La reforma local espa??ola de 2013 y las??competencias educativas

Resumen tomado de la publicaci??n

La ense??anza de nociones b??sicas de econom??a en la formaci??n docente : una propuesta desde la experiencia de dos instituciones de educaci??n superior regional

Resumen basado en el de la publicaci??n

Verdaguer a Folgueroles: un recurs local ben aprofitat estudi d'un sistema local territorial

És més que evident la relació de Jacint Verdaguer amb el poble de Folgueroles. Tanmateix, aquest estudi mostra llur relació des d’una nova perspectiva, en la qual el desenvolupament territorial n’és la base. Folgueroles percep quelcom d’identitari en el poeta i el fa esdevenir recurs clau per tirar endavant un projecte de poble. Mitjançant la descripció del Sistema Local Territorial sorgit a Folgueroles al voltant de la figura del poeta, es defineix aquest projecte, els seus actors principals i les seves relacions, i, finalment, se’n farà una valoració

La gestió turística local en el litoral català: una lectura des de la dialèctica socioespacial

L'aportació principal d'aquesta tesi és l'anàlisi de la gestió turística i les estratègies que els municipis del litoral català han desenvolupat per fer front a la crisi (o a la sensació de crisi) del model turístic tradicional que es va manifestar a principis dels anys noranta del segle passat. També proposa una nova visió de l'estructura territorial del litoral i aporta noves dades sobre l'evolució de l'oferta d'allotjament turístic a nivell municipal de tota la costa mediterrània espanyola entre els anys 1981 i 2001. El cos de la tesi s'estructura en tres parts: un marc teòric on es fa una anàlisi sistemàtica de les principals interpretacions sobre l'evolució de les destinacions madures, un capítol dedicat al models territorials litorals que, a més de l'anàlisi estadística descriptiva de les dades fa una anàlisi de conglomerats jeràrquics per definir els clusters territorials turístics, i finalment, una classificació de les estratègies que han desenvolupat els municipis litorals per adaptar-se a les noves formes de la demanda turística. Per a aquest darrer capítol s'ha entrevistat a 150 persones relacionades amb la gestió turística local i territorial dels municipis litorals catalans, a més d'estudiar els plans urbanístics i els documents d'estratègia turística. Això ha permès constatar que és principalment de l'àmbit local d'on parteixen les estratègies per adaptar-se a les noves formes de la demanda, i que aquestes respostes són diverses per què depenen del context (l'habitus habermasià) de cada municipi. Malgrat la diversitat, s'han pogut classificar les estratègies en cinc grups: les que intenten recrear l'espai turístic per convertir-lo en una autèntica ciutat per viure-hi tot l'any, les que es basen en la sostenibilitat, les que aposten per la hiperealitat, les que desenvolupen esdeveniments efímers i les que impulsen la millora de la qualitat del producte turístic tradicional. Generalment aquests canvis es desenvolupen per assaig-error, per intuïció, sense que responguin a un model preestablert. Una de les principals conclusions d'aquest apartat ens indica que hi ha pocs municipis que puguin explicitar el fons i la forma de la seva política turística. Per això es desenvolupen estratègies que es superposen, es barregen i, a vegades es contradiuen, fent que la política turística del municipi es reinventi contínuament. De fet, com dedueix una altra de les altres conclusions, el model turístic actual es basa en la innovació constant. Pel que fa al capítol teòric s'identifiquen les principals interpretacions sobre el canvi de model turístic i es classifiquen en cinc grups: les teories evolucionistes (Butler, Doxey, Miossec, Gormsen, Holder) que estableixen que les destinacions turístiques han de passar necessàriament per determinades fases, les teories que pronostiquen el col·lapse del sistema per superació de la capacitat de càrrega, les interpretacions que es basen en el canvi de l'escala, que parteixen de la idea que el turisme ha deixat de ser una activitat regional a un fenomen global, les que atribueixen als avenços tecnològics el canvi en el model i les que emmarquen els canvis turístics en un canvi més ampli que afecta a una societat que passa a ser postmoderna. De l'estudi teòric es desprèn que hi ha consens sobre la idea de crisi del model turístic però no hi ha unanimitat sobre les causes d'aquesta crisi ni sobre el nou model turístic que ha de sorgir. L'estudi empíric de les variables de l'oferta turística litoral, que és l'aportació principal del capítol dos, ha permès treure moltes conclusions, tant per l'estudi descriptiu de les dades com per l'anàlisi de conglomerats jeràrquics. En aquest breu resum només destacarem dues idees. La primera d'elles contempla que el litoral no és homogeni sinó que està constituït per cinc tipus diferents de municipis que formen unitats orgàniques que es repeteixen per tota la costa. Entre aquests tipus de municipis hi ha el que hem anomenat ociurbs, que concentren gran part de l'oferta turística, els nuclis turístics que tenen un nombre important de població resident i aporten mà d'obra i serveis, i les ciutats perifèriques que tot i estar a la costa viuen al marge del negoci turístic. L'altra idea a destacar és que en vint anys la distribució de l'oferta turística en el territori ha canviat poc: als lloc on hi havia una gran concentració de places al 1981, l'any 2001 encara són els llocs que ofereixen més serveis d'allotjament. S'observa però un important canvi en la tipologia dels allotjaments: en els 20 anys estudiats els habitatges turístics s'han consolidat com la modalitat d'allotjament emergent, a molta distància dels càmpings i l'oferta hotelera.

