Problemática comparada de las adolescentes rurales y las de la ciudad.

Estudiar la problemática: físico-salud, familiar, escolar, futuro-vocación, vida social-relación sexos, personal, moral-religioso de las adolescentes rurales y de las de la ciudad. 1520 adolescentes. Cuestionario de Mooney. Estadística porcentual, gráficos. Son inferiores los porcentajes de las líneas discontinuas (rurales) sobre las continuas (ciudad). Se advierte que en las gráficas de rurales hay más uniformidad. Al observar los dos grupos de adolescentes a través de todos los problemas, nos damos cuenta de que las adolescentes de ciudad empiezan, por regla general, todos los problemas propias de esta edad antes que la rural. Si hubieramos podido realizar la investigación con chicas rurales 15-16-17-18 años suponemos que veríamos el fenómeno contrario: la adolescente rural llega mucho antes a ser joven que en la ciudad. Se puede decir que desde que sale de los primeros años de la adolescencia, su vida es igual que la de las jóvenes, está incorporada absolutamente a su mundo. La adolescente de ciudad vive mucho más esta etapa. Hasta los diecisiete años no se incorpora al mundo de las jóvenes. Las características generales de un grupo de adolescentes y de otro son las mismas en aquellos problemas que no dependen directamente de los factores ambientales como por ejemplo los físicos. Son distintas en aquellos que dependen más directamente del ambiente, como los problemas familiares, escolares. No son tan conscientes las adolesdcentes rurales de algunos problemas, quizá porque no lo tengan o los noten menos. Las adolescentes rurales viven en un medio mucho menos problemático que las de ciudad. Los problemas típicos del mundo rural son: no gozar de ciertas comodidades en casa y deseos de aprender un oficio.

Survival of European patients diagnosed with lymphoid neoplasms in 2000-2002: results of the HAEMACARE project

The European Cancer Registry-based project on hematologic malignancies (HAEMACARE), set up to improve the availability and standardization of data on hematologic malignancies in Europe, used the European Cancer Registry-based project on survival and care of cancer patients (EUROCARE-4) database to produce a new grouping of hematologic neoplasma(defined by the International Classification of Diseases for Oncology, Third Edition and the 2001/2008 World Health Organization classifications) for epidemiological and public health purposes. We analyzed survival for lymphoid neoplasms in Europe by disease group, comparing survival between different European regions by age and sex. Design and Methods Incident neoplasms recorded between 1995 to 2002 in 48 population-based cancer registries in 20 countries participating in EUROCARE-4 were analyzed. The period approach was used to estimate 5-year relative survival rates for patients diagnosed in 2000-2002, who did not have 5 years of follow up. Results: The 5-year relative survival rate was 57% overall but varied markedly between the defined groups. Variation in survival within the groups was relatively limited across European regions and less than in previous years. Survival differences between men and women were small. The relative survival for patients with all lymphoid neoplasms decreased substantially after the age of 50. The proportion of ‘not otherwise specified’ diagnoses increased with advancing age.Conclusions: This is the first study to analyze survival of patients with lymphoid neoplasms, divided into groups characterized by similar epidemiological and clinical characteristics, providing a benchmark for more detailed analyses. This Europe-wide study suggests that previously noted differences in survival between regions have tended to decrease. The survival of patients with all neoplasms decreased markedly with age, while the proportion of ‘not otherwise specified’ diagnoses increased with advancing age. Thus the quality of diagnostic work-up and care decreased with age, suggesting that older patients may not be receiving optimal treatment

Les sHsps en surera: capacitat protectora enfront l'estrés i variabilitat genètica

