Validation of body condition score as a predictor of subcutaneous fat in Nelore (Bos indicus) cows

The aim of the present study was to determine the relationship among body weight (BW), body condition score (BCS) and rump fat thickness (RFAT) measured by ultrasonography, and validate the relationship between BCS and RFAT over the time. Two hundred sixty and six Nelore cows had their BW, BCS and RFAT evaluated at five different moments during the production cycle: M1) weaning: M2) parturition, M3) 42 days post-partum; M4) 82 days postpartum and M5) 112 days post-partum. A BCS value was attributed for each cow following a I to 5 points scale. Ultrasonographic images for RFAT measurement were obtained using a 3.5 MHz linear transducer. Images were immediately analyzed as soon as they were formed and frozen. Body condition scores and ultrasound measurements were collected on the same day by a single trained technician. The relationship between BCS and RFAT values was investigated by regression models. The analysis of similarity among the five obtained models was performed using the proc MIXED from SAS and the correlations among variables were analyzed with proc CORR from SAS. The BCS was able to predict RFAT in Nelore cows in all different moments evaluated. Also, it was shown that BCS presented high correlation (r=0.82 to 0.93) and relationship (R(2) = 0.73 to 0.92) with RFAT. However, both BCS and RFAT showed low correlation (r=0.37 to 0.50) and relationship (R(2) = 0.13 to 0.25) with BW. The BCS classification by visual method using a 1 to 5 point scale, was able to predict the RFAT in Nelore cows over the time. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Adrenocortical tumors: results of treatment and study of Weiss's score as a prognostic factor

PURPOSE: The differential diagnosis between benign and malignant adrenal cortical tumors circumscribed to the gland is controversial. One hundred and seven patients with adrenal cortex tumors (excluding those with primary hyperaldosteronism) were studied to assess the 5-year survival rate of adults, children, patients stratified by pathological stage, and patients stratified according to Weiss's score of <3 or >3. METHODS: The patients were evaluated both clinically and biochemically. One hundred and five patients underwent surgery and were classified pathologically as stages I, II, III, or IV. The tumors were weighed, measured, and classified according to Weiss's criteria and divided into 2 groups: <3 and >3. RESULTS: After 5 years, the survival rate was 77.5% for the whole group, 74.61% for the adults, 84.3% for the children, 100% for stage I, 83.9% for stage II, 33% for stage III, and 11.7% for stage IV groups. Additionally, after 5 years, 100% of the patients with tumors with Weiss's score <3 were alive compared to 61.65% of those with Weiss's score >3. The average weights of the tumors of score <3 and >3 were 23.38 g ± 41.36 g and 376.3 ± 538.76 g, respectively, which is a statistically significant difference. The average sizes of tumors of Weiss's score <3 and >3 were 3.67 ± 2.2 cm and 9.64 ± 5.8 cm, respectively, which is also a statistically significant difference. CONCLUSIONS: Weiss's score may be a good prognostic factor for tumors of the adrenal cortex. Additionally, there was a statistically significant difference between the average weight and size of tumors with benign behavior (Weiss's score <3) and those with malignant behavior (Weiss's score >3).

A conspiracy theory for clefts : the syntax and interpretation of cleft constructions