The community museum: a space for the exercise of communal power

This paper discusses two key elements in the field of museums: a summary of the concept of the community museum, on the one hand, and, on the other, a proposal as to how this concept is put into practice, especially in the early stages of the creation of the museum, when the social basis for the project is being established. We will discuss how the community museum combines and integrates complex processes aimed at strengthening the community as a collective subject, asserting its identity, improving its quality of life and building alliances between communities. In the second part, which has a methodological focus, we will discuss how the museum is born out of community aspirations to strengthen its identity and integrity, the initial process of consensus-building, the roles of different agents, both internal and external to the community, as well as some factors that foster or prevent community appropriation. To conclude we will emphasize the potential of community museum networks as a strategy to generate a broader field of action, in which communities can exercise greater autonomy, by collectively developing and appropriating projects of regional and even international scope.

Riobamba y el ferrocarril. Nuevas dinámicas de intercambio regional en el primer cuarto del siglo XX (Estudios)

Este artículo analiza los conflictos que produjo el paso del ferrocarril por Riobamba. Describe la lucha por la rectificación de la vía férrea, que enlazaba las ciudades de Guayaquil y Quito, y subraya las pugnas y aspiraciones locales relacionadas con el nuevo medio de transporte. Señala las reacciones de la opinión pública riobambeña, expuestas en su prensa local, y las posturas tanto de los gobiernos como de la empresa que construyó la obra. Además, estudia las consecuencias que se derivaron del paso del ferrocarril: la ampliación del mercado interno como consecuencia del incremento del comercio interregional, el desarrollo de los poblados situados a lo largo del trazado ferroviario y la aceleración del intercambio de personas y bienes.

Manta: una ciudad-puerto en el siglo XIX. Economía regional y mercado mundial (Estudios)

El ensayo analiza el surgimiento de la ciudad de Manta como estación de enlace entre la región de Manabí y el mercado mundial en el siglo XIX. Esta región económica estuvo integrada por un sistema de pequeñas localidades, cada una de las cuales cumplía una función determinada. El puerto de Manta experimentó un sorprendente despegue debido al auge manufacturero de los sombreros de paja toquilla y, más tarde, al auge agroexportador de la tagua y el cacao. Estudia, además, el proceso de recolonización por parte de grupos blanco-mestizos y la segmentación del espacio entre los nuev s inmigrantes y los descendientes de los antiguos indios.

Sobre ventanas y espejos. Cultura local, museos nacionales y patrimonio cultural ecuatoriano: contribuciones a un debate (todavía) pendiente

A partir de la conceptualización de historia regional y local como escala de análisis del conflicto social y la acción colectiva, el artículo aborda, de manera preliminar, la problemática que reviste la incorporación del patrimonio cultural local dentro de los repertorios culturales nacionales que integran museos nacionales y parques temáticos. Esta identificación-incorporación trae consigo procesos de segregación cultural que se expresan en los recursos curatoriales y guiones de ruta que articulan los repertorios de objetos que alinderan la identidad nacional o establecen sus límites. Esto se ilustra con dos ejemplos: el Parque Histórico de Guayaquil (o Malecón 1900) y el Museo Nacional. En ambos casos, la incorporación de lo local (asumido como conflictividad sociocultural situada territorialmente) recurre a patrones de representación anacrónicos que reeditan procesos de exclusión social y segregación cultural. A contrapelo, el artículo acude, descriptivamente, al caso de los museos comunitarios de Oaxaca como propuestas de impugnación cultural patrimonial generadas desde las localidades.

