Impacto de dos técnicas quirúrgicas sobre la recaída local de carcinoma de mama en pacientes de una clínica de Bogotá D.C.

Introducción: El carcinoma de mama es el tumor maligno más frecuente entre las mujeres y representa una significativa mortalidad en los países en vías de desarrollo. Según datos del Instituto Nacional de Cancerología en el 2010 se reportaron 672 nuevos casos de cáncer de mama, lo que representó el 18% de todos los tumores malignos en mujeres. Durante las últimas 3 d��cadas las técnicas quirúrgicas para el tratamiento del cáncer de mama han presentado un cambio significativo y proponen disminución de procedimientos agresivos y radicales, intervenciones como: mastectomía radical modificada, cirugía conservadora y la disección de ganglio centinela son ejemplos claros de esta evolución asociado al incremento de la reconstrucción mamaria inmediata. Metodología: Estudio observacional tipo cohorte retrospectivo en el cual se revisó una base de datos de pacientes con cáncer de mama de las cuales 632 fueron sometidas a mastectomía radical con preservación de piel y complejo areola-pezón y mastectomía radical con preservación de piel sin preservación del complejo areola-pezón, los dos procedimientos asociados a reconstrucción mamaria inmediata y se comparó la frecuencia de recaída local entre los dos grupos. Resultados: De las 632 pacientes estudiadas al 30.5% se les realizo preservación del complejo areola pezón. Las mujeres a quienes se les realizó preservación del complejo areola pezón presentaron menor sobrevida a la recaída local a 10 años (80.51%) comparado con las mujeres a quienes no se les preservó el complejo areola pezón (87.40%), sin embargo no se encontró diferencia estad��sticamente significativa para determinar que las probabilidades de sobrevida sean diferentes. Discusión: No se evidenció diferencia estad��sticamente significativa entre los 2 procedimientos quirúrgicos (con y sin preservación del complejo areola pezón) en relación a la recaída local, estudios retrospectivos no han evidenciado una mayor tasa de recaídas locales en pacientes a quienes se les preserva el complejo areola-pezón, sin embargo hacen falta estudios prospectivos y aleatorizados que puedan otorgar un mayor sustento científico que garantice la seguridad de la preservación del complejo areola-pezón.

Impacto de dos técnicas quirúrgicas sobre la recaída local de carcinoma de mama en pacientes de una clínica de Bogotá D.C.

Introducción: El carcinoma de mama es el tumor maligno más frecuente entre las mujeres y representa una significativa mortalidad en los países en vías de desarrollo. Según datos del Instituto Nacional de Cancerología en el 2010 se reportaron 672 nuevos casos de cáncer de mama, lo que representó el 18% de todos los tumores malignos en mujeres. Durante las últimas 3 d��cadas las técnicas quirúrgicas para el tratamiento del cáncer de mama han presentado un cambio significativo y proponen disminución de procedimientos agresivos y radicales, intervenciones como: mastectomía radical modificada, cirugía conservadora y la disección de ganglio centinela son ejemplos claros de esta evolución asociado al incremento de la reconstrucción mamaria inmediata. Metodología: Estudio observacional tipo cohorte retrospectivo en el cual se revisó una base de datos de pacientes con cáncer de mama de las cuales 632 fueron sometidas a mastectomía radical con preservación de piel y complejo areola- pezón y mastectomía radical con preservación de piel sin preservación del complejo areola-pezón, los dos procedimientos asociados a reconstrucción mamaria inmediata y se comparó la frecuencia de recaída local entre los dos grupos. Resultados: De las 632 pacientes estudiadas al 30.5% se les realizo preservación del complejo areola pezón. Las mujeres a quienes se les realizó preservación del complejo areola pezón presentaron menor sobrevida a la recaída local a 10 años (80.51%) comparado con las mujeres a quienes no se les preservó el complejo areola pezón (87.40%), sin embargo no se encontró diferencia estad��sticamente significativa para determinar que las probabilidades de sobrevida sean diferentes. Discusión: No se evidenció diferencia estad��sticamente significativa entre los 2 procedimientos quirúrgicos (con y sin preservación del complejo areola pezón) en relación a la recaída local, estudios retrospectivos no han evidenciado una mayor tasa de recaídas locales en pacientes a quienes se les preserva el complejo areola-pezón, sin embargo hacen falta estudios prospectivos y aleatorizados que puedan otorgar un mayor sustento científico que garantice la seguridad de la preservación del complejo areola-pezón.