O objetivo final deste estudo é contribuir para a discussão sobre qual a medida em que conceitos semânticos e discursivos estão sintaticamente codificados. Mais especificamente, investiga-se se existe alguma correlação consistente entre alguns aspetos interpretativos e sintáticos de quatro construções clivadas do Português Europeu, e como se deve dar conta teoricamente destas potenciais correlações. As clivadas consideradas são as clivadas canónicas, as pseudoclivadas, as clivadas de é que e as clivadas de SER. Sintaticamente podemos distinguir dois tipos: clivadas bioracionais (canónicas e pseudoclivadas) e clivadas mono-oracionais (clivadas de é que e de SER). Todas as estruturas têm um constituinte clivado focalizado que pode constituir tanto um foco informacional como um foco contrastivo, e uma oração clivada que introduz uma pressuposição existencial. Adicionalmente, o constituinte clivado identifica exaustivamente uma posição vazia na oração clivada. Adota-se a semântica alternativa para o foco (Rooth 1985), segundo a qual o foco entoacional contribui uniformemente um conjunto de alternativas na Forma Lógica. Regras pragmáticas operando neste conjunto dão origem a duas implicaturas que podem ser suspensas: pressuposição existencial e exaustividade. Dado que as clivadas de é que e as de SER têm a mesma interpretação que orações não-clivadas, conclui-se que a sua estrutura sintática particular não contribui para estas propriedades interpretativas. Em contrapartida, as clivadas bioracionais, que são orações copulativas especificacionais, têm uma presuposição existencial e uma interpretação exaustiva que não pode ser suspensa, tal como as orações especificacionais não-clivadas. Argumenta-se que isto se deve ao facto de o constituinte clivado identificar uma variável introduzida por uma descrição definida. Demonstra-se que a oração clivada, uma relativa em posição de complemento de um determinador definido nas clivadas canónicas e uma relativa livre nas pseudoclivadas, tem a mesma denotação que um DP definido, e portanto tem uma pressuposição existencial inerente. A interpretação exaustiva deve-se à relação identificacional entre o constituinte clivado e a descrição definida. Além disso, defende-se que em Português Europeu um traço de foco não desencadeia movimento-A’ para um FocP especializado. Os constituintes focalizados movem-se antes por razões independentes do foco. Isto é confirmado pelo facto de apenas o constituinte clivado das clivadas de é que ter propriedades de movimento A’, os outros parecem estar in situ. Propõe-se que o constituinte clivado das clivadas de é que é um tópico com um traço de foco que se move para um TopP. Esta análise dá conta da existência de restrições discursivas semelhantes para tópicos não focalizados e para o constituinte clivado das clivadas de é que. O traço quantificacional de foco arrastado pela topicalização dá origem a efeitos de intervenção, causando a não-recursividade do foco na periferia esquerda e a sua incompatibilidade com movimento de outros constituintes com traços quantificacionais. A análise prediz as restrições de encaixe observadas para as clivadas de é que. Finalmente, desenvolve-se uma análise sintática das clivadas de SER que aproxima estas estruturas das estruturas com partículas de foco. Propõe-se que a cópula é um operador sensível ao foco que é merged juntamente com o constituinte clivado. As restrições distribucionais da cópula devem-se a requisitos selecionais de núcleos.

Lewis Score - Prognostic value in patients with isolated small bowel Crohn's disease

Background and aims: Small bowel capsule endoscopy (SBCE) allows mapping of small bowel inflammation in Crohn’s disease (CD). We aimed to assess the prognostic value of the severity of inflammatory lesions, quantified by the Lewis score (LS), in patients with isolated small bowel CD. Methods: A retrospective study was performed in which 53 patients with isolated small bowel CD were submitted to SBCE at the time of diagnosis. The Lewis score was calculated and patients had at least 12 months of follow-up after diagnosis. As adverse events we defined disease flare requiring systemic corticosteroid therapy, hospitalization and/or surgery during follow-up. We compared the incidence of adverse events in 2 patient subgroups, i.e. those with moderate or severe inflammatory activity (LS =790) and those with mild inflammatory activity (135 = LS < 790). Results: The LS was =790 in 22 patients (41.5%), while 58.5% presented with LS between 135 and 790. Patients with a higher LS were more frequently smokers (p = 0.01), males (p = 0017) and under immunosuppressive therapy (p = 0.004). In multivariate analysis, moderate to severe disease at SBCE was independently associated with corticosteroid therapy during follow-up, with a relative risk (RR) of 5 (p = 0.011; 95% confidence interval [CI] 1.5–17.8), and for hospitalization, with an RR of 13.7 (p = 0 .028; 95% CI 1.3–141.9). Conclusion: In patients with moderate to severe inflammatory activity there were higher prevalences of corticosteroid therapy demand and hospitalization during follow-up. Thus, stratifying the degree of small bowel inflammatory activity with SBCE and LS calculation at the time of diagnosis provided relevant prognostic value in patients with isolated small bowel CD.

The black-white test score gap widens with age?

We re-examine the theoretical concept of a production function for cognitive achievement, and argue that an indirect production function that depends upon the variables that constrain parents' choices is both moretractable from an econometric point of view, and more interesting from an economic point of view than is a direct production function that depends upon a detailed list of direct inputs such as number of books in the household. We estimate flexible econometric models of indirect production functions for two achievement measures from the Woodcock-Johnson Revised battery, using data from two waves of the Child Development Supplement to the PSID. Elasticities of achievement measures with respect to family income and parents' educational levels are positive and significant. Gaps between scores of black and white children narrow or remain constant as children grow older, a result that differs from previous findings in the literature. The elasticities of achievement scores with respect to family income are substantially higher for children of black families, and there are some notable difference in elasticities with respect to parents' educational levels across blacks and whites.

