1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat dOxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la poltica de la competncia de la Uni Europea ha contribut a la configuraci del sector pblic televisiu espanyol i britnic. El marc teric est basat en el concepte d europeitzaci, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les poltiques estatals amb les europees mitjanant dos mecanismes: la redistribuci de recursos i els efectes en la socialitzaci de la poltica europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximaci en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial reps bibliogrfic s'han estudiat les accions de la Comissi Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicaci sobre aplicaci de la reglamentaci d'ajudes pbliques al sector de la radiodifusi de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i poltics del sector a Brusselles, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procs dEuropetzaci es un fenomen creixent en el sector audiovisual pblic a Espanya i el Regne Unit, per que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influncia de la UE. L'anlisi de les entrevistes qualitatives mostren tamb que hi ha una relaci inversament proporcional entre la tradici democrtica i el grau dinfluncia i de referncia que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acci de la poltica de la competncia de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans pblics estatals.
Resumo:
Aquest treball es va realitzar per a lassignatura Campus Olimpisme, Esport i Societat durant el curs 1996-97. En ell es proporcionen els principis de la instituci Special Olympics, i es descriu lorganitzaci de la cinquena edici dels Jocs Special Olympics de Catalunya que van tenir lloc a Reus, el 1996.
Resumo:
L'emmagatzematge cooperatiu consisteix bsicament en compartir l'espai dins d'un servei, mentre que l'emmagatzematge collaboratiu ("collaborative storage") implica una aproximaci compartida a la collecci en termes de creixement, forma, gesti i accs. L'emmagatzematge collaboratiu proporciona un s ms eficient dels recursos. Aquest estudi s una investigaci sobre les opcions fsiques, ms que sobre l'emmagatzematge digital. Tanmateix, l'estudi reflexiona sobre la relaci prospectiva que s'estableix entre aquests dos factors. La tensi entre ells s una qesti emergent, la qual encara no ha trobat un lloc en el context de la poltica bibliotecria des duna perspectiva local, regional o nacional.
Resumo:
Investigacin elaborada a partir de una estancia en la Columbia Law School of New York, Estados Unidos, entre los meses de septiembre y noviembre del 2006. El Derecho comunitario europeo y espaol regulan la reparacin de los daos causados por el uso o la proximidad de un producto defectuoso mediante gracias al impulso ideolgico ejercido por la jurisprudencia norteamericana. El principio de responsabilidad objetiva rector de la directiva europea es fruto de un transfondo operado en los Estados Unidos en los aos sesenta, coincidiendo con la revolucin tecnolgica y el inicio de la produccin y del consumo masivos. Tales fenmenos suscitaron la bsqueda de mecanismos jurdicos aptos para canalizar la reparacin de los daos inherentes a las actividades industriales tecnolgicamente avanzadas. Su principal efecto fue la preocupacin por una ms justa distribucin social de los llamados costes del progreso, preocupacin que, jurdicamente, desemboc en la solucin de la responsabilidad aun sin culpa del fabricante por los daos derivados de su produccin industrial. El mrito de tal solucin corresponde a determinados tericos norteamericanos de la responsabilidad empresarial, quienes, inspirndose en ideas formuladas a inicios del siglo XX por los especialistas en Derecho laboral, concluyeron que es la empresa productora quien est en mejor situacin de soportar el coste del accidente industrial: al imponerse al fabricante una responsabildad desvinculada de su eventual culpa en la causacin del accidente, repercutir en el precio de sus productos el coste del seguro de responsabilidad civil que se ver abocado a contratar para hacer frente a su responsabilidad objetiva o por riesgo, de manera que el coste de los accidentes acabar siendo soportado por el pblico consumidor al pagar el sobreprecio de los productos que adquiere. Las repercusiones de tal construccin han sido tanto normativas como judiciales.
Resumo:
En aquest treball es relaciona laprenentatge de la Msica amb ladquisici de les competncies bsiques. La hiptesi del treball s que la msica afavoreix lassimilaci de competncies, i que amb lactivitat musical no noms ens formem com a persones i aprenem msica, sin que tamb adquirim competncies. s per aix que lestudi es centra en la comparaci de resultats obtinguts en les proves de Competncies bsiques a Primria dels alumnes de lespecialitat de Msica del CEPSA Oriol Martorell de Barcelona amb els resultats globals de Catalunya i amb els globals del Centre.
Resumo:
This paper was presented in the International Symposium on Toward the Creation of New-Sport Cultures, undertaken in Osaka, Japan, in January 28, 1996. The main purpose is to make an interpretation of the cultural values of sport and Olympism in contemporary society, considering the enormous influence that the media have on them.
Resumo:
Aquest projecte es contextualitza dins el marc de lavaluaci ambiental dels plans dordenaci urbanstica municipal (POUM) que es realitza a les oficies territorials davaluaci ambiental (OTAA) de la Generalitat de Catalunya. Concretament, lobjectiu principal daquest s el de desenvolupar un model danlisi mitjanant sistemes de la informaci geogrfica (SIG) per lavaluaci ambiental dels POUM, i la seva posterior integraci daquest en una aplicaci. Aquesta aplicaci, a ms, permetr obtenir un informe de resultats finals amb les afectacions que puguin tenir les diferents figures de protecci ambiental pel planejament urbanstic. Tanmateix, el tcnic de la OTAA podr tamb extreure imatges daquestes afectacions i incorporar-les a linforme final. Aix doncs, grcies a aquesta aplicaci, el tcnic podr obtenir un informe de forma rpida de les afectacions del POUM que li serviran per elaborar lInforme de Sostenibilitat Ambiental, que s un document integrat en els plans objecte davaluaci ambiental en qu es formalitza lavaluaci ambiental duta a terme.
Resumo:
Aquest treball pretn acostar-se a la situaci lingstica real de la Catalunya davui. En la nostre anlisi saborda el bilingisme com a caracterstica individual i collectiva i com a tret lingstic que defineix Catalunya. A partir duna contextualitzaci histrica en el camp de la lingstica catalana, es presenta la problemtica actual de convivncia entre catal i castell per, ms tard, utilitzar els mitjans de comunicaci com a eina per acostar-se, entendre i treure conclusions al voltant de la situaci lingstica de Catalunya. Lobjectiu de lestudi s aportar noves dades als treballs recents elaborats sobre la qesti lingstica de Catalunya amb la finalitat de reforar o contradir les conclusions dels mateixos. Per tal dassolir aquest objectiu, sanalitza quantitativament el percentatge de catal i castell dels quatre grans diaris gratuts de Catalunya (20 Minutos, Metro, Qu i ADN) tenint en compte que tots ells opten pel bilingisme en els seus blocs locals. Amb tot, determinarem que aquests rotatius sn un reflex de la situaci lingstica que es viu avui a Catalunya. Com podrem observar, les dades que ens faciliten els diaris sn fora ms alarmants que les conclusions a qu arriben daltres estudis realitzats fins al moment. Segons els diaris bilinges, ls del catal entre la poblaci de Catalunya ha disminut en els darrers anys i, per tant, les poltiques de normalitzaci lingstica han tingut uns efectes decebedors en lautntica essncia duna societat: la seva poblaci. La necessitat de reconduir el procs de normalitzaci lingstica i innovar en poltiques de preservaci de la llengua ha de ser, doncs, una prioritat en un futur proper. Tanmateix, laportaci de dades exactes, fiables i independents dinterpretacions interessades s el primer pas cap a lobjectiu de preservaci de qualsevol llengua minoritria. De la mateixa manera, els nous mtodes destudi i ls deines alternatives al nostre abast, com poden ser els mitjans de comunicaci, ens ha de servir per aproximar-nos a la realitat. Aquest treball, doncs, va adreat a totes les persones interessades en lactual debat lingstic de Catalunya que, darrerament, ocupa part de lactualitat dels diaris. Ms enll daix, pot cridar latenci a qui vulgui fer-se una idea del model de bilingisme que es dna a casa nostra i el futur que aquest els depara tant al catal com al castell. Fins i tot, pot aportar dades tils per aquell que se senti atret pels mitjans de comunicaci i pel mirall que aquests poden significar per a les societats modernes.
Resumo:
En el present estudi shan comparat diferents mtodes destimaci de mida poblacional, per tal de valorar la seva efectivitat en la determinaci de la poblaci de la Cotorreta de pit gris, Myiopsitta monachus, a la ciutat de Barcelona. Concretament, es pretn determinar quin dels mtodes de baix cost, el de recompte per mitj de transsectes o el de recompte de nius, s el que estima la poblaci duna manera ms fiable. Per poder assolir aquest objectiu, shan analitzat i valorat els dos mtodes en termes dexactitud i precisi, comparant-los amb el mtode de captura-recaptura, el qual sha considerat prviament com el mtode ms fiable. Els resultats obtinguts constaten que el recompte de nius, a ms de ser el mtode amb el cost ms baix, s ms fiable que el recompte per mitj de transsectes. Aix doncs, dit mtode s el ms recomanable per aplicar en els futurs estudis destimaci de mides poblacionals de la Cotorra de pit gris.
Resumo:
Els biocombustibles constitueixen la font energtica renovable ms important que volen implantar les administracions per tal de disminuir les emissions defecte hivernacle. Tot i aix es demostra que la producci local, en el millor dels casos, s insuficient per arribar als objectius proposats i que caldr importar els productes daltres pasos. Daquesta manera, no es redueix la dependncia energtica de lexterior i la reducci demissions no s tan significativa com sesperava. En contra, una producci i consums a escala local poden tenir un impacte econmic, ambiental i social positiu.
Resumo:
Aquest estudi consisteix en laugment de la resoluci en la reconstrucci de la temperatura de laigua i laire del llac Baikal durant els ltims 60.000 anys mitjanant ls de les proxies de reconstrucci de la temperatura TEX86 i MAAT, i la daportaci de matria orgnica dorigen terrestre, el BIT. Lobjectiu general daquesta investigaci s incrementar la resoluci temporal en el mostreig del testimoni CON-01-603-02 per tal de millorar el registre de dades obtingudes i daquesta manera poder contrastar la hiptesi de la interconnexi climtica global, aix com identificar esdeveniments climtics sobtats, tals com els Heinrich events i els esdeveniments D-O. Un cop obtinguts els resultats sha realitzat lanlisi de la qualitat i fiabilitat de les dades a les resolucions de 5, 10 i 20 Kanys, i es conclou que existeixen diferncies globals estadsticament significatives amb els resultats realitzats per Escala et al., (r.n.p [resultats no publicats]), la resoluci dels quals es volia augmentar. Shan tractat danular aquestes diferncies restant o b sumant la diferncia mitjana obtinguda entre les dues mostres en cada un dels intervals de 5 Kanys en qu shan donat aquestes. Els resultats integrats dEscala et al.,(r.n.p) i els daquest estudi, aporten dades que recolzen lhiptesi de la interconnexi climtica global, ja que al comparar-los amb els registres climtics de Grenlndia (GRIP2) i lAntrtica (Vostok) mostren respostes similars tant per les forces de Milankovitch com per les de subMilankovitch.
Resumo:
Sha estudiat la bioacumulaci de contaminants orgnics persistents en el mscul duna espcie de peix en dos punts del litoral catal: al Port de Barcelona i a la costa de Blanes. Citharus linguatula ha estat escollida per les seves caracterstiques dhbitats (est ms exposada a la contaminaci al ser una espcie bentnica). La metodologia emprada consisteix en la homogenetzaci amb sulfat de sodi i una extracci assistida amb microones amb n-hex-acetona(1:1 v/v) durant 20 minuts. Els extractes es netegen i es fraccionen amb una columna cromatogrfica dalmina que permet la separaci dels extractes en dos fraccions: un amb la majoria dels compostos organoclorats (hexaclorbenz, DDTs, ciclodiens clorats i policlorbifenils) i laltre amb els ismers hexaclorciclohexans i els PAHs. Aquestes dos fraccions sn posteriorment analitzades en el GC-MS. Sha pogut corroborar lelevada presncia de PCBs a Barcelona, aix com que en aquest punt de mostreig les espcies estan ms exposades a la contaminaci per organoclorats. Sha identificat la presncia de DDTs en els dos llocs estudiats. Pel que fa als PAHs sha pogut observar que a Barcelona tamb hi ha ms presncia daquests. Cal destacar que la concentraci obtinguda dels compostos no es pot donar com a vlida per lexistncia dindicis derrors experimentals o dinjecci.
Resumo:
Per tal de reconstruir i obtenir una evoluci climtica a partir de les temperatures superficials marines dels ltims dos milions danys al Corrent de Benguela (costa oest sud-africana) shan analitzat 60 mostres del testimoni amb ODP 175-1084. Per fer-ho, sha utilitzat la nova calibraci de lndex TEX86 (Kim et al., 2007) i shan representat els resultats juntament amb els valors obtinguts amb altres ndexs referents a les temperatures mitjanes anuals de laire (MAAT) i el grau daportaci sedimentria dorigen continental als sediments marins (BIT). Tamb shan comparat amb els registres de temperatura daltres estudis en la mateixa rea obtinguts a partir de proxies diferents. Els resultats del TEX86 mostren certa concordana amb alguns dels valors obtinguts en altres estudis i proposen hiptesis que relacionen de manera directa els tres ndexs calculats.
