a protegir-les del fred i el sol, augmentar potencialment el carril bici desplegant-lo per carrers que no en tenen, desenvolupar campanyes per a fomentar l’ús de la bici i augmentar la presència de carrers d’exclusiu ús per a vianants.

Massís del Pedraforca: anàlisi de l'evoluci�� sociodemogràfica i paisatgística

L'estudi s'ha estructurat en tres grans blocs: I. Diagnosi ambiental; II. Anàlisi i evoluci�� demogràfica i socioeconómica; III. Anàlisi i evoluci�� del paisatge.En el primer bloc s'emmarca el marc territorial i la delimitaci�� de l'àrea d'estudi, a partir del qual es pretén sintetitzar la importància de l'espai i els seus actors. Una de les primeres qüestions plantejades ha estat que hi trobem i perquè es considera emblemàtic i s'han analitzat les figures de protecci�� i les característiques més rellevants del medi natural. Per aquest motiu s'elabora un recull de dades que ens permeti realitzar a grans trets una diagnosi del medi natural de l'àrea d'estudi que ens permetrà mitjançant l'anàlisi del medi físic i bi��tic conèixer l'estat ambiental actual del territori. Un cop realitzada aquesta primera tasca, se centra l'estudi en l'anàlisi i l'evoluci��, per una banda de la societat i per l'altra del paisatge (Bloc II i III respectivament). El sistema antropogènic és el principal actor en l'evoluci�� passada, present i futura del medi natural. Per aquest motiu es vol caracteritzar en el segon bloc la poblaci�� de forma històrica, recent i actual, tant en termes demogràfiques com econòmiques. Coneixent aquestes dinàmiques es podrà estimar la poblaci�� futura a diferents escales temporals i la seva relaci�� amb l'entorn. Finalment, el darrer bloc s'endinsa en l'evoluci�� del paisatge mitjançant ortofotoimatges i mapes d'usos del sòl, els quals permetran observar el canvi paisatgístic en els darrers 60 anys. D'aquesta manera, mitjançant la composici�� i configuraci�� del paisatge es podrà quantificar la manifestaci�� dels canvis produïts tant per factors naturals com poblacionals. A més a més, es pretén realitzar un anàlisi del paisatge visual, en el qual es tindran en compte diferents paràmetres de qualitat i fragilitat visual del paisatge així com la seva visibilitat. Amb tot, es pretén interrelacionar la societat amb el paisatge a través de l'anàlisi, evoluci��, funcions i estat actual fent-ne una aproximaci�� transdisciplinària a través dels diferents components de l'ecosistema.

Implicaci�� de la inflamaci�� i la resposta immunitària en la lesi�� induïda per la isquèmia

El sistema nervi��s central (SNC) i el sistema immunitari (SI) estan estretament connectats. Es produeixen nombroses alteracions en el sistema immunitari després de la isquèmia i la inflamaci�� es reconeix com una de les principals causes de la progressi�� de la lesi�� isquèmica. És molt important determinar el paper de les diferents cèl•lules implicades en la resposta immunitària i inflamatòria després de la isquèmia i el perfil de citocines que s’alliberen. A partir de l’estudi de les diferents poblacions de leucòcits en sang circulant després de la isquèmia, hem determinat que la subpoblaci�� de monòcits (CD43high/CD11bhigh) augmenta a 48h de manera proporcional al volum d’infart. Aquesta poblaci�� està formada per dos subtipus descrits de monòcits, els no clàssics (CD43high/Ly6C-) i els intermedis (CD43high/Ly6Cdim), i sembla expressar un perfil de citocines anti-inflamatòries així com una major capacitat fagocítica. Per altra banda, observem la presència de CD43 en el cervell i la seva degradaci�� a 4 dies després de la isquèmia. També s’observa l’aparici�� de la fracci�� soluble del CD43 en el parènquima cerebral després del trencament de la barrera hematoencefàlica. Addicionalment, hem estudiat com s’alteren els canvis a nivell immunològic en ratolins deficients en CD69 i hem observat una pitjor progressi�� del volum d’infart en els animals CD69KO. A més a més hem volgut esbrinar el paper dels limfòcits utilitzant ratolins RAG (-/-) que tenen infarts més petits que els WT, però quan aquests careixen de CD69, tenen infarts significativament més grans. En l’estudi del procés inflamatori en la isquèmica, hem treballat amb ratolins deficient en ApoE i IL10. Pel que fa als ratolins ApoE (-/-), observem que tenen un volum d’infart més gran a les 24h i que es manté fins als 4 dies, i proposem que NFkB pot tenir un paper molt rellevant en aquest procés. Pel que fa a la IL-10, els animals deficients en aquesta citocina presenten un volum d’infart major i una expressi�� de citocines proinflamatòries més alt. A més a més, els ratolins IL10 KO presenten uns nivells de IL-12 més elevats de manera basal, i proposem que això és degut a la falta de la IL-10 per a inhibir la via.