L' Aprenentatge basat en problemes a través de casos clínics simulats. Una proposta metodològica de disseny i avaluació docent

RESUM Les exigències actuals de la professió de d’infermeria requereixen que la docència vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla pràctica diària, per adquirir experiència en l’aprenentatge i així augmentar la qualitat de les cures d’infermeria. Per assolir aquest objectiu és important l’aprenentatge basat enproblemes. Aquest pretén en primer lloc que els estudiants aprenguin allò que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera més natural possible a partir d’una idea clara i profunda de l’evidència sobre la que s’ha d’actuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clínics amb uns objectius que requerien la integració de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un període de temps predeterminat. També ens vam proposar una estratègia docent que permetés a l’estudiant incorporar el coneixement científic que dóna suport a la pràctica assistencial per aproximar teoria i pràctica. Es pretén que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidència científica disponible, per prendre una decisió respecte a les cures del pacient. Els objectius de l’estudi són: Avaluar globalment l’aprenentatge basat en la simulació de casos Avaluar com els estudiants valoren la integració del model d’infermeria i del procés d’atenció en l’aprenentatge basat en la simulació de casos. Valorar les sensacions percebudes per l’estudiant durant la simulació del cas. Valorar l’actitud d el’estudiant en relació a la incorporació de l’evidència científica per una millora en la pràctica clínica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per l’estudiant en relació al procés de documentació. Avaluar la idonietat de l’argumentació i la decisió de l’estudiant a la pregunta formulada en el cas clínic. Metodologia: L’assignatura d’Infermeria Medicoquirúrgica. Adult I del Departament d’Infermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experiència d’aprenentatge basat en la resolució de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluació de l’experiència a través d’una enquesta. Aquesta es responia al cap d’un mes de la simulació al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants després de visualitzar la gravació feta durant el mateix. En el context del seminari de simulació de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport d’una guia. Per valorar l’actitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. L’avaluació del grau de dificultat s’ha registrat a través d’unes escales de puntuació. Per a l’avaluació de la decisió presa, es van valorar les síntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realització de la simulació en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge d’estudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, només un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integració del model d’infermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuació entre 7 i 10. La valoració global de la simulació va ser qualificada pels estudiants amb una puntuació de 8 (34,4%) seguida d’un 28,1% amb una consideració de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conèixer les fonts documentals els serviria per millorar l’assistència, el 86,7% esperen obtenir arguments sòlids respecte les seves desicions si la documentació consultada és de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar més satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidències. Respecte el grau de dificultat en el procés de documentació la dificultat més gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referències bibliogràfiques. Conclusions: L’aprenentatge dels estudiants a través de la simulació de casos és una estratègia vàlida que l’estudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la pràctica professional. L’estratègia docent dissenyada per integrar les evidències en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, després d’analitzar els resultats, s’han de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procés de documentació i incidir més en la crítica i reflexió, de manera que les troballes de la investigació siguin canalitzades cap a la pràctica.

Itinerari d'educació ambiental i sensorial de Sant Pere del Burgal

El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) va ser creat l’any 2003. Actualment, el parc està desenvolupant una xarxa d’itineraris d’Educació Ambiental (EA). L’Ecomuseu de la Vall d’Àneu (EVA) ofereix rutes guiades al sender del Monestir de Sant Pere del Burgal, ja senyalitzat i equipat pel PNAP, en estar inscrit al seu àmbit territorial. Es tracta d’un sender de fàcil accés i recorregut, molt ample al primer tram tot oferint una gran varietat d’aspectes d’interès. L’objectiu principal del present projecte és plantejar un itinerari d’EA sensorial adaptat als col·lectius amb mobilitat reduïda i persones invidents. Amb aquesta finalitat es desenvolupen continguts i materials didàctics i es determinen les accions que els articularan. En un primer moment s'ha analitzat la viabilitat de l’itinerari aplicant el protocol de valoració dissenyat pel grup Edukamb. La puntuació obtinguda és de 74 punts sobre 100, corroborant la idoneïtat del seu recorregut pels visitants. En el disseny de l’itinerari, s’han determinat els elements i processos d’interès a l’entorn, s’han proposat quatre parades sensorials i una pasarel·la de fusta al primer tram i quatre parades de component antropològica i la instal·lació d’una corda perimetral al segon tram. Finalment també, la instal·lació de maquetes tridimensionals tàctils, una descriptiva dels aspectes i les parades de l’itinerari a l’inici del camí i una arquitectònica de l’entorn del monestir en arrivar al mateix. S’han proposat millores en la senyalització present, alternatives i complements al material pedagògic considerat al projecte i el disseny de protocols de valoració per itineraris adaptats a tot tipus de col·lectius.

