962 resultados para metals in urine
Resumo:
Among organic materials, spirobifluorene derivatives represent a very attractive class of materials for electronic devices. These compounds have high melting points, glass transitions temperatures and morphological stability, which makes these materials suitable for organic electronic applications. In addition, some of spirobifluorenes can form porous supramolecular associations with significant volumes available for the inclusion of guests. These molecular associations based on the spirobifluorenes are noteworthy because they are purely molecular analogues of zeolites and other microporous solids, with potential applications in separation, catalysis, sensing and other areas.
Resumo:
Introducción. Los pintores de vehículos automotores están expuestos a solventes puros o mezclas de estos, los cuales se han asociado con efectos neurológicos y mutacarcinogénicos. Materiales y Métodos. Se realizó un estudio descriptivo de corte transversal para caracterizar las condiciones de salud y trabajo de individuos expuestos a solventes orgánicos en talleres de lámina y pintura en Bogotá. Se comparó un grupo de expuestos a solventes orgánicos con un grupo no expuestos. Se determinaron concentraciones de benceno, tolueno y xileno (BTX) en aire, se aplicó una encuesta individual y se midieron en orina, los ácidos fenil mercaptúrico, hipúrico, orto-para metilhipúrico como metabolitos de benceno, tolueno y xileno. Los resultados de las mediciones y de la encuesta se correlacionaron para establecer el panorama de exposición. Resultados: hubo diferencias estadísticamente significativas entre la población expuesta y la población no expuesta a solventes (p = 0,00) para los tres metabolitos de BTX. Se encontraron correlaciones positivas entre el tolueno en aire y ácido hipúrico en orina de los expuestos, (Spearman de 0,82) y entre el xileno en aire y el ácido o-metilhipúrico (Spearman de 0,76). Se encontraron valores de ácido hipúrico por encima de los límites permisibles en 11 2 trabajadores y de ácido p-metilhipúrico en 8 de ellos. No hubo valores para ácido fenilmercapturico fuera de límite. Discusión: los pintores de carros se encuentran expuestos a niveles altos de solventes orgánicos en sus sitios de trabajo y no cuentan con condiciones adecuadas de higiene y seguridad industrial para realizar sus labores.
Resumo:
Se cree que la neurotoxicidad por mercurio metálico se debe a la inducción del estrés oxidativo (determinado por aumento de las concentraciones de malondialdehído, MDA), pero se desconoce si la mayor concentración de MDA implica mayor cantidad de alteraciones neurológicas. Objetivo: establecer la asociación entre las concentraciones urinarias de MDA y la gravedad de la neurotoxicidad en individuos expuestos a mercurio. Materiales y métodos: se recurrió a un estudio transversal. Se incluyeron hombres entre 18 y 60 años laboralmente expuestos a mercurio. Se tomaron 110 unidades de análisis de una base de datos. Se obtuvo información de historias clínicas con énfasis en la evolución neurológica, de la concentración de mercurio en orina de 24 horas y de análisis de MDA en orina. Se compararon concentraciones de MDA entre quienes tenían alteraciones neurológicas contra quienes no las tenían y se evaluaron las diferencias de las concentraciones de esta sustancia de acuerdo con la gravedad neurológica; se realizó un análisis de correlación entre concentraciones urinarias de MDA con las concentraciones urinarias de mercurio. Resultados: como resultado se obtuvo que las concentraciones de MDA en los individuos expuestos a mercurio y que presentaron alteraciones neurológicas no fueron diferentes de las concentraciones de los individuos expuestos pero sin alteraciones neurológicas. Sus concentraciones tampoco estuvieron asociadas con la gravedad. No hubo correlación entre las concentraciones urinarias de MDA y mercurio. Conclusión: será necesario buscar otras muestras biológicas diferentes a la orina que reflejen lo que ocurre en el sistema nervioso central (SNC), o buscar otras razones fisiopatológicas que expliquen la presencia de las manifestaciones clínicas en estos individuos.
