Thrombin-receptor antagonist vorapaxar in acute coronary syndromes

Background: Vorapaxar is a new oral protease-activatedreceptor 1 (PAR-1) antagonist that inhibits thrombin-induced platelet activation. Methods: In this multinational, double-blind, randomized trial, we compared vorapaxar with placebo in 12,944 patients who had acute coronary syndromes without ST-segment elevation. The primary end point was a composite of death from cardiovascular causes, myocardial infarction, stroke, recurrent ischemia with rehospitalization, or urgent coronary revascularization. RESULTS: Follow-up in the trial was terminated early after a safety review. After a median follow-up of 502 days (interquartile range, 349 to 667), the primary end point occurred in 1031 of 6473 patients receiving vorapaxar versus 1102 of 6471 patients receiving placebo (KaplanMeier 2-year rate, 18.5% vs. 19.9%; hazard ratio, 0.92; 95% confidence interval [CI], 0.85 to 1.01; P = 0.07). A composite of death from cardiovascular causes, myocardial infarction, or stroke occurred in 822 patients in the vorapaxar group versus 910 in the placebo group (14.7% and 16.4%, respectively; hazard ratio, 0.89; 95% CI, 0.81 to 0.98; P = 0.02). Rates of moderate and severe bleeding were 7.2% in the vorapaxar group and 5.2% in the placebo group (hazard ratio, 1.35; 95% CI, 1.16 to 1.58; P<0.001). Intracranial hemorrhage rates were 1.1% and 0.2%, respectively (hazard ratio, 3.39; 95% CI, 1.78 to 6.45; P<0.001). Rates of nonhemorrhagic adverse events were similar in the two groups. Conclusions: In patients with acute coronary syndromes, the addition of vorapaxar to standard therapy did not significantly reduce the primary composite end point but significantly increased the risk of major bleeding, including intracranial hemorrhage. (Funded by Merck; TRACER ClinicalTrials.gov number, NCT00527943.)

Type I IFN controls chikungunya virus via its action on nonhematopoietic cells.

Chikungunya virus (CHIKV) is the causative agent of an outbreak that began in La Réunion in 2005 and remains a major public health concern in India, Southeast Asia, and southern Europe. CHIKV is transmitted to humans by mosquitoes and the associated disease is characterized by fever, myalgia, arthralgia, and rash. As viral load in infected patients declines before the appearance of neutralizing antibodies, we studied the role of type I interferon (IFN) in CHIKV pathogenesis. Based on human studies and mouse experimentation, we show that CHIKV does not directly stimulate type I IFN production in immune cells. Instead, infected nonhematopoietic cells sense viral RNA in a Cardif-dependent manner and participate in the control of infection through their production of type I IFNs. Although the Cardif signaling pathway contributes to the immune response, we also find evidence for a MyD88-dependent sensor that is critical for preventing viral dissemination. Moreover, we demonstrate that IFN-alpha/beta receptor (IFNAR) expression is required in the periphery but not on immune cells, as IFNAR(-/-)-->WT bone marrow chimeras are capable of clearing the infection, whereas WT-->IFNAR(-/-) chimeras succumb. This study defines an essential role for type I IFN, produced via cooperation between multiple host sensors and acting directly on nonhematopoietic cells, in the control of CHIKV.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Changes in the risk of death after HIV seroconversion compared with mortality in the general population.

