Planificació i desenvolupament actiu en una assignatura d'Economia del Medi Ambient

L’objectiu d’aquest treball és analitzar el disseny, la planificació i l’aplicació de metodologies d’aprenentatge actiu, en una determinada assignatura de la llicenciatura d’Economia, per tal d’aconseguir una major implicació de l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge, reduint el pes de les tradicionals classes magistrals, amb la intenció d’aconseguir millorar els coneixements adquirits i assolir algunes competències, que fins ara no s’havien plantejat. Malgrat tractar-se d’una assignatura optativa per alumnes de segon cicle, i on s’analitzen les característiques dels problemes mediambientals, que acostumen a tenir per si mateixos força interès entre la gent més jove, el nivell de participació dels estudiants davant de les preguntes formulades a classe o en els intents de generar algun tipus de debat o discussió sobre alguna problemàtica concreta tenien una molt baixa resposta per part dels estudiants. Les dades de l’enquesta de valoració de l’assignatura, per part dels estudiants, reflecteixen la bona valoració per part dels estudiants del sistema de pràctiques que integren l’avaluació continuada, de la utilització del Moodle com a Entorn Virtual de Formació, de les metodologies docents aplicades a l’assignatura i de l’aportació de nous coneixements. Aquests canvis metodològics impliquen una major inversió en temps de dedicació del professor i també de l’alumne. El professor ha de realitzar més treball previ al contacte amb l’alumne a l’hora de preparar les diverses activitats, ha de dedicar més temps al seguiment del procés d’aprenentatge i a la motivació de l’alumne. És imprescindible que el professor elabori de manera adequada i detallada la planificació de les activitats a realitzar en l’assignatura. Això permetrà que l’alumne pugui distribuir correctament el seu temps i pugui assolir els objectius del curs sense fracassar

La Producció de documentals en grups cooperatius: aprenent creant en l'era de les tecnologies de la informació i la comunicació

Aquest treball es centra en descriure i explicar l’organització, orientació, desenvolupament, seguiment i avaluació d’un taller de l’assignatura Pensament i Llenguatge organitzat com a un taller audiovisual cooperatiu. En aquest taller, organitzat com a un espai de creació audiovisual, els alumes han construït el seu propi coneixement a partir de l’elaboració en petits grups de treball cooperatiu d’un documental sobre l’adquisició típica i patològica del llenguatge. L’experiència comença amb l’especificació dels objectius instruccionals, la formació dels grups, l’assignació i l’establiment de rols, l’explicació de la tasca acadèmica, i l’explicació dels criteris d’èxit. El alumnes s’organitzen en grups d’aprenentatge cooperatiu, escullen una etapa evolutiva en el període comprés d’un any des dels 0 als 6 anys i a partir d’aquí, és el mateix grup qui es distribueix les diferents tasques i responsabilitats individuals i qui porta a terme el treball necessari per a preparar un documental sobre l’adquisició del llenguatge en el període triat. El professor, en el desenvolupament de la realització de documental anirà plantejant paulatinament cadascun dels passos a seguir en la seva elaboració. Per a guiar i orientar el treball dels grups, el professor realitza dues estratègies bàsiques: les tutories de petits grups d'aprenentatge cooperatiu en les quals orienta i realitza el seguiment del treball i de la dinàmica de treball grupal i els plenaris amb tot el grup d’alumnes on es plantegen les orientacions generals i les diferents fases del treball. Finalment, s’organitza un Festival de Cinema Documental amb tot l’alumnat del taller en el qual cada grup fa la presentació del seu documental per a tal de difondre els resultats de la seva investigació a la resta del grup-classe. En aquest festival, els alumnes s’avaluen d’uns als altres mitjançant un sistema de co-avaluació emmascarat en els premis de la crítica. L’organització del taller sobre la base del treball cooperatiu i amb la finalitat de la realització d’un documental audiovisual afavoreix tant la formació d’actituds de col·laboració i d’ajuda com l’aprofundiment teòric i l’adquisició de múltiples destreses de selecció, redacció i difusió de la informació. L’aplicació d’aquesta metodologia, per tant, aporta molts beneficis respecte a un dels gran reptes de la educació en aquest món globalitzat de la informació: formar a persones integradores socialment i amb destreses en la gestió de la informació

Les Unitats de paisatge geogràfic a l'entorn de Figueres i els reptes de la seva gestió al llindar del segle XXI

L’any 2001, la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Figueres d’analitzar les característiques de l’espai no urbanitzat del municipi i voltants immediats, sobretot des de la seva perspectiva paisatgística i del medi natural. Aquest encàrrec s’emmarcava dins dels estudis previs a la revisió del Pla general d’ordenació urbana de Figueres. El resultat fou la confecció del document que porta per títol: “Estudi del medi natural i del paisatge geogràfic de Figueres”. Per mitjà d’aquesta comunicació, es volen oferir els resultats més rellevants als quals s’arribà llavors. Es farà un cop d’ull a les unitats de paisatge geogràfic del municipi de Figueres identificades en el treball, quines són les seves característiques, els seus potencials però també les seves amenaces. El document havia de ser una eina que ajudés a incorporar, adequadament, els valors que apleguen aquests paisatges i espais a l’ordenació futura del municipi. D’aquí que, al text, s’acabin proposant algunes línies d’actuació per a millorar-ne la seva gestió, sobretot des del punt de vista urbanístic