Resumo:
Introducción: En Colombia la investigación sobre condiciones de trabajo y salud en minería carbonífera es escasa y no considera la percepción de la población expuesta y sus comportamientos frente a los riesgos inherentes. Objetivo: Determinar la asociación entre las condiciones de trabajo y morbilidad percibidas entre trabajadores de minas de carbón en Guachetá, Cundinamarca. Materiales y métodos: Se realizó un estudio transversal con 154 trabajadores seleccionados aleatoriamente del total registrado en la alcaldía municipal. Se indagó sobre características sociodemográficas, condiciones de trabajo y salud en las minas. Se estimaron prevalencias de los trastornos respiratorios, osteomusculares y auditivos, y se exploraron las asociaciones entre algunas condiciones de trabajo y los eventos con prevalencia superior a 30% de forma bivariada y múltiple, con regresiones Poisson con varianza robusta. Resultados: Los trabajadores fueron en su mayoría hombres, con edades entre 18 y 77 años de edad. Los problemas de salud más frecuentemente reportados fueron dolor lumbar (46,10%), dolor del miembro superior (40,26%), dolor del miembro inferior (34,42%), trastornos respiratorios (17,53%) y problemas auditivos (13,64%). Existen diferencias importantes en la percepción dependiendo de la antigüedad laboral y las condiciones subterráneas o no del trabajo. Conclusión: Los riesgos más reconocidos por los trabajadores son los relacionados con trastornos osteomusculares, al parecer por ser más evidentes en su cotidianidad. Las acciones en salud ocupacional podrán considerar estos hallazgos en sus planes de prevención de la enfermedad en las minas del carbón colombianas.
Resumo:
En el proceso de extracción de petróleo (crudo) deben realizarse tratamientos físicos y químicos en estaciones de recolección del hidrocarburo con el fin de garantizar su calidad antes de su entrega para el transporte y comercialización. Para la realización de esta actividad el personal operativo requerido (operadores) debe realizar diferentes actividades, tales como ronda operacional, verificación de sistemas de almacenamiento del crudo, agua residual del proceso e insumos químicos utilizados en su tratamiento y manipulación de facilidades en las estaciones de recolección, entre otras. Como resultados de las actividades rutinarias los operadores están expuestos a factores de riesgo químico asociados a gases y vapores orgánicos generados en los procesos de tratamiento del crudo. En el presente trabajo se realizaron mediciones de calidad de aire e higiene industrial en diferentes estaciones tratamiento de crudo, con el propósito de evaluar los niveles de exposición de los operadores a gases y vapores de hidrocarburos durante el proceso de tratamiento de crudo y dar respuesta a la siguiente pregunta: ¿existe relación entre la exposición ocupacional, las emisiones atmosféricas de gases (SO2, CO, H2S) y la percepción de afectación de la salud de los trabajadores que se encuentran expuestos durante la actividad laboral, en una empresa del sector de hidrocarburos? Se realizó un estudio de corte transversal, mediante la aplicación de cuestionarios sobre las condiciones de trabajo y de salud a 30 trabajadores que laboran en una estación de tratamiento de crudo de una compañía del sector de hidrocarburos. Los operadores objeto de estudio laboran en turnos rotativos, han estado vinculados con la compañía por más de dos años y tienen contrato directo, adicionalmente, se identificaron los factores de riesgos ambientales y ocupacionales para el grupo de trabajadores y se realizó una revisión de los informes de medición de higiene industrial y de calidad de aire de las estaciones donde labora el personal seleccionado con el fin de establecer si los resultados se relacionan. Los resultados obtenidos indican que el 100% de los trabajadores son de género masculino y se desempeñan en cargos de operadores, recorredores de pozos de crudo y supervisores. El 97% de los operadores tiene más de cuarenta años de edad y el 80% de los mismos ha laborado por más de 6 años en la compañía. Acerca de la percepción de los trabajadores sobre su estado de salud el 90% afirma que su salud es buena, el 97% respondió que no presenta problemas respiratorios, el 23% manifiesta que presenta trastornos dermatológicos y el 27% indican que presenta dolor de cabeza constante. De la revisión de los informes de calidad de aire disponibles se encontró que las mediciones de Dióxido de Azufre SO2, Monóxido