Determination of the hemispheric character (i.e. southern or northern latitudinal position) of equatorial ionosonde stations as deduced from long-term recordings of the minimum height of the F-region (h ' F)

The virtual (or minimum) height of the F-region (h'F), recorded over a number of solar cycles for I I equatorial and mid-latitude ionosonde stations, was used to deduce the hemispheric (i.e. southern or northern hemisphere) character of equatorial stations. The semi-annual median monthly height (h'F) variations consist of two components: major local summer maximum and winter sub-maximum (about 5 percent of the summer maximum). This hemispheric pattern was most consistently observed for equatorial stations (within 5degrees of the geomagnetic equator) in a period centred on the local midnight (21-03 LT) but was also present, to a lesser extent, at mid-latitude stations and at other time intervals. It is evident that the physical parameter h'F defines the hemispheric character of an equatorial station which has different (sometimes opposite) geographic and geomagnetic latitudes. There is a sharp transition in the latitudinal character of the stations on both sides of the equator leading to hypothesis that the equal maxima in h'F in December and June solstices are observed at a near-equator position labelled as ionosonde deduced equator (IDE). Such a signature was observed for an American equatorial (both geographic and geomagnetic) station Talara (Peru) which is an experimental support of the hypothesis. The IDE can be another useful parameter characterising the equatorial ionosphere. This finding reveals a new application of the standard ionosonde data in defining the geophysical character of equatorial stations, being an important contribution to space climatology. (C) 2002 Elsevier Science Ltd. All rights reserved.

Prevalence of HTLV-I and HTLV-II infections among HIV-1-infected asymptomatic individuals in São Paulo, Brazil

Human immunodeficiency virus (HIV-1)-infected subjects with acquired immunodeficiency syndrome (AIDS) are often infected with multiple pathogens. In particular, HTLV-I and HTLV-II infections have been found more frequently in AIDS patients than in asymptomatic individuals in Europe and Japan. We carried out a serosurvey among asymptomatic HIV-1-infected subjects in São Paulo, Brazil and compared our results with those of other investigators. In this study, we found HTLV infection in 1.5% of 266 asymptomatic and 14% of 28 AIDS patients. Epidemiological data obtained from patients pointed out the use of intravenous drugs as the principal risk factor for acquiring retroviruses. In conclusion, our results are in accordance with other studies done in Brazil and elsewhere where the principal risk group for HIV/HTLV-I/II coinfection was IDU

Strategic Noise Mapping with GIS for the Universitat Jaume I Smart Campus: best methodology practices

Dissertation submitted in partial fulfillment of the requirements for the Degree of Master of Science in Geospatial Technologies.

3D GIS modelling using ESRI's CityEngine: a case study from the University Jaume I in Castellon de la Plana Spain

Dissertation submitted in partial fulfillment of the requirements for the Degree of Master of Science in Geospatial Technologies.

Virtual Campus for the University of Jaume I, Castelló, Spain: 3D Modelling of the Campus Buildings using CityEngine

Dissertation submitted in partial fulfillment of the requirements for the Degree of Master of Science in Geospatial Technologies.

Valor prognóstico da troponina I de alta sensibilidade versus troponina T nas síndromes coronarianas agudas