Tractament psicològic del dolor crònic en nens i adolescents

L'objectiu d'aquest projecte és que els nens i adolescents amb dolor crònic puguin gaudir d'una millor qualitat de vida. El projecte té dues línies de recerca complementàries. El primer objectiu específic és crear i adaptar instruments per avaluar l’experi��ncia dolorosa a la poblaci�� infantil. Dues són les mesures que s'han estudiat en escolars: l'escala numèrica verbal (vNRS-11) tant en paper com en format electrònic, i una versi�� modificada de la versi�� pedi��trica del Survey of Pain Attitudes (Peds-SOPA). El segon objectiu específic és avaluar els efectes de la teràpia cognitiva (TC) en una mostra de nens de 12 a 18 anys que pateixen dolor crònic. En concret, volem estudiar si algunes característiques personals i familiars dels joves (per exemple, creences relacionades amb la salut, intensitat del dolor, estratègies d'afrontament, expectatives del tractament) estan associades a l'adherència a les recomanacions terapèutiques i, en conseqüència, són variables que afavoreixen la recuperaci�� d’aquests pacients. Un tractament de 10 sessions es porta a terme per aconseguir aquest objectiu. S’ofereix als pacients un conjunt d'habilitats i estratègies específiques per a què puguin exercir un major control dels seus símptomes i reduir l'impacte d'aquests en les seves vides. Els resultats d'aquests estudis seran de gran interès per millorar el maneig del dolor infantil. A més, els resultats determinaran quines són les variables associades amb l’adherència a les prescripcions terapèutiques. Aquest és un tema particularment d’interès pel fet de que un factor determinant de l’èxit clínic és el grau en què una persona s'adhereix a les recomanacions. D'altra banda, el desenvolupament de les mesures de dolor pedi��tric és de gran rellevància tant per a clínics com per a investigadors, ja que moltes de les decisions clíniques es basen en allò que el pacient ha informat sobre el seu dolor.

La millor comprensi�� del desenvolupament cardíac i el dany cel•lular en els mi��cits ajudarà a definir dianes terapèutiques

En el cor embrional, la senyalitzaci�� de mort cel•lular apoptòtica iniciada per receptors de mort i les caspases executores 3 i 7 exerceixen un paper important durant el desenvolupament cardíac no relacionat amb la mort cel•lular, i posteriorment són silenciats en l’adult, on les vies independents de caspases estan implicades en la mort cel•lular patològica. Resultats previs del nostre grup han contribuït a entendre com es regula i silencia en el cor l’expressi�� dels gens de la via apoptòtica depenent de caspases durant el desenvolupament; a més, resultats no publicats demostren que les caspases regulen el procés d’expressi�� de gens en el cor i, contràriament a la maquinària depenent de caspases, TatD, una nucleasa, ’expressa abundantment al cor postnatal. Es desconeixen les funcions de la senyalitzaci�� apoptòtica durant el desenvolupament cardíac, tot i que són essencials per al desenvolupament, a més, la senyalitzaci�� independent de caspases implicada al dany cel•lular en els mi��cits només es coneix parcialment, el nostre objectiu és contribuir al coneixement d’ambdós fenòmens. Creiem que les caspases podrien processar proteïnes reguladores de l’expressi�� de gens musculars alterant la seva activitat, mentre que TatD té un paper rellevant en el dany cel•lular però també en la funci�� cardíaca normal. Volem caracteritzar la contribuci�� de les caspases 3 i 7 en el desenvolupament cardíac, utilitzant models in vivo (estem finalitzant els creuaments necessaris per a disposar dels animals amb el genotip desitjat) i in vitro (pràcticament hem preparat tot el material i hem optimitzat els protocols per a tirar-ho endavant). També volem caracteritzar la funci�� de TatD durant el desenvolupament i fisiologia del cor i conèixer-ne la seva funci�� utilitzant models in vitro i in vivo.