de Carbono CO se encuentran dentro del rango definido como el de menor impacto para la salud humana. De los datos del informe se puede concluir que la calidad del aire es buena en el 100% de las áreas de influencia de las estaciones de tratamiento de crudo. Según los informes de higiene industrial el 34% de las instalaciones presenta concentraciones de Sulfuro de Hidrógeno (H2S) en el límite permisible para exposiciones crónicas en un promedio ponderado de tiempo (TLV-TWA) y el límite permisible para exposiciones agudas en un límite de exposición a corto plazo (TLV-STEL). Solo el 37% de los trabajadores objeto de este estudio percibe el riesgo por la exposición a factores de riesgo químicos y son claramente consientes que se encuentran expuestos a estos riesgos por la manipulación de productos químicos y exposición a sustancias químicas producto de sus actividades rutinarias, el 73% no percibe el riesgo de exposición por su actividad laboral. Se recomienda que la compañía fortalezca su esquema de vigilancia para generar alternativas que eleven los niveles de consciencia del riesgo del trabajador. Los factores de riesgo ambiental y ocupacional, de los gases y vapores generados se deben al proceso de tratamiento de crudo, están mutuamente relacionados dado que al generarse una emisión y/o escape no controlado como consecuencia se tiene una afectación directa al medio ambiente y a los trabajadores.
Resumo:
El interés del estudio de investigación se basó en recolectar datos de exposición ocupacional a plaguicidas ditiocarbamatos en el sector floricultor. Objetivo: Determinar los niveles de exposición a fungicidas ditiocarbamatos y su relación con las condiciones laborales de los trabajadores del sector floricultor en la Sabana de Bogotá D.C. (Cundinamarca) y Rionegro (Antioquia), Colombia, durante el año 2011. Materiales y Métodos: Se realizó un estudio de corte transversal, en 358 trabajadores de un total de 3700 empleados de 27 empresas del sector floricultor, 12 ubicadas en la Sabana de Bogotá (Cundinamarca) y 3 en Rionegro (Antioquia). Se recoleto información sobre condiciones de trabajo y antecedentes de exposición de la población y se determinaron los niveles de exposición a fungicidas ditiocarbamatos en muestra en orina mediante método Montesano. Conclusiones: Este estudio describe la forma como se utilizan y los niveles de exposición a fungicidas ditiocarbamatos ETU, en el sector floricultor en Colombia. Se dan recomendaciones para mejorar los tiempos de re-ingreso al cultivo según la categoría toxicológica de los productos.
Resumo:
Introducción: La infección por un tipo de Virus del Papiloma Humano de alto riesgo (VPH-AR), es el factor principal en el desarrollo de Cáncer de Cérvix (CC). La carga viral puede modular esta asociación, por lo que resulta importante su cuantificación y el establecimiento de su relación con lesiones precursoras de CC. Metodología: 60 mujeres con lesiones escamosas intraepiteliales (LEI) y 120 mujeres sin LEI, confirmadas por colposcopia, fueron incluidas en el estudio. Se determinó la carga viral de 6 tipos de VPH-AR, mediante PCR en tiempo real. Se estimaron OR crudos y ajustados para evaluar la asociación entre la carga viral de cada tipo y las lesiones cervicales. Resultados: 93.22% de mujeres con LEI y 91.23% de mujeres negativas, fueron positivas para al menos un tipo de VPH. VPH-18 y VPH-16 fueron los tipos más prevalentes, junto con VPH-31 en mujeres sin LEI. No se encontraron diferencias estadísticamente significativas de las cargas virales entre éstos dos grupos, aunque se observó un mayor carga viral en lesiones para algunos tipos virales. Una mayor frecuencia de lesiones se asoció a infecciones con carga baja de VPH-16 (ORa: 3.53; IC95%: 1.16 – 10.74), en comparación a mujeres con carga alta de VPH-16, (ORa: 2.63; IC95%: 1.09 – 6.36). En infecciones por VPH-31, la presencia de carga viral alta, se asoció con una menor frecuencia de lesiones (ORa: 0.34; IC95%: 0.15 – 0.78). Conclusiones: La prevalencia tipo-específica de VPH se corresponde con las reportadas a nivel mundial. La asociación entre la carga viral del VPH y la frecuencia de LEI es tipo específica y podría depender de la duración de la infección, altas cargas relacionadas con infecciones transitorias, y bajas cargas con persistentes. Este trabajo contribuye al entendimiento del efecto de la carga viral en la historia natural del CC; sin embargo, estudios prospectivos son necesarios para confirmar estos resultados.