CONTEXT: Mortality among human immunodeficiency virus (HIV)-infected individuals has decreased dramatically in countries with good access to treatment and may now be close to mortality in the general uninfected population. OBJECTIVE: To evaluate changes in the mortality gap between HIV-infected individuals and the general uninfected population. DESIGN, SETTING, AND POPULATION: Mortality following HIV seroconversion in a large multinational collaboration of HIV seroconverter cohorts (CASCADE) was compared with expected mortality, calculated by applying general population death rates matched on demographic factors. A Poisson-based model adjusted for duration of infection was constructed to assess changes over calendar time in the excess mortality among HIV-infected individuals. Data pooled in September 2007 were analyzed in March 2008, covering years at risk 1981-2006. MAIN OUTCOME MEASURE: Excess mortality among HIV-infected individuals compared with that of the general uninfected population. RESULTS: Of 16,534 individuals with median duration of follow-up of 6.3 years (range, 1 day to 23.8 years), 2571 died, compared with 235 deaths expected in an equivalent general population cohort. The excess mortality rate (per 1000 person-years) decreased from 40.8 (95% confidence interval [CI], 38.5-43.0; 1275.9 excess deaths in 31,302 person-years) before the introduction of highly active antiretroviral therapy (pre-1996) to 6.1 (95% CI, 4.8-7.4; 89.6 excess deaths in 14,703 person-years) in 2004-2006 (adjusted excess hazard ratio, 0.05 [95% CI, 0.03-0.09] for 2004-2006 vs pre-1996). By 2004-2006, no excess mortality was observed in the first 5 years following HIV seroconversion among those infected sexually, though a cumulative excess probability of death remained over the longer term (4.8% [95% CI, 2.5%-8.6%] in the first 10 years among those aged 15-24 years). CONCLUSIONS: Mortality rates for HIV-infected persons have become much closer to general mortality rates since the introduction of highly active antiretroviral therapy. In industrialized countries, persons infected sexually with HIV now appear to experience mortality rates similar to those of the general population in the first 5 years following infection, though a mortality excess remains as duration of HIV infection lengthens.

Der Baum in der Gegenwartskunst: Nachhaltigkeitsindikator

[deu]Dieser Artikel analysiert wie der Baum, hauptsächlich als lebendiges Wesen, im Bereich der zeitgenössischen Kunst verwendet wird. Der Baum wird als Objekt und als Subjekt behandelt, wird jedoch auch zum Experimentier- und Forschungsfeld der Kunst. Abgesehen von seinem Wesen als Objekt und Pflanze, erlangt er gleichzeitig als Standort eine räumliche Bedeutung. Anhand ausgewählter Beispiele wird aufgezeigt wie der Baum als weltweite Ikone sowohl auf die Zerstörung der Umwelt als auch auf die Ökologische Erhaltung und Zerstörung des Planeten in der zeitgenössischen Kunst hinweist.[eng]This paper analyses how the tree, mainly as a living being, is used in contemporary art. The tree is approached as object and subject, but also becomes a territory-space of experimentation and research. But beyond its plant and objectual character, the tree itself adopts a territorial sense as place. The diverse examples selected corroborate the use of the tree in contemporary art as a universal global icon of conservation and the environmental destruction of the planet.

Increased male offspring's risk of metabolic-neuroendocrine dysfunction and overweight after fructose-rich diet intake by the lactating mother.

An adverse endogenous environment during early life predisposes the organism to develop metabolic disorders. We evaluated the impact of intake of an iso-caloric fructose rich diet (FRD) by lactating mothers (LM) on several metabolic functions of their male offspring. On postnatal d 1, ad libitum eating, lactating Sprague-Dawley rats received either 10% F (wt/vol; FRD-LM) or tap water (controls, CTR-LM) to drink throughout lactation. Weaned male offspring were fed ad libitum a normal diet, and body weight (BW) and food intake were registered until experimentation (60 d of age). Basal circulating levels of metabolic markers were evaluated. Both iv glucose tolerance and hypothalamic leptin sensitivity tests were performed. The hypothalamus was dissected for isolation of total RNA and Western blot analysis. Retroperitoneal (RP) adipose tissue was dissected and either kept frozen for gene analysis or digested to isolate adipocytes or for histological studies. FRD rats showed increased BW and decreased hypothalamic sensitivity to exogenous leptin, enhanced food intake (between 49-60 d), and decreased hypothalamic expression of several anorexigenic signals. FRD rats developed increased insulin and leptin peripheral levels and decreased adiponectinemia; although FRD rats normally tolerated glucose excess, it was associated with enhanced insulin secretion. FRD RP adipocytes were enlarged and spontaneously released high leptin, although they were less sensitive to insulin-induced leptin release. Accordingly, RP fat leptin gene expression was high in FRD rats. Excessive fructose consumption by lactating mothers resulted in deep neuroendocrine-metabolic disorders of their male offspring, probably enhancing the susceptibility to develop overweight/obesity during adult life.