Desenvolupament d'un sistema de previsió de risc d'infecció per Stemphylium vesicarium. Avaluació, validació i implementació en parcel·les experimentals en camps comercials de perera

L'estemfiliosi de la perera és una malaltia fúngica ocasionada pel fong Deuteromicet Stemphylium vesicarium. Els símptomes característics d'aquesta malaltia són lesions necròtiques en fulles i fruits, provocant el depreciament econòmic d'aquests últims. Si les condicions climàtiques són favorables aquesta malaltia pot arribar a provocar la pèrdua total de la producció. La malaltia es localitza bàsicament en la conca mediterrània, sent les zones fructícoles de Girona a Catalunya i Emilia-Romagna a Itàlia els llocs on les pèrdues de producció són més grans. Actualment l'únic mètode de control és la cobertura permanent dels òrgans de la planta amb fungicides. Per obtenir aquesta protecció és necessari realitzar aplicacions preventives amb una cad��ncia fixa, setmanal o quinzenal, de diferents fungicides en els arbres. Aquesta cad��ncia d'aplicació comporta que al llarg del període vegetatiu de la perera es realitzin entre 20 i 25 aplicacions de fungicida, per cad��ncies setmanals, o entre 10 i 13 aplicacions si la cad��ncia és quinzenal. Aquest elevat nombre de tractaments comporta uns efectes toxicològics a nivell mediambiental i per a la salut humana, un augment del cost econòmic de la producció i en alguns casos afavorir l'aparició de resistències del patogen a determinats fungicides. Molts d' aquests tractaments es realitzen sense que les condicions ambientals siguin favorables a l'inici d'infeccions del fong, i són per tant innecessàries. Amb l'objectiu d'obtenir una eina per determinar el risc d'infeccions en funció de les condicions climàtiques i realitzar d'aquesta manera els tractaments amb fungicides només quan són necessaris, es va elaborar el Sistema pel Tractament Racionalitzat de l'Estemfiliosi de la Perera (STREP). El model consisteix en relacionar quantitativament amb la severitat de la malaltia els paràmetres climàtics de durada del període d'humectació i temperatura mitjana durant aquests períodes. En aquest treball s'ha determinat l'eficàcia en el control de la malaltia per diferents fungicides aplicats de manera preventiva amb una cad��ncia fixa en diferents finques comercials i durant varis anys. S'ha constatat que no hi ha cap producte totalment eficaç en el control de la malaltia, sent l'eficàcia obtinguda mitjana. Aquesta eficàcia de control esta en funció del nivell de pressió de la malaltia, obtenint eficàcies inferiors quan el nivell en els testimonis no tractats és elevat. En assajos en condicions controlades s'ha determinat que els fungicides analitzats aplicats de manera curativa o postinfecciosa, quan ja s'han iniciat les infeccions, presenten una eficàcia més baixa que quan s'apliquen preventivament. El tiram és el producte amb una eficàcia més elevada en la major part de les condicions experimentals. S' ha analitzat durant 5 anys, 1992-1996, en diferents plantacions de perera de Girona, la dinàmica dels paràmetres ambientals de durada deis períodes amb humectació, la temperatura mitjana de l'aire, la temperatura mitjana durant els períodes d'humectació, la durada dels períodes amb humitat relativa superior al 90% i la pluviometria. S 'ha constatat que la humectació deguda a la rosada és la principal causa d'humectació i que és un procés lent i continu. Les durades més freqüents d'humectació han estat períodes inferiors a 12 hores i les temperatures més freqüents durant aquests períodes han estat entre 11 i 21°C. S'ha determinat també que existeixen períodes amb humitat relativa elevada però sense formació de pel·lícula d'aigua i s'ha observat que ocasionalment existeixen períodes breus d'interrupció de la humectació en que poden existir humanitats relatives elevades o baixes. La capacitat predictiva del model STREP ha estat avaluada mitjançant 42 assajos en condicions naturals i controlades, determinant que en més del 95 % dels casos avaluats les prediccions de malaltia s'han correspost amb les observades, i que només en dos casos el model ha infraestimat el nivell de risc d'infecció. Demostrant així que el model STREP és fiable en les seves prediccions. S'ha estudiat l'efecte de la humitat relativa durant els períodes interromputs d'humectació i les durades d'aquests períodes, en les infeccions produïdes pel fong. S'ha constatat que el model STREP hauria d'incorporar com a períodes separats els períodes d'humectació interromputs amb relatives elevades (>98%) s'haurien de considerar com a períodes continus. Per una altra banda s'ha comprovat que els períodes amb humitats relatives elevades sense formació d'humectació en condicions naturals no són suficients per provocar l'inici d'infeccions de S. Vesicarium. S'ha utilitzat el model STREP com a eina per guiar els tractaments fungicides en diferents parcel·les de finques comercials durant dos anys. D'aquests assajos es pot concloure que utilitzant valors de risc acumulat SA:0.4 com a llindar per a realitzar els tractaments es controla la malaltia amb una eficàcia semblant als tractaments setmanals, però amb una reducció del nombre d'aplicacions necessàries entre un 25 i un 50%. Utilitzar un llindar SA:0.6 en finques amb varietats sensibles i una pressió d'inòcul del patogen elevada presenta bons resultats però inferiors als obtinguts amb tractaments setmanals, no obstant l'estalvi de tractaments ha estat molt important (50-70%). De tots aquests resultats es conclou que el model STREP és adequat per ésser utilitzat en programes pilot a escala comercial en el control racional de l'estemfiliosi de la perera. En funció d'aquests resultats es considerarà la seva implementació en Estacions d'Avisos Fitosanitaris.

