Genética molecular de caracteres cuantitativos en cruzamientos dialélicos de tomate

El objetivo de este trabajo fue evaluar marcadores moleculares y caracteres cuantitativos en un cruzamiento dialélico completo sin recíprocos, entre cinco líneas recombinantes de tomate y sus híbridos. Se obtuvieron perfiles de AFLP ("amplified fragment length polymorphism") y de polipéptidos del pericarpio en cuatro estados de madurez del fruto de 15 genotipos. Se evaluaron, entre otros: peso, acidez titulable, pH, vida poscosecha y firmeza. Se calculó el porcentaje de polimorfismo para los marcadores moleculares y el porcentaje de variabilidad genética para los caracteres cuantitativos en el grupo de líneas recombinantes, el de híbridos y el conjunto de genotipos. Se realizaron análisis de agrupamiento con cada nivel de variación genética. Para AFLP, el porcentaje de polimorfismo varió entre 34 y 54% y, para los perfiles polipeptídicos, entre 40 y 78%. Mayor polimorfismo fue observado en el grupo de híbridos. La variabilidad genética fue de 100% para acidez y 34% para firmeza, con los mayores valores en los parentales. La similitud genética varió entre los genotipos según el nivel de variación genética; pero la consistencia en el agrupamiento de algunas líneas recombinantes y sus híbridos fue conservada, lo que evidenció asociaciones entre los datos moleculares y fenotípicos.

Diversidade genética de isolados de Ralstonia solanacearum e caracterização molecular quanto a filotipos e sequevares

O objetivo deste trabalho foi identificar isolados brasileiros de Ralstonia solanacearum quanto a filotipos e sequevares, determinar sua diversidade genética, realizar a associação da estrutura genética do patógeno com sua classificação e origem geográfica e identificar um marcador molecular para a diagnose do moko-da-bananeira. Um grupo de 33 isolados de R. solanacearum, da coleção da Embrapa Tabuleiros Costeiros, coletado de diversos hospedeiros, foi caracterizado por meio de PCR em sequência palindrômica extragênica repetitiva (rep-PCR) e RAPD. Deste grupo, 19 perteciam à raça 2 do patógeno e 14 à raça 1, e 15 isolados eram associados à cultura da bananeira. Os filotipos e sequevares foram caracterizados e determinados por PCR Multiplex. Verificou-se que 82% dos isolados pertencem ao filotipo II, e 12% ao filotipo III. Todos os isolados da bananeira pertencem ao filotipo II. Atécnica de RAPD foi eficiente em agrupar os isolados de acordo com sua origem geográfica; entretanto, ela requer um número elevado de marcas moleculares. Foi possível relacionar os isolados pela análise rep-PCR. O iniciador com sequências repetitivas enterobacterianas intergênicas de consenso (ERIC) possibilitou a separação dos isolados de acordo com a raça, eoiniciador REP permitiua discriminação entre os filotipos. Estas duas análises foram as mais informativas.

Estudi de cas: Les percepcions sobre les peticions en línia com a eina de participació política dels ciutadans de Barcelona, segonscriteris dʼedat i nivell educatiu

Les peticions en línia són un fenomen molt poc estudiat per part del’acadèmia, malgrat que el seu ús s’incrementa exponencialment. Almateix temps, investigacions recents han determinat que els factorsclaus que determinen majors desigualtats en la participació en líniasón l’edat i el nivell educatiu del ciutadà (Robles, Molina i DeMarco, 2012; Oser, Hooghe i Marien, 2013).Aquest projecte d’investigació pretèn, a través de la triangulaciód’instruments qualitatius, explorar i comparar les percepcions queels ciutadans barcelonins tenen sobre l’ús de les peticions en líniacom a forma de participació en línia segons el seu nivell d’estudi ila seva edat, per, posteriorment enfrontar-­los al discurs oficial.

Variabilidade genética entre acessos do gênero Manihot por meio de marcadores moleculares ISSR

O objetivo deste trabalho foi avaliar a diversidade genética intra e interespecífica de acessos de Manihot por meio de marcadores ISSR. Foram analisadas cinco espécies e duas variedades de Manihot, além de duas espécies do gênero Croton, utilizadas como grupo externo, por meio de 20 oligonucleotídeos iniciadores (Olii) ISSR UBC. Para análise do índice de similaridade entre as espécies e os acessos foram utilizados os coeficientes de Jaccard e de 'simple matching'. Os 20 Olii testados foram altamente polimórficos para todas as espécies analisadas, e 89,7% dos locus foram polimórficos. Há maior similaridade genética entre espécies diferentes de Manihot, como M. dichotoma var. undulata e M. caerulescens, do que entre indivíduos da mesma espécie, como M. dichotoma e M. dichotoma var. undulata.

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Integração de dados em estudos de diversidade genética de tomateiro

O objetivo deste trabalho foi integrar dados de caracteres quantitativos, multicategóricos, moleculares e fitopatológicos para a avaliação da diversidade genética de subamostras de tomateiro do Banco de Germoplasma de Hortaliças da Universidade Federal de Viçosa (BGH-UFV). Foram utilizados dados de 67 subamostras de tomateiro do BGH-UFV, caracterizadas quanto a 19 caracteres quantitativos, 30 multicategóricos, 52 locos ISSR e à reação a três patógenos (Alternaria solani, Pseudomonas syringae pv. tomato e Tomato yellow spot virus). Inicialmente, a avaliação da diversidade entre as subamostras foi realizada para cada conjunto de caracteres individualmente, e indicou que a diversidade baseada em qualquer um dos conjuntos de dados não reflete a diversidade dos demais. Para a integração dos dados, codificaram-se os de natureza quantitativa em multicategóricos, por meio de cinco estratégias diferentes. A estratégia de divisão equitativa da amplitude dos dados em três classes foi a mais indicada, com correlação de 0,78 entre as matrizes de dissimilaridade dos dados codificados e originais. A análise de diversidade genética a partir da integração dos dados resultou em grupos com maior correspondência às origens das subamostras de tomateiro avaliadas, o que indica que a integração de dados de diferentes naturezas pode ser realizada com êxito pela conversão dos dados quantitativos em multicategóricos.