FUNDAMENTO: Apesar da superior precisão diagnóstica das troponinas cardíacas de alta sensibilidade, seu valor prognóstico ainda não foi validado contra troponinas cardíacas convencionais. OBJETIVO: Testar o valor prognóstico da troponina I de alta sensibilidade (TnI-as) em comparação com a troponina T convencional (TnT-c) no cenário de síndromes coronarianas agudas sem supradesnivelamento do segmento ST (SCA). MÉTODOS: No momento da admissão, uma amostra de plasma foi coletada de 103 pacientes consecutivos com angina instável ou infarto agudo do miocárdio sem supradesnivelamento do segmento ST. Nessa amostra, a troponina foi medida tanto pelo método TnI-as quanto pelo método TnT-c. O valor prognóstico das duas troponinas foi comparado em relação à ocorrência de evento cardiovascular maior, definido como o composto de morte, infarto agudo do miocárdio não fatal ou angina instável refratária durante a internação. RESULTADOS: Durante uma hospitalização mediana de 8 dias (intervalo interquartil = 5-11), a incidência de eventos cardiovasculares foi 10% (5 mortes, 3 infartos não fatais e 2 anginas refratárias não fatais). Troponina I de alta sensibilidade predisse significativamente eventos cardiovasculares, com C-estatísticas de 0,73 (95% CI = 0,59-0,87), à semelhança da TnT-c (0,70; 95% CI = 0,55-0,84) - P = 0,75. A definição de troponina positiva que proporcionou melhor acurácia prognóstica foi TnI-as > 0,055 mg / L e TnT-c > 0,010 mg / L, com sensibilidade de 90% e especificidade de 52% para ambos os ensaios. CONCLUSÃO: Troponina I de alta sensibilidade prediz eventos cardiovasculares de forma semelhante à troponina T convencional no cenário de SCA. (Arq Bras Cardiol. 2012; [online].ahead print, PP.0-0)

Avenços en la preparació d'organosíliques derivades de sals d'imidazoli i de prolinsulfonamides

Durant la última dècada l’organocatàlisi ha suscitat molt d’interès en la comunitat científica. Per una banda, els carbens N-heterocíclics (NHC) són capaços de catalitzar un ampli ventall de reaccions (condensacions benzoíniques, condensacions creuades d’enals amb aldehids o imines, reaccions de Stetter, transesterificacions, reaccions de polimerització,...). Aquesta recerca s’ha centrat en processos homogenis. La inmmobilització de l’organocatalitzador a un suport polimèric insoluble en permetría una fàcil separació per filtració, possibilitant el seu reciclatge. Representa un repte científic que reportaría beneficis des del punt de vista econòmic i medi-ambiental. En aquest treball s’han preparat els monòmers sililats 2 i 6 i les organosíliques M1, M2 i M3 pel procés sol-gel, per a ser assajades en un futur com a organocatalitzadors en fase heterogènia. Per una altra banda, les prolinsulfonamides representen la última incorporació a la família dels derivats de prolina i han mostrat molt bons resultats com a organocatalitzadors quirals en fase homogènia en reaccions aldòliques, addicions de Michael, reaccions de Mannich i d’aza-Diels Alder. Per aquest motiu, i tenint en compte les mateixes raons abans esmentades, en aquest treball es va plantejar la síntesi del mònomer sililat 9 per a poder preparar posteriorment la corresponent organosílica mitjançant el procés sol-gel. La preparació del producte 9 no ha estat possible i s’ha canviat l’estratègia sintètica per tal de sintetitzar un altre monòmer sililat, 16, que s’utilitzarà per la preparació del material corresponent. S’ha fet estudis per obtenir un substrat model 17 a fi de trobar les condicions adients de l’acoblament entre N-Cbz-L-prolina i arilsulfonamides.

Geoshare : Aplicació per gestionar i compartir geolocalitzacions amb Android

Planificació i construcció d'una aplicació de gestió i compartició de geolocalitzacions amb Android.

Esfingolipids i senyal•lització cel.lular: l'(E)-2-hexadecenal com a possible lípid bioactiu

