Anàlisi microscòpica de l'esperma ejaculada i de la maduració epididimària dels espermatozoides de Sus domesticus

El present treball analitza la morfologia espermàtica de l'ejaculat de Sus domesticus, la histologia del conducte epididimari i la qualitat de l'esperma epididimari. El material d'estudi prové de mascles reproductors porcins de les races Landrace i Pietrain, sans i sexualment madurs. La metodologia emprada es basa en l'examen al microscopi òptic (camp dar, contrast de fases i contrast interferencial) i al microscopi electrònic (de rastreig i de transmissió). Per a l'anàlisi estadística de les dades s'ha utilitzat el test de la X2 de Pearson (p<0,01). L'estudi de la morfologia espermàtica de l'ejaculat permet distingir diversos tipus de gàmetes que s'han classificat en tres grups: espermatozoides madurs, espermatozoides immadurs i espermatozoides aberrants, així com algunes cèI.lules somàtiques. L'espermatozoide madur de Sus domesticus és un gàmeta típic de mamífer (format per tres parts: cap, peça de connexió i cua) en que destaquen: la forma oval i plana del cap, el desenvolupament d'una protuberància acrosòmica apical en una de les cares del cap i la presencia dels cossos laminars en la peça de connexió. L'espermatozoide immadur es caracteritza per la presencia de la gota citoplasmàtica, el major desenvolupament de la protuberància acrosòmica apical i per la flexibilitat del cap. Els espermatozoides aberrants es descriuen i classifiquen segons la morfologia externa i la morfologia interna, distingint-se una amplia gama de malformacions que afecten les diverses parts de l'espermatozoide. Les cèl·lules somàtiques presents en l'ejaculat ofereixen les característiques pròpies d'un macròfag i se les ha observat englobant espermatozoides immadurs. L'estudi de l'estructura i la ultraestructura de les tres regions anatòmiques de l'epidídim (caput, corpus i cauda) revela que: a) l'epiteli epididimari és pseudoestratificat amb esterocilis, b) cada regió epididimària presenta uns valors característics en relació al diàmetre intern del conducte, a l'alçada de l'epiteli, a la longitud dels esterocilis i al nombre de cèl·lules somàtiques luminals, i c) l'epiteli epididimari esta format per cinc tipus cel·lulars: les cèl·lules principals, les cèl·lules basals, les cèl·lules dares, les cèl·lules estretes i les cèl·lules basòfiles. Dels resultats obtinguts es pot deduir que: a) aquests cinc tipus cel·lulars es distribueixen al llarg del conducte epididimari de forma no homogènia, b) les cèl·lules basals, les cèl·lules principals, les cèI.Iules dares i les cèl·lules estretes són diversos estadis del desenvolupament d'un mateix tipus cel·lular especialitzat en la secreció i reabsorció cel·lular, i c) les cèl·lules basòfiles són les precursores de les cèl·lules somàtiques luminals. La qualitat de l'esperma procedent de les tres regions de l'epidídim ha estat analitzada a partir dels següents paràmetres espermàtics: vitalitat, resistència osmòtica dels acrosomes, estabilitat cefàlica, morfologia, malformacions i aglutinació. La vitalitat espermàtica disminueix progressivament al llarg del conducte epididimari. La resistència osmòtica dels acrosomes s'assoleix en la regió corporal de l'epidídim. L'estabilitat cefàlica dels espermatozoides és més elevada en les dues primeres regions de l'epidídim que en la regió caudal. Cada regió de l'epidídim es caracteritza per una morfologia espermàtica específica: a) el caput es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmàtica proximal, b) el corpus es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmàtica distal, i c) el cauda es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides madurs. S'han estudiat les següents malformacions d'origen epididimari: espermatozoides de cua doblegada per l'anell de Jensen (origen en el cauda), espermatozoides de cua enrotllada i espermatozoides de cues fusionades (origen en el corpus). Els espermatozoides perden la capacitat de doblegar la cua per la peça intermèdia a mesura que avancen pel conducte epididimari. L'aglutinació espermàtica tendeix a augmentar progressivament al llarg del conducte epididimari, si bé, no s'han observat variacions significatives en els diversos tipus d'aglutinació. La maduració epididimaria dels espermatozoides de Sus domesticus és un procés lent i complex, i la qualitat de l'ejaculat depèn de que aquesta maduració hagi estat completa. La presencia en l'esperma ejaculat de formes gamètiques pròpies de l'esperma epididimari és un signe d'una incompleta maduració dels espermatozoides; i, pot considerar-se com un paràmetre indicador d'estrés del mascle reproductor, tant més quant més s'assembli a la morfologia espermàtica de la regió cefàlica de l'epidídim.