Métropolisation, morphologie urbaine et développement durable : transformations urbaines et régulation de l'étalement : le cas de l'agglomération lausannoise

Résumé Métropolisation, morphologie urbaine et développement durable. Transformations urbaines et régulation de l'étalement : le cas de l'agglomération lausannoise. Cette thèse s'inscrit clans la perspective d'une analyse stratégique visant à un définir et à expliciter les liens entre connaissance, expertise et décision politique. L'hypothèse fondamentale qui oriente l'ensemble de ce travail est la suivante : le régime d'urbanisation qui s'est imposé au cours des trente dernières années correspond à une transformation du principe morphogénétique de développement spatial des agglomérations qui tend à alourdir leurs bilans écologiques et à péjorer la qualité du cadre de vie des citadins. Ces enjeux environnementaux liés aux changements urbains et singulièrement ceux de la forme urbaine constituent un thème de plus en plus important dans la recherche de solutions d'aménagement urbain dans une perspective de développement durable. Dans ce contexte, l'aménagement urbain devient un mode d'action et une composante de tout premier ordre des politiques publiques visant un développement durable à l'échelle locale et globale. Ces modalités de développement spatial des agglomérations émergent indiscutablement au coeur de la problématique environnementale. Or si le concept de développement durable nous livre une nouvelle de de lecture des territoires et de ses transformations, en prônant le modèle de la ville compacte et son corollaire la densification, la traduction à donner à ce principe stratégique reste controversée, notamment sous l'angle de l'aménagement du territoire et des stratégies de développement urbain permettant une mise en oeuvre adéquate des solutions proposées. Nous avons ainsi tenté dans ce travail de répondre à un certain nombre de questions : quelle validité accorder au modèle de la ville compacte ? La densification est-elle une réponse adéquate ? Si oui, sous quelles modalités ? Quelles sont, en termes de stratégies d'aménagement, les alternatives durables au modèle de la ville étalée ? Faut-il vraiment densifier ou simplement maîtriser la dispersion ? Notre objectif principal étant in fine de déterminer les orientations et contenus urbanistiques de politiques publiques visant à réguler l'étalement urbain, de valider la faisabilité de ces principes et à définir les conditions de leur mise en place dans le cas d'une agglomération. Pour cela, et après avoir choisi l'agglomération lausannoise comme terrain d'expérimentation, trois approches complémentaires se sont révélées indispensables dans ce travail 1. une approche théorique visant à définir un cadre conceptuel interdisciplinaire d'analyse du phénomène urbain dans ses rapports à la problématique du développement durable liant régime d'urbanisation - forme urbaine - développement durable ; 2. une approche méthodologique proposant des outils d'analyse simples et efficaces de description des nouvelles morphologies urbaines pour une meilleure gestion de l'environnement urbain et de la pratique de l'aménagement urbain ; 3. une approche pragmatique visant à approfondir la réflexion sur la ville étalée en passant d'une approche descriptive des conséquences du nouveau régime d'urbanisation à une approche opérationnelle, visant à identifier les lignes d'actions possibles dans une perspective de développement durable. Cette démarche d'analyse nous a conduits à trois résultats majeurs, nous permettant de définir une stratégie de lutte contre l'étalement. Premièrement, si la densification est acceptée comme un objectif stratégique de l'aménagement urbain, le modèle de la ville dense ne peut être appliqué saris la prise en considération d'autres objectifs d'aménagement. Il ne suffit pas de densifier pour réduire l'empreinte écologique de la ville et améliorer la qualité de vie des citadins. La recherche d'une forme urbaine plus durable est tributaire d'une multiplicité de facteurs et d'effets de synergie et la maîtrise des effets négatifs de l'étalement urbain passe par la mise en oeuvre de politiques urbaines intégrées et concertées, comme par exemple prôner la densification qualifiée comme résultante d'un processus finalisé, intégrer et valoriser les transports collectifs et encore plus la métrique pédestre avec l'aménagement urbain, intégrer systématiquement la diversité à travers les dimensions physique et sociale du territoire. Deuxièmement, l'avenir de ces territoires étalés n'est pas figé. Notre enquête de terrain a montré une évolution des modes d'habitat liée aux modes de vie, à l'organisation du travail, à la mobilité, qui font que l'on peut penser à un retour d'une partie de la population dans les villes centres (fin de la toute puissance du modèle de la maison individuelle). Ainsi, le diagnostic et la recherche de solutions d'aménagement efficaces et viables ne peuvent être dissociés des demandes des habitants et des comportements des acteurs de la production du cadre bâti. Dans cette perspective, tout programme d'urbanisme doit nécessairement s'appuyer sur la connaissance des aspirations de la population. Troisièmement, la réussite de la mise en oeuvre d'une politique globale de maîtrise des effets négatifs de l'étalement urbain est fortement conditionnée par l'adaptation