Resumo:
En aquest estudi, la toxicitat de diversos metalls pesants i l'arsènic va ser analitzada utilitzant diferents models biològics. En la primera part d'aquest treball, el bioassaig de toxicitat Microtox, el qual està basat en la variació de l'emissió lumínica del bacteri luminiscent Vibrio fischeri, va ser utilitzat per establir les corbes dosi-resposta de diferents elements tòxics com el Zn(II), Pb(II), Cu(II), Hg(II), Ag(I), Co(II), Cd(II), Cr(VI), As(V) i As(III) en solucions aquoses. Els experiments es varen portar a terme a pH 6.0 i 7.0 per tal de mostrar que el pH pot influir en la toxicitat final mesurada d'alguns metalls degut als canvis relacionats amb la seva especiació química. Es varen trobar diferents tipus de corbes dosi-resposta depenent del metall analitzat i el pH del medi. En el cas de l'arsènic, l'efecte del pH en la toxicitat de l'arsenat i l'arsenit es va investigar utilitzant l'assaig Microtox en un rang de pHs comprès entre pH 5.0 i 9.0. Els valors d'EC50 determinats per l'As(V) disminueixen, reflectint un augment de la toxicitat, a mesura que el pH de la solució augmenta mentre que, en el cas de l'As(III), els valors d'EC50 quasi bé no varien entre pH 6.0 i 8.0 i només disminueixen a pH 9.0. HAsO42- i H2AsO3- es varen definir com les espècies més tòxiques. Així mateix, una anàlisi estadística va revelar un efecte antagònic entre les espècies químiques d'arsenat que es troben conjuntament a pH 6.0 i 7.0. D'altra banda, els resultats de dos mètodes estadístics per predir la toxicitat i les possibles interaccions entre el Co(II), Cd(II), Cu(II), Zn(II) i Pb(II) en mescles binàries equitòxiques es varen comparar amb la toxicitat observada sobre el bacteri Vibrio fischeri. L'efecte combinat d'aquests metalls va resultar ser antagònic per les mescles de Co(II)-Cd(II), Cd(II)-Zn(II), Cd(II)-Pb(II) i Cu(II)-Pb(II), sinèrgic per Co(II)-Cu(II) i Zn(II)-Pb(II) i additiu en els altres casos, revelant un patró complex de possibles interaccions. L'efecte sinèrgic de la combinació Co(II)-Cu(II) i la forta disminució de la toxicitat del Pb(II) quan es troba en presència de Cd(II) hauria de merèixer més atenció quan s'estableixen les normatives de seguretat ambiental. La sensibilitat de l'assaig Microtox també va ser determinada. Els valors d'EC20, els quals representen la toxicitat llindar mesurable, varen ser determinats per cada element individualment i es va veure que augmenten de la següent manera: Pb(II) < Ag(I) < Hg(II) Cu(II) < Zn(II) < As(V) < Cd(II) Co(II) < As(III) < Cr(VI). Aquests valors es varen comparar amb les concentracions permeses en aigues residuals industrials establertes per la normativa oficial de Catalunya (Espanya). L'assaig Microtox va resultar ser suficientment sensible per detectar els elements assajats respecte a les normes oficials referents al control de la contaminació, excepte en el cas del cadmi, mercuri, arsenat, arsenit i cromat. En la segona part d'aquest treball, com a resultats complementaris dels resultats previs obtinguts utilitzant l'assaig de toxicitat aguda Microtox, els efectes crònics del Cd(II), Cr(VI) i As(V) es varen analitzar sobre la taxa de creixement i la viabilitat en el mateix model biològic. Sorprenentment, aquests productes químics nocius varen resultar ser poc tòxics per aquest bacteri quan es mesura el seu efecte després de temps d'exposició llargs. Tot i això, en el cas del Cr(VI), l'assaig d'inhibició de la viabilitat va resultar ser més sensible que l'assaig de toxicitat aguda Microtox. Així mateix, també va ser