Activitats d'aprenentatge de tipus aplicatiu en l'estudi de casos a grau i postgrau

La metodología basada en el estudio de casos constituye una estrategia docente que ha sido de gran utilidad en la asignatura de Fisiopatología de la Licenciatura de Farmacia desde el año 2002. Esta estrategia se ha continuado aplicando en la asig-natura de Fisiología y Fisiopatología II del actual Grado en Farmacia, así como en otras asignaturas de postgrado, como es el caso de la asignatura “Intolerancias y Alergias Alimentarias” del Master en Nutrición y Metabolismo (URV-UB). En el marco del proyecto 2010PID-UB/38, se estableció como objetivo el diseño de actividades de aprendizaje de tipo funcional, implementadas en el entorno del Campus Virtual, que permitieran desarrollar diversas competencias transversales.

Conèixer els estudiants per a millorar la docència: hàbits d'estudi i d'oci dels estudiants de Farmàcia de la UB

En educació superior, l’estudiant no només es prepara per a l’obtenció d’un títol que li permeti accedir al món professional, és un moment en què aprèn a ser autònom emocional i econòmicament, aprèn a conviure amb gent d’orígens i classe diferents, i es desenvolupa com a persona. Conèixer l’opinió dels estudiants en moments cabdals de la seva vida universitària és, en tot cas, interessant. Dos moments, especialment significatius, són l’any de l’arribada, quan són estudiants de nou ingrés i l’any en quefinalitzen els estudis, a punt d’obtenir el títol. Entre aquests dos moments, s’ha produït una transformació en molts aspectes que els ha permès adquirir competències que, sens dubte, els ha fet créixer com a persones. Es presenta l’estudi realitzat a la Facultat de Farmàcia de la UB. Es va prendre com a punt de partida la gestió del temps per a iniciar la reflexió sobre els seus hàbits i preferències d’estudi i oci i com influencien el seu rendiment, primer amb estudiants de nou ingrés i, passats cinc anys, quan la mateixa comunitat d’estudiants estaven a punt de finalitzar els estudis, es va repetir per tal de conèixer els canvis que havien tingut lloc i com ho havien percebut els protagonistes.

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Variabilidade genética de Phakopsora pachyrhizi avaliada por meio de marcadores microssatélites

O objetivo deste trabalho foi avaliar a variabilidade genética da ferrugem-asiática-da-soja no Brasil, com uso de marcadores microssatélites. Populações de esporos de Phakopsora pachyrhizi coletadas nas regiões Sul, Sudeste e Centro Oeste do país foram submetidas à análise de variabilidade genética, avaliada por meio de marcadores microssatélites específicos para o fungo. Foram coletadas, também, populações de fungo em diversas variedades de soja em uma mesma localidade, incluindo populações com lesão "reddish-brown" (RB). Entre essas populações, não houve variabilidade. Tecidos com lesões RB não apresentaram esporos do fungo e não amplificaram com os marcadores específicos para P. pachyrhizi. A variabilidade genética entre as populações coletadas nas três regiões variou de 0 a 0, 36. Observou-se tendência de agrupamento das populações da região Sul e Centro Oeste do Brasil em grupos diferentes. A existência de variabilidade genética em populações de P. pachyrhizi é um indicativo de que a resistência genética vertical, conferida por genes únicos, é uma estratégia de risco para os programas de melhoramento genético que visam a resistência à ferrugem-asiática-da-soja no Brasil.

Caracterização molecular e variabilidade genética entre porta-enxertos de pessegueiro com base em marcadores codominantes

O objetivo deste trabalho foi estabelecer um padrão para a caracterização molecular e a diferenciação de porta-enxertos de pessegueiro, bem como estimar parâmetros de variabilidade genética com base em marcadores codominantes. Catorze genótipos foram avaliados com uso de iniciadores para locos microssatélites das séries BPPCT e UDP, e para locos STS e SCAR. O perfil eletroforético foi registrado quanto à presença ou à ausência de bandas, as quais foram usadas para calcular a similaridade genética entre cultivares, por meio do coeficiente "simple matching", e para a análise de agrupamento de cultivares, pelo método das médias aritméticas não ponderadas (UPGMA). Foram calculados: número de alelos por loco, frequências alélicas, heterozigosidade esperada e observada, endogamia e conteúdo de informação polimórfica (PIC). Os 18 locos avaliados produziram 82 polimorfismos e permitiram elaborar um dendrograma que discriminou os genótipos em três grupos principais. A heterozigosidade esperada e observada nos 18 locos SSR foi de 0, 66 e 0, 22, respectivamente. Valores máximos para endogamia (1, 0) foram identificados nos locos UDP 98407, UDP 98412, BPPCT 034, BPPCT 016, SCAR-SCAL 19 e STS OPAP4. O PIC variou de 0, 81, para SCAR-SCAL 19, a 0, 46, para UDP 98407. O polimorfismo dos 18 marcadores possibilita obter acurada relação genética entre os genótipos de pessegueiro avaliados e identificar os mais contrastantes para uso em programas de melhoramento.