de l'offre immobilière à la demande de nouveaux modèles d'habitat répondant à la fois à la nécessité d'une maîtrise des coûts de l'urbanisation (économiques, sociaux, environnementaux), ainsi qu'aux aspirations émergentes des ménages. Ces résultats nous ont permis de définir les orientations d'une stratégie de lutte contre l'étalement, dont nous avons testé la faisabilité ainsi que les conditions de mise en oeuvre sur le territoire de l'agglomération lausannoise. Abstract This dissertation participates in the perspective of a strategic analysis aiming at specifying the links between knowledge, expertise and political decision, The fundamental hypothesis directing this study assumes that the urban dynamics that has characterized the past thirty years signifies a trans-formation of the morphogenetic principle of agglomerations' spatial development that results in a worsening of their ecological balance and of city dwellers' quality of life. The environmental implications linked to urban changes and particularly to changes in urban form constitute an ever greater share of research into sustainable urban planning solutions. In this context, urban planning becomes a mode of action and an essential component of public policies aiming at local and global sustainable development. These patterns of spatial development indisputably emerge at the heart of environmental issues. If the concept of sustainable development provides us with new understanding into territories and their transformations, by arguing in favor of densification, its concretization remains at issue, especially in terms of urban planning and of urban development strategies allowing the appropriate implementations of the solutions offered. Thus, this study tries to answer a certain number of questions: what validity should be granted to the model of the dense city? Is densification an adequate answer? If so, under what terms? What are the sustainable alternatives to urban sprawl in terms of planning strategies? Should densification really be pursued or should we simply try to master urban sprawl? Our main objective being in fine to determine the directions and urban con-tents of public policies aiming at regulating urban sprawl, to validate the feasibility of these principles and to define the conditions of their implementation in the case of one agglomeration. Once the Lausanne agglomeration had been chosen as experimentation field, three complementary approaches proved to be essential to this study: 1. a theoretical approach aiming at definying an interdisciplinary conceptual framework of the ur-ban phenomenon in its relation to sustainable development linking urban dynamics - urban form - sustainable development ; 2. a methodological approach proposing simple and effective tools for analyzing and describing new urban morphologies for a better management of the urban environment and of urban planning practices 3. a pragmatic approach aiming at deepening reflection on urban sprawl by switching from a descriptive approach of the consequences of the new urban dynamics to an operational approach, aiming at identifying possible avenues of action respecting the principles of sustainable development. This analysis approach provided us with three major results, allowing us to define a strategy to cur-tail urban sprawl. First, if densification is accepted as a strategic objective of urban planning, the model of the dense city can not be applied without taking into consideration other urban planning objectives. Densification does not suffice to reduce the ecological impact of the city and improve the quality of life of its dwellers. The search for a more sustainable urban form depends on a multitude of factors and effects of synergy. Reducing the negative effects of urban sprawl requires the implementation of integrated and concerted urban policies, like for example encouraging densification qualified as resulting from a finalized process, integrating and developing collective forms of transportation and even more so the pedestrian metric with urban planning, integrating diversity on a systematic basis through the physical and social dimensions of the territory. Second, the future of such sprawling territories is not fixed. Our research on the ground revea-led an evolution in the modes of habitat related to ways of life, work organization and mobility that suggest the possibility of the return of a part of the population to the center of cities (end of the rule of the model of the individual home). Thus, the diagnosis and the search for effective and sustainable solutions can not be conceived of independently of the needs of the inhabitants and of the behavior of the actors behind the production of the built territory. In this perspective, any urban program must necessarily be based upon the knowledge of the population's wishes. Third, the successful implementation of a global policy of control of urban sprawl's negative effects is highly influenced by the adaptation of property offer to the demand of new habitat models satisfying both the necessity of urbanization cost controls (economical, social, environ-mental) and people's emerging aspirations. These results allowed us to define a strategy to cur-tail urban sprawl. Its feasibility and conditions of implementation were tested on the territory of the Lausanne agglomeration.

