Simultaneous Mendelian and clonal genome transmission in a sexually reproducing, all-triploid vertebrate.

Meiosis in triploids faces the seemingly insuperable difficulty of dividing an odd number of chromosome sets by two. Triploid vertebrates usually circumvent this problem through either asexuality or some forms of hybridogenesis, including meiotic hybridogenesis that involve a reproductive community of different ploidy levels and genome composition. Batura toads (Bufo baturae; 3n = 33 chromosomes), however, present an all-triploid sexual reproduction. This hybrid species has two genome copies carrying a nucleolus-organizing region (NOR+) on chromosome 6, and a third copy without it (NOR-). Males only produce haploid NOR+ sperm, while ova are diploid, containing one NOR+ and one NOR- set. Here, we conduct sibship analyses with co-dominant microsatellite markers so as (i) to confirm the purely clonal and maternal transmission of the NOR- set, and (ii) to demonstrate Mendelian segregation and recombination of the NOR+ sets in both sexes. This new reproductive mode in vertebrates ('pre-equalizing hybrid meiosis') offers an ideal opportunity to study the evolution of non-recombining genomes. Elucidating the mechanisms that allow simultaneous transmission of two genomes, one of Mendelian, the other of clonal inheritance, might shed light on the general processes that regulate meiosis in vertebrates.

A comparison of three methods of Mendelian randomization when the genetic instrument, the risk factor and the outcome are all binary.

The method of instrumental variable (referred to as Mendelian randomization when the instrument is a genetic variant) has been initially developed to infer on a causal effect of a risk factor on some outcome of interest in a linear model. Adapting this method to nonlinear models, however, is known to be problematic. In this paper, we consider the simple case when the genetic instrument, the risk factor, and the outcome are all binary. We compare via simulations the usual two-stages estimate of a causal odds-ratio and its adjusted version with a recently proposed estimate in the context of a clinical trial with noncompliance. In contrast to the former two, we confirm that the latter is (under some conditions) a valid estimate of a causal odds-ratio defined in the subpopulation of compliers, and we propose its use in the context of Mendelian randomization. By analogy with a clinical trial with noncompliance, compliers are those individuals for whom the presence/absence of the risk factor X is determined by the presence/absence of the genetic variant Z (i.e., for whom we would observe X = Z whatever the alleles randomly received at conception). We also recall and illustrate the huge variability of instrumental variable estimates when the instrument is weak (i.e., with a low percentage of compliers, as is typically the case with genetic instruments for which this proportion is frequently smaller than 10%) where the inter-quartile range of our simulated estimates was up to 18 times higher compared to a conventional (e.g., intention-to-treat) approach. We thus conclude that the need to find stronger instruments is probably as important as the need to develop a methodology allowing to consistently estimate a causal odds-ratio.

Implementació d'estratègies de pràctica reflexiva en la formació inicial i permanent dels mestres

La recerca formativa que es presenta a continuació s'ha dut a terme durant els cursos acadèmics 2008-2009 i 2009-2010, en l'àmbit de la formació de mestres, amb grups d'estudiants de primer i en el marc de les assignatures de Didàctica i Organització Educativa del nou grau d'Educació Infantil. Per dur-la a terme s'ha disposat de la col·laboració de mestres en actiu de l'etapa d'educació infantil de diferents escoles de Barcelona. Aquesta recerca ha facilitat la incorporació d'estratègies de pràctica reflexiva a partir de la participació directa dels estudiants en entorns d'aprenentatge propis de l'exercici docent: les aules d'educació infantil. La intervenció dels estudiants ha estat possible gràcies a l'organització i la planificació curricular de les escoles en diferents espais i ambients d'aprenentatge, que han permès un treball col·laboratiu entre mestres, estudiants i professorat. Els resultats d'aquesta recerca han estat la implementació de metodologies de formació de pràctica reflexiva (millora personal i professional), la relació entre l'ensenyament universitari i el món laboral (teoria i pràctica) i l¿adquisició d'habilitats i competències dels estudiants i professionals (novells i experts), resultats que contribueixen a millorar l'acció docent a través de la participació conjunta de dos col·lectius: universitat i escola.

Assessorar o dirigir. El paper de l'assessor col·laboratiu en una formació permanent centrada en el professorat i en el context

En el artículo se realiza un análisis del campo de la formación del profesorado y del modelo de formación permanente de los últimos tiempos, atendiendo los nuevos elementos que actuaron como fuerzas ocultas e impulsoras de un pensamiento formativo innovador. Se analizan también las condiciones para un cambio en la manera de ver la formación permanente del profesorado que, progresivamente, ha pasado de una visión de producto formativo que el profesorado debía asimilar acríticamente, a otra etapa con visiones diversificadas. A continuación, se profundiza la función asesora y los modelos que esta nueva concepción de la formación exigen. Se necesitan asesores, formadores que de manera colaborativa ayuden a reconstruir la práctica educativa.

