A autoavaliação: um pilar para o sucesso dos alunos

Mestrado em Ensino Precoce do Inglês

Academics as parents--parents as academics : a study of the integration of intellectual and child-care labours /

Discussions concerning the challenges of combining work and family are certainly not new, and still actively continue. There is, however, a silence in the related literature regarding a comprehensive description of integrating specifically university academic ~. work and family responsibilities. This silence is especially evident for men who are parents as well as academics. With the participation of 4 key informants, this qualitative research study gave voice to men and women who participate in the academic labour of a Canadian university as professors, and as graduate students, along with the parenting labour of at least 1 child under the age of7. Methodology was developed to reveal in-depth perspectives regarding the work practices employed by 4 key informants as they combined intellectual and child-care responsibilities. Multiple data collection methods included journal reflections, day time observation sessions, a focus group, and a final evaluation questionnaire. Using research findings, together with information extrapolated from Three Models of the Family (Eichler, 1997), this study also took steps toward developing a Proposed "Three Models of the University," to offer explanation for the work practices of the key informants as academics/parents, and also for future consideration in university policy formation.

Private versus public : how one gay professor negotiates the boundaries between his personal and professional lives /

This study examined how one university professor negotiated the boundaries between his personal life as a gay man and his professional life as a teacher. Using his sexual orientation as a focal point, the study explored the circumstances and underlying assumptions that influenced this professor's decisions to disclose information of a personal nature. Data collection was solicited from a number of sources: (a) In-depth interviews with the participant, his colleagues, students, and friends; (b) Field observation of the participant teaching over a 3 -day period; and (c) A document review of lesson plans, course outlines, student feedback forms, and the participant's teaching portfolio. The researcher maintained both observation journals and reflective journals during this process. Data analysis using the constant comparative method elicited several themes. The participant engaged in a variety of strategies in disclosing his sexual orientation that included: (a) no disclosure at all, (b) assuming people knew, (c) casually mentioning it in conversation, and (d) deliberately planning to tell someone. The participant also engaged in an ongoing assessment of his environment that included evaluating the level of risk in disclosing his sexual orientation and assessing the listener's ability to receive the information. The participant cited numerous reasons for disclosing his sexual orientation. Further inquiry revealed a number of belief systems that underlined these reasons. These belief systems included beliefs around privacy, authenticity, teaching, manners, professionalism, and homosexuality. The conclusions suggested that the participant utilized a consistent process in both his personal and professional lives to determine what information was kept private and what information was made public. While the process used to determine the degree of disclosure was consistent, the actual disclosures themselves varied widely in nature.

What Matters? : the full-time graduate students' perceptions of teacher effectiveness

The purpose of this qualitative study was to explore the full-time graduate students' perceptions of teacher effectiveness at the graduate school level, to identify how graduate students perceive effective and ineffective teachers, and specifically to discover the main dimensions of teacher effectiveness that graduate students perceive as most significant. This topic was investigated because, although the teacher has been deemed as a crucial component in the teaching process, there is no common agreement on the definition and measure of teacher effectiveness. Graduate students' perceptions of teacher effectiveness have not been given much attention. The research design was based on a ground theory approach. It utilized qualitative data through interviews, field notes, andjournals. The findings ofthis study revealed that teacher effectiveness is markedly influential to graduate students. There is no universally consented definition or measure of teacher effectiveness due to the multidimensionality of teaching and learning. Nevertheless, several major dimensions ofteacher effectiveness were discovered and highlighted in this study. Such dimensions include good command of subject matter, presentation skills, challenging and motivating students, rapport with students, learning environment, course demands, as well as assessment and feedback. It was hoped that the study would move towards developing a theory that contributes to the knowledge base of graduate students' perceptions of teacher effectiveness. It was anticipated that the results would provide first-hand information for the instructor to improve teaching; for the administrator to promote the effective educational experiences and student achievements. It was intended that the findings would lay a theoretical and empirical groundwork for future research.