La integración turística bi-nacional, los aportes de los operadores turístico privados y su impacto en el mercado local: comparaciones Ecuador-Colombia 2008 - 2012

Para efectos de la investigación, se utilizó el método inductivo a partir de la pregunta ¿Cuáles son las características principales del turismo binacional entre Ecuador y Colombia y los aportes de las operadoras turísticas privadas a la dinámica económica de cada país? Teóricamente, la investigación analiza el entendimiento y el manejo de los ejes centrales de la discusión principal turística bi-nacional y su alcance económico; ya que el tema de investigación pretende entender conceptos teóricos ligados al turismo y a la temática internacional y su dinámica globalizadora, así como efectuar el análisis de la integración turística regional; después, mostrar las relaciones que guarda la dinámica de servicios con la dinámica económica en conjunto y sus contribuciones en el mercado turístico local, para finalmente establecer un período comparativo y poder confrontar aportaciones anteriores, para fortalecer el debate en este ámbito. Metodológicamente, el tema de estudio se desarrolló a partir de la utilización de información proveniente de fuentes primarias, producto de la aplicación de entrevistas y la observación directa, además de la utilización de fuentes secundarias, con cuyo análisis se ha podido realizar los capítulos de esta investigación, de tal forma que el Capítulo I: Definiciones Introductorias, presenta de forma preliminar una exploración sobre aspectos relacionados con el turismo y la evolución de esta actividad en la era moderna y de su importancia, tanto para la economía del Ecuador como de Colombia; el Capítulo II: Diagnóstico de los sectores turísticos de Ecuador y Colombia, analiza de la situación actual del sector turístico en los dos países que son parte de este estudio, partiendo desde los atractivos y destinos que conforman la oferta turística de las dos naciones, así como la infraestructura con la que los dos países cuentan, luego se analiza tanto las políticas y agendas ministeriales de Ecuador y Colombia, para concluir con un análisis de las acciones e iniciativa privada en referencia al recurso turismo; el Capítulo III: Las políticas en los sectores turísticos de Ecuador y Colombia en el período 2008-2012, hace un análisis de las políticas turísticas, los planes nacionales, los planes turísticos y los cambios que esas legislaciones han operado en los dos países, para finalmente aterrizar en el análisis de las similitudes y diferencias que pueden existir en dichas legislaciones. El Capítulo IV: Conclusiones y Propuestas, es la finalidad de ésta investigación, con el objetivo de que la misma sea un aporte, tanto para el sector público como privado, en la generación de alternativas que viabilicen un mejor entendimiento y se llegue a una verdadera integración turística bi-nacional entre Ecuador y Colombia.

Nest Boxes Facilitate Local-Scale Conservation of Common Goldeneye (Bucephala clangula) and Bufflehead (Bucephala albeola) in Alberta, Canada

We tested the general predictions of increased use of nest boxes and positive trends in local populations of Common Goldeneye (Bucephala clangula) and Bufflehead (Bucephala albeola) following the large-scale provision of nest boxes in a study area of central Alberta over a 16-year period. Nest boxes were rapidly occupied, primarily by Common Goldeneye and Bufflehead, but also by European Starling (Sturnus vulgaris). After 5 years of deployment, occupancy of large boxes by Common Goldeneye was 82% to 90% and occupancy of small boxes by Bufflehead was 37% to 58%. Based on a single-stage cluster design, experimental closure of nest boxes resulted in significant reductions in numbers of broods and brood sizes produced by Common Goldeneye and Bufflehead. Occurrence and densities of Common Goldeneye and Bufflehead increased significantly across years following nest box deployment at the local scale, but not at the larger regional scale. Provision of nest boxes may represent a viable strategy for increasing breeding populations of these two waterfowl species on landscapes where large trees and natural cavities are uncommon but wetland density is high.

How well do regional or national Breeding Bird Survey data predict songbird population trends at an intact boreal site?

A study to monitor boreal songbird trends was initiated in 1998 in a relatively undisturbed and remote part of the boreal forest in the Northwest Territories, Canada. Eight years of point count data were collected over the 14 years of the study, 1998-2011. Trends were estimated for 50 bird species using generalized linear mixed-effects models, with random effects to account for temporal (repeat sampling within years) and spatial (stations within stands) autocorrelation and variability associated with multiple observers. We tested whether regional and national Breeding Bird Survey (BBS) trends could, on average, predict trends in our study area. Significant increases in our study area outnumbered decreases by 12 species to 6, an opposite pattern compared to Alberta (6 versus 15, respectively) and Canada (9 versus 20). Twenty-two species with relatively precise trend estimates (precision to detect > 30% decline in 10 years; observed SE ≤ 3.7%/year) showed nonsignificant trends, similar to Alberta (24) and Canada (20). Precision-weighted trends for a sample of 19 species with both reliable trends at our site and small portions of their range covered by BBS in Canada were, on average, more negative for Alberta (1.34% per year lower) and for Canada (1.15% per year lower) relative to Fort Liard, though 95% credible intervals still contained zero. We suggest that part of the differences could be attributable to local resource pulses (insect outbreak). However, we also suggest that the tendency for BBS route coverage to disproportionately sample more southerly, developed areas in the boreal forest could result in BBS trends that are not representative of range-wide trends for species whose range is centred farther north.