Estructura i dinàmica del sistema bentònic en llacunes costaneres dels aiguamolls de l'Empordà

S'ha estudiat l'estructura i dinàmica del sistema bentònic de llacunes costaneres de la maresma dels aiguamolls de l'Empordà (NE de la península Ibèrica) i els factors que les determinen. Amb aquesta finalitat es van prendre mostres d'organismes del bentos (mensualment), nutrients i pigments de l'aigua (setmanalment) i el sediment (mensualment), així com paràmetres físics de l'aigua (setmanalment), durant dos cicles d'inundació (1997-1998 i 1998-1999). En aquesta maresma els factors determinants per als organismes bentònics i el contingut en nutrients del sediment són principalment físics: el grau de permanència de l'aigua, el confinament i la granulometria. De manera que els factors tròfics tenen menys pes que els físics tal com es posa de manifest amb les associacions de nematodes. El règim hídric de les llacunes integra des del grau de permanència de l'aigua fins a la salinitat i el confinament, per la qual cosa a partir de la caracterització dels diferents tipus de règim hídric es poden discriminar les tres tipologies d'ambients amb comunitats bentòniques diferenciades en l'estructura, la composició i la dinàmica temporal. Així, les tres comunitats diferenciades són: (1) la d'aigües permanents caracteritzada per una riquesa i diversitat elevades i constants en el temps, i per un nombre més elevat de tàxons sense adaptacions per passar situacions adverses; (2) la d'aigües semipermanents i temporànies d'inundació pulsativa, caracteritzada per una menor riquesa i diversitat, i per la dominància d'organismes amb estructures de resistència per passar la fase seca i aguantar condicions desfavorables, i (3) la d'aigües temporànies d'inundació continuada, caracteritzada per una major variabilitat de la riquesa i diversitat al llarg del cicle i per una singularitat taxonòmica més elevada, ja que s'observen cladòcers i una major representació taxonòmica dels insectes. Durant la realització d'aquest estudi els dos cicles d'inundació van suposar entrades d'aigua en el sistema diferents, per això es va diferenciar un cicle humit (1997-1998) i un de sec (1998-1999). En relació amb la major importància de les entrades d'aigua en el sistema, es va observar un contingut en nutrients de l'aigua significativament superior durant el cicle humit. Pel que fa al sediment, la seva major inèrcia explicaria la manca de diferències significatives en el contingut en nutrients del sediment del cicle humit i del sec. Ara bé, sí que s'observa diferència en la composició d'organismes. Així, la variabilitat interanual en l'estructura de la comunitat bentònica de la maresma es pot atribuir a una situació d'estrès provocada pel cicle sec. Aquesta situació va comportar un augment de la diversitat per disminució de la dominància a totes les llacunes estudiades, determinada, en gran manera, per la disminució de l'abundància original de poblacions dominants i característiques d'ambients permanents, Corophium orientale, o temporànies, Gammarus aequicauda. No existeix un patró estacional en les comunitats estudiades, sinó que els principals canvis en el plàncton i el bentos són deguts a pertorbacions hídriques. Aquestes pertorbacions provoquen que s'estableixi una situació en què dominen uns tàxons característics en el plàncton (Synchaeta i Eutintinnus) i, en canvi, que en el bentos es perdi l'estructura pròpia de les comunitats característiques dels diferents ambients (comunitats dominades per Corophium orinetale en aigües permanents i per Chironomus salinarius en temporànies). La severitat és diferent en funció del grau de permanència de l'aigua, i és més alta en ambients permanents i més baixa en els temporanis. La major severitat en ambients permanents ve determinada per la menor adaptació del bentos d'aigües permanents a les fluctuacions ambientals i a l'efecte de la predació sobre el plàncton. A més, tant en el bentos com en el plàncton es donen fenòmens d'histèresi, segons els quals l'efecte de la pertorbació no solament depèn de la causa pertorbadora sinó també de l'estat en què es troba la comunitat en el moment de la pertorbació.