Disseny d'un mètode de valoració d'itineraris d'educació ambiental i aplicació a l'àmbit Parc Natural de l'Alt Pirineu - Alt Urgell

El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) està creant una xarxa d’itineraris d’educació ambiental amb l’objectiu de divulgar els valors del parc i conscienciar els seus visitants sobre la importància de conservar el medi ambient. El desenvolupament de mètodes de valoració de l’aptitud de potencials itineraris d’educació ambiental pot servir per crear eines de gestió molt útils a l’hora d’ampliar aquesta xarxa de senders. Per aquest motiu, un grup anterior de la llicenciatura de Ciències Ambientals va desenvolupar el preprotocol Neret, que permet obtenir una puntuació numèrica per a un itinerari, responent a una sèrie de preguntes senzilles. En el present projecte, s’ha aplicat el protocol anterior a tres itineraris de muntanya per tal d’estudiar-ne el funcionament en un tipus d’itinerari diferent dels de fons de vall, on va ser dissenyat. L’anàlisi del preprotocol s’ha efectuat mitjançant una matriu DAFO, a partir de la qual s’han proposat una sèrie d’estratègies de millora i, a partir d’aquestes, s’ha desenvolupat un nou mètode de valoració. Els principals aspectes negatius del preprotocol són la seva manca de flexibilitat, la sobrevaloració dels criteris relacionats amb la dificultat del recorregut, la manca de detall en l’anàlisi del potencial interpretatiu dels itineraris a més del poc pes que té aquest criteri en la puntuació global i, finalment, l’absència d’un criteri que valori els potencials impactes que es podrien derivar de l’ús de l’itinerari. Aquestes mancances s’han mirat de corregir al mètode de valoració dissenyat en el present projecte mitjançant les següents aportacions: una estructura transversal dividida en quatre factors avaluats per separat, sense criteris de valoració excloents i amb una ponderació final dels quatre principals criteris modificable segons els objectius dels gestors; una valoració més detallada dels continguts de l’itinerari, i finalment, la inclusió d’un nou criteri que considera la vulnerabilitat del medi a qualsevol tipus d’impacte.

Recombinant human insulin-like growth factor I (rhIGF-I) for the treatment of amyotrophic lateral sclerosis/motor neuron disease.

BACKGROUND: Recombinant human insulin-like growth factor I (rhIGF-I) is a possible disease modifying therapy for amyotrophic lateral sclerosis (ALS, which is also known as motor neuron disease (MND)). OBJECTIVES: To examine the efficacy of rhIGF-I in affecting disease progression, impact on measures of functional health status, prolonging survival and delaying the use of surrogates (tracheostomy and mechanical ventilation) to sustain survival in ALS. Occurrence of adverse events was also reviewed. SEARCH METHODS: We searched the Cochrane Neuromuscular Disease Group Specialized Register (21 November 2011), CENTRAL (2011, Issue 4), MEDLINE (January 1966 to November 2011) and EMBASE (January 1980 to November 2011) and sought information from the authors of randomised clinical trials and manufacturers of rhIGF-I. SELECTION CRITERIA: We considered all randomised controlled clinical trials involving rhIGF-I treatment of adults with definite or probable ALS according to the El Escorial Criteria. The primary outcome measure was change in Appel Amyotrophic Lateral Sclerosis Rating Scale (AALSRS) total score after nine months of treatment and secondary outcome measures were change in AALSRS at 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 months, change in quality of life (Sickness Impact Profile scale), survival and adverse events. DATA COLLECTION AND ANALYSIS: Each author independently graded the risk of bias in the included studies. The lead author extracted data and the other authors checked them. We generated some missing data by making ruler measurements of data in published graphs. We collected data about adverse events from the included trials. MAIN RESULTS: We identified three randomised controlled trials (RCTs) of rhIGF-I, involving 779 participants, for inclusion in the analysis. In a European trial (183 participants) the mean difference (MD) in change in AALSRS total score after nine months was -3.30 (95% confidence interval (CI) -8.68 to 2.08). In a North American trial (266 participants), the MD after nine months was -6.00 (95% CI -10.99 to -1.01). The combined analysis from both RCTs showed a MD after nine months of -4.75 (95% CI -8.41 to -1.09), a significant difference in favour of the treated group. The secondary outcome measures showed non-significant trends favouring rhIGF-I. There was an increased risk of injection site reactions with rhIGF-I (risk ratio 1.26, 95% CI 1.04 to 1.54). . A second North American trial (330 participants) used a novel primary end point involving manual muscle strength testing. No differences were demonstrated between the treated and placebo groups in this study. All three trials were at high risk of bias. AUTHORS' CONCLUSIONS: Meta-analysis revealed a significant difference in favour of rhIGF-I treatment; however, the quality of the evidence from the two included trials was low. A third study showed no difference between treatment and placebo. There is no evidence for increase in survival with IGF1. All three included trials were at high risk of bias.