El perdó de l’ofés: la via adequada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la instituci�� i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administraci�� de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigaci�� sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administraci�� de Justícia. En primer lloc, analitzem la instituci�� del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulaci�� en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la instituci�� (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administraci�� de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexi�� sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administraci�� de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administraci�� de Justícia. En canvi, la reparaci�� i la conciliaci�� si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliaci��, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparaci�� de l’autor a la víctima del delicte.

Implicacions diagnòstiques del strem-1 (soluble triggering receptor expressed on myeloid cells) en malalts amb síndrom del distress respiratori agut (sdra) i patologia abdominal. estudi preliminar

Els pacients amb patologia abdominal aguda poden desenvolupar una insufici��ncia respiratòria secundària a la resposta inflamatòria generada o a una pneumònia nosocomial. El mesurament del “soluble *triggering receptor expressed on myeloid cells 1” (sTREM-1) en líquid alveolar, pleural, sinovial o cefalorraquidi ha demostrat la seva utilitat en el diagnòstic d'infecci��. Es va determinar el sTREM-1 alveolar i peritoneal en pacients amb quadre abdominal agut més síndrom de distress respiratori agut (SDRA). Es va concloure que el sTREM-1 és útil per diagnosticar infeccions abdominals i pulmonars en aquests pacients i que la relaci�� sTREM-1 alveolar/peritoneal podria ser útil per determinar el focus infecci��s.

Hepatitis autoimnune. Diagnòstic, característiques clíniques i resposta al tractament

La hepatitis autoimmune (HAI) és una patologia inflamatòria crónica hepàtica, progressiva i d’origen desconegut d’àmplia variabilitat clínica. S’estudiaren 40 casos (edad mitjana 50.8 anys, 82,5% dones). Al nostre medi la majoria de casos d’HAI són de tipus 1, el 40% debuten en forma d’hepatitis aguda i tenen una malaltia autoimmune associada. El 60% van rebre incialment monoteràpia amb corticoides i el 32,5% associats a azatioprina. Al 94% s’aconsegueix la remissi�� independentment de la pauta terapèutica i és més freqüent si l’AST està augmentada.

Desenvolupament i gesti�� d'un entorn web pel Club Esportiu Futbol Sala Santpedor

Aplicaci�� per al Club Esportiu Futbol Sala Santpedor, que no només contindrà les dades referents a les competicions a on juguen els equips de l’entitat, sinó que també serà un mitjà de comunicaci�� per transmetre informaci�� sobre les seves activitats. L’aplicaci�� permetrà, a través de comentaris i enquestes, millorar la interactivitat tant amb els usuaris del Web com amb els jugadors del club. Per aconseguir-ho s’utilitzaran diverses tecnologies com HTML per l’estructuraci�� de la pàgina, CSS per al seu disseny, MySQL per a la base de dades, PHP per poder transmetre les dades i JavaScript i ActionScript per aportar més dinamisme a la pàgina.