L’esfingosina-1-fosfat (S1P) és un lípid bioactiu amb funcions crucials en la biologia cel•lular. Entre aquestes, la seva activitat mitogènica i citoprotectora són les més estudiades. L’S1P és catabolitzada intracel•lularment mitjançant l’esfingosina-1-fosfat liasa (SGPL1) per generar (E)-2-hexadecenal i fosforiletanolamina. L’objectiu d’aquest projecte és explorar si l’(E)-2-hexadecenal és realment un catabòlit innocu o bé si, pel seu caràcter acceptor de Michael, és capaç de reaccionar amb pèptids o proteïnes específics. Aquesta interacció podria traduïr-se en funcions biològiques determinades, algunes de les quals són possiblement atribuïdes a l’esfingosina-1-fosfat com a tal. Per poder explorar el potencials adductes proteïcs amb l’aldehid, s’han emprat, sobre cèl•lules HeLa que sobreexpressen SGPL1, sondes anàlegs a esfingosina i esfinganina (i els seus derivats fosforil•lats) que presenten una funció azida en la posició omega de la cadena esfingoide. Aquestes, mitjançant química click sense coure, s’han fet reaccionar amb una molècula que presenta un dibenzociclooctí unit a biotina DBCObiotina). Després d’aïllar les proteïnes així biotinilades amb una reïna d’estreptavidina, aquestes es van separar per electroforesi. Les bandes proteïques observades es van extreure del gel i es van digerir amb tripsina, per posteriorment analitzar els pèptids per MALDI-TOF, el que permetria l’identificació de proteïnes a partir de “peptide mass fingerprinting”. Lamentablement, a la fi d’aquest contracte, encara no s’ha pogut identificar cap proteïna que s’uneixi a l’aldehid alliberat per la reacció de l’esfingosina-1- fosfat liasa. No obstant, durant aquest temps s’ha millorat el mètode per detectar aquests adductes proteïcs. Per això, si la recerca continua en aquesta línia, properament es podria saber amb certesa si existeixen o no aquestes interaccions covalents entre determinades proteïnes i l’(E)-2-hexadecenal.

Phase I/IIa study of cilengitide and temozolomide with concomitant radiotherapy followed by cilengitide and temozolomide maintenance therapy in patients with newly diagnosed glioblastoma.

Purpose: Invasion and migration are key processes of glioblastoma and are tightly linked to tumor recurrence. Integrin inhibition using cilengitide has shown synergy with chemotherapy and radiotherapy in vitro and promising activity in recurrent glioblastoma. This multicenter, phase I/IIa study investigated the efficacy and safety of cilengitide in combination with standard chemoradiotherapy in newly diagnosed glioblastoma. Patients and Methods: Patients (age >= 18 to >= 70 years) were treated with cilengitide (500 mg) administered twice weekly intravenously in addition to standard radiotherapy with concomitant and adjuvant temozolomide. Treatment was continued until disease progression or for up to 35 weeks. The primary end point was progression-free survival (PFS) at 6 months. Results: Fifty-two patients ( median age, 57 years; 62% male) were included. Six- and 12-month PFS rates were 69% (95% CI, 54% to 80%) and 33% ( 95% CI, 21% to 46%). Median PFS was 8 months ( 95% CI, 6.0 to 10.7 months). Twelve- and 24-month overall survival ( OS) rates were 68% ( 95% CI, 53% to 79%) and 35% ( 95% CI, 22% to 48%). Median OS was 16.1 months ( 95% CI, 13.1 to 23.2 months). PFS and OS were longer in patients with tumors with O-6-methylguanine-DNA methyltransferase (MGMT) promoter methylation (13.4 and 23.2 months) versus those without MGMT promoter methylation (3.4 and 13.1 months). The combination of cilengitide with temozolomide and radiotherapy was well tolerated, with no additional toxicity. No pharmacokinetic interactions between temozolomide and cilengitide were identified. Conclusion: Compared with historical controls, the addition of concomitant and adjuvant cilengitide to standard chemoradiotherapy demonstrated promising activity in patients with glioblastoma with MGMT promoter methylation. J Clin Oncol 28:2712-2718. (C) 2010 by American Society of Clinical Oncology

Honey, I shrunk the sample covariance matrix

The central message of this paper is that nobody should be using the samplecovariance matrix for the purpose of portfolio optimization. It containsestimation error of the kind most likely to perturb a mean-varianceoptimizer. In its place, we suggest using the matrix obtained from thesample covariance matrix through a transformation called shrinkage. Thistends to pull the most extreme coefficients towards more central values,thereby systematically reducing estimation error where it matters most.Statistically, the challenge is to know the optimal shrinkage intensity,and we give the formula for that. Without changing any other step in theportfolio optimization process, we show on actual stock market data thatshrinkage reduces tracking error relative to a benchmark index, andsubstantially increases the realized information ratio of the activeportfolio manager.

[Michel Sars] / I. Lindegaard, Photograh

Donateur : Alglave, Emile (1842-1928)

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...