1000 resultados para Seguretat social -- Espanya|
Resumo:
Larticle tracta el dilema normatiu que implica laplicaci de la `securititzaci, com mtode per a comprendre la construcci social de les amenaces i les poltiques de seguretat. La securititzaci com empresa terica i prctica es utilitzada de manera creixent per part dacadmics i executors. El present treball acadmic pretn proporcionar, a aquells que estan interessats en la teoria de la securititzaci, una aplicaci alternativa de la mateixa que s sensible i auto-reflexiva respecte de les possibles conseqncies normatives que comporta la seva utilitzaci. Larticle sost que lanlisi i el debat sobre processos de securititzaci t implicacions normatives que, en aquest estudi, sentenen com la securititzaci negativa dun referent. En el mateix safirma que la securititzaci negativa dun referent es duu a terme per mitj de lanlisi acrtica dels processos de securititzaci que han sorgit a travs de relacions dexclusi i de poder. Sofereix, doncs, una comprensi crtica i una aplicaci dels estudis en securititzaci com una via per a superar el dilema normatiu anteriorment identificat. Aix, en primer lloc, sexamina cm la creaci de la teoria de securititzaci per part de lEscola de Copenhague (Copenhagen School) dna lloc a un dilema normatiu que se situa en el poder performatiu i simblic de la seguretat vista com invocaci poltica i concepte teric. En segon lloc, savaluen els intents previs de superaci del dilema normatiu dels estudis de securititzaci perfilant els obstacles als que cadascuna de les propostes senfronta. Finalment, aquest article argumenta que el dilema normatiu de laplicaci de la securititzaci es pot evitar; en primer lloc, deconstruint el poder institucional dels actors de la seguretat i les subjectivitats predominants respecte de la mateixa i, en segon lloc, oferint enfocaments crtics o alternatius a la seguretat i incorporant diferents subjectivitats en relaci a ella. Els exemples rellevants que es donen a larticle son el de la securititzaci del terrorisme internacional i la immigraci.
Resumo:
Tal i com estableix la Carta de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat determina lexistncia duna amenaa a la pau, un trencament de la pau o un acte dagressi i decideix les mesures que han de fer-se servir per restaurar la pau i seguretat internacionals, tamb ls de la fora. Lobjectiu daquest article s explorar la legitimitat daquest s de la fora. Amb aquest objectiu, el text parteix duna definici centrada en les seves dimensions legal, normativa i social. En segon lloc, sanalitzar com aquestes dimensions estan representades als debats del Consell de Seguretat de la guerra dIrak de 2003, un dels usos de la fora ms controvertits i que ms debat ha generat als darrers anys. Finalment, lanlisi proposat permet treure algunes conclusions sobre les bases canviants de la legitimitat de ls de la fora.
Resumo:
Aquest projecte mostra com les connexions dels usuaris d'una xarxa social suposen un risc afegit per a la privacitat dels usuaris que hi formen part. Aquestes connexions ofereixen informaci suficient per a poder dur a terme processos d'agregaci d'informaci entre diferents xarxes socials, permetent a un atacant millorar el seu coneixement inicial sobre les xarxes. El projecte s un recorregut per totes les fases necessries per dur a terme aquest procs, des de la recollida de la informaci fins a l'agregaci de les dades obtingudes.
