Parametric and semiparametric estimation of sample selection models: an empirical application to the female labour force in Portugal

This comment corrects the errors in the estimation process that appear in Martins (2001). The first error is in the parametric probit estimation, as the previously presented results do not maximize the log-likelihood function. In the global maximum more variables become significant. As for the semiparametric estimation method, the kernel function used in Martins (2001) can take on both positive and negative values, which implies that the participation probability estimates may be outside the interval [0,1]. We have solved the problem by applying local smoothing in the kernel estimation, as suggested by Klein and Spady (1993).

Spillovers and growth in a local interaction model

In this paper we aim at studying to what extent spillovers between firms may foster economic growth. The attention is addressed to the spillovers connected with the R&D activity that improves the quality of the goods firms supply. Our model develops a growth theory framework and we assume that firms spread around a circle. Our study assesses that spillovers between neighbors affect the probability of successful research for each of them. In particular, spillovers are the forces fuelling growth when, on the whole, firms turn out to be net receivers with respect to their neighbors.

Sources of Competitiveness in Tourist Local Systems

At the end of the XIX Century, Marshall described the existence of some concentrations of small and medium enterprises specialised in a specific production activity in certain districts of some industrial English cities. Starting from his contribute, Italian scholars have paid particular attention to this local system of production coined by Marshall under the term industrial district. In other countries, different but related territorial models have played a central role as the milieu or the geographical industrial clusters. Recently, these models have been extended to non-industrial fields like culture, rural activities and tourism. In this text, we explore the extension of these territorial models to the study of tourist activities in Italy, using a framework that can be easily applied to other countries or regions. The paper is divided in five sections. In the first one, we propose a review of the territorial models applied to tourism industry. In the second part, we construct a tourist filiere and we apply a methodology for the identification of local systems through GIS tools. Thus, taxonomy of the Italian Tourist Local Systems is presented. In the third part, we discuss about the sources of competitiveness of these Tourist Local Systems. In the forth section, we test a spatial econometrics model regarding different kinds of Italian Tourist Local Systems (rural systems, arts cities, tourist districts) in order to measure external economies and territorial networks. Finally, conclusions and policy implications are exposed.

Variables efectives de l'empowerment

Aquest treball que porta per títol variables efectives de l’empowerment es el treball investigació del programa de doctorat Interuniversitari en Organització i Administració d’Empreses. El treball està composat per tres parts diferenciades. La primera part del treball consisteix amb el comentari de vint articles relacionats amb la motivació, el downsizing i l’empowerment. Els resums exposats han servit per establir els fonaments teòrics previs al model proposat de variables efectives d’empowerment. La segona part consisteix amb l’elaboració d’un article que resumeix les principals fonts consultades i proposa un model de classificació de les variables que poden contribuir a aconseguir amb èxit un procés d’empowerment. Les variables efectives es poden dividir en variables recíproques, variables unidireccionals, variables compartides i variables reflexives. La tercera part i amb l’objectiu de comprovar la validesa de model s’ha desenvolupat un qüestionari per mesurar l’estat de les variables anomenades efectives d’empowerment i la seva contribució amb l’èxit del procés. Es descriu l’eina desenvolupada, el tractament i la representació de les dades obtingudes. Finalment es pot trobar els primers resultats de la prova pilot realitzada per provar el model conceptual proposat.

Infraestructures de Transport i Localització Industrial. Evidència Empírica per a Catalunya

El propòsit d'aquest treball és analitzar fins a quin punt la millora en l'accessibilitat dels municipis a la xarxa viària d'alta capacitat ha tingut efectes positius en la creació d'establiments industrials. En concret, estudiem les decisions de localització d'establiments industrials a escala local per a 19 sectors manufacturers amb una desagregació de 2 dígits. Aquest treball incorpora variables de gran rellevància (com ara una mesura d'accessibilitat mesurada en temps de desplaçament i els efectes de les inversions viàries) i utilitza tècniques d'anàlisi espacial. Pel que fa a les entrades d'establiments industrials, les dades han estat obtingudes del Registre d'Establiments Industrials de Catalunya (REIC). Els resultats mostren una incidència positiva de les millores en la xarxa viària sobre les decisions de localització de les empreses.