Els organismes responen a la temperatura i a molts altres estressos sintetitzant un grup de proteïnes anomenat proteïnes de xoc de calor (HSPs). En plantes les sHsps, d'entre 15 i 30 kDa formen el grup més abundant i divers, classificat en funció de la seva localització subcel.lular i homologia en: mitocondrials, cloroplàstiques, de reticle endoplasmàtic i citoplàsmiques de classe I i II. Les sHsps-CI s'ha descrit que s'indueixen per estrès tèrmic, hídric i oxidatiu (peròxid d'hidrògen, llum UV, ozó) i en resposta a algunes hormones. També s'expressen durant el desenvolupament, per exemple durant l'embriogènesi, on es creu que podrien tenir un paper protector de l'embrió enfront la dessecació. Tot i que hi ha abundants treballs que correlacionen la resistència a l'estrès i l'acumulació de sHsps-CI, els mecanismes moleculars d'aquesta activitat són poc conguts. Tot i això, per diverses sHsps-CI ha estat descrita una activitat xaperona in vitro i, més recentment, que la seva sobreexpressió augmenta la viabilitat de cèl.lules d'E.coli en condicions d'estrès tèrmic. L'estudi de l'acumulació de sHsps-CI en surera (Quercus suber) mitjançant immunodetecció en electroforesi bidimensional mostra uns patrons d'acumulació complexos i formats per dos grups d'espècies proteiques principals, a l'entorn dels 10 i 17 kDa respectivament, que mostren una inducció diferencial en funció del teixit i l'estrès. Mentre que les espècies proteiques de 17 kDa s'indueixen per temperatura però no per estrès oxidatiu, les de ca. 10 kDa ho fan per estrès oxidatiu i no per temperatura. Ambdós grups d'espècies proteiques s'acumulen conjuntament en fel.lema. Assajos de PCR i RT-PCR han permès clonar parcialment tres noves sHsps-CI en surera: Qshsp10-CI, QshspC-CI i QshspD-CI. Aquest fet confirma la multigeneïcitat de les sHsps-CI en surera que apuntava el patró bidimensional. Dels nous clons obtinguts destaca especialment Qshsp10-CI, un gen que presenta un codó stop enmig del domini -cristal.lí que fa que a la proteïna que se'n dedueix li manqui un 55% del domini -cristal.lí i tota l'extensió C-terminal. Es tractaria de la sHsp més petita i més truncada descrita fins al moment. L'anàlisi de l'expressió de Qshsp10-CI mitjançant RT-PCR mostra expressió en plantes tractades amb H2O2 però no en les que han estat sotmeses a un xoc de calor. Aprofitant l'oportunitat que oferia aquesta sHsp-CI de ser utilitzada com a model per l'estudi de la importància del domini -cristal.lí i l'extensió C-terminal en l'activitat protectora enfront l'estrès, es va voler determinar la capacitat que tenia d'augmentar la viabilitat de cèl.lules d'E. coli en condicions d'estrès tèrmic i oxidatiu. Els resultats mostren que la proteïna recombinant QsHsp10-CI, tot i la important truncació que té, és capaç de protegir cèl.lules d'E. coli en condicions d'estrès tèrmic i, remarcablement, en condicions d'estrès oxidatiu. Tots aquests resultats indiquen que les espècies proteiques de ca. 10 kDa podrien correspondre a Qshsp10-CI i tenir un paper en les cèl.lules del fel.lema en la protecció enfront l'estrès oxidatiu. L'estrès oxidatiu provoca lesions al DNA que poden produir errors en la replicació, transcripció o traducció i generar proteïnes aberrants. Donades les condicions d'estrès oxidatiu a les quals es troben sotmeses les cèl.lules del fel.lema, s'ha volgut estudiar la variabilitat dels seus àcids nucleics. La determinació de la taxa de mutació de la regió codificant del gen Qshsp17.4-CI en mRNA i DNA de fel.lema i àpex radicular, un teixit jove i en creixement actiu va mostrar unes taxes sorprenentment elevades en l'mRNA (1/1784 pb) i el DNA genòmic (1/1520 pb) del fel.lema. Aquestes taxes són les més altes descrites en un genoma nuclear eucariota i són similars a les dels virus d'RNA d'evolució ràpida com el virus de l'Hepatitis C. Amb aquestes taxes de mutació, un terç dels mRNAs del fel.lema de la surera contindrien missatges aberrants i la supervivència de les cel.lules es veuria compromesa. Això implica que el fel.lema hauria de ser considerat com un mosaic de cèl.lules genèticament heterogènies i, per tant, una sola seqüència no defineix en tota la seva amplitud un gen en aquest teixit. No es va detectar cap mutació en àpex de rel. Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les mutacions que es donen en aquests dos teixits i per tal de poder fer una anàlisi qualitativa més completa que permetés especular sobre el seu origen, es va aplicar un mètode de selecció de seqüències mutants en base a la utilització d'enzims de restricció. Les mutacions detectades en fel.lema es corresponen amb les relacionades, en altres sistemes no nuclears (plasmidis, fags i DNA bacterià), amb l'estrès oxidatiu. En conseqüència, l'estrès oxidatiu al qual estan sotmeses les cèl.lules del fel.lema podria ser el causant de l'elevada taxa de mutació detectada. D'acord amb això, el tipus majoritari de productes d'oxidació de les bases del DNA que s'acumulen en brots de plàntules de surera en resposta al peròxid d'hidrògen produeixen el mateix tipus de mutacions detectades en l'mRNA del fel.lema de la surera. La major sensibilitat d'aquest nou mètode ha permès, a més, detectar mutacions en molècules d'mRNA de rel, un teixit en el qual no s'havia trobat cap mutació utilitzant el mètode de clonatge i seqüenciació directa. Tot i això, el tipus de mutacions predominants no estan relacionades amb l'estrès oxidatiu sinó amb erros en la reparació dels àcids nucleics.