Symptomatic intracranial hemorrhage after stroke thrombolysis: the SEDAN score.

OBJECTIVE: A study was undertaken to develop a score for assessing risk for symptomatic intracranial hemorrhage (sICH) in ischemic stroke patients treated with intravenous (IV) thrombolysis. METHODS: The derivation cohort comprised 974 ischemic stroke patients treated (1995-2008) with IV thrombolysis at the Helsinki University Central Hospital. The predictive value of parameters associated with sICH (European Cooperative Acute Stroke Study II) was evaluated, and we developed our score according to the magnitude of logistic regression coefficients. We calculated absolute risks and likelihood ratios of sICH per increasing score points. The score was validated in 828 patients from 3 Swiss cohorts (Lausanne, Basel, and Geneva). Performance of the score was tested with area under a receiver operating characteristic curve (AUC-ROC). RESULTS: Our SEDAN score (0 to 6 points) comprises baseline blood Sugar (glucose; 8.1-12.0 mmol/l [145-216 mg/dl] = 1; >12.0 mmol/l [>216 mg/dl] = 2), Early infarct signs (yes = 1) and (hyper)Dense cerebral artery sign (yes = 1) on admission computed tomography scan, Age (>75 years = 1), and NIH Stroke Scale on admission (≥10 = 1). Absolute risk for sICH in the derivation cohort was: 1.4%, 2.9%, 8.5%, 12.2%, 21.7%, and 33.3% for 0, 1, 2, 3, 4, and 5 score points, respectively. In the validation cohort, absolute risks were similar (1.0%, 3.5%, 5.1%, 9.2%, 16.9%, and 27.8%, respectively). AUC-ROC was 0.77 (0.71-0.83; p < 0.001). INTERPRETATION: Our SEDAN score reliably assessed risk for sICH in IV thrombolysis-treated patients with anterior- and posterior circulation ischemic stroke, and it can support clinical decision making in high-risk patients. External validation of the score supports its generalization.

Extent of Hypoattenuation On CT Angiography Source Images In Basilar Artery Occlusion: Prognostic Accuracy Of Posterior Circulation ASPECTS And The Pons-midbrain Score In The Basilar Artery International Cooperation Study

Background: The posterior circulation Acute Stroke Prognosis Early CT Score (pc-ASPECTS) and the combined Pons-midbrain score quantify the extent of early ischemic changes in the posterior circulation. We compared the prognostic accuracy of both scores if applied to CT angiography (CTA) source images (CTA-SI) of patients in the Basilar Artery International Cooperation Study (BASICS).Methods: BASICS was a prospective, observational, multi-centre, registry of consecutive patients who presented with acute symptomatic basilar artery occlusion (BAO). Functional outcome was assessed at 1 month. We applied pc-ASPECTS and the combined Pons-midbrain score to CTA-SI by 3-reader-consensus. Readers were blinded to clinical data. We performed multivariable logistic regression analysis, adjusting for thrombolysis, baseline NIHSS score and age, and used the output to derive ROC curves to compare the ability of both scores to discriminate patients with favourable (modified Rankin Scale [mRS] scores 0-3) from patients with unfavourable (mRS scores 4-6) functional outcome.Results: We reviewed CTAs of 158 patients (64% men, mean age 65 _ 15 years, median NIHSS score 25 [0-38], median GCS score 7 [3-15], median onset-to-CTA time 234 minutes [11-7380]). At 1 month, 40 (25%) patients had a favourable outcome, 49 (31%) had an unfavourable outcome (mRS score 4-5) and 69 (44%) were deceased. Both techniques of assessing CTA-SI hypoattenuation in the posterior circulation showed equally good discriminative value in predicting final outcome (C-statistics; area under ROC curve 0.74 versus 0.75, respectively; p_0.37). Pc-ASPECTS dichotomized at _6 versus _6 was an independent predictor of favourable functional outcome (RR _ 2.2; CI95 1.1-4.7; p _ 0.034).Conclusion: Compared to the combined Pons-midbrain score, the pc-ASPECTS score has similar prognostic accuracy to identify patients with a favourable functional outcome in BASICS. Dichotomized pc-ASPECTS (_6 versus _6) is an independent predictor of favourable functional outcome in this population. Author Disclosures: V. Puetz: None. A. Khomenko: None. M.D. Hill: None. I. Dzialowski: None. P. Michel: None. C. Weimar: None. C.A.C. Wijman: None. H. Mattle: None. K. Muir: None. T. Pfefferkorn: None. D. Tanne: None. S. Engelter: None. K. Szabo: None. A. Algra: None. A.M. Demchuk: None. W.J. Schonewille: None.