Flavour characterization of fresh and processed pennywort (Centella asiatica L.) juices

The flavour characteristics of fresh and processed pennywort juices treated by pasteurization, sterilization and high pressure processing (HPP) were investigated by using solid-phase micro-extraction combined with gas chromatography-mass spectrometry. Sesquiterpene hydrocarbons comprised the major class of volatile components present and the juices had a characteristic smell due to the presence of volatile compounds including β-caryophyllene, humulene, E-β-farnesene, α-copaene, alloaromadendrene and β-elemene. All processing operations caused a reduction in the total volatile concentration, but HPP caused more volatile acyclic alcohols, aldehydes and oxygenated monoterpenoids to be retained than pasteurization and sterilization. Ketones were not present in fresh pennywort juice, but 2-butanone and 3-nonen-2-one were generated in all processed juices, and 2-nonanone and 2-hexanone were present in pasteurized and sterilized juices. Other chemical changes including isomerization were also reduced by HPP compared to pasteurization, and sterilization.

Characteristic magnetic field and speed properties of interplanetary coronal mass ejections and their sheath regions

Prediction of the solar wind conditions in near-Earth space, arising from both quasi-steady and transient structures, is essential for space weather forecasting. To achieve forecast lead times of a day or more, such predictions must be made on the basis of remote solar observations. A number of empirical prediction schemes have been proposed to forecast the transit time and speed of coronal mass ejections (CMEs) at 1 AU. However, the current lack of magnetic field measurements in the corona severely limits our ability to forecast the 1 AU magnetic field strengths resulting from interplanetary CMEs (ICMEs). In this study we investigate the relation between the characteristic magnetic field strengths and speeds of both magnetic cloud and noncloud ICMEs at 1 AU. Correlation between field and speed is found to be significant only in the sheath region ahead of magnetic clouds, not within the clouds themselves. The lack of such a relation in the sheaths ahead of noncloud ICMEs is consistent with such ICMEs being skimming encounters of magnetic clouds, though other explanations are also put forward. Linear fits to the radial speed profiles of ejecta reveal that faster-traveling ICMEs are also expanding more at 1 AU. We combine these empirical relations to form a prediction scheme for the magnetic field strength in the sheaths ahead of magnetic clouds and also suggest a method for predicting the radial speed profile through an ICME on the basis of upstream measurements.

Flavor characterization of sugar-added pennywort (Centella asiatica L.) juices treated with ultra-high pressure and thermal processes

The flavor characteristics of pennywort juices with added sugar treated by ultra-high pressure, pasteurization, and sterilization were investigated using solid phase microextraction combined with gas chromatography-mass spectrometry. It was found that sesquiterpene hydrocarbons comprised the major class of volatile components present and the juices had a characteristic aroma due to the presence of volatiles including beta-caryophyllene and humulene and alpha-copaene. In comparison with heated juices, HPP-treated samples could retain more volatile compounds such as linalool and geraniol similar to those present in fresh juice, whereas some volatiles such as alpha-terpinene and ketone class were apparently formed by thermal treatment. All processing operations produced juice that was not significantly different in the concentration of total volatiles. Practical Application: Pennywort juice is considered a nutraceutical drink for health benefits. Therefore, to preserve all aroma and active components in this juice, a nonthermal process such as ultra-high pressure should be a more appropriate technique for retention of its nutritive values than pasteurization and sterilization.