As percepções dos professores face às dificuldades de aprendizagem específicas : que práticas face à Discalculia

Orientador : Horácio Saraiva

Estabilidade e eficácia clínica de formulações cosméticas hidratantes contendo Vitaminas C e E

A adição de diferentes substâncias activas em produtos cosméticos, por exemplo, vitaminas e seus derivados, tem sido bastante frequente. Desta forma, é fundamental avaliar a estabilidade e eficácia de formulações cosméticas que contêm estes ingredientes. O objectivo deste trabalho foi o de avaliar a estabilidade física e a eficácia clínica da hidratação formulações cosméticas com base em pantenol, e contendo tetraisopalmitato de ascorbilo e a-tocoferol. Por isso, as formulações foram desenvolvidas com pantenol (FA), pantenol e tetraisopalmitato de ascorbilo e a-tocoferol (FBC), que foi submetido à análise do comportamento reológico, caracterizando-as como estável. Em seguida, foram subjectivamente e objectivamente analisados ??quanto à eficácia clínica em 25 voluntários por avaliação sensorial e técnicas de bioengenharia cutânea, em termos de teor de água do estrato córneo, a perda de água transepidérmica (TEWL) e microrrelevo da pele, antes e depois de 3 horas de aplicação . As formulações estudadas apresentaram estabilidade aceitável de acordo com os aspectos físicos considerados. Nos estudos de eficácia clínica, ambas as formulações melhoraram significativamente a hidratação da pele e reduziram a TEWL, e também demonstraram uma melhoria no microrrelevo da pele, mas estes resultados não foram estatisticamente significativos. FBC recebeu notas superiores FApor análise sensorial, com melhoria significativa da suavidade da pele, além de ser preferido em intenção de compra.

Analysis of return patterns of digital hearing aids

This paper examines the return rate for digital hearing aids and reason for the returns.

Correlation of the articulation index to the MTS test under different listening conditions

This paper reviews a study to determine the relation between the aided articulation index and the aided speech recognition scores obtained with the Monosyllable, Trochee and Spondee (MTS) Test, when administered to hearing-impaired children.

A new perspective on Southern hemisphere storm-tracks.