One of Us or One of Them: A Generic Qualitative Study on the Efficacy of the Funds of Knowledge Strategy to Reduce Teacher Ethnocentrism

The purpose of this study was to examine whether English a Second Language (ESL) instructors’ ethnocentrism could be reduced using multicultural education (MCE) principles. There were three focus group discussions and a Likert scale questionnaire. The findings demonstrated that while ESL instructors were conscious of systemic barriers, media stereotypes, and bullying, more diversity training is required in order to improve teachers’ attitudes, responses, and instructional strategies regarding integration issues due to the increasing diversity of learners present in classrooms today. The findings of the study also demonstrated that MCE principles could be used to effectively raise the awareness of ESL instructors when dealing with integration and assimilation issues. When immigration, human rights, and multicultural policies were examined critically, ESL instructors were able to improve their cross-cultural skills in the classroom to be more inclusive towards diverse ethnic groups by giving learners greater opportunities to express themselves. As a result, learners’ knowledge, experience, and skills were validated in the classroom leading to a more meaningful learning experience.

L’incidence des buts d’accomplissement induits par les enseignants d’éducation physique sur la motivation de leurs élèves

Selon la théorie des buts d’accomplissement, il est possible que les attitudes et les pratiques pédagogiques des enseignants d’éducation physique influencent la motivation de leurs élèves. Dans cette étude, les objectifs étaient d’abord de documenter l’évolution annuelle de la motivation pour l’éducation physique au début du secondaire en considérant le sexe et le niveau scolaire et de vérifier ensuite la valeur prédictive des buts d’accomplissement induits par les enseignants d’éducation physique et de la perception de ces buts par les élèves sur la motivation de ces derniers, puis d’évaluer l’effet modérateur du sentiment de compétence et du sexe des élèves sur la valeur prédictive des buts d’accomplissement. Les résultats montrent qu’en général les filles sont moins motivées que les garçons dans leurs cours d’éducation physique et que cette motivation diminue avec l’âge, et ce, peu importe le sexe des élèves. Ensuite, nos résultats montrent que les attitudes et les pratiques pédagogiques des enseignants ainsi que la perception des élèves du climat induit par l’enseignant sont en mesure d’influencer certaines caractéristiques motivationnelles des élèves telles que l’adoption de buts de maîtrise et de performance-approche, la motivation intrinsèque, la motivation extrinsèque (par introjection et par régulation externe), l’amotivation et la valeur utilitaire que les élèves accordent à leurs cours d’éducation physique. Puis, il a été montré que la valeur prédictive des buts d’accomplissement et de la perception de ces buts par les élèves était modérée par le sentiment de compétence des élèves pour les variables motivationnelles suivantes : buts de maîtrise, motivation intrinsèque, amotivation et valeur utilitaire. Ainsi, les attitudes des enseignants, leurs pratiques pédagogiques et la perception du climat de classe n’ont une incidence significative que lorsque le sentiment de compétence des élèves est faible. La valeur prédictive des buts d’accomplissement et de la perception de ces buts par les élèves était aussi modérée par le sexe des élèves pour les variables motivationnelles suivantes : buts de performance-approche, buts de performance-évitement et amotivation. Quand le sexe des élèves modifie la relation, celle-ci est généralement inversée selon le sexe des élèves : elle est positive pour les garçons et négative pour les filles. Suite à cette étude, nous constatons que les enseignants d’éducation physique gagneraient à instaurer un climat de maîtrise tout en laissant place aux défis personnels des élèves et en insistant sur l’utilité de la tâche. Afin de répondre aux besoins particuliers de chacun des élèves, il serait intéressant de mettre en place des regroupements selon la compétence sportive des élèves. Ainsi, l’enseignant serait en mesure d’instaurer un climat motivationnel adapté.

Influence d’un atelier de prise de notes sur la capacité d’étudiants du collégial à restituer les idées principales d’un texte de philosophie : une vision contrastive étudiants – professeurs de philosophie.

Cette recherche avait pour but de déterminer quelle était l’influence de l’administration d’un atelier de prise de notes dans le cadre du premier cours de philosophie du collégial qui se donnait au début de la deuxième session des apprenants. Elle se situait dans le cadre d’une recherche intervention et le point de vue des parties prenantes, à savoir les apprenants et les enseignants, était recueilli de façon qualitative. Les premiers, forts d’une expérience d’une session au niveau collégial, ont exprimé le besoin de suivre une formation formelle liée à la prise de notes, quand bien même celle-ci leur demanderait un effort supplémentaire. Les deuxièmes nous ont fait part de leurs préoccupations en ce qui a trait à la qualité des notes de leurs étudiants. Nous avons demandé aux répondants de restituer les thèmes principaux de deux textes équivalents distribués de façon simultanée en fonction des rangées (première rangée – premier texte, deuxième rangée – deuxième texte, etc.), puis nous avons interverti l’ordre de distribution des textes après l’atelier. Lors de l’analyse des résultats, nous avons constaté que les répondants avaient restitué les thèmes dans un ordre d’importance plus approprié après l’atelier qu’avant celui-ci, mais nous avons surtout remarqué une amélioration significative dans l’emploi des stratégies de prise de notes et dans la constance de leur utilisation tout au long du second texte étudié.