Resumo:
Resultats duna enquesta de victimitzaci a migrants, elaborada en el si del Grup de recerca Sistema de justcia penal, amb el finanament de lInstitut de Seguretat de Catalunya. La recerca projectada parteix de la constataci de lescs coneixement existent sobre la victimitzaci de la poblaci migrant. Aquesta no s una singularitat del nostre pas, sin que s una deficincia universal, que t molt a veure amb la posici social de les persones migrants i amb les caracterstiques de les fonts de coneixement de la delinqncia, tant les de carcter oficial com les no oficials. Ja Christie (1986) havia advertit que la delinqncia soportada per la poblaci migrant estava infrarepresentada a les enquestes de victimitzaci, fet que explicava per la tendncia daquests instruments de recerca a centrar-se en la vctima ideal. Sigui o no certa lafirmaci, pot constatar-se fcilment com la forma en que normalment es duen a terme les enquestes permet pressuposar que no arriben a les persones migrants de la mateixa manera que a la poblaci general. Un fet no menyspreable s que les persones pertanyents a aquests col-lectius socials minoritaris disposen en menor mesura de telfon fix al seu domicili. A banda, sha de comptar amb els obstacles que poden dificultar laccs dels entrevistadors o la confiana en aquests, i que les enquestes de victimitzaci no acostumen a estratificar la mostra incloent entre els grups de poblaci prefixats en la mostra convidada la nacionalitat de les persones entrevistades. Les enquestes de victimitzaci realitzades a Catalunya i, en general, a Espanya, no han estat una excepci en aquests punts i per tant s pertinent dubtar si reflecteixen de manera adequada la victimitzaci que pateixen aquests col-lectius.
Resumo:
Els programes formatius de seguretat viria sn una mesura que saplica des de lexecuci penal a la comunitat en delictes de trnsit i tenen com a finalitat reduir la reincidncia dels conductors de major risc. Lobjectiu principal del treball s identificar les caracterstiques comunes dels infractors de trnsit que fan aquest tipus dintervenci, conixer els factors de risc associats a aquests infractors i en quina mesura lestat psicolgic s un factor de risc en lestil de conducci. Tamb es volia determinar si hi havia diferncies entre les entitats que impartien la formaci i avaluar lefectivitat daquests programes en lestil de conducci dels participants en finalitzar el curs. En lestudi, hi van participar 278 voluntaris del total de 354 infractors de trnsit que van fer el programa formatiu entre l1 dabril de 2009 i el 13 de febrer de 2010. How do we drive after a driving educational program? The study analyzes the results of educational programs that are applied as a community sanction for those convicted for driving offenses, in majority drunk driving, in Catalonia. Between April 1, 2009 and February 13, 2010 a total of 278 offenders participated in these mandatory educational programs. Cmo conducimos despus de un programa formativo de educacin vial? El estudio analiza los resultados de los programas formativos que se aplican como medida penal alternativa a la prisin a los condenados por delitos de trfico en Catalua. En total han participado 278 infractores que realizaron el programa formativo entre el 1 de abril de 2009 y el 13 de febrero de 2010.
Resumo:
La incorporacin de los adolescentes inmigrados latinoamericanos al sistema educativo espaol se da en un escenario complejo en el que se presentan diversos componentes. Un mbito especfico corresponde al impacto de la experiencia migratoria en adolescentes y nios inmigrados; enfrentar un sistema educativo desconocido cuyas reglas han de irse descubriendo paulatina y, a veces, traumticamente pone a prueba las bases de la seguridad emocional e intelectual. En este trabajo se presenta algunos hallazgos de un estudio acerca de las formas que adopta la insercin de los adolescentes latinoamericanos en la sociedad espaola, llevado a cabo con adolescentes entre los 12 y 17 aos de edad que asistan a la Educacin Secundaria Obligatoria, en el curso 2005-2006, en centros educativos pblicos y concertados en Madrid, Murcia y Valladolid. El trabajo muestra, primero, algunos elementos del contexto migratorio en el que ocurren las vivencias de los adolescentes, constituidos en inmigrantes involuntarios; y, en segundo lugar, examina algunas de las experiencias a las que los adolescentes se hallan expuestos en el mbito educativo y social, que asignan rasgos particulares al proceso de construccin de la identidad. Integrarse en el sistema educativo es uno de los primeros retos que enfrentan chicos y chicas latinos que asisten a la ESO, dado que la escuela constituye para ellos el espacio en el cual se sientan las bases para determinada socializacin en la vida espaola. En esta cobran expresin las dificultades que, en parte provenientes de su origen nacional y familiar, encaran los adolescentes latinoamericanos durante el proceso de insercin social y educativa. Todas las dificultades afloran a travs de las formas que adoptan los intercambios con la sociedad de acogida. Y dentro de esos intercambios importan significativamente las condiciones que el alumnado de origen extranjero encuentra en la sociedad y en las escuelas espaolas. De una parte, la sociedad espaola vive con particular sensibilidad la irrupcin migratoria y, en algunos sectores de ella, el fenmeno es respondido con manifestaciones de racismo y xenofobia que, en cierta medida, repercuten en la escuela. De otra parte, en el sistema educativo se experimentan desafos no resueltos, provenientes del intenso cambio social de las ltimas dcadas, a los que se suma la llegada del contingente de jvenes inmigrados, para quienes no se ha desarrollado mecanismos de adaptacin especficos. Desde una y otra vertiente proceden tensiones que recaen en el proceso de construccin del joven latinoamericano inmigrado, que este trabajo esboza.
