I ara què? que hi ha en polítiques de joventut després del Plans de Joventut?

Fa més de 10 anys del primer Pla Nacional de Joventut de Catalunya, del pas de les polítiques de suport a l’associacionisme a les polítiques integrals, i amb aquestes la prolífica etapa dels Plans de Joventut i de l’expansió real de les polítiques de joventut al territori català. És a dia d’avui, en un moment de grans esdeveniments en aquest camp, en que es proposa un anàlisi sobre la futura evolució de les polítiques de joventut, basat en l’estudi i la interpretació de la informació existent i les aportacions de 9 persones vinculades al món de les polítiques de joventut

Tot el poder als joves! : els consells de joves com a instruments de participació ciutadana en temps de crisi globalitzada i d'exclusió social de la joventut

En una època de transformacions vertiginoses que han situat les generacions joves en una situació d'exclusió social, política, econòmica i simbòlica, les polítiques de joventut han d'esdevenir un revulsiu per a l'aprenentatge i la normalització de la ciutadania activa, dins un ampli programa de reforma social orientat a la recuperació de l'Estat del benestar i de la iniciativa política per part d'unes institucions refundades sobre nocions de democràcia participativa. En aquest context, el moviment associatiu juvenil és una expressió genuïna d'apoderament, participació autònoma i capacitat d'anàlisi que pot tenir un paper protagonista, amb l'extensió del model de consells de joves arreu del territori com a espais de deliberació, decisió i participació democràtica

Nosotros los proles, vosotros los ricos... #Yo Soy 132 : Un acercamiento a la percepción que tienen jóvenes miembros y simpatizantes del movimiento #Yo Soy 132 sobre la participación política y la democracia en México

Setenta y un años de administración priísta consolidada por medio de acciones fraudulentas y doce años de mal gobierno panista produjeron en los ciudadanos (sobre todo los jóvenes) una actitud de descrédito y apatía hacia su democracia. Con las elecciones de 2012, donde se apuntaba al candidato del PRI como potencial ganador; surge el movimiento estudiantil #Yo Soy 132 tomando fuerza en la escena política, logrando sumar a otros sectores; y que ante la escasez de espacios de participación ciudadana, se perfila como una opción

Nabil: un jove d'Aghbala a Girona

Anàlisi de la realitat dels joves marroquins nouvinguts, explicada des de la perspectiva d’un dels seus protagonistes. L’ús dels espais urbans al poble d’Aghbala i a la ciutat de Girona, i l’experiència vital a partir de la transcripció del Relat de Vida, són els dos recursos que reflecteixen el procés migratori i la curta biografia d’en Nabil

Joves, marginalitat urbana i territori a Salt: hipòtesis i punts de partida

Amb les transformacions de la societat postfordista i la progressiva retirada dels estats de Benestar, emergeixen per una part, noves modalitats de transicions juvenils de bloqueig i precarietat, així com noves formes de marginalitat urbana per efecte de tres components; l’extensió de l’atur de llarga durada i la relació precaritzada amb el treball, la relegació en barris de concentració de la pobresa i l’estigmatització territorial; dinàmiques que generen la nova marginalitat avançada. Aquest treball, planteja una aproximació teòrica als condicionants i els efectes de les noves formes de marginalitat sobre els joves en determinats contextos territorials, plantejant hipòtesis respecte el micro-context de Salt

Los Jóvenes de la transformación social

Vivimos tiempos inciertos. Atravesamos una gran crisis, o “la gran estafa” como algunos prefieren denominarla. Diversos factores han hecho que lleguemos a esta situación. Una Unión Europea no real, un crecimiento basado en pilares pocos sólidos, la extraordinaria desigualdad que han generado las políticas neoliberales. No es solo una crisis económica, pretenden venderla como tal pero nos encontramos ante una crisis política, antropológica, moral, ideológica, de la democracia. Para muchos nos encontramos ante una crisis sistémica donde las deudas se socializan y los beneficios se privatizan. Los gobiernos son dirigidos por los mercados y por instituciones transnacionales que no son democráticas, y los ciudadanos no eligen a sus dirigentes. Las deudas socializadas son ocasionadas por malos gestores de bancos que además se asignan sueldos altísimos e indemnizaciones multimillonarias. Se recortan derechos conseguidos en estos 40 años de democracia en nuestro país. Gobiernan partidos políticos que ganan las elecciones con programas electorales que incumplen de forma manifiesta desde el primer día, y que por tanto están deslegitimados para conducir la política para la que han sido elegidos. En este contexto los jóvenes son las principales víctimas