A detailed view of Southern Hemisphere storm tracks is obtained based on the application of filtered variance and modern feature-tracking techniques to a wide range of 45-yr European Centre for Medium-Range Weather Forecasts (ECMWF) Re-Analysis (ERA-40) data. It has been checked that the conclusions drawn in this study are valid even if data from only the satellite era are used. The emphasis of the paper is on the winter season, but results for the four seasons are also discussed. Both upper- and lower-tropospheric fields are used. The tracking analysis focuses on systems that last longer than 2 days and are mobile (move more than 1000 km). Many of the results support previous ideas about the storm tracks, but some new insights are also obtained. In the summer there is a rather circular, strong, deep high-latitude storm track. In winter the high-latitude storm track is more asymmetric with a spiral from the Atlantic and Indian Oceans in toward Antarctica and a subtropical jet–related lower-latitude storm track over the Pacific, again tending to spiral poleward. At all times of the year, maximum storm activity in the higher-latitude storm track is in the Atlantic and Indian Ocean regions. In the winter upper troposphere, the relative importance of, and interplay between, the subtropical and subpolar storm tracks is discussed. The genesis, lysis, and growth rate of lower-tropospheric winter cyclones together lead to a vivid picture of their behavior that is summarized as a set of overlapping plates, each composed of cyclone life cycles. Systems in each plate appear to feed the genesis in the next plate through downstream development in the upper-troposphere spiral storm track. In the lee of the Andes in South America, there is cyclogenesis associated with the subtropical jet and also, poleward of this, cyclogenesis largely associated with system decay on the upslope and regeneration on the downslope. The genesis and lysis of cyclones and anticyclones have a definite spatial relationship with each other and with the Andes. At 500 hPa, their relative longitudinal positions are consistent with vortex-stretching ideas for simple flow over a large-scale mountain. Cyclonic systems near Antarctica have generally spiraled in from lower latitudes. However, cyclogenesis associated with mobile cyclones occurs around the Antarctic coast with an interesting genesis maximum over the sea ice near 150°E. The South Pacific storm track emerges clearly from the tracking as a coherent deep feature spiraling from Australia to southern South America. A feature of the summer season is the genesis of eastward-moving cyclonic systems near the tropic of Capricorn off Brazil, in the central Pacific and, to a lesser extent, off Madagascar, followed by movement along the southwest flanks of the subtropical anticyclones and contribution to the “convergence zone” cloud bands seen in these regions.

The response of tropospheric circulation to perturbations in lower-stratospheric temperature

A multiple regression analysis of the NCEP-NCAR reanalysis dataset shows a response to increased solar activity of a weakening and poleward shift of the subtropical jets. This signal is separable from other influences, such as those of El Nino-Southern Oscillation (ENSO) and the North Atlantic Oscillation (NAO), and is very similar to that seen in previous studies using global circulation models (GCMs) of the effects of an increase in solar spectral irradiance. The response to increased stratospheric (volcanic) aerosol is found in the data to be a weakening and equatorward shift of the jets. The GCM studies of the solar influence also showed an impact on tropospheric mean meridional circulation with a weakening and expansion of the tropical Hadley cells and a poleward shift of the Ferrel cells. To understand the mechanisms whereby the changes in solar irradiance affect tropospheric winds and circulation, experiments have been carried out with a simplified global circulation model. The results show that generic heating of the lower stratosphere tends to weaken the subtropical jets and the tropospheric mean meridional circulations. The positions of the jets, and the extent of the Hadley cells, respond to the distribution of the stratospheric heating, with low-latitude heating forcing them to move poleward, and high-latitude or latitudinally uniform heating forcing them equatorward. The patterns of response are similar to those that are found to be a result of the solar or volcanic influences, respectively, in the data analysis. This demonstrates that perturbations to the heat balance of the lower stratosphere, such as those brought about by solar or volcanic activity, can produce changes in the mean tropospheric circulation, even without any direct forcing below the tropopause.

Serial clustering of extratropical cyclones

The clustering in time (seriality) of extratropical cyclones is responsible for large cumulative insured losses in western Europe, though surprisingly little scientific attention has been given to this important property. This study investigates and quantifies the seriality of extratropical cyclones in the Northern Hemisphere using a point-process approach. A possible mechanism for serial clustering is the time-varying effect of the large-scale flow on individual cyclone tracks. Another mechanism is the generation by one parent cyclone of one or more offspring through secondary cyclogenesis. A long cyclone-track database was constructed for extended October March winters from 1950 to 2003 using 6-h analyses of 850-mb relative vorticity derived from the NCEP NCAR reanalysis. A dispersion statistic based on the varianceto- mean ratio of monthly cyclone counts was used as a measure of clustering. It reveals extensive regions of statistically significant clustering in the European exit region of the North Atlantic storm track and over the central North Pacific. Monthly cyclone counts were regressed on time-varying teleconnection indices with a log-linear Poisson model. Five independent teleconnection patterns were found to be significant factors over Europe: the North Atlantic Oscillation (NAO), the east Atlantic pattern, the Scandinavian pattern, the east Atlantic western Russian pattern, and the polar Eurasian pattern. The NAO alone is not sufficient for explaining the variability of cyclone counts in the North Atlantic region and western Europe. Rate dependence on time-varying teleconnection indices accounts for the variability in monthly cyclone counts, and a cluster process did not need to be invoked.