L'Entrevista: Joan Ferrer. "Cal estudiar la Bíblia perquè és el fonament de la nostra cultura"

Joan Ferrer (Calella, 1960) va ser deixeble i col·laborador del filòleg Joan Coromines. És professor titular de Llengua i cultura hebrea i aramea a la Universitat de Girona. Fa unes setmanes ha presentat la primera història i gramàtica del jiddisch en castellà i prepara, juntament amb Eduard Feliu i Pere Casanellas -és a punt de sortir- el Diccionari Girona hebreu-català, català-hebreu, que també serà el primer d'aquestes característiques. Per Ferrer, l'interès per la cultura jueva no és sinó un acte de justícia, el reconeixement vers una comunitat, una llengua i una cultura que eren una part indestriable de Catalunya des de temps immemorials i que forma part d'una manera compartida d'entendre el món

Primavera : una mirada did??ctica

Resumen basado en la publicaci??n

El bosque en el oto??o : una mirada did??ctica

Resumen basado en la publicaci??n

Gu??a de ??rboles de Asturias : para escolares de Primaria y ESO

Se pretende con esta gu??a-cuadernillo de trabajo establecer un punto de partida en el conocimiento del medio natural a trav??s de la identificaci??n y el estudio de los distintos ??rboles presentes en los bosques asturianos. Se inicia con una breve informaci??n sobre los bosques y su importancia en Asturias, observando los cambios que experimentan a lo largo de las estaciones. A continuaci??n se estudian las caracter??sticas y evoluci??n de las yemas y hojas de los ??rboles, con im??genes de los diferentes tipos de hojas y su clasificaci??n. M??s adelante, aparecen unos conceptos b??sicos sobre los ??rboles en general y se citan las especies que forman los bosques de Asturias y se comentan los diferentes criterios que existen a la hora de agrupar ??rboles y arbustos. Se pretende que los escolares vean c??mo evoluciona un ??rbol de hoja caduca a lo largo de las estaciones, partiendo de un ejemplo: el casta??o de Indias. La descripci??n de las diferentes especies se inicia con los ??rboles m??s cercanos, los que pueden encontrar los alumnos y alumnas en la ciudad, en las calles, plazas, parques o jardines, incluso en el mismo patio del colegio, teniendo en cuenta que se pretende utilizar la gu??a a lo largo de varios cursos, y ese puede ser un primer paso, el punto de partida. Se introduce la especie citando su nombre en castellano, su nombre cient??fico y el asturiano, para luego se??alar algunas caracter??sticas generales. Se a??aden finalmente una serie de sugerencias did??cticas y entre ellas una ficha fotocopiable para trabajar fuera del aula, a pie de ??rbol, utilizando la gu??a como un instrumento ??til para facilitar la identificaci??n de las diferentes especies, adem??s de un ??ndice complementario que facilita la p??gina a la que debemos acudir para cotejar o completar la informaci??n. Al final aparece un vocabulario que se incorpora a modo de repaso de aquellos t??rminos que resultan imprescindibles para trabajar con esta gu??a.

Leyendas y tradiciones en localidades de los concejos de Salas y Belmonte.

Subvencionado por la Consejería de Educación, Cultura, Deportes y Juventud del Principado de Asturias

Asturias. Primeras sociedades recolectoras-cazadoras

Se incluyen textos para comentar, guiones literarios, fotos y planos de la cueva de Tito Bustillo en Ribadesella

Asturias : sociedades recolectoras y cazadoras

V??deo elaborado como parte fundamental en la unidad de t??tulo: Desde la recolecci??n y la caza a la producci??n de alimentos. Se divide en varias secciones que cubren diferentes aspectos de este tema, dentro de ellas los conceptos particulares se presentan de forma que puedan ser aislados, revisionados y estudiados independientemente en cualquier momento. En la gu??a con t??tulo similar se dan las explicaciones de c??mo utilizarlo, con qui??n, c??mo adaptarlo, distintas formas de integrarlo en el curr??culum... No debe ser utilizado como una lecci??n en s?? mismo y se requiere un trabajo serio por parte de los alumnos. Se introduce con el siguiente texto elaborado por los autores: La historia m??s remota de nuestros antepasados se apoya s??lidamente en nuestro suelo, la vida de las sociedades cazadoras-recolectoras en Asturias se desarrollaba b??sicamente al lado de los rios.

Desarrollo de un huerto casi ecológico y un pequeño jardín botánico en el IES Benjamín Jarnés.

Seleccionado en la convocatoria: Ayudas a la innovación e investigación educativa en centros docentes de niveles no universitarios, Gobierno de Aragón 2009-10

Estudio medioambiental de nuestro entorno más cercano : la estanca del Gancho.

Seleccionado en la convocatoria: Ayudas a la innovación e investigación educativa en centros docentes de niveles no universitarios, Gobierno de Aragón 2010-11

Mejora del entorno, ajardinamiento y desarrollo sostenible en el IES 'Benjamín Jarnés'.