Resumo:
Per a realitzar aquest estudi he triat la ciutat de lHospitalet de Llobregat perqu, t els principals condicionants necessaris per a aquest treball de recerca: en primer lloc aquesta ciutat s una de les ciutats de Catalunya que, en termes absoluts i relatius, ha acollit duna forma ms accelerada, un flux migratori en la darrera dcada. Generalment em referir als barris del nord de la ciutat, que sn els que han hagut de suportar una major pressi migratria i on, segons les dades oficials, actualment lndex dimmigraci es situa prop del 40 per cent. En segon lloc aquesta ciutat ha viscut uns processos de transformaci urbanstic econmic i social en aquest perode que, lgicament han influt en la seguretat, tan en les seves vessants objectives com en les subjectives. En tercer lloc perqu des de les administracions shan desenvolupat des de fa anys diferents projectes de seguretat i convivncia (desplegament dels Mossos dEsquadra, policia de proximitat, programes de mediadors, educadors de carrer, etc.) que, amb tota seguretat, han pogut tenir impacte sobre la percepci general de la seguretat. El problema de seguretat objecte daquesta recerca est ubicat doncs, com ja he exposat, en els barris nord de lHospitalet de Llobregat , concretament els barris de Collblanc, La Torrassa, La Florida, Les Planes i Pubilla Casas. En relaci a aquest espai analitzar minuciosament cinc aspectes: Els principals conflictes socials, les relacions daquests conflictes amb la seguretat, els principals riscos potencials o amenaces socials, la percepci del risc i la seguretat que t la poblaci autctona i immigrada en relaci al seu entorn, les dificultats de convivncia entre grups destrangers i dautctons de la ciutat. En aquest treball sestudiaran tots els fenmens que envolten a la seguretat duna forma integral, intentant transgredir els lmits de les simples estadstiques per a aprofundir en un nivell destudi ms qualitatiu basat en les enquestes. Malgrat no passar per alt les dades objectives, en aquest treball ultrapassar lestadi dels simples riscos objectius per analitzar en profunditat lessncia de les pors individuals i collectives. Sense oblidar que la ciutat s un espai viu i variable, on de manera permanent es produeixen transformacions que afecten duna forma ms o menys directa, per en definitiva indiscutible a la seguretat. Lobjecte daquesta recerca ser situar al fenomen de la immigraci dins el complex procs de la (in)seguretat, per aix un element clau del meu treball ser el de lestudi de les dificultats de convivncia entre grups destrangers i autctons de la ciutat, ja que entenc que aquest s un dels factors ms crtics del complex procs de la (in)seguretat, si entenem aquest fet com una evoluci multi direccional en el qual tots els actors formen part activa i passiva del propi fenomen.
Resumo:
Lobjecte de lestudi s conixer la problemtica social i policial que genera larribada de nous grups juvenils organitzats i violents a Catalunya i en concret a lrea metropolitana de Barcelona. Valorar quines han estat fins ara les actuacions de les administracions pbliques i en concret en lmbit policial davant aquesta nova realitat. Aix com proposar les mesures i iniciatives que es poden dur a terme, per evitar que aquest nou fenomen no es converteixi amb un greu problema de seguretat, en la nostra societat.
