A rede social Biblon ao servi??o das pr??ticas de promo????o da leitura e da escrita junto das crian??as do ensino b??sico, em comunidades de l??ngua portuguesa

Resumen basado en el de la publicaci??n

Rellinars, una manera d'entendre l'escola

Resumen basado en el de la publicaci??n

Docentes y familia ??Podr?? co-laborar?

Monogr??fico con el t??tulo: 'Docentes y familia ??Podr?? co-laborar?'

El virus de l'hepatitis C i la ribonucleasa Phumana: aspectes biològics i terapèutics

El virus de l'hepatitis C (VHC) provoca una hepatitis crònica que afecta a més de 170 milions de persones d'arreu del món. És un virus petit que es classifica dins de la família Flaviviridae i és un virus d'RNA de cadena positiva amb un genoma d'aproximadament 9.600 nucleòtids. A l'extrem 5' del genoma viral s'hi troba una regió no codificant (5'NCR) que comprèn els primers 341 nucleòtids i la seva funció està relaciona amb la traducció. Immediatament després hi ha una pauta de lectura oberta ORF que acaba en un únic codó d'aturada i codifica una poliproteïna de 3.010 aminoàcids. A continuació l'extrem 3' no codificant (3'NCR), que malgrat es desconeixen les seves funcions exactes, s'ha demostrat que és essencial per a la replicació vírica. La única poliproteïna generada és processada co- i postraduccionalment mitjançant proteases de l'hoste i víriques, donant lloc a les proteïnes estructurals (Core, E1 i E2-p7) i no estructurals (NS2-NS5B). Igual que la majoria de virus RNA, el VHC es caracteritza per tenir una taxa de mutació elevada. De fet, el genoma del virus no es pot definir com una única seqüència sinó per una població de variants molt relacionades entre sí. A aquesta manera d'organitzar la informació genètica se l'anomena quasiespècie viral i una de les seves implicacions principals és la facilitat amb què sorgeixen resistents al tractament. Els tractaments disponibles són llargs, cars, provoquen efectes secundaris considerables i només es resolen completament el 40% dels casos. Per aquesta raó es busquen altres solucions terapèutiques per combatre el virus entre les quals s'hi inclouen diferents estratègies. Una de les més innovadores i prometedores és la utilització de ribozims dirigits directament contra el genoma del virus. Aquest treball es centra en l'estudi de les noves estratègies terapèutiques basades en ribozims, concretament la ribonucleasa P. La ribonucleasa P és un ribozim que està present en tots els organismes ja que és l'enzim responsable de la maduració dels precursors d'RNA de transferència. El més interessant a nivell terapèutic és que s'ha demostrat que es pot dirigir la seva activitat cap a qualsevol RNA utilitzant una seqüència guia d'RNA que quan hibrida amb l'RNA diana, l'híbrid imita l'estructura secundària del substrat natural. En el cas del VHC, s'han estudiat ribozims dependents de seqüència (ribozims derivats d'RNAs satèl·lits i de viroides de plantes), sempre dirigits contra la regió més conservada del virus per evitar una disminució de l'eficiència del ribozim deguda a la variació de la diana. La ribonucleasa P és una endonucleasa d'activitat molt específica i es diferencia dels altres ribozims naturals en el sistema de reconeixement del substrat, reconeix elements estructurals i no de seqüència. L'objectiu final del treball és tallar in vitro l'RNA del VHC aprofitant la propietat que presenta aquest ribozim de reconèixer elements estructurals i no de seqüència ja que per a un mateix nombre de seqüències, el