Jo vull ser un pink floyd: el retrat d’una generació

La present recerca pretén fer una aproximació qualitativa per conèixer alguns dels joves-adults i dels protagonistes de l’entorn que conformen el que en alguns espais mediàtics no especialitzats s’ha etiquetat com la nova escena catalana, per referir-se sobretot a autors i grups de música indi i pop feta a Catalunya, amb totes les variants del pop (des del més electrònic fins al més folk) i amb totes les múltiples accepcions de l’indi (al qual es dedica més endavant un capítol específic)

El Treball per Projectes a secundària: estudi d'un cas a l'Institut de Sils

La metodologia del Treball per Projectes té cada cop més implantació en les nostres aules catalanes. No obstant, el cert es que aquest tipus de treball es realitza, majoritàriament, als centres de primària. El treball que es presenta a continuació pretén cercar, a un institut públic les causes d’aquest desequilibri però també analitzar els punts forts i febles d’aquesta metodologia, a partir de les vivències i els coneixements de tots els agents implicats

Assetjament entre iguals i ciberassetjament

El tema escollit per realitzar aquesta investigació és el de l’ assetjament entre iguals , i com les noves formes de comunicació a través de les TIC poden produir nous riscos. S’ha analitzat com, des de l’escola i/o instituts, s’han de tenir eines per poder detectar aquest abús de poder i protocols d’actuació per afrontar-los. La finalitat del treball és poder conèixer perquè es produeixen relacions desiguals, o de violència, per poder elaborar instruments de detecció i abordatge, per disminuir els danys que es produeixen, des de la vessant professional de la intervenció social

El Pis de joves, una institució resilient?

Aquest projecte és l’exemplificació del punt on la teoria i la pràctica s’uneixen. Mostra com la tasca socioeducativa que es duu a terme a un recurs on es dóna atenció residencial a joves (majors d’edat) amb una mesura judicial de règim obert, pot encaixar perfectament amb el que teoria de la resiliència argumenta. S’utilitza el model resilient de la casita el qual es fa servir de cinc possibles àrees d’intervenció. Es tracta d’un estudi on es justifiquen les raons de per què el Pis de Joves d’Emancipació pot ser definit com una Institució Resilient

Ética no processo ensino-aprendizagem em enfermagem obstétrica

O estudo objetivou evidenciar ética e solidariedade no processo de ensinar-cuidar da mulher no pré-natal e parto. Adotou-se estudo de caso centrado na pedagogia crítica-reflexiva. Foram entrevistados 39 alunos do curso de Enfermagem da Universidade Federal do Ceará e seis docentes que ministraram aulas teórico-práticas. Os resultados mostraram que alunos e professores têm consciência da necessidade da competência ética e sua aplicabilidade no cuidar e que há necessidade de novas estratégias de ensino para o aluno desenvolver ações interativas, humanas e solidárias. O cuidar carece de metodologias atualizadas que envolvam a mulher como participante do processo e possibilitem o respeito à sua dignidade.

Colegio Nuestra Señora del Carmen-Ikastetxea : Practicum II

En este proyecto se plantea que a través de la colaboración entre todos se puede lograr el proceso de adaptación y un sistema constructivo, con la finalidad de evitar los obstáculos que sufren determinados alumnos. Por este motivo se debe consensuar con la comunidad educativa, a través de una orientación colaborativa y constructiva, con el objetivo de que todos colaboren, tanto los alumnos, como los tutores y los padres-madres, servicios sociales, siendo el asesor/a quien plantee unas mesas de trabajo, desde cada ámbito.