Resumo:
Documento de reflexin basado en el Panel de Expertos sobre Open Social Learning en Espaa: diagnstico yperspectivas, de la Ctedra UNESCO de e-learning, 30 de junio 2009.
Resumo:
El treball tracta d explicar quines sn les conseqncies sobre la societat i el medi ambient dels pasos que reben els processos productius de les empreses txtils deslocalitzades. El treball es divideix en: una part terica, on es fa un breu recorregut per la histria del txtil i una relaci entre medi ambient -indstria txtil i multinacionals txtils-societat. I en una part prctica, on s analitzen les deu empreses amb major ndex de vendes de roba a Espanya i tamb es comfigura un ndex d tica d empresa en termes socials i ambientals.Aquest treball pretn ser una eina per a futurs treballs d educaci per al consum, per tal que els consumidors puguin escollir uns o altres productes, tenint en compte variables que vagin ms enll del renom de la marca, el preu o els colors atraients dels envasos que els contenen
Resumo:
Ponncia presentada a la Jornada plans d'autoprotecci
Resumo:
This paper studies the extent to which social networks influence the employment stability and wages of immigrants in Spain. By doing so, I consider an aspect that has not been previously addressed in the empirical literature, namely the connection between immigrants' social networks and labor market outcomes in Spain. For this purpose, I use micro-data from the National Immigrant Survey carried out in 2007. The analysis is conducted in two stages. First, the impact of social networks on the probability of keeping the first job obtained in Spain is studied through a multinomial logit regression. Second, quantile regressions are used to estimate a wage equation. The empirical results suggest that once the endogeneity problem has been accounted for, immigrants' social networks influence their labor market outcomes. On arrival, immigrants experience a mismatch in the labor market. In addition, different effects of social networks on wages by gender and wage distribution are found. While contacts on arrival and informal job access mechanisms positively influence women's wages, a wage penalty is observed for men.
Resumo:
Lany 2009 es va presentar la primera part del Programa deducaci emocional, aquell que abordava les competncies personals (autoconeixement, autoestima, identificaci democions...). Amb la creaci de la segona part (al 2010) ens vam adonar que a molts de nosaltres ens mancava una base formativa per poder dur a terme les diferents sessions amb garantia dxit. Aquells companys que van aplicar el programa ens van donar la pista que ens faltava: crear un document on recollir aquelles idees, suggeriments, eines... que ens poden ajudar en determinades situacions tant dins de laula com a nivell individual. No es tracta d'un programa fcil, sobretot per la implicaci personal que de vegades comporta. Aix doncs, aqu us presentem un document que pretn orientar, guiar al collectiu deducaci social que tingui intenci dimplementar el Programa deducaci emocional per tal doferir uns senzills (i aplicables) consells que donin seguretat al formador i garanties dxit a les persones internes a les quals va adreat el programa. El document est format per diferents apartats, comenant per un resum del codi deontolgic que tot educador/a hauria de conixer i que empara el Programa deducaci emocional. A continuaci s'aborden diferents aspectes com la relaci d'acompanyament, la dimensi emotiva, l'empatia, lassertivitat, el fenomen de la transferncia i aspectes a tenir en compte a l'hora d'obrir i tancar una sessi.
Resumo:
The following dissertation proposes a qualitative approach on the matter ofadvertising, society and construction of identity, based on the effect of householdappliances commercials in constructing female identity of Spanish women today.Conclusions will be drawn based on a juxtaposition of social background andadvertising content and on how Spanish women of today perceive the evolution offemale imagery depicted in advertisements. The aim is to demonstrate how muchcommercials mirrors society and how far it reinforces paradigms no longer existing
Resumo:
El trabajo se propone esclarecer el papel y responsabilidades del intrprete social en los centros sanitarios de Espaa basndose en la literatura disponible y en un estudio de caso que muestra la realidad de esta profesin.