Speed-cohesion trade-offs in collective decision making in ants and the concept of precision in animal behaviour

In decision making, speed-accuracy trade-offs are well known and often inevitable because accuracy depends on being well informed and gathering information takes time. However, trade-offs between speed and cohesion, that is the degree to which a group remains together as a single entity, as a result of their decision making, have been comparatively neglected. We combine theory and experimentation to show that in decision-making systems, speed-cohesion trade-offs are a natural complement to speed-accuracy trade-offs and are therefore of general importance. We then analyse the decision performance of 32 rock ant, Temnothorax albipennis, colonies in experiments in which accuracy of collective decision making was held constant, but time urgency varied. These experiments reveal for the first time an adaptive speed-cohesion trade-off in collective decision making and how this is achieved. In accord with different time constraints, colonies can decide quickly, at the cost of social unity, or they can decide slowly with much greater cohesion. We discuss the similarity between cohesion and the term precision as used in statistics and engineering. This emphasizes the generality of speed versus cohesion/precision trade-offs in decision making and decision implementation in other fields within animal behaviour such as sexually selected motor displays and even certain aspects of birdsong. We also suggest that speed versus precision trade-offs may occur when individuals within a group need to synchronize their activity, and in collective navigation, cooperative hunting and in certain escape behaviours.

El universo sonoro de la guitarra amplificada

L'univers sonor de la guitarra amplificada és la culminació d'un procés d'anys de recerca, experimentació i depuració de coneixements tècnics i teòrics sobre l'enorme paleta de possibilitats timbriques que ens ofereix la guitarra, ja sigui elèctrica, clàssica, acústica o flamenca. L'objectiu principal d'aquest treball és el d'atorgar al lector una gamma el més completa possible d'eines que li ajudin a comprendre les condicionants del so de l'instrument, per així ajudar‐ho en la cerca personal d'aquesta guitarra “perfecta” o en defecte d'això, per orientar‐ho per trobar i personalitzar la que més se li apropi.

Risk perception, emotion regulation and impulsivity as predictors of risk behaviours among adolescents in Switzerland

The purpose of this study was to explore the frequency of risk behaviours among Swiss adolescents and their links with risk perception, impulsivity and emotion regulation abilities, operationalized with the concepts of alexithymia and emo- tional openness. We recruited 144 subjects (aged 14-20), who completed the Risk Involvement and Perception Scale (RIPS-R), the UPPS Impulsive Behavior Scale, the 20-item Toronto Alexithymia Scale (TAS-20), and the 20-item Dimensions of Openness to Emotional Experiences (DOE-20) questionnaire. Findings revealed that a greater perception of benefits and a higher level of sensation seeking were associated with more involvement in risk behaviours, which are essentially socially accepted behaviours. Notably, the path model indicated that the perception of benefits was a mediator in the relationship between sensation seeking and risk behaviours. The results add to the psychological understanding of factors associated with risk behaviours in adolescence. The limitations and implications of these results for developmental theories, research, and prevention are stated.

Chemical attributes of a Hapludox soil after nine years of pig slurry application

The objective of this study was to evaluate the pig slurry application effects on chemical attributes of a Hapludox soil managed under no-tillage system. Treatments consisted of 50, 100 and 200 m³ ha-1 per year of pig slurry application, and a control with replacement of P and K exported through harvested grains. Attributes related to soil chemical reaction, exchange complex, and nutrient contents were determined in soil samples collected in the ninth year of experimentation from 0 - 0.025, 0.025 - 0.05, 0.05 - 0.10, 0.10 - 0.20, 0.20 - 0.40 and 0.40 - 0.60 m soil depths. The continuous application of high doses of pig slurry on the Oxisol surface under no-tillage acidifies the soil and increases Al, P, Cu, and Zn contents down to 0.2-m depth, and K levels down to 0.6-m depth.

