1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Girona
Resumo:
Anna Maria Geli, rectora de la UdG, manifestava en una entrevista recent (vegeu Engega 14) que es comenava a notar la petjada de la Universitat al territori. Formem els professionals del pas, del dem, afegia. La petjada existeix i s gran. Un detall de la marca s QNORM, una empresa en la qual tots els treballadors procedeixen de la Universitat de Girona. QNORM lidera els projectes de biomassa ms interessants que es preparen a Girona, sobretot grcies a lavantatge competitiu que els ha proporcionat el coneixement al detall del territori
Resumo:
La biblioteca del Campus de Montilivi obre les nits de diumenge a dijous fins les 3 de la matinada (aquest horari sofereix des de l1 de desembre fins que acaben els exmens finals (primera setmana de juliol). s un servei molt ben valorat per tots els estudiants universitaris i moltes nits del mes de maig i juny sarriba a la plena ocupaci (1.100 punts de lectura). Els usuaris poden treure documents o ordinadors porttils en prstec, utilitzar les mquines dimpressi i fotocpies i fer servir totes les installacions (zones amb ordinadors, aules destudi per fer treballs en grup, cabines individuals, etc.). Tamb es disposa dun espai amb mquines de venda automtica per poder fer un caf o menjar alguna cosa
Resumo:
La optimizacin de sistemas y modelos se ha convertido en uno de los factores ms importantes a la hora de buscar la mayor eficiencia de un proceso. Este concepto no es ajeno al transporte escolar, ambiente que cambia constantemente al ritmo de las necesidades de sus clientes, y que responde ante una fuerte responsabilidad frente a sus usuarios, los nios que hacen uso del servicio, en cuanto al cumplimiento de tiempos y seguridad, mientras busca constantemente la reduccin de costos. Este proyecto expone las problemticas presentadas en The English School en esta rea y propone un modelo de optimizacin simple que permitir notables mejoras en trminos de tiempos y costos, de tal forma que genere beneficios para la institucin en trminos financieros y de satisfaccin al cliente. Por medio de la implementacin de este modelo ser posible identificar errores comunes del proceso, se identificarn soluciones prcticas de fcil aplicacin en el manejo del transporte y se presentarn los resultados obtenidos en la muestra utilizada para desarrollar el proyecto.
Resumo:
Analizar la gestualidad de comportamiento cinsico del educador fsico en su trabajo docente, para llegar a constituir un sistema categorial til y aplicable en la observacin y anlisis de la tarea docente.. Educadores de varios niveles educativos: guardera, BUP... para tantear el estudio. Investigacin basada en la observacin de un solo sujeto, un profesor de una escuela rural de la comarca del Sergri (Catalunya).. Trata la dimensin comunicativa de la motricidad humana partiendo de una concepcin sistmica de la misma. Profundiza en el concepto de cuerpo como vehculo de expresin y aproxima aportaciones de carcter semitico para completarlo. Aporta el estudio del comportamiento cinsico y de la figura del educador de actividades fsico-deportivas. Complementa la parte terica inicial con un trabajo emprico de metodologa observacional.. Metodologa observacional.. Grficas, diagramas circulares, tablas numricas, dibujos, clculo estadstico.. La linealidad de la palabra fundamenta nuestra comunicacin humana, pero no se puede olvidar la aportacin de lo no-verbal que la complementa. Se ha conseguido elaborar un sistema categorial til y manejable a raz de una exhaustiva definicin molar y molecularizada de conductas cinsicas. Se han descubierto y definido los elementos que conforman nuestra lengua no-verbal.. La produccin motriz, al contrario de la emisin fnica, no es lineal y podemos movernos y gesticular en la tridimensionalidad espacial, simultneamente en el tiempo, con diversas partes de nuestro cuerpo. La motricidad se desarrolla en una realidad multidimensional que le confiere una enorme riqueza, al mismo tiempo, difcil de analizar. El anlisis de la labor docente del educador, pues, debe enmarcarse en el discurso verbal y el no verbal..