Gene expression changes in phosphorus deficient potato (Solanum tuberosum L.) leaves and the potential for diagnostic gene expression markers

Background: There are compelling economic and environmental reasons to reduce our reliance on inorganic phosphate (Pi) fertilisers. Better management of Pi fertiliser applications is one option to improve the efficiency of Pi fertiliser use, whilst maintaining crop yields. Application rates of Pi fertilisers are traditionally determined from analyses of soil or plant tissues. Alternatively, diagnostic genes with altered expression under Pi limiting conditions that suggest a physiological requirement for Pi fertilisation, could be used to manage Pifertiliser applications, and might be more precise than indirect measurements of soil or tissue samples. Results: We grew potato (Solanum tuberosum L.) plants hydroponically, under glasshouse conditions, to control their nutrient status accurately. Samples of total leaf RNA taken periodically after Pi was removed from the nutrient solution were labelled and hybridised to potato oligonucleotide arrays. A total of 1,659 genes were significantly differentially expressed following Pi withdrawal. These included genes that encode proteins involved in lipid, protein, and carbohydrate metabolism, characteristic of Pi deficient leaves and included potential novel roles for genes encoding patatin like proteins in potatoes. The array data were analysed using a support vector machine algorithm to identify groups of genes that could predict the Pi status of the crop. These groups of diagnostic genes were tested using field grown potatoes that had either been fertilised or unfertilised. A group of 200 genes could correctly predict the Pi status of field grown potatoes. Conclusions: This paper provides a proof-of-concept demonstration for using microarrays and class prediction tools to predict the Pi status of a field grown potato crop. There is potential to develop this technology for other biotic and abiotic stresses in field grown crops. Ultimately, a better understanding of crop stresses may improve our management of the crop, improving the sustainability of agriculture.

Solvent-Dependent Formation of Os(0) Complexes by Electrochemical Reduction of [Os(CO)(2,2′-bipyridine)(L)Cl2]; L = Cl−,PrCN

Cyclic voltammetry and ultraviolet−visible/infrared (UV−vis/IR) spectroelectrochemistry were used to study the cathodic electrochemical behavior of the osmium complexes mer-[OsIII(CO) (bpy)Cl3] (bpy = 2,2′-bipyridine) and trans(Cl)-[OsII(CO) (PrCN)(bpy)Cl2] at variable temperature in different solvents (tetrahydrofuran (THF), butyronitrile (PrCN), acetonitrile (MeCN)) and electrolytes (Bu4NPF6, Bu4NCl). The precursors can be reduced to mer-[OsII(CO) (bpy•−)Cl3]2− and trans(Cl)-[OsII(CO)(PrCN) (bpy•−)Cl2]−, respectively, which react rapidly at room temperature, losing the chloride ligands and forming Os(0) species. mer-[OsIII(CO) (bpy)Cl3] is reduced in THF to give ultimately an Os−Os-bonded polymer, probably [Os0(CO) (THF)-(bpy)]n, whereas in PrCN the well-soluble, probably mononuclear [Os0(CO) (PrCN)(bpy)], species is formed. The same products were observed for the 2 electron reduction of trans(Cl)-[OsII(CO)(PrCN) (bpy)Cl2] in both solvents. In MeCN, similar to THF, the[Os0(CO) (MeCN)(bpy)]n polymer is produced. It is noteworthy that the bpy ligand in mononuclear [Os0(CO) (PrCN)(bpy)] is reduced to the corresponding radical anion at a significantly less negative potential than it is in polymeric [Os0(CO) (THF)(bpy)]n: ΔE1/2 = 0.67 V. Major differences also exist in the IR spectra of the Os(0) species: the polymer shows a broad ν(CO) band at much smaller wavenumbers compared to the soluble Os(0) monomer that exhibits a characteristic ν(Pr-CN) band below 2200 cm−1 in addition to the intense and narrow ν(CO) absorption band. For the first time, in this work the M0-bpy(M = Ru, Os) mono- and dicarbonyl species soluble in PrCN have been formulated as a mononuclear complex. Density functional theory (DFT) and time-dependent-DFT calculations confirm the Os(0) oxidation state and suggest that [Os0(CO)(PrCN)(bpy)] is a square planar moiety. The reversible bpy-based reduction of [Os0(CO) (PrCN)(bpy)] triggers catalytic reduction of CO2 to CO and HCOO−.

