L'Agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX: Producció agrària i usos del sòl

El paisatge agrari -entès en termes físics- és una construcció humana fruit d'una activitat productiva -la practica de l'agricultura- a traves de la qual s'imprimeix conscientment una determinada forma als espais naturals tot cercant l'adaptació dels objectius productius a les variades condicions del medi. Els elements que componen un paisatge agrari són múltiples i abasten des del tipus de poblament fins a la forma de les parcel•les, passant pel sistema hidrogràfic, el mode d'apropiació dels espais, les característiques de l'explotació ramadera i les formes d'aprofitament del sòl. En aquest article ens ocuparem d'un dels components del paisatge agrari de la comarca del Baix Empordà, concretament dels usos del d l i de les principals línies productives que caracteritzaven l'agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX. La primera qüestió que tractarem serà la de la paralització del procés d'expansió de l'àrea conreada just després de les dècades centrals del segle, aspecte de gran interès tant per la seva precocitat en el context català i espanyol, com pel fet que revela un canvi en l'evolució del sector estretament relacionat amb una remarcable disminució de la pressió demogràfica. En segon lloc, a partir de la contrastació de fonts documentals de naturalesa diversa (amillaraments, estadístiques provincials, interrogatoris municipals i comptabilitats privades), realitzarem un intent de quantificar el pes dels diversos aprofitaments i la seva distribució geogràfica. I, finalment, plantejarem la qüestió de la intensificació de l'ús del sòl a través del retrocés del guaret blanc i la difusió de rotacions complexes, qüestió clau en l'avaluació de l'eficiència econòmica del sistema agrari baixempordanès

La Geografia i l'estudi dels boscos a Espanya

This article makes a revision of the most eminent contributions in Geography in relation to the forest study, starting with principal Spanish geographical journals, congress transactions and other bibliography about forest questions. A selection of the most eminent bibliography has been made paying special attention to three main subjects: forest and forest science history, forest and landscape description, and forest management

XIX Olimpíada nacional de química 2005-2006

Article que es refereix a la XIX Olimpíada Nacional de Química (2005 – 2006), celebrada el 21-24 d' abril de 2006, Vigo (Pontevedra). L’ olimpíada consisteix en dues proves: la primera consisteix en la resolució de 4 problemes llargs, i la segona en 45 preguntes de resposta múltiple (tipus test) que contenen qüestions teòriques i problemes curts. En aquest article s’ esmenten els alumnes que han obtingut algun tipus de distinció, els classificats per a la Fase Nacional, els problemes proposats i les característiques de les preguntes del test

La formación del pensamiento político del partido conservador colombiano en el siglo XIX. Estudio de caso : los escritos políticos de Mariano Ospina Rodríguez y José Eusebio Caro

Esta investigación describe la formación del pensamiento político del Partido Conservador Colombiano en el siglo XIX, en los escritos de Mariano Ospina Rodríguez y José Eusebio Caro, donde reaccionan con contundencia frente a los excesos del radicalismo liberal del gobierno de José Hilario López. Para entender la reacción conservadora, se utiliza como herramienta teórica el trabajo de Robert Nisbet, “Conservadurismo”.

El concepto político de hispanidad de Miguel Antonio Caro en su debate con los liberales utilitaristas de finales del siglo XIX en Colombia

La presente monografía pretende explicar del concepto político de hispanidad en Miguel Antonio Caro. Se señalaran los principales temas del debate que sostuvo con los radicales. Luego, los tipos de premisas que Caro utilizó para elaborar su concepto político de hispanidad: religioso, filosófico-literario, ético-filosófico y histórico-político. Segundo, se resaltará el carácter político del concepto de hispanidad en el análisis del fenómeno de la Independencia. Para concluir que este concepto representa una idea propia de civilización hispánica.

Las escuelas y los maestros de Primeras Letras : (siglo XIX)

Resumen tomado de la publicaci??n

Imagen de las mujeres en los libros de lectura del siglo XIX.

Resumen tomado del autor

Dedos que leen : la enseñanza de la lecto-escritura en la escuela de ciegos de Barcelona (Siglo XIX).

Resumen tomado del autor

L'alfabetització dels emigrants mallorquins entre final del S. XIX i principi del XX. 'La alfabetización de los emigrantes mallorquines entre finales del S. XIX i pricipios del XX'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye tablas con información demográfica desde 1887 a 1930

Lectura i educació social a Mallorca durant la primera meitat del segle XIX. 'Lectura y educación social en Mallorca durante la primera mitad del siglo XIX'.

Resumen tomado de la publicación

Contingut dels plans d'estudi de la llicenciatura en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport a Espanya.

Resumen tomado del autor. Incluye anexos

Més riscos i menys protecció. Dones immigrants a Espanya davant la violència de gènere. Informe elaborat per Amnistia Internacional. 'Más riesgos y menos protección. Mujeres inmigrantes en España ante la violencia de género. Informe elaborado por Amnistía Internacional'.

Resumen tomado de la publicación

La crisi educativa arran de la devolució definitiva de Menorca a la corona d'Espanya (1802). 'La crisis educativa a raíz de la devolución definitiva de Menorca a la corona española (1802)'.

Resumen tomado de la publicación

Els serveis de pr??stec d'objectes dels museus brit??nics a final del segle XIX : un intent pioner d'educaci?? en el museu. 'Los servicios de pr??stamo de objetos de los museos brit??nicos a finales del siglo XIX : un intento pionero de educaci??n en el museo'

La creaci??n de los departamentos educativos en los museos es un fen??meno t??pico de los a??os sesenta y setenta en la mayor??a de paises europeos, con algunas excepciones como el nuestro donde no se comienzan a poner en marcha hasta finales de la d??cada de los setenta e inicios de los ochenta. En Gran Breta??a, la figura de los gabinetes de educaci??n de los museos se reconoce ya a mitad de siglo.

Anàlisi i problemàtica de la sociologia de l'educació a Espanya. 'Análisis y problemática de la sociología de la educación en España'.

Resumen tomado de la propia publicación. Volumen especial dedicado a filosofía y ciencias de la educación