possible observar un clar fenomen d'hormesis, especialment en el cas del Cd(II), quan s'utilitza l'assaig d'inhibició de la viabilitat. A més a més, diversos experiments es varen portar a terme per intentar explicar la manca de toxicitat de Cr(VI) mostrada pel bacteri Vibrio fischeri. La resistència mostrada per aquest bacteri podria ser atribuïda a la capacitat d'aquest bacteri de convertir el Cr(VI) a la forma menys tòxica de Cr(III). Es va trobar que aquesta capacitat de reducció depèn de la composició del medi de cultiu, de la concentració inicial de Cr(VI), del temps d'incubació i de la presència d'una font de carboni. En la tercera part d'aquest treball, la línia cel·lular humana HT29 i cultius primaris de cèl·lules sanguínies de Sparus sarba es varen utilitzar in vitro per detectar la toxicitat llindar de metalls mesurant la sobreexpressió de proteines d'estrès. Extractes de fangs precedents de diverses plantes de tractament d'aigues residuals i diferents metalls, individualment o en combinació, es varen analitzar sobre cultius cel·lulars humans per avaluar el seu efecte sobre la taxa de creixement i la capacitat d'induir la síntesi de les proteïnes Hsp72 relacionades amb l'estrès cel·lular. No es varen trobar efectes adversos significatius quan els components s'analitzen individualment. Nogensmenys, quan es troben conjuntament, es produeix un afecte advers sobre tan la taxa de creixement com en l'expressió de proteins d'estrès. D'altra banda, cèl·lules sanguínies procedents de Sparus sarba es varen exposar in vitro a diferents concentracions de cadmi, plom i crom. La proteïna d'estrès HSP70 es va sobreexpressar significativament després de l'exposició a concentracions tan febles com 0.1 M. Sota les nostres condicions de treball, no es va evidenciar una sobreexpressió de metal·lotioneïnes. Nogensmenys, les cèl·lules sanguínies de peix varen resultar ser un model biològic interessant per a ser utilitzat en anàlisis de toxicitat. Ambdós models biològics varen resultar ser molt adequats per a detectar acuradament la toxicitat produïda per metalls. En general, l'avaluació de la toxicitat basada en l'anàlisi de la sobreexpressió de proteïnes d'estrès és més sensible que l'avaluació de la toxicitat realitzada a nivell d'organisme. A partir dels resultats obtinguts, podem concloure que una bateria de bioassaigs és realment necessària per avaluar acuradament la toxicitat de metalls ja que existeixen grans variacions entre els valors de toxicitat obtinguts emprant diferents organismes i molts factors ambientals poden influir i modificar els resultats obtinguts.
Resumo:
Two sites in central England where sewage sludge has been deposited for decades were studied to measure the heavy metal distribution in the soil profiles. The first site (S 1) was a field receiving heavy loads sludge from a nearby wastewater treatment plant, and the second (S2) was a farm applying 'normal' sludge rates of 8 t ha(-1) y(-1) of the same sludge. Soil samples were also taken by a near-by untreated control site. In S I the movement of heavy metals was significant even down to 80 cm depth compared to the control. In S2, the concentrations of lead (Pb) and zinc (Zn) and the organic matter content were higher than the control down to 20 cm, while nickel (Ni) moved significantly down to 80 cm. This underlies. the possibility that the metals bound onto organic surfaces moved along with organic matter down to that depth. The movement of metals in S2 points out the potential risks of applying sewage sludge for a long time.