Response surface analysis of extract yield and flavour intensity of Brazilian cherry (Eugenia uniflora L.) obtained by supercritical carbon dioxide extraction

This work evaluated the effect of pressure and temperature on yield and characteristic flavour intensity of Brazilian cherry (Eugenia uniflora L) extracts obtained by supercritical CO(2) using response surface analysis, which is a simple and efficient method for first inquiries. A complete central composite 2(2) factorial experimental design was applied using temperature (ranging from 40 to 60 degrees C) and pressure (from 150 to 250 bar) as independent variables. A second order model proved to be predictive (p <= 0.05) for the extract yield as affected by pressure and temperature, with better results being achieved at the central point (200 bar and 50 degrees C). For the flavour intensity, a first order model proved to be predictive (p <= 0.05) showing the influence of temperature. Greater characteristic flavour intensity in extracts was obtained for relatively high temperature (> 50 degrees C), Therefore, as far as Brazilian cherry is concerned, optimum conditions for achieving higher extract yield do not necessarily coincide to those for obtaining richer flavour intensity. Industrial relevance: Supercritical fluid extraction (SFE) is an emerging clean technology through which one may obtain extracts free from organic solvents. Extract yields from natural products for applications in food, pharmaceutical and cosmetic industries have been widely disseminated in the literature. Accordingly, two lines of research have industrial relevance, namely, (i) operational optimization studies for high SFE yields and (ii) investigation on important properties extracts are expected to present (so as to define their prospective industrial application). Specifically, this work studied the optimization of SFE process to obtain extracts from a tropical fruit showing high intensity of its characteristic flavour, aiming at promoting its application in natural aroma enrichment of processed foods. (C) 2008 Elsevier Ltd. All rights reserved.

C(k)-solvability near the characteristic set for a class of planar complex vector fields of infinite type

This paper deals with semi-global C(k)-solvability of complex vector fields of the form L = partial derivative/partial derivative t + x(r) (a(x) + ib(x))partial derivative/partial derivative x, r >= 1, defined on Omega(epsilon) = (-epsilon, epsilon) x S(1), epsilon > 0, where a and b are C(infinity) real-valued functions in (-epsilon, epsilon). It is shown that the interplay between the order of vanishing of the functions a and b at x = 0 influences the C(k)-solvability at Sigma = {0} x S(1). When r = 1, it is permitted that the functions a and b of L depend on the x and t variables, that is, L = partial derivative/partial derivative t + x(a(x, t) + ib(x, t))partial derivative/partial derivative x, where (x, t) is an element of Omega(epsilon).

Gevrey solvability near the characteristic set for a class of planar complex vector fields of infinite type

We study the Gevrey solvability of a class of complex vector fields, defined on Omega(epsilon) = (-epsilon, epsilon) x S(1), given by L = partial derivative/partial derivative t + (a(x) + ib(x))partial derivative/partial derivative x, b not equivalent to 0, near the characteristic set Sigma = {0} x S(1). We show that the interplay between the order of vanishing of the functions a and b at x = 0 plays a role in the Gevrey solvability. (C) 2008 Elsevier Inc. All rights reserved.

Characterization of the genetic variability among Caesalpinia pulcherrima (L.) Sw. (Fabaceae) plants using RAPD molecular markers

O flamboyanzinho (Caesalpinia pulcherrima, Fabaceae) é muito utilizado como cerca-viva e na arborização de ruas, parques e jardins. de florescimento exuberante, suas flores podem apresentar coloração rosa, laranja ou amarela, conforme a variedade. Como características florais são essenciais para a definição do valor comercial de espécies ornamentais, o objetivo principal do trabalho foi verificar a existência de polimorfismo entre plantas de C. pulcherrima, que produzem flores de diferentes colorações, por marcadores moleculares RAPD. Foram escolhidas aleatoriamente 30 plantas adultas, cultivadas no município de Jaboticabal, Estado de São Paulo, para a retirada de amostras foliares para a extração de DNA. Dentre essas matrizes, 20 possuem flores alaranjadas, oito, flores amarelas, e apenas duas produzem flores de coloração rosa. Dos 140 primers de RAPD avaliados, 94 foram capazes de ampliar fragmentos definidos, gerando 246 bandas, das quais se observou 100% de bandas monomórficas, indicando que nenhum dos primers utilizados detectou polimorfismo entre os tratamentos. Concluiu-se que a técnica para detecção de polimorfismo por marcadores RAPD não foi eficiente, e que existe a necessidade de se testarem marcadores moleculares mais específicos. Além disso, a característica morfológica cor de flor é, possivelmente, controlada por vários genes ou pela combinação deles.