Managing Subsidiary Integration During Corporate Expansion in Russia

Kansallisten rajojen yli laajentuvat yritykset kohtaavat kasvavia paineita yhtenäistää eri yksiköiden toimintatapoja, prosesseja ja järjestelmiä. Hyvin toteutettuna organisaation sisäinen integrointi voi johtaa tytäryritysten tuottavuuden parantumiseen ja strategisiin mittakaavaetuihin, kun taas huonosti toteutettuna integrointi voi johtaa lisääntyviin konflikteihin ja emoyhtiön kontrollin katoamiseen. Integroinnin kannalta Venäjälle perustettavat tytäryritykset asettavat suuria haasteita. Kasvava ja kehittyvä kansantalous on jatkuvassa muutoksessa kohti edistyneempiä ja tuottavampia toimintamalleja, mutta toisaalta yritystoiminnantaustalla vaikuttaa edelleenkin Neuvostoajan perinnöt, jotka muokkaavat yritysten johtamisrakenteita ja prosesseja. Nämä taustavaikuttajat vaikeuttavat kansainvälisen yrityksen yhtenäistämistä, mutta toisaalta tarjoavat suuria mahdollisuuksia yrityksille, jotka oppivat elämään Venäjän markkinoiden ehdoilla. Tämä tutkimus käyttää apunaan konstruktiivista tutkimustyötä ratkoakseenYIT:n Venäjälle perustettavien yritysten integrointiin liittyviä ongelmia ja mahdollisuuksia. Työn lopputuloksena syntyy oppimiseen pohjautuva integraatiostrategia ja tätä strategiaa tukeva integroinnin johtamisjärjestelmä.

Kansainvälisten yhtiöiden yritysostot Venäjän elintarviketeollisuudessa

Tässä työssä tutkittiin Venäjän elintarviketeollisuuteen vuosina 1992 - 2004 investoineitakansainvälisiä yhtiöitä, niiden käyttämiä investointitapoja ja yritysostojen motiiveja. Viime vuosina Venäjän bruttokansantuote kasvoi yli 4 % vuodessa. Venäjän ostovoima kasvoi talouden mukana. Venäjän elintarviketeollisuudella on vieläkin kasvupotentiaalia. Paikallinen elintarvikevalmistus on varteenotettava vaihtoehto, jota kannattaa harkita. Vuosina 1992 - 2004 meijeri- ja virvoitusjuomateollisuudessa uusien tehtaiden rakentajia oli enemmän kuin tehtaiden ostajia. Panimoteollisuudessa oli enemmän yritysostojen käyttäjiä kuin uuden tehtaan rakentajia. Konditoriateollisuudessa ja kaikilla tutkituilla sektoreilla yhteensä yritysostojen käyttäjiä oli saman verran kuin uusien tehtaiden rakentajia. Tärkeimmät ulkoiset syyt yritysostoihin Venäjällä olivat markkinoiden koko, hallituspolitiikka ja säädökset, ostettavan kohdeyrityksen tuotemerkki ja kohdeyrityksen markkinaosuus. Tärkeimmät sisäiset syyt yritysostoihin olivat ulkomaan markkinoiden rooli strategiassa, tuotteen sopeuttamisen tarve ja yrityksen omat vapaat resurssit.

International comparison of Russian food processing industry -Finnish perspective

