Los valores en la obra de F??lix Varela

Resumen basado en el de la publicaci??n

Filosofia i escola

Resumen basado en el de la publicaci??n

La formaci??n de profesores de Ciencias en la perspectiva de la Educaci??n en Derechos Humanos: por los caminos de una raz??n cordial

Monogr??fico con el t??tulo: "Formaci??n de profesores. Perspectivas de Brasil, Colombia, Espa??a y Portugal"

Quan l'activitat docent es trasllada fora de l'aula: rutes i viatges lingüístics i literaris

La comunicació que ací presente pretén exposar i valorar un seguit d’activitats extraescolars consistents en la realització de rutes i viatges amb un fil conductor lingüístic o literari, fruit de la pràctica personal docent duta a terme durant els últims setze anys a l’IES Campanar de València, amb diversos grups i generacions d’alumnes de batxillerat, tant de l’assignatura comuna “Valencià: llengua i literatura” com de l’optativa de literatura catalana (anomenada “Valencià: literatura” o “Literatura contemporània: Valencià”). Aquestes propostes d’activitats complementen la pràctica docent d’ensenyament de la llengua i la literatura, fent costat a unes seqüències didàctiques basades en la creativitat literària, concretament en els anomenats “tallers literaris” (una qüestió que he exposat a BATALLER, 2003) i en el treball de lectura i comentari d’obres literàries representatives de la història de la literatura catalana

Competències acadèmiques i professionals integrades: què aportem d'innovador?

Competències Acadèmiques i Professionals Integrades (d’ara en davant CAPI) és un mòdul de 12 crèdits del Grau en Psicologia que es reparteixen de 3 en 3 crèdits al llarg del 1er i 2on semestre del primer curs, el 1er semestre del segon curs i el 1er semestre del 3er curs. El curs 2009-10 hem desplegat 6 dels primers crèdits. Amb la introducció d’aquest mòdul en el pla d’estudis del grau en Psicologia es pretén donar una dimensió més professionalitzadora al perfil de la titulació, atenent de manera particular al desenvolupament de la competència reflexiva com a fil vertebrador dels processos d’aprenentatge

Jaume Serra Hunter i la teoria de la cultura en el Noucentisme

Catalan modern and contemporary philosophy has traditionally been little studied so strictly to historical and political reasons for more or less the same conviction that is compared with literature and even in historiography, it is a minor contribution. Some of the characters in the world of philosophy has been the Catalan Jaume Serra Hunter charismatic and versatile, whom history has done justice. Like many others, was persecuted in the Franco regime, declared outlawed and persecuted and exiled, first to France and then Mexico. This research aims to discover him and his huge role as a politician. But above all, I want to convey their deep love for culture and fierce defense that he did, especially Catalan, is following in philosophical discourse of his work. I figure Serra Hunter claim their struggle for cultural cohesion through its philosophy, making it reach everyone. I want to show how he worked in a time of crisis in society, culture and education, to overcome the crisis of philosophy as a guide. Serra Hunter lived a very difficult time for philosophy. But he wanted to bring all cultures. It is a philosophy that dealing with the issues may be even a sort of advanced in the world and some of the problems it has today. According to him, philosophy should be more human and more alive and present in all the different curriculum of any educational plan.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

Frequência e susceptibilidade bacteriana em infecções urinárias : dados de um laboratório de Lisboa. Parte II

