Avaluació-tècnica i educació-eròtica en 'El Polític' de Plató (306a-311c)

Allò que ha definit el Foraster, en El Polític de Plató, com a obra del tissatge polític, no és la ciutat, sinó la constitució o formació (paideia) d"uns tipus d"ànima virtuosa als posseïdors de la qual, relligats en comunitat, lliurar el poder de la ciutat. El veritable saber polític se"ns descobreix com un saber que procura l"educació d"aquells que han de tenir cura en comú del poder. S"entén d"aquesta manera que, pròpiament, el saber polític faci i no faci res.

La formació permanent del professorat: la proposta del Ministeri d'Educació i Ciència

L'abril de 1989 el Ministeri d'Educació i Ciencia va presentar a la comunitat educativa un Pla de Formació del Professorat per sis anys que passo a descriure breument. El document pretén ser un marc d'actuació; alhora, descriu el context social i educatiu sobre el qual s'elabora el Pla, del qual deriva un nou perfil del professorat. Així mateix, estableix el que s'anomena «model de formació permanent', que comentaré més endavant. En aquest apartat s'enuncien les concepcions, principis basics i directrius que orienten I'execució del Pla, coherents amb el contingut i les característiques de I'actual reforma del sistema educatiu. Segueix en el document una definició de les estructures de formació, amb un desplegament especial de I'apartat corresponent als centres de professors. A I'apartat «Pla d'Actuació' s'estableixen les finalitats i objectius del PI a, i així mateix les línies d'actuació mitjanyant les quals es pretén atenyer els objectius proposats. Tot seguit s'estableixen els criteris d'avaluació previstos tant per als programes com per al conjunt del Pla. Finalment, es fa una valoració aproximada del cost económic que, tal com s'indica, s'haura d'anar concretant als diferents plans anuals. A continuació, en vint-i-nou annexos, es descriuen les línies generals dels programes que hauran de fer realitat els objectius i els fins que ens proposem.

Childhood sexual and physical abuse : age at exposure modulates impact on functional outcome in early psychosis patients

Introduction : La littérature suggère un lien entre l'exposition à des expériences traumatiques durant l'enfance et des déficits dans le niveau de fonctionnement chez des patients souffrant de psychose. Par contre, l'impact de l'âge au moment de l'exposition à ces expériences n'a pas été investigué chez des patients dans leur phase précoce de la psychose. Méthodes : Deux cents vingt-cinq patients âgés entre 18 et 35 ans ont été évalués au moment de leur entrée dans un programme thérapeutique spécialisé pour la psychose débutante (TIPP), et après 2, 6, 12, 18, 24, 30 et 36 mois de traitement. Les patients exposés à des abus sexuel et/ou physiques (SPA) ont été classifiés selon l'âge au moment de la première exposition (Early-SPA : avant 11 ans d'âge; Late-SPA : entre 12 et 15 ans d'âge) et ils ont été comparés à des patients qui n'ont jamais été exposés à une telle expérience (Non-SPA). Le niveau de fonctionnement dans la phase premorbide a été mesuré avec la Premorbid Adjustment Scale (PAS) et avec les échelles Global Assessment of Functioning (GAF) et Social and Occupational Functionning Assessment Scale (SOFAS) durant le suivi thérapeutique. Résultats : 24.8 % des patients ont été exposés à SPA. Les patients dans le groupe Late-SPA étaient plus souvent des femmes (p=0.010). Les comparaisons avec les patients dans le groupe Non-SPA ont révélé que : (1) Les patients dans le groupe Early et Late-SPA ont montré un moins bon niveau de fonctionnement social premorbide durant l'adolescence précoce, et (2) alors que les patients dans le groupe Early-SPA ont présenté un moins bon niveau de fonctionnement durant tout le suivi selon les scores de GAF (p=0.025) et SOFAS (p=0.048), les patients dans le groupe Late-SPA n'ont pas montré telles différences avec le groupe non exposé. Conclusion : Nos résultats suggèrent un lien entre l'exposition à SPA et une altération ultérieure de niveau de fonctionnement social, avant l'apparition de la maladie. Les patients dans leur phase précoce de la psychose exposés à SPA avant l'âge de 12 ans ont des altérations fonctionnelles durables, alors que les patients exposés à SPA plus tardivement semblent s'améliorer à ce niveau et montrent une meilleure capacité de récupération.

