[Archives de la Parole]. , Camels lost and found : in Baghelkhandi from Murwara (C.P.) [i.e. Central Provinces] / [Sir George Grierson], éd. ; Linguistic survey of India ; [Rai Bahadur Hiralal], voix

[Traditions. Asie. Inde. Madhya Pradesh. Baghelkhand]

[Archives de la Parole]. , Parable of the prodigal son : in mixed Baghelkhandi (C.P.) [i.e. Central Provinces], from Murwara / [Sir George Grierson], éd. ; Linguistic survey of India ; [Rai Bahadur Hiralal], voix

[Traditions. Asie. Inde. Madhya Pradesh. Baghelkhand]

Comparació interdialectal i llengua

La teoria de caire idealista que contempla les llengues com a realitats per se, fonaments reals dels dialectes corresponents, ha entrat, i no pas sense resistència, en situació de franc declivi. Arraconada per fi, sembla, ha cedit el pas a una alternativa que les contempla com a realitats derivades de naturalesa abstracta, i, doncs, com a realitats que només son atenyibles a través dels dialectes corresponents i que no tenen més existència real que la de qualsevol altra abstracció.

La negació en pallarès: sintaxi de l’adverbi cap

L'objectiu d'aquest treball és donar compte d’un fenomen de microvariació sintàctica pel que fa a l’expressió de la negació emfàtica en el dialecte pallarès. L’objectiu general de la recerca és caracteritzar morfosintàcticament la partícula de negació pallaresa cap. Així se n’intenta determinar l’origen i l’evolució i, addicionalment, s’observen les restriccions semàntiques i pragmàtiques del seu ús, així com també es comparen les dades obtingudes amb el comportament de partícules de la mateixa naturalesa d’altres parlars catalans i d’altres llengües romàniques

Anàlisi lingüística d'un procés judicial de Mallorca del començament del segle XV

Aquest treball és l'anàlisi lingüística diacrònica d'un procés judicial sobre proxenetisme celebrat entre el mes de desembre de 1403 i el mes d'abril de 1404 a Binissalem (Mallorca). L'interès per la llengua no literària dels textos catalans medievals n'és el seu l'origen. L'estudi que presentam s'ha dividit en diferents seccions en què analitzam els nivells lingüístics (grafies i fonètica, morfosintaxi i lèxic). Els resultats aconseguits ens han permès confirmar i aportar més informació sobre l'estat de la llengua a la Mallorca medieval, entre els quals destacam alguns trets innovadors que detallam a l'anàlisi

Anàlisi dels subtítols i del doblatge en català i castellà de Bienvenue chez les ch'tis

Aquest treball es proposa analitzar la traducció dels dialectes en l’àmbit audiovisual, concretament en el cas de la pel·lícula Bienvenue chez les ch’tis (Dany Boon, 2008). El corpus d’estudi està format per una selecció d’exemples presa del doblatge i els subtítols de les versions en català i castellà.

El dialecte saxó:Presència escrita i prestigi social

El treball següent ofereix una visió global d'un dels dialectes de la llengua alemanya que menys ha estat objecte de recerca i investigació, el saxó, centrant-se en la presència escrita de què gaudeix aquesta varietat actualment i el seu prestigi social a Alemanya a través dels anys

Il dialetto in poesia : studio metrico sulla poesia novecentesca del Nord-Italia

Cette thèse de doctorat a comme sujet la poésie dialectale contemporaine du Nord de l'Italie. Il s'agit d'une étude métrique de poésies écrites dans divers dialectes sélectionnés sur la base d'un système linguistique unitaire tel que le galloitalico que l'on trouve au Piémont, en Lombardie, en Ligurie et en Emilie-Romagne. Plus précisément, le corpus soumis à examen prend en considération les formes poétiques qui, au cours de la deuxième moitié du XXème siècle, confèrent au vers libre une certaine régularité comme les structures « simples » presque archétypiques des quatrains, des huitains et de toutes les formes métriques qui optent pour une strophe unique avec un nombre de vers multiple de quatre. Ces dernières sont particulièrement intéressantes car elles peuvent cacher une structure en quatrain souvent dévoilée par la disposition des rimes, de la syntaxe et parfois également du rythme. Ces choix qui pourraient sembler arbitraires sont en réalité liés aux tentatives des poètes de reprendre des formes de la tradition pour les innover ou simplement pour les reproposer avec ou sans modification. Les liens avec la tradition et la notion de libertà nella chiusura ont été étudiés en fonction des composantes fondamentales de l'organisme métrique, c'est-à-dire la forme, les rimes, la syllabation et le rythme. Pour citer Raboni, il s'agit de comprendre la manière dont "la dissonanza può essere usata per «salvare» l'ipotesi tonale" et la manière dont "la trasgressione metrica finisce col prolungare la vita della regola alla quale, derivandone, si oppone" (Giovanni RABONI, L'opera poetica, a cura di Rodolfo Zucco, Milano, Mondadori, i Meridiani, 2006, p.403). L'objectif de cette recherche est donc d'explorer et d'expliquer l'ambiguïté métrique de la poésie dialectale du XXème siècle tout en se référant à un article fondamental pour ce genre d'étude écrit par Pier Vincenzo Mengaldo et intitulé Questioni metriche novecentesche. L'ambition de cette thèse ne se limite pas à prolonger une réflexion encore à ses débuts dans le cas de la poésie régionale contemporaine, mais elle réalise également un panorama essentiel, bien que sommaire, qui met au premier plan les aspects innovateurs, et parfois conservateurs de la poésie dialectale contemporaine de certaines régions du Nord de l'Italie.