La Enseñanza explícita de la pronunciación: creencias de los profesores y sus repercusiones en el aula de E/LE

En este trabajo me propongo analizar las creencias de un grupo de profesores de español como lengua extranjera acerca de la importancia de la enseñanza explícita de la pronunciación en una situación de inmersión y en qué medida estas creencias se ven reflejadas en su actuación en el aula. Tras hacer una revisión bibliográfica del estado de la cuestión llevaré a cabo una investigación en dos etapas: una primera fase de grabación de clases en audio para analizar el tratamiento de la pronunciación en el aula y una segunda fase de análisis de las creencias de los profesores que puedan fundamentar su actuación. Para mí lo fundamental será disponer de un buen punto de partida para ser capaz de formular un plan de acción formativa para los profesores de mi centro y para incorporar mejoras a nuestros cursos de formación de profesores. Pero esto será objeto de una investigación posterior.

L'Exercici de la docència de la psicologia i el Burnout

En l’actualitat el burnout o síndrome de cremar-se per la feina és considerat un risc emergent als països occidentals essent el col·lectiu docent un dels més afectats. L’espai europeu d’educació superior proposa un nou rol pel professor que haurà de ser compaginat amb la gestió, la recerca i la transferència de coneixement. En la present recerca s’analitza el nivell de burnout en una mostra formada per 42 docents (mitjana d’edat: 37,21 anys; D.T.: 8,98; 70,8% dones) del departament de Psicologia de la Universitat de Girona. El burnout s’ha avaluat amb el Maslach Burnout Inventory (MBI) així com amb un qüestionari d’elaboració pròpia que recull variables sociodemogràfiques, característiques del tipus de treball i de l’ús del temps lliure, el locus de control i el burnout percebut. Els resultats obtinguts indiquen valors mitjans en les puntuacions de les dimensions Cansament Emocional i Despersonalització, i valors elevats en Realització Personal. El 20,5% dels docents es percep cremat per la feina

Discurs de la rectora, curs acadèmic 2006-2007

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2006-2007, la rectora de la Universitat de Girona, reflexiona sobre l'obligació de tot professor de mantenir un contacte directe amb l'estudiant i en l'importància de les "especialitzacions"

Canvi de papers: estudiant actor, professor observador

El treball discuteix per una banda com incrementar el treball personal i la responsabilitat dels estudiants en les classes pràctiques de laboratori i per altra banda quins problemes nous representa aquest treball pels professors i quines competències que es requeririen, amb la finalitat de moure l’activitat més cap a un procés d’aprenentatge de l’estudiant i reduint la funció promotora i de lideratge del professor. A part dels continguts, es fomenta la participació activa i s’incrementa el treball de competències transversals dels estudiants: aprendre per ensenyar, planificació, tasques de supervisió, capacitat de negociació, treball en grup, comunicació oral, argumentació i per sobre de tot responsabilitat. Valorar els resultats resulta de moment difícil i contradictori. Per una banda la taxa d’èxit i de rendiment de l’assignatura ha tendit a la baixa, tot i que la valoració de l’assignatura depèn no només d’aquesta activitat, i en aquesta en concret el rendiment és alt. Per l’altre, la valoració que fan els estudiants de l’assignatura és molt positiva, de manera que l’exigència i el sistema d’avaluació continuada, força estricte, no ha comportat una pèrdua d’interès per la matèria. Per part dels professors hi ha un sobreesforç de preparació de les pràctiques perquè s’han hagut de modificar els guions i el material, i un sobreesforç d’avaluació, atès que es fa una avaluació qualitativa i la seva justificació resulta particularment difícil per falta d’experiència. En general aquest tipus d’avaluació no és acceptada fàcilment i genera molta discussió sobre quina ha de ser la manera de fer-ho per no caure en la subjectivitat. El debat avui dia hauria de ser, també, com s’ha de produir la formació del professorat. Finalment, sembla haver-hi una millora en el rendiment dels estudiants que han participat en el pla d’acció tutorial de la facultat de ciències

Percepciones del profesorado universitario sobre la enseñanza y aprendizaje de los conceptos de población y especie

