Estrés, estratègies d’afrontament i autoeficàcia en els estudiants d’instrument del grau superior de música de Catalunya

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/58585

L’educació emocional a través de la música per afavorir la convivencia l’aula en l’Educació Primària

L’educació emocional cada dia guanya més rellevància en l’àmbit educatiu. S���està comprovant que les emocions estan molt lligades al desenvolupament intel·lectual i social de les persones. La pràctica inclosa en aquest treball pretén afirmar la hipòtesi de que l’educació emocional a través de la música afavoreix la convivència a l’aula. Grans teòrics, al llarg de la història, han destinat part de la seva carrera a l’estudi de l’evolució del concepte d’emoció i les diferents vessants relacionades amb aquesta, com la intel·ligència emocional i/o l’educació emocional. L’ús de la musica com a recurs per treballar l’educació emocional ha permès un progrés en la convivència a l’aula, gràcies al seu efecte socialitzador.

La música i la multiculturalitat a l'aula. Com la pràctica de les diferents expressions musicals dels infants a l'aula pot ajudar al coneixement mutu en el grup- classe

Actualment, vivim en una societat on hi conviuen diferents cultures i la música és un llenguatge que s���utilitza en totes elles. Aquest treball tractarà el tema de la música i la multiculturalitat a l’aula per investigar si és possible, a partir de la música dels diferents països d’origen dels infants, conèixer-se millor i conèixer millor als companys. Com a mestres hem de tenir en compte totes les cultures de la nostra aula per tal d’ajudar als infants a respectar i valorar cada una d’elles. En aquesta investigació trobarem quina ha estat la metodologia d’estudi, quina ha estat la intervenció a l’aula i quins s��n els resultats que hem obtingut.

La música com a eina d’inclusió i cohesió de grup en els entorns escolars

La música com a eina d’inclusió i cohesió de grup de tots els alumnes d’una mateixa aula constitueix el títol del meu Treball Final de Grau. Amb aquesta recerca he volgut conèixer la importància de la música per l’educació i els beneficis que aporta als nens i nenes d’Educació Infantil. També he aprofundit en la inclusió escolar, ja que la música per si mateixa pot reduir barreres pel que fa a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes. A partir de tota la recerca bibliogràfica, he realitzat entrevistes a diferents professionals de l’educació per tal de valorar la visió que hi ha avui en dia sobre el tractament de la música a les escoles. Així mateix, s���ha portat a terme una intervenció educativa basada amb pràctiques musicals per tal de corroborar si la música contribueix favorablement a la inclusió i cohesió de grup. Finalment, s���han relacionat conceptes i s���han extret conclusions sobre el paper de la música en relació a la inclusió educativa.

Disseny i implementació d’un joc de plataformes basat en la música

L’objectiu del projecte és crear un videojoc de plataformes d’scroll automàtic en 2D basat en la música. Això vol dir que tots els elements de l’escenari i els moviments que haurà de fer el jugador per a passar-se’l estaran íntegrament lligats a la banda sonora de la pantalla. A més, el joc ha de ser compatible per als dispositius Android

Cristina Naupert. 'La tematología comparatista entre teoría y práctica. La novela de adulterio en la segunda mitad del siglo XIX' (Ressenya)

La tematología comparatista entre teoría y práctica. La novela de adulterio en la segunda mitad del siglo XIX, publicada por Arco/Libros en 2001, es el resultado de la investigación que Cristina Naupert llevó a cabo para la obtención de su doctorado en literatura comparada; un trabajo que defendió con el mismo título en 1999 en la Universidad Complutense. Tanto sus artículos como sus libros posteriores han seguido este mismo ámbito de estudio en clara consonancia con su formación y sus investigaciones, que se han centrado en el ámbito de la tematología y la literatura comparada, tanto en su vertiente teórica como pragmática.