Resumo:
The uptake of metals by earthworms occurs predominantly via the soil pore water, or via an uptake route which is related to the soil pore water metal concentration. However, it has been suggested that the speciation of the metal is also important. A novel technique is described which exposes Eisenia andrei Bouche to contaminant bearing solutions in which the chemical factors affecting its speciation may be individually and systematically manipulated. In a preliminary experiment, the LC50 for copper nitrate was 0.046 mg l(-1) (95 % confidence intervals: 0.03 and 0.07 mg l(-1)). There was a significant positive correlation between earthworm mortality and bulk copper concentration in solution (R-2 = 0.88, P less than or equal to 0.001), and a significant positive increase in earthworm tissue copper concentration with increasing copper concentration in solution (R-2 = 0.97, P less than or equal to 0.001). It is anticipated that quantifying the effect of soil solution chemical speciation on copper bioavailability will provide an excellent aid to understanding the importance of chemical composition and the speciation of metals, in the calculation of toxicological parameters.
Resumo:
In order to gain understanding of the movement of pollutant metals in soil. the chemical mechanisms involved in the transport of zinc were studied. The displacement of zinc through mixtures of sand and cation exchange resin was measured to validate the methods used for soil. With cation exchange capacities of 2.5 and 5.0 cmol(c) kg(-1). 5.6 and 8.4 pore volumes of 10 mM CaCl2, respectively, were required to displace a pulse of ZnCl2. A simple Burns-type model (Wineglass) using an adsorption coefficient (K-d) determined by fitting a straight line relationship to an adsorption isotherm gave a good fit to the data (K-d=0.73 and 1.29 ml g(-1), respectively). Surface and subsurface samples of an acidic sandy loam (organic matter 4.7 and 1.0%. cation exchange capacity (CEC) 11.8 and 6.1 cmol(c) kg(-1) respectively) were leached with 10 mM calcium chloride. nitrate and perchlorate. With chloride. the zinc pulse was displaced after 25 and 5 pore volumes, respectively. The Kd values were 6.1 and 2.0 ml g(-1). but are based on linear relationships fitted to isotherms which are both curved and show hysteresis. Thus. a simple model has limited value although it does give a general indication of rate of displacement. Leaching with chloride and perchlorate gave similar displacement and Kd values, but slower movement occurred with nitrate in both soil samples (35 and 7 pore volumes, respectively) which reflected higher Kd values when the isotherms were measured using this anion (7.7 and 2.8 ml g(-1) respectively). Although pH values were a little hi-her with nitrate in the leachates, the differences were insufficient to suggest that this increased the CEC enough to cause the delay. No increases in pH occurred with nitrate in the isotherm experiments. Geochem was used to calculate the proportions of Zn complexed with the three anions and with fulvic acid determined from measurements of dissolved organic matter. In all cases, more than 91% of the Zn was present as Zn2+ and there were only minor differences between the anions. Thus, there is an unexplained factor associated with the greater adsorption of Zn in the presence of nitrate. Because as little as five pore volumes of solution displaced Zn through the subsurface soil, contamination of ground waters may be a hazard where Zn is entering a light-textured soil, particularly where soil salinity is increased. Reductions in organic matter content due to cultivation will increase the hazard. (C) 2004 Elsevier B.V. All rights reserved.
Resumo:
This paper brings together some of the recent research on trace metals in dredged sediments, and in particular freshwater canal sediments. Following a description of the general UK background, geochemical processes that affect metal release and retention in dredged canal sediments are considered, particularly the role of redox and sulphur on metal associations, and the use of sequential extraction for the derivation of metal associations in sediments. The review outlines the importance of oxidation on metal-mobility and shows that many studies have illustrated the increase in metal-leachability from sediments during oxidation. Suggestions are given for sediment-testing requirements which should include an examination of both anoxic and oxidised sediment as well as ecotoxicology in order to account for changes to metal-speciation after disposal to land.