Työn päätavoitteena on kartoittaa Venäjän elintarviketeollisuutta ulkomaisen investoijan näkökulmasta. Tutkimus arvioi liiketoimintamahdollisuuksia ja kilpailutilannetta Venäjän elintarviketeollisuudessa ja auttaa ulkomaisia yrityksiä toteuttamaan liiketoimintastrategioitaan Venäjällä. Venäjän ja muiden siirtymätalousmaiden markkinatilannevertailujen lisäksi Venäjän alueita verrataan keskenään. Myös mahdollisen WTO jäsenyyden vaikutuksia arvioidaan. Kommunismin perintö vaikuttaa edelleen Venäjän elintarviketeollisuuteen ja maatalouteen. Maatalouden tuottavuus on kaukana länsimaisesta tasosta ja maatiloilta puuttuu rahoitusta. Etenkin maidon- ja lihanjalostajat kärsivät raaka-ainepulasta. Venäjän kriisi vuonna 1998 vahvisti paikallista teollisuustuotantoa mutta aiheutti ongelmia ulkomaisille investoijille ja yrityksille, jotka vievät tuotteitaan Venäjälle. Edut, joita mahdollinen maailmankauppajärjestö WTO:n jäsenyys tuo, ovat merkittävämpiä Venäjälle kuin sen kauppakumppaneille. Venäjän alueet eivät ole yhtäläisesti kehittyneitä ja kuluttajien ostovoima vaihtelee paljon. Itsestään selvin ja houkuttelevin vaihtoehto menestyvien elintarvikeyritysten laajentumiselle löytyy alueilta, joilla ostovoima on suurin. Tähän asti kansainväliset elintarvikeyritykset ovat olleet enemmän kiinnostuneita Itä- ja Keski-Euroopan maista. Käytettävissä olevat tulot ovat Itä- ja Keski-Euroopan maissa suurempia kuin Venäjällä, joten tuottajat pystyvät myymään myös kalliimpia tuotteita. Työvoimakustannukset Venäjällä tulevat olemaan suotuisia vielä muutaman vuosikymmenen ja markkinoiden koko on merkittävä. Siksi kansainvälisillä elintarvikeyrityksillä riittää kiinnostusta tulevaisuudessa investoida myös Venäjälle.

In-hospital and 1-year mortality in patients undergoing early surgery for prosthetic valve endocarditis.

IMPORTANCE: There are limited prospective, controlled data evaluating survival in patients receiving early surgery vs medical therapy for prosthetic valve endocarditis (PVE). OBJECTIVE: To determine the in-hospital and 1-year mortality in patients with PVE who undergo valve replacement during index hospitalization compared with patients who receive medical therapy alone, after controlling for survival and treatment selection bias. DESIGN, SETTING, AND PARTICIPANTS: Participants were enrolled between June 2000 and December 2006 in the International Collaboration on Endocarditis-Prospective Cohort Study (ICE-PCS), a prospective, multinational, observational cohort of patients with infective endocarditis. Patients hospitalized with definite right- or left-sided PVE were included in the analysis. We evaluated the effect of treatment assignment on mortality, after adjusting for biases using a Cox proportional hazards model that included inverse probability of treatment weighting and surgery as a time-dependent covariate. The cohort was stratified by probability (propensity) for surgery, and outcomes were compared between the treatment groups within each stratum. INTERVENTIONS: Valve replacement during index hospitalization (early surgery) vs medical therapy. MAIN OUTCOMES AND MEASURES: In-hospital and 1-year mortality. RESULTS: Of the 1025 patients with PVE, 490 patients (47.8%) underwent early surgery and 535 individuals (52.2%) received medical therapy alone. Compared with medical therapy, early surgery was associated with lower in-hospital mortality in the unadjusted analysis and after controlling for treatment selection bias (in-hospital mortality: hazard ratio [HR], 0.44 [95% CI, 0.38-0.52] and lower 1-year mortality: HR, 0.57 [95% CI, 0.49-0.67]). The lower mortality associated with surgery did not persist after adjustment for survivor bias (in-hospital mortality: HR, 0.90 [95% CI, 0.76-1.07] and 1-year mortality: HR, 1.04 [95% CI, 0.89-1.23]). Subgroup analysis indicated a lower in-hospital mortality with early surgery in the highest surgical propensity quintile (21.2% vs 37.5%; P = .03). At 1-year follow-up, the reduced mortality with surgery was observed in the fourth (24.8% vs 42.9%; P = .007) and fifth (27.9% vs 50.0%; P = .007) quintiles of surgical propensity. CONCLUSIONS AND RELEVANCE: Prosthetic valve endocarditis remains associated with a high 1-year mortality rate. After adjustment for differences in clinical characteristics and survival bias, early valve replacement was not associated with lower mortality compared with medical therapy in the overall cohort. Further studies are needed to define the effect and timing of surgery in patients with PVE who have indications for surgery.