Estimating surface CO2 fluxes from space-borne dry air mole fraction observations using an Ensemble Kalman filter

We have developed an ensemble Kalman Filter (EnKF) to estimate 8-day regional surface fluxes of CO2 from space-borne CO2 dry-air mole fraction observations (XCO2) and evaluate the approach using a series of synthetic experiments, in preparation for data from the NASA Orbiting Carbon Observatory (OCO). The 32-day duty cycle of OCO alternates every 16 days between nadir and glint measurements of backscattered solar radiation at short-wave infrared wavelengths. The EnKF uses an ensemble of states to represent the error covariances to estimate 8-day CO2 surface fluxes over 144 geographical regions. We use a 12×8-day lag window, recognising that XCO2 measurements include surface flux information from prior time windows. The observation operator that relates surface CO2 fluxes to atmospheric distributions of XCO2 includes: a) the GEOS-Chem transport model that relates surface fluxes to global 3-D distributions of CO2 concentrations, which are sampled at the time and location of OCO measurements that are cloud-free and have aerosol optical depths <0.3; and b) scene-dependent averaging kernels that relate the CO2 profiles to XCO2, accounting for differences between nadir and glint measurements, and the associated scene-dependent observation errors. We show that OCO XCO2 measurements significantly reduce the uncertainties of surface CO2 flux estimates. Glint measurements are generally better at constraining ocean CO2 flux estimates. Nadir XCO2 measurements over the terrestrial tropics are sparse throughout the year because of either clouds or smoke. Glint measurements provide the most effective constraint for estimating tropical terrestrial CO2 fluxes by accurately sampling fresh continental outflow over neighbouring oceans. We also present results from sensitivity experiments that investigate how flux estimates change with 1) bias and unbiased errors, 2) alternative duty cycles, 3) measurement density and correlations, 4) the spatial resolution of estimated flux estimates, and 5) reducing the length of the lag window and the size of the ensemble. At the revision stage of this manuscript, the OCO instrument failed to reach its orbit after it was launched on 24 February 2009. The EnKF formulation presented here is also applicable to GOSAT measurements of CO2 and CH4.

The potential to narrow uncertainty in regional climate predictions

Faced by the realities of a changing climate, decision makers in a wide variety of organisations are increasingly seeking quantitative predictions of regional and local climate. An important issue for these decision makers, and for organisations that fund climate research, is what is the potential for climate science to deliver improvements - especially reductions in uncertainty - in such predictions? Uncertainty in climate predictions arises from three distinct sources: internal variability, model uncertainty and scenario uncertainty. Using data from a suite of climate models we separate and quantify these sources. For predictions of changes in surface air temperature on decadal timescales and regional spatial scales, we show that uncertainty for the next few decades is dominated by sources (model uncertainty and internal variability) that are potentially reducible through progress in climate science. Furthermore, we find that model uncertainty is of greater importance than internal variability. Our findings have implications for managing adaptation to a changing climate. Because the costs of adaptation are very large, and greater uncertainty about future climate is likely to be associated with more expensive adaptation, reducing uncertainty in climate predictions is potentially of enormous economic value. We highlight the need for much more work to compare: a) the cost of various degrees of adaptation, given current levels of uncertainty; and b) the cost of new investments in climate science to reduce current levels of uncertainty. Our study also highlights the importance of targeting climate science investments on the most promising opportunities to reduce prediction uncertainty.

Remaking place and securitising space: Urban regeneration and the strategies, tactics and practices of policing in the UK

Urban regeneration programmes in the UK over the past 20 years have increasingly focused on attracting investors, middle-class shoppers and visitors by transforming places and creating new consumption spaces. Ensuring that places are safe and are seen to be safe has taken on greater salience as these flows of income are easily disrupted by changing perceptions of fear and the threat of crime. At the same time, new technologies and policing strategies and tactics have been adopted in a number of regeneration areas which seek to establish control over these new urban spaces. Policing space is increasingly about controlling human actions through design, surveillance technologies and codes of conduct and enforcement. Regeneration agencies and the police now work in partnerships to develop their strategies. At its most extreme, this can lead to the creation of zero-tolerance, or what Smith terms 'revanchist', measures aimed at particular social groups in an effort to sanitise space in the interests of capital accumulation. This paper, drawing on an examination of regeneration practices and processes in one of the UK's fastest-growing urban areas, Reading in Berkshire, assesses policing strategies and tactics in the wake of a major regeneration programme. It documents and discusses the discourses of regeneration that have developed in the town and the ways in which new urban spaces have been secured. It argues that, whilst security concerns have become embedded in institutional discourses and practices, the implementation of security measures has been mediated, in part, by the local socio-political relations in and through which they have been developed.