Disseny i desenvolupament d'una botiga online

Aquest projecte consisteix en dissenyar i crear una aplicaci�� web que cobreixi les necessitats de comerç electrònic d’una empresa que es dedica als consumibles d’informàtica. L’aplicaci�� a implementar contindrà un catàleg de productes amb totes les seves característiques (preu, foto, descripci��) part principal de la botiga virtual. També hi haurà un servei d’enregistrament per dur a terme el procés de compra amb èxit que proporcionarà les dades del client. També existirà la possibilitat per part de l’usuari d’escollir entre diverses formes de pagament i d’enviament del producte. A més hi haurà un panell d’administraci�� a disposici�� del venedor per poder gestionar la botiga virtual de manera senzilla i còmoda.

Execuci�� penal de sancions a conductors sota els efectes de drogues d’abús basats en estudi de saliva: ingerència i repercussi�� futura en el Codi penal

El consum de drogues no institucionalitzades té una important dimensi�� epidemiològica. En l'actualitat augmenta el consum de cocaïna i de cànnabis i s'estabilitza o disminueix el de opiacis. En la majoria dels països hi ha una relaci�� entre la drogoaddicci�� i el delicte. Objectius: 1) Obtenir dades sociodemogràfiques en una poblaci�� detinguda en els jutjats de guàrdia que passen a disposici�� judicial; 2) Obtenir dades sanitàries referents a infecci�� per VIH, VHC I VHB; 3) Obtenir dades de consums de cocaïna, haxis, heroïna, benzodiazepines i drogues de síntesis; 4) Conèixer la correlaci�� o concordança clínico-analítica i, 5) Valorar la relaci�� de l'addicci�� a drogues amb la delictologia. Subjectes i Mètodes: Estudi realitzat en una poblaci�� de 151 subjectes consumidors de drogues il·legals detinguts a disposici�� judicial al Jutjat de guàrdia de la ciutat de Barcelona. Temps de l'estudi: 1,5 anys. Mètodes: Administraci�� d'un qüestionari amb dades sociodemogràfiques, sanitàries i de consums de tòxics. Obtenci�� d'una mostra d'orina que es va analitzar per immunoassaig en l'analitzador AsXym (*Abbot). Els resultats es van interpretar com positius o negatius segons el punt de tall establert per al mètode. Resultats: El perfil de la mostra és un home solter, edat mitjana de 31.4 anys, amb estudis primaris i sense professi�� qualificada. La droga il·legal més consumida és la cocaïna, 77,5%, seguida dels opiacis 62,9%, del cànnabis 60,3% i benzodiazepines 61.6% (auto-medicades 40,9%). La prevalença de HIV va ser del 16,7%, VHC 37,9% i VHB 19,1%. La via intravenosa és utilitzada pel 46% dels cocainòmans i pel 53.8% del heroinòmans. Un 45.5% tenen signes compatibles amb UDVP. Només un 14.2% presentava signes de deteriorament físic i un 23.1% una clara síndrome d’abstinència. Existeix un 74.3% de correlaci�� o concordança clínico-analítica. El delicte més relacionat amb el consum de drogues va ser els delictes contra la propietat. Conclusions i Discusi��: Es detecta un alt consum de cocaïna i disminuci�� de l'heroïna. El consum de cànnabis i benzodiazepines és elevat. Els delictes contra la propietat estan associats al consum de drogues il·legals. Propostes: L'estudi té aplicabilitat en medicina forense. El screening rutinari d'orina en poblaci�� detinguda és una mesura d'utilitat. Permet obtenir dades objectives quan se sol·liciten informes de drogoaddicci�� als perits. Els detinguts poden beneficiar-se de circumstàncies modificadores de la responsabilitat criminal en cas de ser consumidors de tòxics, d’acord amb la legislaci�� actual. Els lletrats i l'autoritat judicial tindran una prova objectiva en les seves actuacions per poder resoldre amb més coneixement els procediments on es troben implicats els consumidors de drogues d'abús.