Programa d’educació intercultural als centres penitenciaris

Després de la Jornada de Bones Pràctiques dels educadors socials de l'àmbit penitenciari català (febrer de 2008) es va veure la necessitat de revisar el Programa marc d'educació per a la convivència en la diversitat als centres penitenciaris. El programa fou elaborat i implementat als centres a partir de mitjan 2002. I, tot i que la justificació del seu naixement continua essent vàlida, sí que hi ha matisacions teòriques que han canviat a l’hora d'entendre la convivència en la diversitat i, sobretot, a l’hora de treballar-la des d'un enfocament educatiu. Proposem una educació intercultural que s'articuli com una pedagogia de la ciutadania i del desenvolupament d'una societat democràtica. Cal promoure la reflexió sobre aquesta nova ciutadania, la igualtat d'oportunitats i la dimensió social de la identitat en la complexa societat en la qual es desenvolupa. Així, ni la cultura ni la identitat ni tampoc els continguts educatius poden ser pensats des d'una perspectiva estàtica i determinista de les societats. La cultura, com a principal objectiu de l'educació intercultural, s'ha d'entendre com el dret a allò que és comú, o que hauria de ser comú. I per què un plantejament d'aquest tipus en el marc del sistema penitenciari? Doncs perquè precisament a les presons es tendeixen a amplificar les diferències i les caracteritzacions tenint en compte que una sèrie d'individus socialitzats en diferents maneres de pensar, sentir i actuar han de conviure de manera obligada. I que atesa la complexitat de les societats actuals (procés de globalització; interdependència a escala mundial; transformació dels models de comunicació, consum i treball; canvis polítics i econòmics; les migracions...) la uniformitat que se suposava que atorgava una cultura s'ha trencat. Així doncs, us presentem un programa d'educació intercultural que es proposa transmetre continguts, amb un valor social, per a la comprensió del món, de tal manera que permeti als participants adquirir els elements importants per circular per allò social ampli. Tampoc no se'ns escapa que estem plantejant la idea d'una acció educativa fora de l'espai social i familiar de la persona interna. És per aquest motiu que plantegem una pràctica educativa que parteix d'un handicap metodològic d'actuació: la impossibilitat d'una acció comunitària. Entenem tota acció comunitària des del punt de vista de lligam amb el territori de vida de les persones en llibertat. Per tant, l'acció educativa, en el cas que ens ocupa, s'ha de centrar necessàriament en un marc d'educació per a la transferència de coneixements i d'alternatives de canvi en la realitat personal i social des d'un punt de vista grupal i individual. Una transferència que pot posar en pràctica la persona interna en el moment en què s'incorpori a la vida en llibertat.

Anàlisi de la comunicació família-escola-serveis socio-educatius com a eina per a millorar l'èxit escolar. La situació de les famílies migrades a Catalunya: determinació de necessitats i propostes d'actuació

L’èxit escolar i personal dels nens i nenes escolaritzats en les primeres etapes de l’ensenyament obligatori passa per l’entesa de les seves famílies amb el professorat de les escoles a les que van i pel suport que els ofereixi l’entorn social en que estan immersos. Per entendre’s uns i altres els cal establir vies de comunicació eficients que permetin arribar al coneixement i al treball mutu. El projecte ACOFES (Anàlisi de la Comunicació Família-Escola-Serveis socio-educatius) ha buscat respostes a aquesta qüestió al voltant de cinc eixos: 1.Com es comuniquen els tres agents educatius que intervenen en l’èxit escolar: famílies, professorat i serveis socioeducatius municipals; 2.Quines són les vies de comunicació que fan servir i quina la seva eficàcia; 3.Què pensen les famílies, què necessiten a què es poden o volen comprometre’s respecte a l’escola i a l’educació dels seus fills i filles; 4.Què pensa el professorat de la comunicació amb les famílies, què necessiten com a professionals i a què pot o vol comprometre’s; 5.Quins són aquells factors que poden influir de forma més rellevant en la millora de les possibilitats d’èxit de tot l’alumnat fent, en darrer lloc, noves propostes d’intervenció en particular per ajudar a solventar les necessitats específiques de l’alumnat procedent d’altres cultures que s’escolaritzen a Catalunya.

O lazer e a saúde mental das pessoas hipertensas: convergência na educação para a saúde

Em hipertensos, as questões relativas à manutenção da saúde mental estão sempre presentes em virtude dos determinantes psicossociais desta doença, para os quais o lazer representa importante estratégia de controle. Este trabalho objetivou realizar, por meio de uma pesquisa-ação, a Educação para a Saúde junto a um grupo de hipertensos baseada na pedagogia crítico-social, partindo da percepção dos participantes quanto ao lazer, desenvolvendo atividades educativas e, posteriormente, avaliando a opinião dos envolvidos quanto ao impacto para a vida e para a saúde mental. O lazer foi percebido pelo grupo como estratégia de enfrentamento da solidão; como construção tardia de independência; como socialização e como promoção de saúde mental. Estas percepções levaram à identificação de dois temas geradores: envelhecimento, lazer e doença crônica; conhecimento e vivências do lazer, para os quais ações educativas foram programadas, tais como dinâmicas e grupos de discussão, a fim de favorecer condições que permitiram a socialização e a troca de experiências.