Posttraumatic stress avoidance symptoms as mediators in the development of alcohol use disorders after exposure to childhood sexual abuse in a Swiss community sample.

This study examined the role of posttraumatic stress disorder (PTSD) symptoms of re-experience, avoidance, and hyperarousal in the relationship between different types of trauma and alcohol use disorders (AUD). We used data from 731 trauma-exposed individuals who participated in the first wave of the PsyCoLaus-study. Trauma characteristics were assessed relatively to the occurrence of lifetime PTSD symptoms and AUD. The results suggest that lifetime and childhood sexual abuse as well as overall childhood trauma were directly linked to AUD and PTSD symptoms, in particular to avoidance symptoms. From single symptom clusters PTSD avoidance was found to specifically mediate the trauma-AUD pathway. Both childhood and sexual trauma strongly contribute to the comorbidity of PTSD and AUD and avoidance-type symptoms appear to play a central role in maintaining this association. Hence, the alleviation of avoidance symptoms might be an important target for therapeutic intervention among victims of sexual abuse before specific addiction treatment is initiated.

L'educació com a fòrum de debat dels significats culturals. La perspectiva de Jerome Bruner sobre l'educació

Parlar sobre l'educació des de la perspectiva de Bruner significa posar de manifest les relacions entre desenvolupament, aprenentatge, cultura, educació i educació escolar. Bruner comparteix amb altres autors l'afany per donar a l'estudi del desenvolupament un enfocament social i cultural, que consideri el que és específic de l'especie humana i reconegui el paper fonamental de l'educació en aquest procés.

EDUMAT: Fòrum sobre Educació Matemàtica. Una eina electrònica al servei de la comunitat de professionals de l'Educació Matemàtica.

EDUMAT va sorgir d'una iniciativa personal, en el marc del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i de les Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, el mes de novembre de 1998. No es tracta d'una iniciativa pionera. Dues llistes modèliques van precedir EDUMAT: l'una a la Universitat de Barcelona, que funciona des del 1995, el Fòrum sobre la Docència Universitària, coordinat per la professora Begoña Gros, que va ser presentat a Temps d'Educació, nº 16. 1, en l'àmbit de l'educació matemàtica, també des del 1995, funciona un altre fòrum internacional de debat coordinat per Peter Gates, de la Universitat de Nottingham, a Anglaterra. I les llistes de distribució a Internet es compten per milers.

Valoració dels estudiants universitaris sobre la incorporación de la Universitat Autònoma de Barcelona a l'Espai Europeu d'Educació Superior

Els canvis de metodologia docent que ha comportat el Procés de Bolonya impliquen variacions en l'avaluació continuada, augment dels treballs en grup, reducció de les classes magistrals i un nombre més elevat de pràctiques. Les valoracions dels estudiants en relació amb la introducció dels canvis metodològics del Procés de Bolonya són positives i negatives alhora. Els estudiants veuen amb bons ulls aquests canvis metodològics, perquè poden significar millores en els aprenentatges que adquireixin, però consideren que, tal com s¿estan duent a terme en aquesta universitat, ràpidament, sense recursos i amb poca reflexió prèvia, comporten finalment efectes negatius per a ells. Davant l'alta càrrega de treball que han comportat aquests canvis, els estudiants es converteixen en actors estratègics, atès que duen a terme accions superficials o profundes segons les tasques que els demanen els professors. Els canvis en la metodologia docent poden produir efectes positius en el procés d'aprenentatge dels estudiants (pertinença, seguretat i necessitats fisiològiques), però fins que els factors de manteniment no arribin a un cert llindar de qualitat, els efectes positius no es visualitzaran.

Educació universitària i sostenibilitat

Article d'opinió sobre l'ambientalització dels estudis superiors

Què entenem com a educació ambiental per a la sostenibilitat?