Resumo:
Pelculas ganadoras de los Premios de Vdeo Escolar 1995
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Anlisi emprica de la imatge turstica de la ciutat de Girona que transmeten els agents orgnics mitjanant els blogs dInternet i, a partir daqu, deducci de quina s la imatge percebuda pels turistes potencials
Resumo:
Estudi per mesurar el grau daccessibilitat amb qu compten els espais interiors que conformen lesdeveniment Girona, temps de flors, tot contemplant la normativa vigent que regula aquest tema a Catalunya. Es basa en persones amb mobilitat reduda o qualsevol deficincia fsica. Sestableix una llista de fortaleses i debilitat, i sestableixen possibles propostes de millora
Resumo:
La docncia s una de les principals funcions de la universitat. Se situa just al costat de la recerca, amb la qual forma un conjunt simbitic que cal entendre com a tal en el desenvolupament de luna i de laltra. A la Universitat de Girona sentn que lexercici de la docncia s responsabilitat del professorat, que, amb la seva expertesa i la seva professionalitat, busca en tot moment la millor manera daconseguir bons aprenentatges per als estudiants. Tot i aix, la UdG, especialment arran de la creaci de lespai europeu deducaci superior, sha dotat dun conjunt de definicions, procediments i eines de suport per al personal docent que, a ms de facilitar la docncia, els proporciona un segell propi, sempre amb el respecte a la iniciativa docent del professorat. Aquest quadern s la presentaci daquestes definicions, procediments i eines, alhora que vol ser una breu guia de la UdG per al professorat que hi entra a treballar de bell nou
Resumo:
El petit per ric patrimoni hidrulic (preses, rescloses, squies, recs...) del pas testimonia lintens aprofitament que han tingut els nostres rius al llarg de la histria. Per aquest patrimoni encara no gaudeix del reconeixement i la valoraci que comencen a tenir els grans edificis o conjunts del patrimoni industrial vinculat a laigua
Resumo:
En l'acte d'inauguraci del curs acadmic 2010-2011, la rectora de la Universitat de Girona, reflexiona sobre algunes dades relacionades amb la docncia i la recerca a la Universitat, sobre la importncia de la Universitat dins el sistema universitari catal i espanyol i sobre la necessitat de replantejar alguns aspectes per tal d'adaptar la Universitat a la situaci actual de la societat
Resumo:
En l'editorial es destaca la culminaci del procs d'integraci de la Universitat a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, la proposta d'accs al Campus d'Excellncia Internacionalla i la participaci en el Pol transfronterer de Recerca i Ensenyament Superior
Resumo:
Giuseppe Cognetti (1928) s professor emrit a la Universitat de Pisa. El 1969 va fundar la Societat Italiana de Biologia Marina. Ha estat professor a les Universitats de Npols, de Bolonya i de Pisa, de la qual va ser director del Departament de Cincies del Territori i Dipartimento di Scienze dellUomo e dellAmbiente. Des del 1980 s collaborador del Consell dEuropa per a estudis de reserves marines i s membre del Comit de Comunicaci del Ministeri de Medi Ambient itali. Ha vingut a Girona per participar en lInternational Summer School of the Environment que organitza lInstitut de Medi Ambient de la UdG
Resumo:
Estat de la lectura a les comarques gironines. Es tracten temes com ara qu significa llegir; la histria de la lectura, especialment a les terres gironines; lestat de lanalfabetisme tant absolut com funcional; el Manifest dOlot i laprenentatge de la lectura
Resumo:
La lgica industrial de les comarques gironines i levoluci que ha experimentat al llarg del segle XX cal emmarcar-les dins el conjunt de leconomia catalana. La demarcaci gironina, per, ha tingut certes especificitats territorials que han estat condicionades pels seus recursos, naturals i humans, i que li han donat un carcter propi. Lexistncia de rius adients per a la producci elctrica, de massissos surers, dagricultura, ramaderia i pesca, diniciativa local i duna situaci territorial privilegiada, al llarg de lautopista A-7 i al centre de larc mediterrani, han afavorit la localitzaci duna indstria diversa i dinmica
