Les influències dels factors socials en l'ús de serveis formals

Objectiu: Aquest estudi pretén aportar coneixement sobre el model d’atenció que reben les persones de més de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa ús dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilització d’aquest. Mètode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La població d’estudi són aquelles persones de 80 i més anys de Vic que van sol·licitar la valoració de dependència entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependència reconegut i un Pla Individual d’Atenció validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic. Les variables dependents són la utilització de recursos formals (teleassitència, servei d’atenció domiciliària –públic i privat- , centre de dia, residència i prestacions econòmiques derivades de la llei de la dependència). El grau de dependència, el gènere, l’edat, l’estat civil, la convivència, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model d’atenció majoritari és el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). L’ús de recursos formals té un paper subsidiari (37.7%). La variable convivència influeix de forma significativa amb l’ús de serveis formals (p<0.001 en l’ús de TAS, el SAD públic i el SAD privat) . Conclusió: Els disseny de programes i criteris de provisió de serveis haurien de contemplar no només el grau de dependència sinó també variables més d’entorn com la convivència. No obstant, existeix encara poca evidència científica en aquesta línia, per això s’hauria de potenciar l’ investigació que permetés analitzar les variables de la funció social de forma més acurada. Paraules clau: Dependència, suport formal, suport informal.

Més violència XY

A l'article anterior (AVUI, 14 de febrer) plantejava la necessitat d'entendre les arrels biològiques de la violència de gènere com a pas necessari per eliminar-la. De manera molt resumida, deia que cal rebuscar entre els instints evolutius més primaris de qualsevol ésser viu: la supervivència, que ha afavorit comportaments agressius; i la reproducció, entesa com la transmissió de les formes gèniques pròpies als descendents [...].

Violència XY

Una enquesta realitzada per l'Institut de la Dona ha posat de manifest que a l'Estat espanyol hi ha 1,8 milions de dones que són víctimes de maltractaments tècnics, que inclouen agressions físiques, verbals i menyspreus sistemàtics, i arriben al paroxisme amb els assassinats de dones per les seves parelles o ex-parelles (68 víctimes mortals el 2006). Una de les preguntes que tot sovint em faig és sobre el perquè de la violència en els humans, i en concret la de gènere [...].

La separació infant-família i la proposta de mesura com a recurs de protecció infantil en l'Acolliment d'Urgència i Diagnòstic : qüestions ètiques

Aquest treball es proposa reflexionar, des de la mirada de l’ètica aplicada, al voltant de dues qüestions centrals: la demora en els estudis-diagnòstics dels infants en mesura d'acolliment d’Urgència i Diagnòstic, i la incertesa que contenen una bona part de les mesures de protecció que s'acorden posteriorment. Una i altra qüestió poden tenir, en una hipòtesi inicial, conseqüències de gravetat considerable, que afectarien tant els infants - la vida dels quals quedaria fàcilment condicionada pel tipus de decisió que es prengui en aquests moments-, les seves famílies i les famílies acollidores, com, en últim extrem, el propi sistema de protecció. Això, deixant de banda la violència interna que poden arribar a generar en els i les professionals. Però també, des d'una mirada menys conseqüencialista, les dues qüestions tenen a veure amb una forma determinada d'entendre i d'atendre la vulnerabilitat extrema d'aquests infants. Fer-ho be significarà que acollir-lo ara donarà resposta a la necessitat immediata d’atenció i de cura; que respondrem a la seva vulnerabilitat amb les millors condicions possibles. També significarà respondre, en clau de futur, al seu dret a una vida digna, arrelada, estable i en igualtat d'oportunitats

La Participació de l'alumnat als instituts: un impuls a la figura dels delegats

Aquest treball té per objectiu fomentar la cultura democràtica i participativa als instituts. Per assolir aquest objectiu, presenta un conjunt de 24 propostes fruit de l’anàlisi d’activitats ja existents i d’una recerca de caràcter més teòric i reflexiu. Aquestes propostes, que es centren en el foment de la participació, la formació del professorat i la creació de nous espais de participació, combinen accions dirigides a l’aula, al centre i a tot l’entorn