nombre d'estructures viables que pot adoptar l'RNA genòmic és molt més petit i per tant la variabilitat de la diana disminueix. S'han estudiat dos models d'RNasa P, la RNasa P humana guiada per seqüència guia externa (EGS) i l'RNA M1 de l'RNasa P d'E.coli unit a la seqüència guia per l'extrem 3' (ribozim M1GS). Abans però de dirigir el ribozim, s'han estudiat l'estructura i la variabilitat d'una regió del genoma del virus ja que s'ha descrit que són factors que poden limitar l'eficiència de qualsevol ribozim. Derivat d'aquests estudis s'aporten dades sobre accessibilitat i variabilitat d'una regió interna del genoma del virus de l'hepatitis C, la zona d'unió de la regió E2/NS2 (regió 2658-2869). L'estudi d'accessibilitat revela que la regió 2658-2869 del genoma del virus conté dominis oberts i tancats i que la transició entre uns i altres no és brusca si es compara amb altres regions d'estructura coneguda (regió 5' no codificant). Els resultats dels assajos in vitro amb els dos models de RNasa P mostren que s'ha aconseguit dirigir tant la ribonucleasa P humana com el ribozim M1GS cap a una zona, predeterminada segons l'estudi d'accessibilitat, com a poc estructurada i tallar l'RNA del virus. De l'anàlisi de mutacions, però, es dedueix que la regió estudiada és variable. Tot i dirigir el ribozim cap a la zona més accessible, la variació de la diana podria afectar la interacció amb la seqüència guia i per tant disminuir l'eficiència de tall. Si es proposés una estratègia terapèutica consistiria en un atac simultani de vàries dianes.D'altra banda i derivat d'un resultat inesperat on s'ha observat en els experiments control que l'extracte de RNasa P humana tallava l'RNA viral en absència de seqüències guia externes, s'ha caracteritzat una nova interacció entre l'RNA del VHC i la RNasa P humana. Per a la identificació de l'enzim responsable dels talls s'han aplicat diferents tècniques que es poden dividir en mètodes directes (RNA fingerprinting) i indirectes (immunoprecipitació i inhibicions competitives). Els resultats demostren que la ribonucleasa P humana, i no un altre enzim contaminant de l'extracte purificat, és la responsable dels dos talls específics observats i que es localitzen, un a l'entrada interna al ribosoma (IRES) i molt a prop del codó AUG d'inici de la traducció i l'altre entre la regió codificant estructural i no estructural. La ribonucleasa P és un dels enzims del metabolisme del tRNA que s'utilitza per identificar estructures similars al tRNA en substrats diferents del substrat natural. Així doncs, el fet que la ribonucleasa P reconegui i talli el genoma del VHC en dues posicions determinades suggereix que, a les zones de tall, el virus conté estructures semblants al substrat natural, és a dir estructures tipus tRNA. A més, tot i que el VHC és molt variable, els resultats indiquen que aquestes estructures poden ser importants per el virus, ja que es mantenen en totes les variants naturals analitzades. Creiem que la seva presència podria permetre al genoma interaccionar amb factors cel·lulars que intervenen en la biologia del tRNA,particularment en el cas de l'estructura tipus tRNA que es localitza a l'element IRES. Independentment però de la seva funció, es converteixen en unes noves dianes terapèutiques per a la RNasa P. S'ha de replantejar però l'estratègia inicial ja que la similitud amb el tRNA les fa susceptibles a l'atac de la ribonucleasa P, directament, en absència de seqüències guia externes.

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Signs of l-doubling constants in NF3

Computed infrared band contours are presented for the two degenerate fundamentals of the NF3 molecule, using the l-resonance band contour program described by Cartwright and Mills, with values of the vibration-rotation constants determined from the microwave spectrum by Morino and co-workers. Computed contours are presented for both possible signs of the l-doubling constant, and comparison with the observed band contours leads to the conclusion that q3 = −121.4 MHz and q4 = +51.4 MHz.

The calculation of force constants and normal co-ordinates--VII Normal co-ordinates in the E species of allene

Force constant and normal co-ordinate calculations are reported for the E species vibrations of the allene molecule. Data on the fundamental vibration frequencies of allene-h4, allene-d4 and allene-1.1-d2 and on the five experimentally determined Coriolis zeta constants of C3H4 and C3D4, were used in a force constant refinement procedure. Allowing for product and sum rules this gives 21 independent data which were used to refine to the most general harmonic force field (10 parameters) with one constraint (in the absence of any constraints the refinement was not satisfactory). The results have been used to calculate the complete ζz Coriolis interaction matrix for the allene-1.1-d2 molecule, and hence to calculate the expected rotational structure of the perpendicular bending vibrations of this molecule; the good agreement obtained with the observed spectra is a check on our results.

Optimality analysis of Th1/Th2 immune responses during microparasite-macroparasite co-infection, with epidemiological feedbacks

Individuals are typically co-infected by a diverse community of microparasites (e.g. viruses or protozoa) and macroparasites (e.g. helminths). Vertebrates respond to these parasites differently, typically mounting T helper type 1 (Th1) responses against microparasites and Th2 responses against macroparasites. These two responses may be antagonistic such that hosts face a 'decision' of how to allocate potentially limiting resources. Such decisions at the individual host level will influence parasite abundance at the population level which, in turn, will feed back upon the individual level. We take a first step towards a complete theoretical framework by placing an analysis of optimal immune responses under microparasite-macroparasite co-infection within an epidemiological framework. We show that the optimal immune allocation is quantitatively sensitive to the shape of the trade-off curve and qualitatively sensitive to life-history traits of the host, microparasite and macroparasite. This model represents an important first step in placing optimality models of the immune response to co-infection into an epidemiological framework. Ultimately, however, a more complete framework is needed to bring together the optimal strategy at the individual level and the population-level consequences of those responses, before we can truly understand the evolution of host immune responses under parasite co-infection.

Gonadotrophins modulate hormone secretion and steady-state mRNA levels for activin receptors (type I, IIA, IIB) and inhibin co-receptor (betaglycan) in granulosa and theca cells from chicken prehierarchical and preovulatory follicles

Ovarian follicle development is regulated through endocrine and local mechanisms. Increasing evidence indicates roles for transforming growth factor beta superfamily members, including inhibins and activins. We recently identified divergent expression of mRNAs encoding activin receptors (ActR) and inhibin co-receptor betaglycan in chicken follicles at different stages of maturation. Here, we compare the actions of LH and FSH (0, 1, 10, 100 ng/ml) on levels of mRNA for ActRI, ActRIIA, ActRIIB and betaglycan in chicken granulosa and theca cells (GC and TC) from preovulatory (F1) and prehierarchical (6-8 mm) follicles. The expression of mRNAs for LH-R and FSH-R and production of inhibin A, oestradiol and progesterone were also quantified. FSH decreased ActRIIB and ActRI mRNA levels in 6-8 mm GC, whereas LH increased the mRNA levels. Both LH and FSH enhanced ActRIIA (5- and 8.5-fold) and betaglycan mRNA expression (2- and 3.5-fold) in 6-8 mm GC. In 6-8 mm TC, LH and FSH both increased the betaglycan mRNA level (7- and 3.5-fold respectively) but did not affect ActRI, ActRIIA and ActRIIB transcript levels. In F1 GC, both LH and FSH stimulated ActRI (2- and 2.4-fold), ActRIIB (3.2- and 2.7-fold) and betaglycan (7- and 4-fold) mRNA levels, while ActRIIA mRNA was unaffected. In F1 TC, LH and FSH reduced ActRIIA (35-50%) and increased (4.5- and 7.6-fold) betaglycan mRNA, but had no effect on ActRI and ActRIIB transcript levels. Results support the hypothesis that expression of ActR and betaglycan are differentially regulated by gonadotrophins during follicle maturation in the hen. This may represent an important mechanism for fine-tuning follicle responsiveness to local and systemic activins and inhibins.

Molecular comparisons of the Culex pipiens (L.) complex esterase gene amplicons

The amplification of carboxylesterase genes is a mechanism of organophosphate resistance in Culex mosquitoes. Amplified carboxylesterase genes from an insecticide resistant Culex pipiens strain collected in Cyprus were analysed and compared to other Culex amplified carboxylesterase alleles. A 12 kb section of genomic DNA containing two gene loci coding for carboxylesterase alleles A5 and B5 was cloned and sequenced. A comparison between this amplicon and one from a strain with co-amplified carboxylesterase alleles A2 and B2 revealed a number of differences. The intergenic spacer was 3.7 kb in length in the A5-B5 amplicon (2.7 kb in A2-B2) and contained putative Juan and transposable elements upstream of B5. A fragment of a gene with high homology to aldehyde oxidase was also present immediately downstream of A5. The comparison revealed no differences that would explain the successful spread of the A2-B2 amplicon worldwide whilst the A5-B5 amplicon is restricted to the Mediterranean. (C) 2004 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Constitutive oligomerization of human D-2 dopamine receptors expressed in Spodoptera frugiperda 9 (Sf9) and in HEK293 cells - Analysis using co-immunoprecipitation and time-resolved fluorescence resonance energy transfer

Human D-2Long (D-2L) and D-2Short (D-2S) dopamine receptor isoforms were modified at their N-terminus by the addition of a human immunodeficiency virus (HIV) or a FLAG epitope tag. The receptors were then expressed in Spodoptera frugiperda 9 (Sf9) cells using the baculovirus system, and their oligomerization was investigated by means of co-immunoprecipitation and time-resolved fluorescence resonance energy transfer (FRET). [H-3] Spiperone labelled D-2 receptors in membranes prepared from Sf9 cells expressing epitope-tagged D-2L or D-2S receptors, with a pK(d) value of approximate to 10. Co-immunoprecipitation using antibodies specific for the tags showed constitutive homo-oligomerization of D-2L and D-2S receptors in Sf9 cells. When the FLAG-tagged D-2S and HIV-tagged D-2L receptors were co-expressed, co-immunoprecipitation showed that the two isoforms can also form hetero-oligomers in Sf9 cells. Time-resolved FRET with europium and XL665-labelled antibodies was applied to whole Sf9 cells and to membranes from Sf9 cells expressing epitope-tagged D-2 receptors. In both cases, constitutive homo-oligomers were revealed for D-2L and D-2S isoforms. Time-resolved FRET also revealed constitutive homo-oligomers in HEK293 cells expressing FLAG-tagged D-2S receptors. The D-2 receptor ligands dopamine, R-(-) propylnorapomorphine, and raclopride did not affect oligomerization of D-2L and D-2S in Sf9 and HEK293 cells. Human D-2 dopamine receptors can therefore form constitutive oligomers in Sf9 cells and in HEK293 cells that can be detected by different approaches, and D-2 oligomerization in these cells is not regulated by ligands.

Structural and equilibrium studies on mixed ligand complexes of Co(II), Ni(II), Cu(II) and Zn(II) with N-(2-benzimidazolyl)methyliminodiacetic acid and typical N,N donor ligands

Mixed ligand complexes: [Co(L)(bipy)] (.) 3H(2)O (1), [Ni(L)(phen)] (.) H2O (2), [Cu(L)(phen)] (.) 3H(2)O (3) and [Zn(L)(bipy)] (.) 3H(2)O (4), where L2- = two -COOH deprotonated dianion of N-(2-benzimidazolyl)methyliminodiacetic acid (H(2)bzimida, hereafter, H,L), bipy = 2,2' bipyridine and phen = 1,10-phenanthroline have been isolated and characterized by elemental analysis, spectral and magnetic measurements and thermal studies. Single crystal X-ray diffraction studies show octahedral geometry for 1, 2 and 4 and square pyramidal geometry for 3. Equilibrium studies in aqueous solution (ionic strength I = 10(-1) mol dm(-3) (NaNO3), at 25 +/- 1 degrees C) using different molar proportions of M(II):H2L:B, where M = Co, Ni, Cu and Zn and B = phen, bipy and en (ethylene diamine), however, provides evidence of formation of mononuclear and binuclear binary and mixed ligand complexes: M(L), M(H-1L)(-), M(B)(2+), M(L)(B), M(H-1L)(B)(-), M-2(H-1L)(OH), (B)M(H-1L)M(B)(+), where H-1L3- represents two -COOH and the benzimidazole NI-H deprotonated quadridentate (O-, N, O-, N), or, quinquedentate (O-, N, O-, N, N-) function of the coordinated ligand H,L. Binuclear mixed ligand complex formation equilibria: M(L)(B) + M(B)(2+) = (B)M(H-1L)M(B)(+) + H+ is favoured with higher pi-acidity of the B ligands. For Co(II), Ni(II) and Cu(II), these equilibria are accompanied by blue shift of the electronic absorption maxima of M(II) ions, as a negatively charged bridging benzimidazolate moiety provides stronger ligand field than a neutral one. Solution stability of the mixed ligand complexes are in the expected order: Co(II) < Ni(II) < Cu(II) > Zn(II). The Delta logK(M) values are less negetive than their statistical values, indicating favoured formation of the mixed ligand complexes over the binary ones. (c) 2005 Elsevier B.V. All rights reserved.

Ligand effects in cis-Ru-II(N-N)(2)L-2 species where N-N is a substituted 2,2 '-bisoxazoline and L is monodentate

Starting from previously reported cis-Ru(MeL)(2)Cl-2, where MeL is 4,4,4',4'-tetramethyl-2,2'-bisoxazoline, cis-Ru(MeL)(2)Br-2 (1), cis-Ru( MeL)(2)I-2 (2), cis-Ru(MeL)(2)(NCS)(2) center dot H2O (3), cis-Ru(MeL)(2)(N-3)(2) (4) and cis-[Ru(MeL)(2)(MeCN)(2)](PF6)(2) center dot (CH3)(2)CO (5) are synthesised. The X-ray crystal structures of complexes 1, 2, 3 and 5 have been determined. All the five new complexes have been characterized by FTIR, ESIMS and H-1 NMR. In cyclic voltammetry in acetonitrile at a glassy carbon electrode, the complexes display a quasireversible Ru(II/III) couple in the range 0.32-1.71 V versus NHE. The Ru(II/III) potentials yield a satisfactorily linear correlation with Chatt's ligand constants P-L for the monodantate ligands. From the intercept and by comparing the known situation in Ru(2,2'-bipyridine)(2)L-2, it is concluded that MeL, a non-aromatic diimine, is significantly more pi-acidic than 2,2'-bipyridine. (c) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Syntheses of two new 1D and 3D networks of Cu(II) and Co(II) using malonate and urotropine as bridging ligands: Crystal structures and magnetic studies

Two new metal-organic based polymeric complexes, [Cu-4(O2CCH2CO2)(4)(L)].7H(2)O (1) and [CO2(O2CCH2CO2)(2)(L)].2H(2)O (2) [L = hexamethylenetetramine (urotropine)], have been synthesized and characterized by X-ray crystal structure determination and magnetic studies. Complex 1 is a 1D coordination polymer comprising a carboxylato, bridged Cu-4 moiety linked by a tetradentate bridging urotropine. Complex 2 is a 3D coordination polymer made of pseudo-two-dimensional layers of Co(II) ions linked by malonate anions in syn-anticonformation which are bridged by bidentate urotropine in trans fashion, Complex 1 crystallizes in the orthothombic system, space group Pmmn, with a = 14,80(2) Angstrom, b = 14.54(2) Angstrom, c = 7.325(10) Angstrom, beta = 90degrees, and Z = 4. Complex 2 crystallizes in the orthorhombic system, space group Imm2, a = 7.584(11) Angstrom, b = 15.80(2) Angstrom, c = 6.939(13) Angstrom, beta = 90.10degrees(1), and Z = 4. Variable temperature (300-2 K) magnetic behavior reveals the existence of ferro- and antiferromagnetic interactions in 1 and only antiferromagnetic interactions in 2. The best fitted parameters for complex 1 are J = 13.5 cm(-1), J = -18.1 cm(-1), and g = 2.14 considering only intra-Cu-4 interactions through carboxylate and urotropine pathways. In case of complex 2, the fit of the magnetic data considering intralayer interaction through carboxylate pathway as well as interlayer interaction via urotropine pathway gave no satisfactory result at this moment using any model known due to considerable orbital contribution of Co(II) ions to the magnetic moment and its complicated structure. Assuming isolated Co(II) ions (without any coupling, J = 0) the shape of the chi(M)T curve fits well with experimental data except at very low temperatures.

Oxovanadium(V) complexes of bis(phenolate) ligands with acetylacetone as co-ligand: synthesis, crystal structure, electrochemical and kinetics studies on the oxidation of ascorbic acid

Two vanadium(V) complexes, [VO(L-1)]acac)] (1) and [VO(L-2)(acac)] (2), where H2L1 = N,N-bis(2-hydroxy-3-5-di-tert-butyl-benzyl)propylamine and H2L2 = 2,2'-selenobis(4,6-di-tert-butylphenol), have been synthesized and characterized by elemental analyses, IR, V-51 NMR, both in the solid and in solution, and cyclic voltammetric studies. Single crystal X-ray studies reveal that in complex 1 the vanadium atom is octahedrally coordinated with an O5N donor environment, where the oxygen atom of the V-V=O moiety and the N atom of the ONO ligand occupy the axial sites while two oxygen atoms (O1 and O2) from the bisphenolate ligand and two oxygen atoms (O3 and O4) from the acac ligand occupy the equatorial plane. A similar bonding pattern has also been encountered for 2 with the exception that a Se atom instead of N is involved in weak bonding to the metal center. Both complexes showed reversible cyclic voltammeric responses and E-1/2 appears at -0.18 and 0.10 V versus NHE for complexes 1 and 2, respectively. The kinetics of oxidation of ascorbic acid by complex 1 were carried out in 50% MeCN-50% HO (v/v) at 25 degrees C. The high formation constant value, Q = 63 +/- 7 M-1, reveals that the reaction proceeds through the rapid formation of a H-bonded intermediate. The low k(2)Q(2)/k(1)Q(1) ratio (13.4) for 1 points out that there is extensive H-bonding between the oxygen atom of the V-V=O group and the OH group of ascorbic acid. (c) 2007 Published by Elsevier Ltd.