Una traducció important per a la geografia catalana [Ressenya del llibre El paisatge humà de la Costa Brava, d'Yvette Barbaza]

Ressenya del llibre El paisatge humà de la Costa Brava. L’obra es presenta en dos volums. El primer l’ocupen dos blocs: “El medi i els homes” i “L’elaboració del paisatge humà i dels gèneres de vida”; el segon és un bloc referit a l’impacte territorial i socio-econòmic del turisme. Es tracta d’una obra que resulta útil per saber per què la Costa Brava és avui com és

El fenomen turístic residencial [Ressenya del llibre Turisme residencial i territori: la segona residència a la regió de Girona de Rosa Maria Fraguell]

Ressenya del llibre Turisme residencial i territori. L’obra és una anàlisi dels fenòmens de la segona residència i del turisme residencial i la seva plasmació territorial centrada a les comarques de Girona

[Ressenya del llibre A geography of the lifeworld, de David Seamon]

Ressenya del llibre A geography of the lifeworld. A l’obra es proposa explorar la inevitable immersió del ser humà en el seu “món geogràfic” a través de l’estudi del seu comportament i experiències quotidianes en relació als llocs i als espais en els quals viu i es mou

El Contracte pedagògic dins l’estructura del treball cooperatiu. De la teoria a la pràctica en les diferents etapes educatives

El nostre estudi és fruit del treball conjunt entre professorat universitari, d’infantil, primària i secundària i alumnat del Màster d’Art i Educació: un enfocament construccionista, dins del projecte ARIE 2008, de la Universitat de Girona: “El desenvolupament de la competència comunicativa, cultural i artística. Una experiència cooperativa en Xarxa”

Un poc de toponímia històrica d'Eivissa.'Un poco de toponimia histórica de Ibiza'.

Resumen tomado de la propia revista

Evoluci??, descripci?? i perspectives de l'educaci?? f??sica i l'esport a les Illes Balears

Resumen tomado de la publicaci??n

Los planes de convivencia como documento activo del centro y para el centro.

Resumen tomado del autor. Incluye gráficas y tablas de datos

Avaluaci?? del clima motivacional, satisfacci??, percepci?? d'habilitat i actituds de fairplay en futbolistes alevins i infantils i en llurs entrenadors

Resumen tomado del autor. Se muestran tablas y gr??ficas

Efectes del suport social en els alumnes d'un programa universitari per a gent gran. El cas de la UOM. 'Efectos del apoyo social en los alumnos de un programa universitario para gente mayor. El caso de la UOM'.

Resumen tomado del autor

Programa de formació de formadors : cap a la professionalització dels assessors de formació permanent del professorat no universitari de les Illes Balears. 'Programa de formación de formadores : hacia la profesionalización de los asesores de formación permanente del profesorado no universitario de las Islas Baleares'.

Resumen tomado del autor

Formació del professorat al departament de Madriz, a Nicaragua. 'Formación del profesorado en el departamento de Madriz, en Nicaragua'.

Resumen tomado del autor

Liderazgo y resiliencia organizacional en la crisis financiera global del 2008–2009

Durante la crisis financiera global de 2008 muchas organizaciones y mercados financieros tuvieron que terminar sus operaciones o replantearlas debido a los choques que golpearon el bienestar de sus empresas. A pesar de esta grave situación, en la actualidad se pueden encontrar empresas que se recuperaron y salieron del terrible panorama que les presentó la crisis, incluso encontrando nuevas oportunidades de negocio y fortaleciendo su futuro. Esta capacidad que algunas organizaciones tuvieron y que permitió su salida victoriosa de la crisis se denomina resiliencia, la cual es la capacidad de sobreponerse a los efectos negativos de choques internos o externos (Briguglio, Cordina, Farrugia & Vella 2009). Por tanto en el presente trabajo se estudiará esta capacidad tanto en la organización como en los líderes para hallar factores que mejoren el desempeño de las empresas en crisis como la que ocurrió en el 2008 – 2009. Primero se realizará un estudio sobre los sucesos y el desarrollo de la crisis subprime del año 2008 para tener un entendimiento claro de sus antecedentes, desarrollo, magnitud y consecuencias. Posteriormente se realizará un estudio profundo sobre la teoría de la resiliencia organizacional y la resiliencia en el líder como individuo y los estilos de liderazgo. Finalmente teniendo un sustento teórico tanto de la crisis como del concepto de resiliencia se tomarán casos de estudio de empresas que lograron perdurar en la crisis financiera del 2008 y empresas que no lograron sobrevivir para posteriormente hallar características del líder y del liderazgo que puedan aumentar o afectar la capacidad de resiliencia de las organizaciones con el objetivo de brindar herramientas a los líderes actuales para que manejen de forma eficiente y eficaz las empresas en un mundo complejo y variable como el actual.