XX Setmana de Cinema Formatiu. La Música i el Cinema Formatiu

Seguint la trajectòria iniciada l’any 1995 amb la I Setmana de Cinema Formatiu, enaquesta ocasió es posaran en comú les reflexions al voltant dels aspectes relacionatsamb la Música i el Cinema Formatiu.Aquest novembre tornem amb la XX Setmana del Cinema Formatiu, una activitatconsolidada del Campus Mundet i en la que acostumen a participar any rera any alvoltant d’uns mil estudiants i una trentena de professors i professores.La música ens uneix, ens emociona, ens tranquilitza, ens anima, ens entristeix,... ensacompanya al llarg de tota la nostra vida. Hi ha cultures sense escriptura, però notrobem cultures sense música. La música està present en les nostres vides i també en elcinema. La música il·luminaqualsevol celebració de la nostra vida i es troba en totes lescultures al llarg de la història.És per aquest fet que aquest curs que celebrem la XX Setmana de Cinema Formatiu enel marc del Seminari de Cinema Formatiu dins el Grup Consolidat de Recerca GIAD1389-SGR.2014, que ho volem celebrar amb música i volem que la música sigui elnostre eix central de treball, celebració i trobada...

Turismo sostenible en el sureste marroquí: estudio de caso: Khamlia y la música Gnawa

Este estudio propone una introducción a la complejidad y la especificidad de la problemática inherente al desarrollo turístico en los desiertos. El trabajo se centra en el sureste marroquí, en la región de las dunas del Erg Chebbi y, en particular, en la población de Khamlia. La intención es presentar un informe del turismo sostenible específico a los desiertos teniendo en cuenta sus características

Presentación del Dossier 'Empresas y empresarios en una Argentina en cambio: inmigrantes, redes sociales y estrategias económicas (siglos XIX y XX)'

La finalidad de este dossier temático que se publica en el Boletín Americanista es dar a conocer algunos de los trabajos más relevantes sobre la historia de la empresa y de los empresarios en la Argentina tomando como corte temporal los siglos XIX y XX y, en concreto, la manera en que las empresas y los empresarios del país o radicados en él adecuaron sus prácticas al contexto de transformaciones económicas sufridas por el Cono Sur latinoamericano durante su integración al mercado internacional. Los inmigrantes, las redes sociales y las estrategias económicas son las claves de análisis abordadas en cada uno de los trabajos, los cuales tienen como finalidad mostrar la diversidad regional y temporal de las distintas experiencias empresariales argentinas estudiadas. Se incluyen los trabajos de: A. Reguera, 'Por el testamento habla la red. Estancias, bienes y vínculos en la trama empresarial de Juan Manuel de Rosas (Argentina, siglo XIX)'; L. Méndez, 'El león de la cordillera'. Primo Capraro y el desempeño empresario en la región del Nahuel Huapi, 1902-1932'; A. Mateu y H.Ocaña, 'Una mirada empresarial a la historia de la vitivinicultura mendocina (1881-1936)'; V. Palavecino, 'Comerciantes-empresarios en el medio rural argentino a comienzos del siglo XX. El estudio de caso de los Hnos. Vulcano y su Casa de Comercio 'El Progreso''; S. Fernández, 'Crecimiento urbano y desarrollo local. Empresas y municipio en el negocio de la energía eléctrica en Argentina (1888-1947): el caso de la ciudad de Rosario'; M. Rougier, 'Expansión y crisis de una empresa industrial argentina. Historia de la Fábrica de Vidrios y Opalinas Hurlingham, 1948-1994'. Dossier citado por: Evelyne Sanchez (2007), Las élites empresariales y la independencia económica de México. Estevan de Antuñano o las vicisitudes del fundador de la industria textil moderna (1792-1847). México, Plaza y Valdés, Fundación Miguel Alemán, BUAP.

Lyra Viol “Instrument de música domèstica”

El propòsit d'aquest treball és donar a conèixer la lyra viol i la seva música. Entre d'altres maneres de tocar aquest instrument, mostrar com aquest servia per acompanyar la veu, així com arranjar peces polifòniques tal i com trobem en publicacions de l'època. I serà a partir d'aquests exemples, que he fet els meus propis arranjaments per a viola de gamba i que incloc en aquest treball.