Evolución de las diferencias salariales por razón de sexo

El artículo examina los determinantes del diferencial salarial por razón de sexo y de sus cambios entre 1995 y 2002 mediante una extensión de la metodología propuesta por Juhn et al. (1991, 1993) adaptada a los microdatos emparejados empresa-trabajador de la Encuesta de Estructura Salarial. La evidencia obtenida muestra que el origen fundamental del diferencial radica en la influencia del establecimiento de filiación de los trabajadores y de factores inobservables. Se constata también que la exigua reducción del diferencial con el transcurso del tiempo se debe a que la intensificación de la segregación de las mujeres en establecimientos que pagan salarios comparativamente bajos (caracterizados fundamentalmente por una elevada feminización de su fuerza laboral) contrarresta en buena medida el efecto que en sentido contrario ejercen diversos factores, especialmente la mejora de las cualificaciones relativas de las mujeres. La intensificación de este tipo de segregación es más pronunciada en el caso de las mujeres de mayor cualificación, hasta el punto de que esta circunstancia da lugar, de forma diferenciada para este colectivo, a una ampliación de la brecha salarial frente a hombres de características equivalentes.

El cervell d'Estocolm

Un dels temes que darrerament m'ha fet meditar molt és el dels maltractaments. En concret, per què hi ha persones que senten l'impuls de maltractar els seus congèneres, i per què tot sovint les persones maltractades, tant en la violència de gènere com en qualsevol altre tipus d'assetjament, mantenen o desenvolupen vincles amb els seus maltractadors,culpant-se a si mateixes de la situació. La resposta és dins el cervell, en els nostres gens i en la nostra història evolutiva [...].

La reforma educativa del PP o el retorn a la meritocràcia

Article d'opinió sobre la tensió entre mèrit i igualtat de la Llei de qualitat de l’educació del Partit Popular

Des dels debats sobre l'objecte i el subjecte d'estudi de la ciència fins a l'adopció d'una metodologia feminista (Part 1 de 2)

Aquesta sessió introductòria del seminari vol situar a les participants en els debats epistemològics feministes. En primer lloc, s'abordaran diferents crítiques feministes a la construcció de la ciència heteropatriarcal i les propostes corresponents per a superar les seves limitacions. Seguidament, es reflexionarà sobre les conseqüències de la institucionalització dels estudis de les dones i/o de gènere que ha dut a posar èmfasi a l'objecte d'estudi en lloc dels processos de creació del coneixement. Finalment, s'argumentarà la proposta que dóna lloc al seminari: la necessitat de realitzar una reflexió profunda i feminista sobre les modalitats de producció dels sabers, amb la convicció de que per a què la ciència sigui menys heteropatricarcal és fonamental la manera com la produïm.

Des dels debats sobre l'objecte i el subjecte d'estudi de la ciència fins a l'adopció d'una metodologia feminista (Part 2 de 2)

Aquesta sessió introductòria del seminari vol situar a les participants en els debats epistemològics feministes. En primer lloc, s'abordaran diferents crítiques feministes a la construcció de la ciència heteropatriarcal i les propostes corresponents per a superar les seves limitacions. Seguidament, es reflexionarà sobre les conseqüències de la institucionalització dels estudis de les dones i/o de gènere que ha dut a posar èmfasi a l'objecte d'estudi en lloc dels processos de creació del coneixement. Finalment, s'argumentarà la proposta que dóna lloc al seminari: la necessitat de realitzar una reflexió profunda i feminista sobre les modalitats de producció dels sabers, amb la convicció de que per a què la ciència sigui menys heteropatricarcal és fonamental la manera com la produïm.

Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 1 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà

Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 2 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà

Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 3 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà

Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 4 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà

Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 5 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà