Les competències ètiques en la formació musical dels mestres d'educació infantil a la Universitat de Barcelona: avaluació i propostes curriculars

Podeu consultar el document de les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/42655

Las artes (Música, Plástica y Teatro) como procedimiento para el aprendizaje de contenidos propios de la Etapa Infantil

En la educación infantil las artes (Gardner, 1994; Wild, 1999 Jordan-Decarbo y Nelson, 2002) pueden proporcionar un marco especial, incluso único, de expresión personal, tanto para el maestro/a como para el niño/a y pueden ser usadas de igual forma como procedimiento o como fin en sí mismo, atendiendo a la diversidad con sus distintas fortalezas (Brice, 2003). El principal objetivo de la presente investigación es: Evaluar la implementación de un programa de educación con población infantil (5 años), poniendo en práctica procedimientos basados en la utilización de las artes, como vehículo de aprendizaje para contenidos propios de la etapa -lógica, cantidad, forma, grafomotricidad y conocimiento del entorno-.Ya que los aspectos afectivos son de vital importancia para el aprendizaje y desarrollo del niño (Parke y Gauvain, 2009), hemos evaluado el impacto inicial, procesual y final a la implementación del programa en el estado emocional del niño de cinco años, ya que a esa edad finaliza la etapa infantil.Metodológicamente nos acogemos al modelo de investigación evaluativa participativa, ya que nuestras pretensiones son valorar la eficacia de la implementación de un elemento, proceso o programa educativo (Sandín, 2003). La muestra está constituida por 100 niños y niñas de Madrid y Barcelona de edades comprendidas entre cinco y seis años. Los instrumentos utilizados para la recogida de los datos han sido: el test del Dibujo la Figura Humana (Koppitz, 2010), una pauta de observación sistematizada y una entrevista estructurada abierta.Los resultados obtenidos certifican los efectos positivos del programa implementado, concluyendo que la incidencia emocional ha resultado significativamente beneficiosa para una gran parte del conjunto de la muestra (81,2%), mejorando con respecto al primer periodo concretamente en estabilidad emocional y autoestima.

N-Glycans on secretory component: mediators of the interaction between secretory IgA and gram-positive commensals sustaining intestinal homeostasis.

Human beings live in symbiosis with billions of microorganisms colonizing mucosal surfaces. The understanding of the mechanisms underlying this fine-tuned intestinal balance has made significant processes during the last decades. We have recently demonstrated that the interaction of SIgA with Gram-positive bacteria is essentially based on Fab-independent, glycan-mediated recognition. Results obtained using mouse hybridoma- and colostrum-derived secretory IgA (SIgA) consistently show that N-glycans present on secretory component (SC) play a crucial role in the process. Natural coating may involve specific Gram-positive cell wall components, which may explain selective recognition at the molecular level. More widely, the existence of these complexes is involved in the modulation of intestinal epithelial cell (IEC) responses in vitro and the formation of intestinal biofilms. Thus, SIgA may act as one of the pillars in homeostatic maintenance of the microbiota in the gut, adding yet another facet to its multiple roles in the mucosal environment.

Reflexionem amb en Frato. Una experiència de desenvolupament de competències transversals als estudis de Mestre d'Educació Infantil

Reflexionem amb en Frato és un projecte d'innovació que s'ha portat a terme a la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, en l'assignatura de Didàctica de la llengua IIdels estudis de Mestre en l'especialitat d'Educació Infantil, durant quatre cursos lectius en horari de matí i tarda. La tasca forma part d'un projecte del grup d'innovació docent consolidat de la Universitat de Barcelona GIDC-DLL, al qual pertanyen les dues professores. La innovació té la voluntat d'iniciar la transformació de l'ensenyament i aprenentatge a la universitat en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior com a context general i, més específicament, dins la matèria de Didàctica de la llengua II delsestudis de Mestre en l'especialitat d'Educació Infantil. El projecte neix arran de la publicació del llibreFrato: 40 anys amb ulls d'infant, de Francesco Tonucci, a partir del qual es planteja una seqüènciaformativa competencial per als estudiants fàcilment transferible i amb valoracions molts positives.

Heavy metal accumulation by intestinal helminths of vertebrates

The relevancy of parasites as potential indicators of environmental quality has been increasing over the last years, mostly due to the variety of ways in which they respond to anthropogenic pollution. The use of fish parasites as bioindicators of heavy metal pollution in aquatic ecosystems has been widely studied. However, little information concerning terrestrial habitats is presently available. In fact, in the last two decades several studies have been performed worldwide in different habitats and/or conditions (theoretically both in polluted and unpolluted terrestrialecosystems, but mainly in aquatic ecosystems) in order to investigate heavy metal pollution using parasitological models. Different groups of vertebrates (mainly fish, mammals and birds) and several parasitological models have been tested involving acanthocephalans mostly, but also cestodes and nematodes. It is not the aim of this chapter to do a complete revision of the availabledata concerning this subject. Instead, we emphasize some general aspects and compile a mini-review of the work performed in this field by our research group. The results obtained until now allow confirming several parasitic models as promising bioindicator systems to evaluate environmental cadmium and mainly lead pollution in terrestrial non-urban habitats, as it was already demonstrated for aquatic ecosystems. The present knowledge also allows confirming that parasites can reveal environmental impact. Environmental parasitology is an interdisciplinary field, which needs simultaneous expertise from toxicology, environmental chemistry and parasitology. Furthermore, environmental parasitology should be taken into account in order to increase the efficiency of environmental monitoring programs.

Citrobacter rodentium Requires Intestinal Neural Wiskott-Aldrich Syndrome Protein (N-WASp) for Actin Pedestal Formation, Colonization and Epithelial Barrier Disruption In Vivo

Background: Citrobacter rodentium is a natural mouse pathogen that is genetically closelyrelated to the human enteric pathogens enteropathogenic and enterohemorrhagic E. coli.Among the repertoire of conserved virulence factors that these pathogens deliver via typeIII secretion, Tir and EspF are responsible for the formation of characteristic actin-richpedestals and disruption of tight junction integrity, respectively. There is evidence In Vitrothese effectors accomplish this, at least in part, by subverting the normal host cellularfunctions of N-WASP, a critical regulator of branched chain actin assembly. Although NWASPhas been shown to be involved in pedestal formation In Vitro, the requirements ofN-WASP-mediated actin pedestals for intestinal colonization by attaching/effacing (A/E)pathogens In Vivo is not known. Furthermore, it is not known whether N-WASP is requiredfor EspF-mediated tight junction disruption. Methods: To investigate the role of N-WASPin the gut epithelium, we generated mice with intestine-specific deletion of N-WASP(iNWKO), by mating mice homozygous for a floxed N-WASP allele (N-WASPL2L/L2L) tomice expressing Cre recombinase under the villin promoter. Separately housed groups ofWT and iNWKO mice were inoculated with 5x108 GFP-expressing C. rodentium by intragastriclavage. Stool was collected 2, 4, 7, and 12 days after infection, and recoverablecolony forming units (CFUs) of C. rodentium were quantified by plating serial dilutions ofhomogenized stool on MacConkey's agar. GFP+ colonies were counted after 24 hoursincubation at 37°C. The presence of actin pedestals was investigated by electron microscopy(EM), and tight junction morphology was assessed by immunofluorescence staining ofoccludin, ZO-1 and claudin-2. Results: C. rodentium infection did not result in mortalityin WT or iNWKO mice. Compared to controls, iNWKO mice exhibited higher levels ofbacterial shedding during the first 4 days of infection (day 4 average: WT 5.2x104 CFU/gvs. iNWKO 4.7x105 CFU/g, p=0.08), followed by a more rapid clearance of C. rodentium, (day7-12 average: WT 2x106 CFU/g vs. iNWKO 2.7x105, p=0.01). EM and immunofluorescencerevealed the complete lack of actin pedestals in iNWKO mice and no mucosa-associatedGFP+ C. rodentium by day 7. WT controls exhibited tight junction disruption, reflected byaltered distribution of ZO-1, whereas iNWKO mice had no change in the pattern of ZO-1.Conclusion: Intestinal N-WASP is required for actin pedestal formation by C. rodentium InVivo, and ablation of N-WASP is associated with more rapid bacterial clearance and decreasedability of C. rodentium to disrupt intercellular junctions.

Programa d'intervenció d'educació emocional i social per a l'etapa infantil: l'educació de la consciència emocional i l'autoestima

L’objectiu d’aquest treball és comprovar si l’aplicació d’un programa d’educació emocional i social millora el benestar emocional i social dels infants d’Educació Infantil. Per tal d’assolir aquest objectiu, primerament es va triar una mostra de 4 infants per realitzar el test PAI (Precepció de l’Autoconcepte Infantil) i així, mesurar el seu nivell d’autoestima. Després es va aplicar el programa d’educació emocional i social a l’aula, treballant la consciència emocional i l’autoestima. Seguidament es va tornar a realitzar el test PAI per poder observar i mesurar els canvis en el percentil dels mateixos 4 infants. S’han observat unes millores en el nivell d’autoestima dels nens i nenes de l’aula; s’ha adquirit una bona consciència emocional i s’han anat desenvolupant habilitats socioemocionals i, per tant, ha millorat el clima de l’aula. El treball de l’educació emocional i social a les aules és necessari per millorar el benestar emocional i social dels infants i així, ajudar en seu desenvolupament integral.

Anàlis d'una experiència d'integració de les TIC als projectes de treball global desenvolupada a l'aula d'educació infantil

Algunes de les investigacions desenvolupades en els últims temps fan cada cop més incidència en la importància de l’enfocament metodològic sota el qual s’integren les noves tecnologies a l’aula. L’estudi que es presenta a continuació parteix de l’anàlisi d’una experiència d’integració de les TIC en una proposta de projectes de treball global desenvolupada en dues aules d’educació infantil de l’escola la Sínia de Vic. El propòsit general del treball és mostrar quins són els efectes que aquestes tecnologies exerceixen sobre l’alumnat i el professorat implicat, així com la contribució d’un recurs com el bloc en la relació entre l’escola i la família, prenent com a fil conductor el projecte portat a terme. En aquest sentit, alguns dels resultats més rellevants de la investigació mostren com els rols desenvolupats per l’alumnat i el professorat de l’aula influeixen directament en les actituds i la motivació de l’alumnat envers les tasques, i finalment posen de manifest la importància dels plantejaments didàctics sota els quals s’utilitzen els recursos TIC a l’aula. D’altra banda, s’ha vist que el bloc no ha tingut les mateixes repercussions en totes les famílies per diversos motius particulars que requeriran d’un treball més a fons per potenciar-ho molt més entre els pares i mares.

L' Aprenentatge cooperatiu a l'educació infantil com a eina inclusiva a l'escola rural

El treball cooperatiu és una bona eina per a la inclusió a l’aula. La investigació parteix de l’educació inclusiva per afirmar que l’estructura de l’activitat de forma cooperativa afavoreix les relacions entre iguals i millora la participació de tot l’alumnat, tot fomentant la oportunitat d’igualtats. L’estudi té com a objectiu valorar la incorporació del treball cooperatiu en una aula amb infants de cinc anys, en un context rural per així, observar i analitzar els efectes que es produeixen amb aquest. Les dades de la investigació s’han recollir a partir d’una graella d’observació i un diari de camp que han permès afirmar que les tècniques cooperatives milloren la participació equitativa i la interacció simultània i esdevé una eina inclusiva a l’aula.

El treball cooperatiu com a mètode d'experimentació en l'art : treballar l'educació artística a l'educació infantil

Els objectius de l’estudi realitzat en aquest treball són: comprovar que l’educació artística també pot ser una eina d’inclusió a l’escola, conèixer els beneficis de l’experimentació/exploració en l’art, i observar com aquests influeixen en l’aprenentatge dels infants, i finalment veure els beneficis del treball cooperatiu com a mètode d’experimentació en l’art. L’estudi s’ha realitzat a partir d’ una recerca teòrica i duent a terme una part pràctica de vàries sessions amb la col·laboració dels infants de P4 de l’escola Joan XXIII d’Hostalets de Balenyà. La pràctica s’ha anomenat “Art amb pedres”, que com el seu nom indica, les pedres eren l’element natural que han utilitzat els infants per a convertir-se en verdaders artistes!

Les cançons a l'educació infantil. Com i per què s'utilitzen? Anàlisi d’un cas

Les cançons a l’Educació Infantil. Com i per què s’utilitzen? constitueix el títol del tema estudiat en aquest treball d’investigació qualitativa basada en la teoria constructivista de l’aprenentatge. Amb aquest procés de recerca hem volgut conèixer quina importància tenen les cançons en l’àmbit escolar, com cal treballar-les a l’aula i per a què es poden utilitzar. A partir d’aquesta informació extreta de la fonamentació teòrica hem realitzat l’aplicació pràctica basada en l’observació directa del treball de les cançons a l’aula de P5 de l’Escola Peranton de Granollers, centre que basa la seva metodologia en un Projecte Musical. Per últim, hem comparat, analitzat i extret conclusions entre el tractament de les cançons que defensen els teòrics i la realitat observada en el centre.

Autonomia i inclusió dels alumnes d'educació infantil a l'escola rural: les conferències a l'escola La Popa de Castellcir

El tema central d’aquest Treball Final de Grau és l’autonomia dels alumnes d’educació infantil a l’escola rural. Aquest projecte està organitzat a partir de dos grans blocs. En el primer bloc hi trobem el marc teòric, on es desglossen totes els aspectes importants i característics de l’escola rural i les seves estratègies didàctiques, a banda de definir i recercar en el concepte d’autonomia. En el segon bloc hi trobem la part pràctica i el treball de camp. Aquest apartat es desenvolupa al voltant de l’estratègia didàctica de les conferències a l’escola La Popa de Castellcir que s’analitzen i s’avaluen per tal de conèixer com aquesta estratègia potencia l’autonomia i la inclusió dels infants a l’etapa d’educació infantil.

Els beneficis de la música a l'aula inclusiva: les emocions a l'aula infantil

Aquest Treball de Final de Grau en Mestre d’Educació Infantil, i especialitat en menció inclusiva, té com a objectiu analitzar els beneficis de la música a les aules inclusives de parvulari de l’escola Jacint Verdaguer de Santa Eugènia de Berga. La música no només ajuda a desenvolupar el sentit de l’oïda, del tacte i el llenguatge, sinó que també millora la capacitat d’improvisació i la creativitat. A més, redueix barreres pel que fa a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes i promou el treball en grup i d’una forma emocional. Podem dir, doncs, que la música és integradora, uneix cultures i crea noves formes d’expressió musical. El meu paper en el projecte és totalment actiu. Es porten a terme quatre activitats relacionades amb l’àmbit musical per tal de fer un anàlisi exhaustiu i de deduir quines són les emocions que provoca la música. Per tant, aquesta recerca pretén, d’una banda, donar coneixements més profunds sobre la relació entre música i educació emocional i, de l’altra, portar a terme algunes activitats per analitzar les reaccions d’infants de diferents edats. Per finalitzar aquest treball d’investigació, s’aporten unes conclusions sobre el paper de la música a l’aprenentatge.

Anàlisi del procés d'inclusió d'un alumne amb deficiència visual durant l'etapa d'educació infantil

L’objectiu d’aquest treball és analitzar la inclusió d’un infant amb deficiència visual durant l’etapa d’Educació Infantil, amb la finalitat d’establir propostes de millora al centre encaminades a potenciar mesures per a la inclusió de tot l’alumnat. Per a la realització d’aquest estudi primerament ha estat necessari conèixer la fonamentació teòrica del concepte de visió i d’inclusió escolar, així com també les implicacions per part del centre, la família i l’entorn. Per a realitzar aquest anàlisi hem utilitzat entrevistes i pautes d’observació validades, amb la finalitat de conèixer més a fons la trajectòria de l’infant a l’etapa d’Educació Infantil, sempre des d’una concepció interaccionista, és a dir, tenint en compte l’àmbit escolar, familiar i l’entorn. I ja per acabar, aquest anàlisi ha servit per a proposar propostes de millora per a la inclusió de futurs alumnes en el centre.

Familial occurrence of an association of multiple intestinal atresia and choanal atresia: a new syndrome?

We report on two familial cases from a non-consanguineous marriage, presenting multiple intestinal and choanal atresia. Massive hydramnios and dilatation of the bowel were observed at 29 weeks of gestation during routine ultrasound scan of a healthy mother. The fetal karyotype was normal and cystic fibrosis screening was negative. Regular scans were performed throughout the pregnancy. The child was born at 34 weeks gestation. Choanal atresia was diagnosed at birth and abdominal investigations showed multiple atresia interesting both the small bowel and the colon. Further interventions were necessary because of recurrent obstructions. During the following pregnancy, a dilatation of the fetal intestinal tract was detected by ultrasonography at 27 weeks of gestation. Pregnancy was interrupted. Post-mortem examination of the fetus confirmed the stenosis of long segments of the small intestine associated with areas of colonic atresia. In both cases, histology and distribution were consistent with those reported in hereditary multiple intestinal atresia (HMIA). An association between multiple intestinal and choanal atresia has never been reported. We suggest it could correspond to a new autosomal recessive entity for which cytogenetic investigations and high-resolution array CGH revealed no visible anomalies.