Industrial location at a local level: some comments about the territorial level of the analysis

This paper contributes to the existing literature on industrial location by discussing some issues regarding the territorial levels that have been used in location analysis. We analyse which could be the advantages and disadvantages of performing locational analysis at a different local levels. We use data for new manufacturing firms located at municipality, county and travel to work areas level. We show that location determinants vary according to the territorial level used in the analysis, so we conclude that the level at which we perform the investigation should be carefully selected. Keywords: industrial location, cities, agglomeration economies, count data models.

Clean Development Mechanism and Sustainable Development: a discussion on the link between the CDM and Sustainable Development, an analysis of the current status of the CDM portfolio, and an multicriteria evaluation of the effects of additional incentives in order to foster broad local Sustainable Development dividends from the CDM projects

vegeu resum en el fitxer adjunt a l'inici del treball de recerca

Indicadors de pressió ambiental a les platges de Menorca: prova pilot (IPAPM'pp)

L’augment del turisme experimentat des de principis dels anys 70 a l’illa de Menorca (Illes Balears, Espanya) ha provocat un impacte sobre les seves platges, el seu principal atractiu turístic. Molts d’aquests impactes s’incrementen durant la temporada alta, compresa entre els mesos de maig a octubre. L’objectiu principal d’aquest projecte és l’elaboració d’un sistema d’indicadors de pressió ambiental útils per a l’anàlisi de les platges. La zona objecte d’estudi de la prova-pilot, correspon a les platges del sud-oest de Menorca, aquestes cales són les que actualment es troben sotmeses a una major pressió. Es tracta de catorze platges tipificades en tres categories (A, B, C) segons les característiques del tipus d’espai on es troben situades. Són les platges de: Cala Degollador, Cala Blanca, Cala’n Bosch, Son Xoriguer, Son Saura-Es Banyul, Son Saura-Bellavista, Es Talaier, Cala Turqueta, Cala Macarelleta, Cala Macarella, Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Trebalúger i Cala Escorxada. Partint d’un treball bibliogràfic, s’ha realitzat una selecció de mig centenar d’indicadors potencials dels quals catorze han format part dels IPAPM’pp, mitjançant l’elaboració d’una anàlisi multicriteri. Per a cada un dels IPAPM’pp s’ha desenvolupat una metodologia amb les corresponents fitxes individuals descriptives per al seu seguiment temporal. En aquest primer estudi, l’indicador que presenta un nombre de valors no acceptables en una major proporció de platges, és l’indicador 3. Índex de valoració de les mesures de conservació del sistema natural, seguit de l’indicador 6. Superfície subsistema sorra per usuari. El 2006, les platges de tipologia A, presenten un major percentatge positiu de les variables dels indicadors. Les platges de tipologia B i C presenten un percentatge menor d’acceptabilitat dels valors dels indicadors.

Que faire du couple local/global ? Pour une anthropologie pleinement processuelle

This article examines the uses of the local/global dichotomy in anthropology. It is argued that the use of these terms as analytical tools tends to lead to a reification of "global forces" seen as external to the local site where the ethnographic study takes place. To avoid endless debates on whether or not the "global" can be the object of ethnographic scrutiny, anthropologists should treat the local and the global as scalar properties of social systems that are generated in the course of historical processes.

Do creative industries cluster? mapping creative local production systems in Italy

An important debate on the role of creativity and culture as factors of local economic development is distinctly emerging. Despite the emphasis put on the theoretical definition of these concepts, it is necessary to strengthen comparative research for the identification and analysis of the kind of creativity embedded in the territory as well as its determinants. Creative local production systems are identified in Italy and Spain departing from local labour markets as territorial units, and focusing on two different kinds of creative

Economic impact of a new museum on the local economy: "The Gaudí Centre"

In this paper we analyse the economic impact of a new museum (the Gaudí Centre) on the local economy of Reus, a city in the province of Tarragona (southern Catalonia). We use a Keynesian income multiplier model to evaluate the effects of this new cultural venue on local income. In our calculation of the economic impact we distinguish between two phases: the construction phase and the exploitation phase. Our results show the important income impact of this cultural investment on the local economy.