El risc com a paràmetre de les estratègies de planejament del territori: condicions per la gesti�� de les emergències col·lectives mitjançant la prevenci�� dels riscos greus en l'ordenaci�� territorial i l'urbanisme

Els riscos greus es poden materialitzar en emergències col·lectives on l’afectaci�� a la poblaci��, als béns materials, a les infraestructures i als serveis bàsics pot ser molt intensa i de forma molt ràpida. Quan aquests elements vulnerables se situen molt pròxims al focus de l’emergència es pot dificultar l’actuaci�� del sistema de gesti�� d’emergències i més concretament no poder aplicar a temps les mesures de protecci�� i autoprotecci�� a la poblaci��, o bé que aquestes siguin insuficients. La ubicaci�� dels elements vulnerables en relaci�� als potencials focus d’emergència queda definida per la planificaci�� territorial i l’urbanisme. Per tant, una adequada ubicaci�� dels elements vulnerables que faciliti la gesti�� de les emergències pel que fa a l’aplicaci�� de mesures de protecci�� i autoprotecci�� requereix incorporar la prevenci�� dels riscos greus a la planificaci�� territorial i l’urbanisme. Actualment aquest procés de prevenci�� es troba en fase embrionària i disgregat entre diversos col·lectius professionals i organismes sectorials de l’àmbit de la seguretat i el risc. Aquest estudi de recerca recull l’estat actual de la qüesti�� i valora i justifica la importància social i econòmica del problema de la prevenci�� d’emergències col·lectives. A partir d’aquest punt es proposa que atès el caràcter transversal i aglutinador del servei de protecci�� civil, a través d’aquest servei es defineixi un sistema i metedologia per incorporar la prevenci�� del risc als paràmetres que condicionen el plantejament territorial i l’urbanisme. Es proposa que aquest sistema incorpori les visions dels diferents organismes experts amb caràcter sectorial i gestors de riscos greus concrets, i que tingui una estructura i un procés d’implantaci�� similar al model de prevenci�� d’incendis en edificis, altament implantat i efectiu.

Relaci�� i valor pronòstic de la metilaci�� del promotor MGMT , amplificaci�� del EGFR i mutaci�� de l’ EGFRvIII en una sèrie de pacients amb glioblastoma.

Introducci��. La metilaci�� de l’enzim MGMT és un factor predictiu de resposta en pacients amb glioblastoma tractats amb alquilants, però el seu valor pronòstic s’està estudiant . Tanmateix, en el cas de l’amplificaci�� de l ‘EGFR i la mutaci�� EGFRvIII no se s’ha demostrat cap mena de valor pronòstic ni predictiu. Objetius. Determinar la distribuci�� de la metilaci�� de l’enzim MGMT , amplificaci�� de l’ EGFR i mutaci�� EGFR vIII , l’asociaci�� entre ells i avaluar la supervivència global i supervivència lliure de progresi�� en relaci�� amb l’estat de metilaci�� del MGMT , amplificaci�� de l ‘EGFR mutaci�� EGFR vIII . Material i mètodes. S’hi han determinat les variacions genètiques en una poblaci�� de 70 pacients amb glioblastoma i s’han relacionat, a més, amb la supervivènciia global i temps a la progressi��. Resultats. La metilaci�� del MGMT , amplificaci�� de l’ EGFR i detecci�� de ’l EGFR vIII foren detectats en un 38,6 % , 50% y 25,7% DELS pacients , respectivament. No es va demostrar pas cap relaci�� entre l’estat de metilaci�� del MGMT i l’estat de l’ EGFR , a diferència de la relaci�� entre l’amplificaci�� de l’ EGFR i la mutaci�� EGFRvIII. En l’anàlisi multivariant de supervivència global i temps a la progressi��, els factors edat , radioteràpia i metilaci�� del MGMT foren significatius. . Conclusions. L’estat de metilaci�� del MGMT és, doncs, un factor pronòstic de supervivència en pacients diagnosticats de glioblastoma tractats amb radioteràpia i quimioteràpia basada en alquilants , a diferencia de l’amplificaci�� de l’ EGFR i mutaci�� EGFRvIII.