Claus per als itineraris de formació permanent del professorat de secundària

La formación permanente del profesorado (FPP) de Secundaria debería concebirse y llevarse a cabo considerando no sólo las prioridades de las políticas educativas sino también, y sobre todo, los escenarios laborales y las circunstancias peculiares en las que trabaja ese colectivo profesional. Los itinerarios constituyen una herramienta adecuada para ofrecer un dispositivo ordenado de oportunidades de formación que concilia las necesidades de los docentes y directivos, de los centros y de la Administración Educativa. Diseñar e implementar itinerarios comporta algunas consecuencias para las instituciones de FPP y los profesionales que trabajan en ellas, respecto a los recursos que se precisan y en relación con los sistemas y métodos de trabajo.

La Formació permanent del professorat a Catalunya. Una visió a través del tractament de la formació de formadors i formadores en els plans institucionals.

L'article fa un recorregut històric pels plans de formació permanent del professorat d'infantil, primària i secundària a Catalunya. Centra l'anàlisi de l'evolució de la formació permanent en el tractament que els diferents plans de formació han fet de la figura del formador de formadors. Aquest element permet anar establint els aspectes que han suposat els moments de canvi. Es veu el progressiu distanciament de la formació de les universitats i la creixent institucionalització dels plans de formació. També s'exposa la dicotomia entre els objectius que es plantegen i l'escassa preparació i consideració que els plans atorguen a aquests professionals, deixant en un limbe poc definit les funcions, responsabilitats i atribucions que se'ls atorga.

Educació i drogues, drogues i educació?

Partint del consum de drogues com un fenòmen social s'intenta fer una aproximació a la relació existent entre drogues i educació. Es planteja l'educació des d'un enfoc globalitzador i flexibilitat, adaptada als canvis, dirigida a subjectes consumidors i no consumidors. Tammateix, es proposa, una actuació socioeducativa que articuli allò personal i allò social, de manera que proporcioni competències cognitives i actitudinals per aqdquirir un sentit crític, per a saber viure i conviure, afrontar i resoldre conflictes, prendre decisions de forma autònoma i responsable, respectar les opcions diferents i per l'ús adequat de drogues si és aquesta la opció. En definitiva, es planteja la necessitat d'incorporar al debat permanent de les drogues un anàlisi en profunditat des de la pedagogia per anar creant i consolidant un nou discurs, que ajudi a trobar l'articulació entre la dualitat drogues i educació, educació i drogues.

L'educació permanent: la història d'una idea

El fet de viure i de formar part d'una comunitat suposa, per a les persones que la integren, un procés de socialització i d'aprenentatge continuat. La creació i la transmissió de la cultura d'una generació a l'altra implica unes modalitats d'aprenentatge que transcendeixen el temps i l'espai limitats de l'educació formal, per comprendre pràcticament qualsevol moment i situació de la vida. Així doncs, el concepte de l'educació permanent no és un descobriment pedagògic modern, esta present en la practica de la humanitat des deis seus orígens, i podem trobar referencies sobre aquest tema en les antigues civilitzacions xinesa, índia, grega, al cristianisme, a l'humanisme, al Renaixement, etc. Però és durant el període il·lustrat quan la idea d'una educació per a tothom més enllà de la infància i de l'adolescència s'expressa amb més claredat que en èpoques anteriors.

Más allá de la formalización, la construcción de la 'Casa Grande de la educación social' en un escenario de sociedad inclusiva y participativa

Esta colaboración es una adaptación, escasamente actualizada, de la intervención en la Conferencia Diálogo del jueves 26 de noviembre de 2009, que bajo el título Hacia una sociedad inclusiva: los últimos 25 años de la educación social, se celebró dentro del 1º Congreso Catalán de la Educación Social, celebrado en Vic del 26 al 28 de noviembre de 2009. A pesar de los dos años y medio pasados, creo que no ha perdido actualidad. Es más, creo que algunas de las propuestas son ahora más urgentes que nunca.

Fracture rates of IPS Empress all-ceramic crowns: a systematic review.

