989 resultados para [NH4] (ha)
Resumo:
[Traditions. Afrique du Nord. Algrie]
Resumo:
El present article pretn conixer les tries i els usos lingstics dels joves de Sabadell. L'estudi se centra en els individus presents a l'escola secundria amb edats compreses entre 14 i 19 anys. En concret es basa a conixer la importncia de l'escola en l'adquisici de la segona llengua d'aquests joves, aix com els factors que influencien en la tria i l's d'una llengua determinada en els diferents contextos. Donada la diversitat sociocultural actual de Catalunya els individus seleccionats representen les diverses tipologies principals existents segons el seu origen etnicolingstic (catal, castell i bilinge), combinat amb la composici del seu entorn bsic de socialitzaci (xarxes socials), i amb altres aspectes geogrfics, demogrfics i econmics.
Resumo:
En aquest article es revisa el marc que ha perms situar algunes de les propostes de John Elliot en l'educaci espanyola. En especial, es para atenci al desafiament que va suposar el plantejament de la investigaci en l'acci i la noci del professor com a investigador. Alhora que s'analitza la seva acollida favorable inicial entre una part de la comunitat acadmica i el professorat innovador, es revisen algunes de les possibles causes de per qu no va fructificar en el marc d'una reforma com la de 1990. Tot aix serveix de pont per destacar la vigncia de les idees i aportacions de John Elliott, amb motiu de la seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Autnoma de Barcelona, en el moment histric que viu el nostre sistema educatiu a partir de l'aprovaci de la LOCE. Tenir en compte les idees i propostes de John Elliott pot suggerir-nos algunes formes de resistncia en un moment que molts educadors innovadors i compromesos en el seu treball viuen com a profundament regressiu.
Resumo:
Aquest treball final de grau s'ha plantejat amb el principal objectiu de realitzar una recerca bibliogrfica, el ms actualitzada possible, on es recullin les caracterstiques fonamentals dels trastorns generalitzats del desenvolupament (avaluaci, diagnstic, tractament, etc.).
Resumo:
The objective of this work was to study the effects of fire on net N mineralization and soil microbial biomass in burned and unburned cerrado stricto sensu sites. The study was carried out from April 1998 to April 2000. The pH values were significantly higher in the burned site while soil moisture content was significantly higher in the unburned site (P<0.05). The soil C/N ratio was 22/1 and the available NO3-N ranged between 1.5 and 2.8 mg kg- dry weight. However, the NH4-N concentration ranged between 3 and 34 mg kg-1 dry weight in the burned site and between 3 and 22 mg kg-1 dry weight in the unburned site. The NH4-N increased after fire, but no significant changes were observed for NO3-N (P<0.05). The NO3-N accumulation occurred in short periods during the rainy season. The rates of net N mineralization increased during the rainy season while reductions in soil microbial biomass were observed at both sites. This suggested that the peak in microbial activities occurred with the first rain events, with an initial net immobilization followed by net mineralization. Both sites presented the same pattern for mineralization/immobilization, however, the amount of inorganic-N cycled annually in unburned site was 14.7 kg ha-1 per year while the burned site presented only 3.8 kg ha- of inorganic-N, one year after the burning.
Resumo:
Actualment moltes fonts d'informaci ens descriuen i argumenten com han de ser les activitats cientfiques a l'escola per garantir l'aprenentatge significatiu de l'alumnat, i d'altres estudis ens mostren com han de ser les activitats escolars en l'entorn; per no hi ha estudis que ens descriguin i argumentin com han de ser les activitats cientfiques escolars basades en l'experimentaci i l'estudi de l'entorn proper. Aix doncs, aquesta investigaci s'endinsa per solucionar un problema actual que s: com ha de ser una bona activitat cientfica escolar basada en l'experimentaci i l'estudi de l'entorn proper? En resposta a aix, aquest treball es basa en una investigaci avaluativa que analitza diversos projectes de cincies basats en l'entorn a partir de l'observaci d'uns criteris especfics elaborats, per una banda a partir de les idees d'experts sobre com ha de ser una bona activitat cientfica i com ha de ser una activitat escolar d'entorn efectiva; i per altra banda a partir de les idees extretes de les entrevistes fetes a mestres promotores de projectes cientfics escolars innovadors centrats i duts a terme en l'entorn proper.