Article de reflexió sobre l'educació per a la sostenibilitat o el desenvolupament sostenible

Frederic Godàs i l"educació social: les intuïcions d"un precursor de la normalització

Les actuacions i precedents relacionats amb el que després, ja a partir dels anys seixanta, s"anomenarà com la"normalització" tenen en allò que va posar en marxa Frederic Godàs, en la seva curta (1936-1938) però fructífera acció com a Director del"Grup Benèfic" de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona (JPIB), un dels seus més importants antecedents. La seva acció, dirigida a evitar els processos de"segregació", a oferir"una formació professional" que potenciés l"autonomia personal i social dels nens i nenes acollits a la institució que dirigia, el seu"respecte per la capacitat d"autoorganització" dels nois i noies (desenvolupant una de les experiències més interessants de l"època: les repúbliques infantils) o l"aplicació a aquest àmbit de les propostes de Freinet, així ho corroboren. Llàstima que la Guerra Civil trunqués aquesta i tantes altres experiències tan prometedores.

Phylogeography of competing sexual and parthenogenetic forms of a freshwater flatworm: patterns and explanations

Background: Models of the maintenance of sex predict that one reproductive strategy, sexual or parthenogenetic, should outcompete the other. Distribution patterns may reflect the outcome of this competition as well as the effect of chance and historical events. We review the distribution data of sexual and parthenogenetic biotypes of the planarian Schmidtea polychroa. Results: S. polychroa lives in allopatry or sympatry across Europe except for Central and North-Western Europe, where sexual individuals have never been reported. A phylogenetic relationship between 36 populations based on a 385 bp fragment of the mitochondrial cytochrome oxidase I gene revealed that haplotypes were often similar over large geographic distances. In North Italian lakes, however, diversity was extreme, with sequence differences of up to 5% within the same lake in both sexuals and parthenogens. Mixed populations showed "endemic" parthenogenetic lineages that presumably originated from coexisting sexuals, and distantly related ones that probably result from colonization by parthenogens independent from sexuals. Conclusions: Parthenogens originated repeatedly from sexuals, mainly in Italy, but the same may apply to other Mediterranean regions (Spain, Greece). The degree of divergence between populations suggests that S. polychroa survived the ice ages in separate ice-free areas in Central, Eastern and Southern Europe and re-colonised Europe after the retreat of the major glaciers. Combining these results with those based on nuclear markers, the data suggest that repeated hybridisation between sexuals and parthenogenetic lineages in mixed populations maintains high levels of genetic diversity in parthenogens. This can explain why parthenogens persist in populations that were originally sexual. Exclusive parthenogenesis in central and western populations suggests better colonisation capacity, possibly because of inbreeding costs as well

Operational sex ratio, sexual conflict and the intensity of sexual selection.

Modern sexual selection theory indicates that reproductive costs rather than the operational sex ratio predict the intensity of sexual selection. We investigated sexual selection in the polygynandrous common lizard Lacerta vivipara. This species shows male aggression, causing high mating costs for females when adult sex ratios (ASR) are male-biased. We manipulated ASR in 12 experimental populations and quantified the intensity of sexual selection based on the relationship between reproductive success and body size. In sharp contrast to classical sexual selection theory predictions, positive directional sexual selection on male size was stronger and positive directional selection on female size weaker in female-biased populations than in male-biased populations. Thus, consistent with modern theory, directional sexual selection on male size was weaker in populations with higher female mating costs. This suggests that the costs of breeding, but not the operational sex ratio, correctly predicted the strength of sexual selection.

Determinants of male fitness: disentangling intra- and inter-sexual selection.

Both intra- and inter-sexual selection may crucially determine a male's fitness. Their interplay, which has rarely been experimentally investigated, determines a male's optimal reproductive strategy and thus is of fundamental importance to the understanding of a male's behaviour. Here we investigated the relative importance of intra- and inter-sexual selection for male fitness in the common lizard. We investigated which male traits predict a male's access to reproduction allowing for both selective pressures and comparing it with a staged mating experiment excluding all types of intra-sexual selection. We found that qualitatively better males were more likely to reproduce and that sexual selection was two times stronger when allowing for both selective pressures, suggesting that inter- and intra-sexual selection determines male fitness and confirming the existence of multi-factorial sexual selection. Consequently, to optimize fitness, males should trade their investment between the traits, which are important for inter- and intra-sexual selection.