Actualització de gestió d'escola de música

Gestió de projecte d'actualització d'eines de gestió a plataforma unificada per a una escola de música.

Ensumar la ciutat: anàlisi antropològica de la construcció olfactiva sobre les condicions de salubritat a Catalunya en el segle XIX

Les topografies mèdiques-finals del segle XIX i primeres dècades del segle xx- s��n informes fets pels metges catalans que volien construir una"geografia mèdica" del país, qüestió fonamental per conèixer l"estat de la salut de la població; avui, aquests informes esdevenen un material de primer ordre per conèixer les condicions de vida en relació amb l"estat de salubritat no solament de les localitats estudiades sinó també de tota una època.

Aportació de les traduccions rosselloneses del segle XIX a la construcció del sistema lingüisticoliterari català

Qui vulgui parlar de les traduccions catalanes impreses al Rosselló ha de fer un apunt inevitable i esmentar els orígens de la impremta rossellonesa. El primer llibre imprès a Perpinyà, l’any 1502, és el Vocabulari molt profitos per aprendre lo Catalan Alamany y lo Alamany Catalan. És un extens glossari bilingüe per a la traducció de cent quaranta- dues pàgines. El segon llibre imprès a Perpinyà, l’any 1503, és una traducció del llatí feta per Narcís Solà. És un llibre renaixentista de medicina de Pere de Argilata: Aci comensa la cirurgia del reverende meritissim doctor en arts e en medicina Le reverent mestre Pere de Argilata de la ciutat de Bolonia d’una extensió de tres-centes vuit pàgines. Així doncs, la impremta al Rosselló començà amb dues traduccions. En el segle immediatament anterior al del nostre estudi, el segle xviii, podem comptar al Rosselló fins a vint-i-nou llibres impresos en català1 dels quals set s��n traduccions: quatre del francès, dues del castellà i una del llatí. Tant les set traduccions com els altres vint-idos llibres s��n de temàtica religiosa. Llibres de pietat, exercicis espirituals i un catecisme. Destaca, en el grup de les set traduccions, una tragèdia clàssica de tema bíblic Esther: tragedia santa de Jean Racine.

Parentesco, redes familiares y sociabilidad en el mundo hispanoamericano en los siglos XVII y XIX

Hasta hace algunos años, el interés por la historia de la familia, aunque no era escaso, estaba orientado a enfoques de tipo macrohistórico, ya que el énfasis estaba puesto en las estructuras de la sociedad. La dominación de los planteamientos cuantitativistas impuestos por los Annales, as�� como la fuerte influencia del marxismo, coadyuvaron en la consideración de la familia, no como objeto de investigación en s�� misma, sino como expresión o ilustración de un funcionamiento económico social global. Los numerosos y excelentes trabajos sobre la élite colonial americana ejemplifican esta clase de acercamiento, fundamentado a partir de una reflexión acerca de los grupos sociales definidos en base a criterios socio-económicos. De la misma marreta, si la familia servia de base a los estudios de demografía histórica,lo que se pretendía a través de ella era la deconstrucción de modelos de comportamiento demográfico para un espacio definido. Fuera de estos planteos con sesgos estructuralistas y funcionalistas, la historia de la familia fue el refugio de la historiografia más tradicional y a veces rancia, fundada muchas veces en la aplicación de la reconstrucción genealógica como único método de estudio de los sectotes sociales más poderosos a nivel económico o político.

Los montes públicos y las diversas vías de su privatización en el siglo XIX

La privatización del patrimonio público rústico y la progresiva limitación de los aprovechamientos vecinales constituyeron una pieza fundamental de la reforma agraria liberal. Ambos procesos forzaron la mercantilización de los Frutos y de la propiedad de un patrimonio ingente, desposeyendo a sus ufructuarios tradicionales. Aunque las implicaciones de ello fueron múltiples, solo me propongo abordar en este escrito dos cuestiones, la extensión que ocupaban los montes públicos, y la importancia de procedimientos privatizadores distintos a las subastas de bienes nacionales, que fueron el método regular y mayoritario de tales enajenaciones