Efeito do tamanho de tubetes na qualidade de mudas de Jatobá (Hymenaea courbaril L. var. stilbocarpa (Hayne) Lee et Lang.), Ipê-amarelo (Tabebuia chrysotricha (Mart. ex DC.) Sandl.) e Guarucaia (Parapiptadenia rigida (Benth.) Brenan)

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Comportamento germinativo de sementes de diferentes cores de pariparoba [Pothomorphe umbellata (L.) Miq.]

A Pothomorphe umbellata (Piperaceae), é uma espécie medicinal nativa do Brasil, utilizada na indústria de cosméticos e protetores de pele contra raios UVA e UVB. Com o intuito de gerar informações aplicadas à propagação da espécie, o presente trabalho relacionou a coloração e a massa de sementes de P. umbellata a seu comportamento germinativo. A coloração e a massa de sementes de P. umbellata foram características adequadas para avaliar a homogeneidade fisiológica, o vigor, o potencial e o comportamento germinativo. Assim, conclui-se que, embora de germinação lenta, as sementes de coloração preta e mais densa devem ser as escolhidas quando de coleta ou de processo seletivo.

Eficiência da seleção recorrente para redução da estatura de plantas em mamoneira (Ricinus communis L.)

Realizou-se, o presente trabalho, com o objetivo de avaliar a eficiência da seleção recorrente para a redução da estatura de plantas de mamona da cultivar Guarani (Ricinus communis L.), tornando-a com porte adequado para facilitar a colheita manual e/ou mecânica. Foram realizados quatro ciclos de seleção recorrente com a utilização de progênies autofecundadas na cultivar Guarani para redução da estatura das plantas, nas condições edafoclimáticas dos municípios de São Manuel - SP, Botucatu - SP e Penápolis - SP. As avaliações de estatura das plantas e de produtividade de grãos (kg.ha-1), dos quatro ciclos de seleção e do ciclo original foram realizadas nos municípios de São Manuel - SP, Botucatu - SP e Penápolis - SP na safra 2005/2006, sob um delineamento de blocos casualizados com cinco repetições e parcela útil de 30 m². A análise de variância para as características avaliadas foi feita separadamente para cada local e conjuntamente para os três locais e, posteriormente, realizada a comparação das médias pelo teste de Tukey, a 5%. Foram estimados, para as três localidades, por análise de regressão, os ganhos genéticos dos quatros ciclos de seleção para estatura de plantas. A partir dos resultados obtidos pôde-se concluir que a seleção recorrente foi eficiente para a redução da estatura de plantas e que a cultivar de mamona Guarani apresenta variabilidade genética para essa característica e que a produtividade não foi influenciada pela redução da estatura de plantas.

Estudo da secagem do feijão verde (Vigna unguiculata L. Walp) - análise experimental do processo combinado leito fixo/leito de jorro

Green bean is considered as one of most traditional Brazilian Northeast dishes. Green beans drying preliminary experiments show that combine processes, fixed-bed/spouted bed, resulted in dehydrated beans with uniform humidity and the recovery of the beans properties after their rehydration. From this assays was defined an initial humidity suited for the spouted bed process. A fixed-bed pre-drying process until a level of 40% humidity gave the best results. The spouted bed characteristic hydrodynamic curves were presented for different beans loads, where changes in the respective beans physical properties were evidenced during the fluidynamic assay, due simultaneous drying process. One 22 factorial experimental design was carried out with three repetition in the central point, considering as entry variables: drying air velocity and temperature. The response variables were the beans brakeage, water fraction evaporated during 20 and 50 minutes of drying and the humidity ratio. They are presented still the modeling of the drying of the green beans in fine layer in the drier of tray and the modeling of the shrinking of the beans of the drying processes fixed-bed and spouted bed