Este estudo teve como objectivo identificar os agentes etiológicos causadores de infecções do tracto urinário (ITU) em amostras de urina para determinar e comparar o perfil de resistência aos antibióticos nas bactérias isoladas em uroculturas, num laboratório em Lisboa (LUMILABO), durante um período de seis meses em 1997 (Maio a Outubro), com os de um período de seis meses nove anos depois, correspondentes ao 2º semestre de 2006. É umestudo observacional, descritivo e transversal, que inclui todos os indivíduos que obtiveram um diagnóstico positivo nos exames bacteriológicos num total de 3535 e 2676 uroculturas em 1997 e 2006, respectivamente, com identificação de 20 estirpes bacterianas.AE.coli foi a bactéria identificada com maior frequência em ambos os anos, seguida de P.mirabilis, Klebsiella spp. e Enterococcus spp. Emrelação à susceptibilidade aos antibióticos, verificou-se que em 1997 a E.coli, P.mirabilis e Klebsiella spp. apresentam elevada frequência de resistência aos antibióticos Ampicilina, Trimetroprim+Sulfametoxazol (SXT), e Ácido Nalidíxico, no caso da E.coli, e Furadantina no caso do P.mirabilis e Klebsiella spp.; verificou-se que em 2006 a E.coli apresenta maior resistência à Tobramicina, Norfloxacina (NOR) e Ciprofloxacina (CIP), o P.mirabilis à Ampicilina, SXT e Amoxicilina+Ácido Clavulânico, a Klebsiella spp. à Cefalexina, Nitrofurantuina e SXT, e o Enterococcus spp. à Tretraciclina, CIPe NOR. Este estudo fornece dados para o conhecimento dos diferentes agentes etiológicos mais frequentes nas ITU no laboratório LUMIBABO em períodos de seis meses distanciados de 1997 a 2006 e disponibiliza informação sobre os seus padrões de resistências, necessários para um tratamento empírico adequado.

Chroniques d'un altermuséologue

Les chroniques d’un Altermuséologue, diffusées régulièrement dans un bulletin, “ Minuit-Express “, auprès d’une vingtaine de muséologues partageant notre intérêt pour la muséologie sociale, à la recherche d’alternatives pour contrer la standardisation de la muséologie actuelle, ont pour but de stimuler la réflexion auprès de nos cadets, de penser autrement. Ces chroniques ont pris les formes suivantes: Commentaires au fil de rencontres et de lectures, reconnaissance de la valeur de travaux de collègues, analyse critique de cheminements personnels quotidiens, courts essais sur des problématiques au coeur de la légitimité de la muséologie en rapport avec sa prise en compte des enjeux de société, la valorisation de la muséologie locale, son insertion dans le monde, le courage du muséologue engagé. Ces jours le jour cherchent enfin à entrer dans l’univers clos d’un muséologue, à favoriser la transparence, la confidence, le partage instantanné de nos processus, de nos états d’âme à l’intérieur d’un mouvement qui se meurt d’ hermétisme et de clostrophobie.

Anaerotruncus colihominis gen. nov., sp. nov., from human faeces

Phenotypic and phylogenetic studies were performed on two isolates of an unidentified Gram-positive, anaerobic, non-spore-forming, rod-shaped bacterium that was isolated from human faeces. The organisms were catalase-negative, produced acetic and butyric acids as end products of metabolism and possessed a DNA G+C content of approximately 54 mol%. Comparative 16S rRNA gene sequencing demonstrated that the two isolates were related closely to each other and formed a hitherto unknown sublineage within the Clostridium leptum rRNA cluster of organisms. Based on phylogenetic and phenotypic evidence, it is proposed that the unknown bacterium should be classified in a novel genus as Anaerotruncus colihominis gen. nov., so. nov. The type strain of Anaerotruncus colihominis is WAL 14565(T) = CCUG 45055(T) = CIP 107754(T).

Slackia faecicanis sp nov., isolated from canine faeces

Morphological, biochemical and molecular genetic studies were carried out on an unknown non-spore-forming, Gram-positive, rod-shaped bacterium that was isolated from dog faeces. The bacterium grew under strictly anaerobic conditions, was asaccharolytic, and possessed a relatively high G + C content of 61 mol%. Phylogenetic analysis based on comparative 16S rRNA gene sequencing showed that the unidentified bacterium was a member of the family Coriobacteriaceae and represents a hitherto unknown subline within the genus Slackia. Based on the presented findings, a novel species, Slackia faecicanis sp. nov., is described. The type strain of Slackia faecicanis is 5WC12(T) (=CCUG 48399(T)=CIP 108281(T)).