Descripció i anàlisi dels factors protectors d’adolescents en la prevenció del delicte: el perfil de l’adolescent desistent i les competències emocionals associades

En els darrers anys, ha augmentat l’interès per l’estudi de la prevenció i la protecció de la delinqüència juvenil. En aquest context els conceptes vinculats són els de desistiment i resiliència. L’objectiu principal d’aquest estudi és aprofundir en el concepte de desistiment i els factors de protecció, primer en el pla teòric i després en l’àmbit empíric. L’estudi consta de dues parts: la primera descriptiu el perfil del menor desistent a la Direcció General de Justícia Juvenil, i la segona mostra enquestes en què s’avaluen les dimensions de la competència emocional en un grup d’adolescents infractors. A partir d’una mostra de 288 adolescents infractors, 86 reincidents i 202 desistents, de les comarques del Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès i d’alguns municipis de l’Anoia, s’analitzen les diferències sociodemogràfiques, criminològiques i de recorregut educatiu fet a la Direcció General de Justícia Juvenil. A continuació, participen de l’estudi per enquesta una mostra accidental de 101 adolescents, 45 reincidents i 56 desistents, procedents dels programes de mediació, medi obert i internament. Els adolescents desistents en el delicte obtenen puntuacions superiors als reincidents, diferències que són estadísticament significatives en la dimensió de competència social i en la puntuació total de competència emocional.

Aplicación de un score semiquantitativo de tac-ar para el control y evaluación del pronóstico de pacientes con fibrosis pulmonar idiopática

Estudi prospectiu amb 36 pacients, on definírem un score semiquantitatiu per a diferents patrons de FPI a la TCAR, i la suma resultant (Score Total). Estudiàrem la relació amb paràmetres funcionals i cel.lularitat del RBA, analitzant-se’n les diferències amb els pacients morts. Trobàrem correlació entre el score de bresca (honeycomb) i total amb alguns paràmetres funcionals, prova de marxa de 6 minuts i la gasometria arterial. Els morts hi tenien major score total i tendència a la neutrofília. Concluírem que un score semiquantitatiu de TCAR és útil per a valorar la gravetat inicial i preveure l’evolució de la FPI. Paraules clau: TCAR, FPI, Score semiquantitatiu, gravetat, evolució.

La formació de connectors complexos finals i causals

En aquesta comunicació s’analitza un aspecte de la codificació sintàctica de la llengua escrita, la formació de connectors hipotàctics complexos que introdueixen causes

Pronoms àtons i tònics en funció d’objecte a les estructures de doblament de clític del català antic

En aquest treball descriurem algunes de les estructures que integren pronoms tònics en funció d’objecte directe o d’objecte indirecte i examinarem les dades relatives a les configuracions de doblament de clític i de pronom tònic aïllat en català antic. L’apartat 2 presenta la identificació i descripció de les dades que estudiarem, les quals han estat extretes del Corpus del Català Antic constituït sota el projecte Vers una Sintaxi Històrica del Català. A l’apartat 3 s’examina la freqüència de les estructures esmentades i les dues seccions següents se centren en l’estudi de la forma ell en contrast amb a ell. A 6 s’ofereix una explicació general de la posició que ocupen els pronoms tònics dins la frase i a 7 es fa una comparació de les dades del català antic amb les del portuguès antic. Finalment, a 8 se citen els resultats d’aquest estudi preliminar