Étude sur le langage populaire ou Patois de Paris et de sa banlieue ([Reprod.]) / [signé Charles Nisard]

Collection : Archives de la linguistique française ; 296

Lo pallarès de la Vall Fosca : Estudi dialectològic de la parla pallaresa

Aquest treball vol ser una petita contribució al coneixement del pallarès, un dels dialectes catalans que conserva més trets originaris i que no ha patit encara gaire el procés d'estandardització, ben comú a la resta de territoris de parla catalana.

Fonologia catalana

L'objectiu d'aquest llibre és presentar una descripció i una anàlisi sistemàtiques dels fenòmens fonològics del català central, encara que també s'hi trobaran referències a altres varietats dialectals. Per a cada un dels temes de la fonologia del català que es tracten, primer es fa una descripció deis fets. A continuació es presnta una anàlisi del fenomen descrit en el model de la fonologia generativa clàssica, seguint bàsicaament les propostes de Chomsky & Halle (1968), amb la incorporació, però, de l'estructura sil·làbica; en alguns casos es valoren altres possibilitats d'anàlisi dins del matelx model. També s'introdueix, en lletra petita, informaCIO complementària. Apareixen en aquest cos de lletra tant descripcions de diversos dialectes com anàlisis alternatives en el marc de l'estructuralisme (en la línia de les propostes d'Alarcos i de Badia) o en teories generativistes més recents (com la fonologla autosegmental o la fonologia mètrica). En les transcripcions es fan servir sempre els símbols de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), en la versió del 1993 (corregIda el 1996), que apareix al final d'aquest llibre.

Engendered Conversations: Gender Subversion Through Fictional Dialogue in Lawrence, Hemingway and Forster

This dissertation examines gendered fictional dialogue in popular works by D.H. Lawrence, Ernest Hemingway and E.M. Forster, including Howards End (1910), The Sun Also Rises (1926) and Lady Chatterley’s Lover (1928). I apply Judith Halberstam’s notion of female masculinity to direct speech, to explore how speech traits inform modernist literary aesthetics. My introduction frames this discussion in sociolinguistics, Judith Butler’s theory of performativity, M.M. Bakhtin’s discourse theory, and gender studies. It provides an opportunity to establish experimental dialogue techniques, and the manipulation of gendered talk, in transgressive texts including James Joyce’s Ulysses (1922), Virginia Woolf’s Orlando (1928) and Radcyffe Hall’s The Well of Loneliness (1928). The first chapter discusses taboos and dialect in D.H. Lawrence’s fictional dialogue. The second chapter establishes gender subversion as a crucial element in Ernest Hemingway’s dialogue style. The third chapter contrasts Forster’s latently gendered speech with his techniques of dialect emphasis and dialect suppression. Finally, my conclusion discusses gender identity in the poetry of Dorothy Parker and Baroness Elsa von Freytag Loringhoven, and the temporality of gender in “Time Passes” from Virginia Woolf’s To the Lighthouse (1927). New Woman characters like Lady Brett Ashley typified a crucial moment in women’s liberation. They not only subverted stereotypes of womanhood through their dress or sexual freedom, they also adopted/adapted masculine idiom to shock, to rebel against and challenge male dominance. Different speech acts incited fashionable slang, became a political protest symbol or inspired psychoanalytic theory. The intriguing functions of women’s masculine speech in early twentieth century fiction establishes the need to examine additional connections between gender and talk in literary studies.