Resumo:
Los acontecimientos pueden contribuir al desarrollo turstico de una ciudad y beneficiar a sus habitantes y empresas. Sin embargo, para poder disear los acontecimientos correctamente, es necesario comprender qu caractersticas determinan su impacto econmico. Esta investigacin pretende contribuir a tal entendimiento mediante la estimacin y comparacin del impacto econmico de tres acontecimientos. Para estimar el impacto econmico adoptamos un modelo bsico de tres factores: (1) nmero de visitantes por (2) gasto medio por turista por (3) multiplicador. Primero estimamos el nmero de visitantes particulares y profesionales mediante diversos sistemas de conteo, encuestas personales e informacin suministrada por el organizador de los eventos. En segundo lugar, obtuvimos los importes y componentes del gasto de los visitantes por medio de una encuesta; tambin contamos los gastos de organizacin de los eventos a partir de sus respectivos presupuestos. Y, tercero, utilizamos multiplicadores de tablas input-output para analizar el impacto de los gastos directos sobre la produccin, el valor aadido y el empleo y su distribucin entre sectores econmicos. Adems, calculamos y comparamos ratios de rentabilidad de los tres eventos y dimos recomendaciones para aumentar su impacto econmico.
Resumo:
Aquest projecte pretn satisfer la demanda del Celler Lavinyeta, que vol instaurar unsistema de reg per degoteig en una parcella de 8,5 ha. Es vol millorar la producci deram per a la vinificaci per principalment es vol aconseguir obtenir una producci elms estable possible en el temps.El celler Lavinyeta es troba al terme municipal de Mollet de Peralada, a la comarca delAlt Empord. De totes maneres, algunes parcelles de la finca pertanyen al municipide Sant Climent de Sescebes
Resumo:
DEA (tesina) que analitza quin s el paper que juguen els blocs dintre de la Web 2.0, articulant-se al voltant de tres eixos: la creaci de la identitat virtual, les xarxes socials generades a travs de la blocosfera i les implicacions econmiques i socials que se'n deriven. La pregunta central s de quina manera, si ho fan, els blocs contribueixen a modificar frmules de lectura i participaci tant d'mbit personal com pblic en les agendes informatives. I si aquesta participaci genera canvis significatius a nivell econmic i psicosocial.
Resumo:
Alumnes de formaci professional copen els graus dedicats a formar el professorat. La irrupcio d'estudiants de FP deixa fora de la universitat alguns batxillers.
Resumo:
Divendres passat, el president Montilla, amb els consellers Maragall i Huget, va presentar el programa Noustalents.cat, un projecte gestionar per Talncia -Instituci per Foment de la Recerca Catalana i la Vincia- que t per objectiu la promoci del talent en cincies naturals i socials, tecnologia i matemtiques.
Resumo:
Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Cincies de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352
Resumo:
Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Cincies de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352
Resumo:
Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Cincies de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352
Resumo:
Objectiu de l'anlisi s veure la relaci entre el nivell destudis previ dels aspirants i lxit acadmic al CFB Com mesurem lxit acadmic? Variable 1:Excellncia (grup daspirants que treuen una nota igual o superior a 8) Com mesurem el nivell destudis previ? Variable 2:Nivell destudis previ (estudis bsics obligatoris estudis mitjans 1 estudis mitjans 2 - estudis superiors) Per qu utilitzem la variable nivell destudis previ? s la variable que ms pes explicatiu t (predicci) en la nota final que laspirant obt en el CFB (ms que altres variables com classe social, edat, suport familiar...)