Purpose: The aim of this study was to evaluate the clinical fracture rate of crowns fabricated with the pressable, leucite-reinforced ceramic IPS Empress, and relate the results to the type of tooth restored. Materials and Methods: The database SCOPUS was searched for clinical studies involving full-coverage crowns made of IPS Empress. To assess the fracture rate of the crowns in relation to the type of restored tooth and study, Poisson regression analysis was used. Results: Seven clinical studies were identified involving 1,487 adhesively luted crowns (mean observation time: 4.5 +/- 1.7 years) and 81 crowns cemented with zinc-phosphate cement (mean observation time: 1.6 +/- 0.8 years). Fifty-seven of the adhesively luted crowns fractured (3.8%). The majority of fractures (62%) occurred between the third and sixth year after placement. There was no significant influence regarding the test center on fracture rate, but the restored tooth type played a significant role. The hazard rate (per year) for crowns was estimated to be 5 in every 1,000 crowns for incisors, 7 in every 1,000 crowns for premolars, 12 in every 1,000 crowns for canines, and 16 in every 1,000 crowns for molars. One molar crown in the zinc-phosphate group fractured after 1.2 years. Conclusion: Adhesively luted IPS Empress crowns showed a low fracture rate for incisors and premolars and a somewhat higher rate for molars and canines. The sample size of the conventionally luted crowns was too small and the observation period too short to draw meaningful conclusions. Int J Prosthodont 2010;23:129-133.

Sapere che sa di fede. Lo spazio della teologia all'interno del sapere

C'è ancora spazio per la teologia all'interno del sapere? E che genere di sapere è quello proprio della teologia? È un sapere che conosce ma che, a un tempo, ha anche il sapore della fede: è un "sapere che sa di fede". In queste pagine teologi e studiosi di varie discipline (dalla filosofia all'economia, dal diritto alla pedagogia) si interrogano sul moderno assetto del sapere in rapporto alla teologia.

Beneficial Effects of Selected Additives on Asphalt Cement Mixes, HR-278, 1987

Effects of polyolefins, neoprene, styrene-butadiene-styrene (SBS) block copolymers, styrene-butadiene rubber (SBR) latex, and hydrated lime on two asphalt cements were evaluated. Physical and chemical tests were performed on a total of 16 binder blends. Asphalt concrete mixes were prepared and tested with these modified binders and two aggregates (crushed limestone and gravel), each at three asphalt content levels. Properties evaluated on the modified binders (original and thin-film oven aged) included: viscosity at 25 deg C, 60 deg C and 135 deg C with capillary tube and cone-plate viscometer, penetration at 5 deg C and 25 deg C, softening point, force ductility, and elastic recovery at 10 deg C, dropping ball test, tensile strength, and toughness and tenacity tests at 25 deg C. From these the penetration index, the viscosity-temperature susceptibility, the penetration-viscosity number, the critical low-temperature, long loading-time stiffness, and the cracking temperature were calculated. In addition, the binders were studied with x-ray diffraction, reflected fluorescence microscopy, and high-performance liquid chromatography techniques. Engineering properties evaluated on the 72 asphalt concrete mixes containing additives included: Marshall stability and flow, Marshall stiffness, voids properties, resilient modulus, indirect tensile strength, permanent deformation (creep), and effects of moisture by vacuum-saturation and Lottman treatments. Pavement sections of varied asphalt concrete thicknesses and containing different additives were compared to control mixes in terms of structural responses and pavement lives for different subgrades. Although all of the additives tested improved at least one aspect of the binder/mixture properties, no additive was found to improve all the relevant binder/mixture properties at the same time. On the basis of overall considerations, the optimum beneficial effects can be expected when the additives are used in conjunction with softer grade asphalts.

Educació i drogues, drogues i educació?

Partint del consum de drogues com un fenòmen social s'intenta fer una aproximació a la relació existent entre drogues i educació. Es planteja l'educació des d'un enfoc globalitzador i flexibilitat, adaptada als canvis, dirigida a subjectes consumidors i no consumidors. Tammateix, es proposa, una actuació socioeducativa que articuli allò personal i allò social, de manera que proporcioni competències cognitives i actitudinals per aqdquirir un sentit crític, per a saber viure i conviure, afrontar i resoldre conflictes, prendre decisions de forma autònoma i responsable, respectar les opcions diferents i per l'ús adequat de drogues si és aquesta la opció. En definitiva, es planteja la necessitat d'incorporar al debat permanent de les drogues un anàlisi en profunditat des de la pedagogia per anar creant i consolidant un nou discurs, que ajudi a trobar l'articulació entre la dualitat drogues i educació, educació i drogues.

Renovació pedagógica i formació permanent

En dues ocasions anteriors i en circumstancies ben diferents per alguns de nosaltres, hem opinat o escrit sobre la formació permanent del professorat des d'aquesta "Tribuna» de Tempsd'Educació, per descriure les previsions del Pla de Formació del Departament d'Ensenyament (núm. 2, 1990) o per opinar i comentar les orientacions de la Comunitat Europea sobre la materia (núm. 5, 1991). En aquesta ocasió intentem aproximar-nos al tema des de la perspectiva de la Renovació Pedagógica i reflexionar sobre la marxa i la situació actual del Pla de Formació.