Streptococcus castoreus sp nov., isolated from a beaver (Castor fiber)

A previously undescribed, Gram-positive, catalase-negative, Streptococcus-like organism originating from a European beaver (Castor fiber) was subjected to a taxonomic study. The organism displayed beta-haemolytic activity and gave a positive reaction with Lancefield group A antisera. Based on the results of biochemical testing, the organism was tentatively identified as a member of the genus Streptococcus, but it did not correspond phenotypically to any recognized species of this genus. Comparative 16S rRNA gene sequencing studies confirmed this assignment, with the bacterium forming a hitherto unknown subline within the genus. Sequence divergence values of greater than 3% from other reference streptococcal species, however, demonstrated that the unidentified coccus-shaped organism represents a hitherto unknown species. Based on phenotypic and molecular phylogenetic evidence, it is therefore proposed that the unknown organism from a beaver be classified as a novel species, Streptococcus castoreus sp. nov. The type strain is M605815/03/2(T) (=CCUG 48115(T) = CIP 108205(T)).

Streptococcus halichoeri sp nov., isolated from grey seals (Halichoerus grypus)

Phenotypic and phylogenetic studies were performed on six unidentified, Gram-positive, catalase-negative, chain-forming Streptococcus-like organisms recovered from grey seals. Biochemically the six strains were highly related to each other, but they did not appear to correspond to any recognized species of the genus Streptococcus. Comparative 16S rRNA gene sequencing studies confirmed that phylogenetically the strains were members of the genus Streptococcus, but sequence divergence values of greater than 3 % compared with reference streptococcal species demonstrated that the organisms from seals represent a novel species. SDS-PAGE analysis of whole-cell proteins confirmed the phenotypic distinctiveness of the seal organisms. Based on biochemical criteria and molecular chemical and genetic evidence, it is proposed that the unknown organism from seals be classified as a novel species, Streptococcus halichoeri sp. nov., the type strain of which is CCUG 48324(T) (=CIP 108195(T)).

Streptococcus marimammalium sp nov., isolated from seals

Two strains of an unidentified, Gram-positive, catalase-negative, chain-forming, coccus-shaped organism recovered from seals were characterized using phenotypic and molecular taxonomic methods. Based on morphological and biochemical criteria the strains were tentatively identified as streptococci but they did not appear to correspond to any recognized species of the genus Streptococcus. Comparative 16S rRNA gene sequencing studies showed that the strains were closely related to each other and confirmed their placement in the genus Streptococcus. Sequence divergence values of > 5 % with reference streptococcal species demonstrated the organisms from seals represent a novel species. SDS-PAGE analysis of whole-cell proteins confirmed that the two organisms were closely related to each other but were different from all currently defined streptococcal species. Based on biochemical criteria, molecular chemical and molecular genetic evidence, it is proposed that the unknown isolates from seals be assigned to a novel species of the genus Streptococcus, Streptococcus marimammalium sp. nov. The type strain is M54/01/(T) (=CCUG 48494(T)=CIP 108309(T)).

Jeotgalicoccus pinnipedialis sp nov., from a southern elephant seal (Mirounga leonina)

A previously unknown Gram-positive, catalase-positive, facultatively anaerobic, non-spore-forming, coccus-shaped bacterium (A/G14/99/10(T)), originating from the mouth of a female southern elephant seal, was subjected to a taxonomic analysis. Comparative 16S rRNA gene-sequencing showed that the organism formed a hitherto unknown subline within the catalase-positive, low-G+C, Gram-positive cocci, exhibiting a specific association with species of the genus Jeotgalicoccus. Sequence divergence values of approximately 7%, together with phenotypic differences, showed the unknown bacterium to be distinct from the two described species of this genus, Jeotgalicoccus halotolerans and Jeotgalicoccus psychrophilus. Based on phenotypic and phylogenetic considerations, it is proposed that strain A/G14/99/10(T)=CCUG 42722(T)=CIP 107946(T) from the mouth of a seal be classified as the type strain of a novel species of the genus Jeotgalicoccus, Jeotgalicoccus pinnipedialis sp. nov.