Para cualquier licenciado en ciencias, la formación científica que recibe es básica para su futuro profesional, sea éste la investigación, la enseñanza o la empresa. Actualmente la información a la que tiene acceso el alumno universitario es sobreabundante y puede darle una visión fragmentada, parcial, inexacta y superficial de la disciplina, por lo que el profesor es imprescindible para enlazar dicha información con el conocimiento (Cruz Tomé, 2000). Sin embargo, el papel que a veces juega el profesor puede ser discutible. Así, Carniatto y Fossa (1998) muestran en un estudio realizado con profesorado universitario que éstos no consideran los obstáculos epistemológicos de los estudiantes ni sus ideas previas sobre los fenómenos que tratan. Estas ideas, algunas veces procedentes de la instrucción preuniversitaria, son sustituidas por las adecuadas a su paso por la universidad, pero en otras ocasiones se mantienen, ya que suele predominar una enseñanza tradicional con clases magistrales como mecanismo principal de transmisión de conocimientos. Podemos imaginar que un aprendizaje inadecuado puede interferir en la labor profesional que vayan a desempeñar los licenciados. En el caso de los futuros profesores se dificulta aún más esta labor al recibir escasa instrucción en didáctica, en muchos de ellos únicamente a través del C. A. P. Por este motivo, los que se enfrentan por primera vez a la docencia, con frecuencia lo hacen de manera parecida a como ellos lo han vivido en su última etapa de estudiantes o dan un enfoque didáctico a sus clases muy similar al preferido por ellos cuando eran alumnos (Trumbull y Kerr, 1993). Este panorama nos ha impulsado a conocer la visión que tiene el profesorado universitario sobre su propia docencia, en relación a los dos conceptos en torno a los que se estructura el presente estudio: los de población y especie. Ambos conceptos son básicos para los licenciados en biología, ciencias medioambientales, y disciplinas relacionadas. Son además conceptos que los estudiantes universitarios han tratado en la Enseñanza Media o antes, y de los que pueden presentar ideas previas ajenas a la enseñanza reglada

Mentoria intergradual en un equipo de investigacion

Es obvio que el profesor universitario debe asumir varios tipos de actividades, simultaneando docencia e investigación. A ambas debe dedicar tiempo y esfuerzo lo que implica una preparación científica de nivel óptimo en la especialidad y también el conocimiento de la estructura metodológica de la disciplina que se enseña, a fin de seleccionar las estrategias adecuadas para la acción didáctica. De manera innata cuando planteamos el aprendizaje de un Profesor principiante lo primero y único en lo que pensamos es en su actividad docente. De manera similar a esta, se tiende a plantear la formación de nuestros actuales alumnos y futuros profesionales. Por todo ello la investigación también debería ejercerse desde el marco de la mentorización, formando al profesorado responsable entorno al grupo, proyectos o líneas de investigación

Competencias tecnológicas en el Espacio Europeo de Educación Superior : propuesta de formación del maestro especialista en Educación Física.

Monográfico con el título: 'Educación Física : perspectivas y líneas de investigación en el campo del currículum y la formación del profesorado'. Resumen basado en el de la publicación

La Participació dels estudiants en la universitat. Anàlisi de la situació a la Universitat de Girona

Aquest estudi posa a debat tant els nivells com les formes de participació dels estudiants en el funcionament de la universitat amb la finalitat d’aprofundir en els models i les dinàmiques que afavoreixen la participació dels estudiants. Parteix de l’estudi del cas de la Universitat de Girona i recull, des de diferents punts de vista, quina és la situació actual pel que fa a la participació dels estudiants en aquesta universitat, i es proposen algunes línies d’actuació per promoure-la. A la base d’aquest estudi se situa el convenciment que la participació dels estudiants en el funcionament de la universitat és un objectiu desitjable per part de la comunitat universitària, i que, com a centre de formació que és la universitat, cal que es plantegi la participació com un objectiu d’aprenentatge propi ja que, a més de formar científi cs i professionals en diferents àmbits, la universitat també contribueix (o hauria de contribuir) a la formació de ciutadans. Es tracta d’un treball fi nançat per la convocatòria 20 de la UdG d’ajuts a projectes cooperatius d’R+D en els àmbits humanístic i de les ciències socials i que s’ha desenvolupat en la seva major part durant l’any 2008 i inicis del 2009. Les dades de participació que es presenten sobre la UdG són de l’any 2008