Seleccionado en la convocatoria: Ayudas a la innovación e investigación educativa en centros docentes de niveles no universitarios, Gobierno de Aragón 2008-09

La Relació intercultural: la formació dels estudiants d'infermeria

Les migracions internacionals de les últimes dècades han generat una gran transformació social, tant a nivell global com local. Les societats del segle XXI són multiculturals, cosmopolites i diverses però també desiguals, generen segregació, exclusió social i neguen qualsevol alteritat i el reconeixement de “l’altre”. La societat multicultural és una realitat que hem de definir en tots els seus àmbits, principalment en el polític, i també com es concreta en la vida quotidiana. Una de les qüestions fonamentals de la Universitat és la implicació i articulació dels seus estudis amb la societat. La Universitat, centre vital de la producció de sabers i coneixements, ha d’avançar en paral·lel a la societat però també ha ser capaç de preparar als seus estudiants perquè puguin transformar-la. Totes les institucions han d’involucrar-se i en aquest sentit la Universitat juga un paper preponderant en la formació de ciutadans i ciutadanes. La pràctica infermera es basa en l’exercici de cuidar. L’acció de cuidar és una constant universal amb models o patrons particulars, actualment, en interacció. En l’exercici de la professió infermera, en la relació que establim amb les persones d’orígens culturals diversos, la situació de partida és habitualment de distància y diferenciació entre “nosaltres” i els “altres”. Establim la comunicació a partir dels nostres codis culturals i de les imatges preconstruides de “l’altre”, actuant amb desconfiança i fent en moltes ocasions una interpretació errònia. Els estudis universitaris d’Infermeria tenen com objectiu formar a professionals capaços de proporcionar cures holístiques a les persones i a la comunitat. Les Escoles d’Infermeria, entre altres competències, han de formar als seus estudiants perquè siguin capaços de conèixer la diversitat del nostre entorn social, analitzar els principals problemes socio-culturals que s’articulen en ella, integrar valors i actituds positives cap a la diferència i adoptar la pluralitat como forma de convivència i enriquiment personal

Avaluació de les emissions de gasos d’ efecte hivernacle a la ciutat de Girona i propostes de reeducació

En els últims 30 anys, la comunitat internacional ha anat agafant consciència dels efectes que pot tenir l’ increment de les emissions de gasos d’ efecte hivernacle (GEH). És per aquest motiu, entre d’ altres que es fan inventaris d’ emissions de GEH a nivell estatal i a gran escala. Aquest projecte té com a principal objectiu determinar i quantificar les emissions de GEH a escala local del municipi de Girona. Per tal de poder dur a terme aquest treball ha calgut buscar metodologies i softwares, que s’ han hagut d’ adaptar a la singularitat que té Girona, sobretot pel que fa al transport. Finalment es fan propostes que s’ adapten a la problemàtica del municipi

La Universitat del futur, una universitat centrada en l'estudiant

L'aprenentatge sempre està centrat en l'estudiant ja que s'ha de fonamentar en la seva experiència, així com en les seves expectatives i necessitats, però les nostres universitats s'aferren a la transferència de coneixement unidireccional. Aquest mètode resulta absurd en una era en què la gran quantitat d'informació, els dispositius multimèdia, la globalització i els canvis ràpids a la vida estan a l'ordre del dia. La universitat del futur no ha de continuar amb aquest enfocament erroni ni tractar els estudiants com clients distrets del basar de la informació, sinó que ha de cercar maneres de fer partícips els estudiants de les recerques importants i centrar-se en animar els estudiants a no centrar-se en ells mateixos. En aquesta ponència s'examina el desafiament de crear una universitat centrada en l'estudiant a través de tres preguntes relacionades entre si: què és la recerca? com podem relacionar l'aprenentatge i la vida? i com podem fomentar l'aprenentatge integrat a la universitat? A més, el cicle de recerca es considera com la lent que examina l'aprenentatge dels estudiants relacionat amb la comunitat i la vida

Implantación de una IDE costera y portuaria y desarrollo de un cliente SIG para su mantenimiento y gestión

La División de Puertos y Costas de la Conselleria de Infraestructuras y Transporte de la Comunidad Valenciana es el departamento regional que tiene las competencias de gestión costera. Para la gestión de la costa, en constante evolución, y el mantenimiento de todos los datos espaciales relacionados, así como su interconexión con los datos portuarios, la División de Puertos y Costas ha utilizado tradicionalmente como herramientas de apoyo los Sistemas de Información Geográfica. La División de Puertos y Costas, para optimizar su gestión, se planteó la migración de un sistema centralizado y con software propietario a un sistema distribuido (Infraestructura de Datos Espaciales) y con software libre. Para llevarlo a cabo se ha utilizado MapServer como Servidor de Mapas y PostGIS como base de datos espacial, partiendo de gvSIG como cliente de escritorio sobre el que se ha desarrollado un complejo gestor SIG costero y portuario. Las necesidades de partida principales en cuanto al cliente SIG a desarrollar eran: Módulo de validación de usuarios: acceso a datos según el perfil de usuario, herramientas personalizadas de consulta de datos, gestor de informes y un gestor de imágenes históricas no georreferenciadas

Discurs del rector, curs acadèmic 2002-2003

Aquest discurs parla dels estudiants de la Universitat de Girona, dels seus edificis, de la ciutat, de la docència i la recerca. També del Consell Social, de les il·lusions i mancances de la comunitat universitària