Resumo:
High biomass producing plant species, such as Helianthus annuus, have potential for removing large amounts of trace metals by harvesting the aboveground biomass if sufficient metal concentrations in their biomass can be achieved. However, the low bioavailability of heavy metals in soils and the limited translocation of heavy metals to the shoots by mosthigh biomass producing plant species limit the efficiency of the phytoextraction process. Amendment of a contaminated soil with ethylene diamine letraacetic acid (EDTA) or citric acid increases soluble heavy metal concentrations, potentially rendering them more available for plant uptake. This article discusses the effects of EDTA and citric acid on the uptake of heavy metals and translocation to aboveground harvestable plant parts in Helianthus annuus. EDTA was included in the research for comparison purposes in our quest for less persistent alternatives, suitable for enhanced phytoextraction. Plants were grown in a calcareous soil moderately contaminated with Cu, Pb, Zn, and Cd and treated with increasing concentrations of EDTA (0. 1, 1, 3, 5, 7, and 10 mmol kg(-1) soil) or citric acid (0. 01, 0. 05, 0.25, 0.442, and 0.5 mol kg(-1) soil). Heavy metal concentrations in harvested shoots increased with EDTA concentration but the actual amount of phytoextracted heavy metals decreased at high EDTA concentrations, due to severe growth depression. Helianthus annuus suffered heavy metal stress due to the significantly increased bioavailable metal fraction in the soil. The rapid mineralization of citric acid and the high buffering capacity of the soil made citric acid inefficient in increasing the phytoextracted amounts of heavy metals. Treatments that did not exceed the buffering capacity of the soil (< 0.442 mol kg(-1) soil) did not result in any significant increase in shoot heavy metal concentrations. Treatments with high concentrations resulted in a dissolution of the carbonates and compaction of the soil. These physicochemical changes caused growth depression of Helianthus annuus. EDTA and citric acid added before sowing of Helianthus annuus did not appear to be efficient amendments when phytoextraction of heavy metals from calcareous soils is considered.
Resumo:
Objective: To determine whether dietary supplementation with a natural carotenoid mixture counteracts the enhancement of oxidative stress induced by consumption of fish oil. Design: A randomised double-blind crossover dietary intervention. Setting: Hugh Sinclair Unit of Human Nutrition, School of Food Biosciences, The University of Reading, Whiteknights PO Box 226, Reading RG6 6AP, UK. Subjects and intervention: A total of 32 free-living healthy nonsmoking volunteers were recruited by posters and e-mails in The University of Reading. One volunteer withdrew during the study. The volunteers consumed a daily supplement comprising capsules containing fish oil (4 x 1 g) or fish oil (4 x 1 g) containing a natural carotenoid mixture (4 x 7.6 mg) for 3 weeks in a randomised crossover design separated by a 12 week washout phase. The carotenoid mixture provided a daily intake of beta-carotene (6.0 mg), alpha-carotene (1.4 mg), lycopene (4.5 mg), bixin (11.7 mg), lutein (4.4 mg) and paprika carotenoids (2.2 mg). Blood and urine samples were collected on days 0 and 21 of each dietary period. Results: The carotenoid mixture reduced the fall in ex vivo oxidative stability of low-density lipoprotein (LDL) induced by the fish oil (P = 0.045) and it reduced the extent of DNA damage assessed by the concentration of 8-hydroxy-2'-deoxyguanosine in urine (P = 0.005). There was no effect on the oxidative stability of plasma ex vivo assessed by the oxygen radical absorbance capacity test. beta- Carotene, alpha-carotene, lycopene and lutein were increased in the plasma of subjects consuming the carotenoid mixture. Plasma triglyceride levels were reduced significantly more than the reduction for the fish oil control (P = 0.035), but total cholesterol, HDL and LDL levels were not significantly changed by the consumption of the carotenoid mixture. Conclusions: Consumption of the natural carotenoid mixture lowered the increase in oxidative stress induced by the fish oil as assessed by ex vivo oxidative stability of LDL and DNA degradation product in urine. The carotenoid mixture also enhanced the plasma triglyceride-lowering effect of the fish oil.
Resumo:
This topical review discusses the influence of the surface geometry (e.g. lattice parameters and termination) and electronic structure of well-defined bimetallic surfaces on the adsorption and dissociation of benzene. The available data can be divided into two categories with combinations of non-transition metals and transition metals on the one side and combinations of two transition metals on the other. The main effect of non-transition metals in surface alloys is site blocking which can suppress chemisorption and dissociation of the molecules completely. When two transition metals are combined, the effects are less dramatic. They mainly affect the strength of the chemisorption bond and the degree of dissociation due to electronic and template effects.