Effects of 15d-PGJ(2)-loaded poly(D,L-lactide-co-glycolide) nanocapsules on inflammation

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Salomé et Jean Baptiste. Réinvestissements symboliques et récritures d'un mythe dans la littérature et dans l'art (1870-1914)

La publication de nombreuses œuvres, à la fois littéraires et picturales, entre 1870 et 1914, inspirées par l’épisode biblique du meurtre de Jean Baptiste par Salomé, s’inscrit dans une crise qui touche à cette époque, en Europe, aussi bien le sujet que la notion de représentation. Le mythe de Salomé permet de poursuivre une réflexion de nature littéraire, historique et esthétique concernant le processus d���autonomisation de l’art. À partir des sources bibliques et antiques, dans lesquelles Salomé et Jean Baptiste incarnent respectivement le monde païen en conflit avec le monde chrétien, ces deux personnages font graduellement leur entrée dans l’univers de la fiction. Ils sont au cœur de la transition d���une lecture transcendante — reliée particulièrement à la tradition catholique — de l’épisode tragique qui les unit, à une lecture immanente qui en fait deux instances purement esthétiques. La danseuse et le dernier des prophètes émergent dans la littérature et dans l’art occidentaux comme deux pôles symboliques, liés l’un à l’autre par différents types de relation, susceptibles d���être librement réinvestis par de nouvelles significations et à l’écart des conventions. Si, dans la première partie du XIXe siècle, Salomé et Jean Baptiste sont encore liés à leur sens orthodoxe, au tournant du siècle ils finissent par s’autonomiser de l’Écriture et donnent lieu à de multiples récritures et à des adaptations inattendues. Celles-ci ressortissent alors moins du blasphème à proprement parler que d���un témoignage emblématique d���une transformation du rapport que l’artiste entretient avec son œuvre. Celui-ci, en s’identifiant avec le prophète d��collé, se mesure à l’œuvre d���art, qui est incarnée par Salomé. La relation entre Salomé et Jean Baptiste, dans ces diverses représentations, exprime et reflète le moment où art et littérature se reconnaissent comme fictions.

La consolation d'Israel : second Isaie ; traduction nouvelle avec introduction et notes

par A. Loisy

Ein kleiner Prophet

Edmond Fleg. [Autor. Übers. aus d. Französischen ...]

9-28 d of exposure to elevated pCO2 reduces avoidance of predator odour but had no effect on behavioural lateralization or swimming activity in a temperate wrasse(Ctenolabrus rupestris)

Most studies on the impact of near-future levels of carbon dioxide on fish behaviour report behavioural alterations, wherefore abnormal behaviour has been suggested to be a potential consequence of future ocean acidification and therefore a threat to ocean ecosystems. However, an increasing number of studies show tolerance of fish to increased levels of carbon dioxide. This variation among studies in susceptibility highlights the importance of continued investigation of the possible effects of elevated pCO2. Here, we investigated the impacts of increased levels of carbon dioxide on behaviour using the goldsinny wrasse (Ctenolabrus rupestris), which is a common species in European coastal waters and widely used as cleaner fish to control sea lice infestation in commercial fish farming in Europe. The wrasses were exposed to control water conditions (370 µatm) or elevated pCO2 (995 µatm) for 1 month, during which time behavioural trials were performed. We investigated the possible effects of CO2 on behavioural lateralization, swimming activity, and prey and predator olfactory preferences, all behaviours where disturbances have previously been reported in other fish species after exposure to elevated CO2. Interestingly, we failed to detect effects of carbon dioxide for most behaviours investigated, excluding predator olfactory cue avoidance, where control fish initially avoided predator cue while the high CO2 group was indifferent. The present study therefore shows behavioural tolerance to increased levels of carbon dioxide in the goldsinny wrasse. We also highlight that individual fish can show disturbance in specific behaviours while being apparently unaffected by elevated pCO2 in other behavioural tests. However, using experiments with exposure times measured in weeks to predict possible effects of long-term drivers, such as ocean acidification, has limitations, and the behavioural effects from elevated pCO2 in this experiment cannot be viewed as proof that these fish would show the same reaction after decades of evolution.

Asar-i Şeyh Seyyid Mustafa Beyzade

Terceme-yi ahval-i Beyzade Mustafa Efendi -- Mevlid ün-Nebi -- Menasik ül-hac -- Naẓm al-nāṣiḥīn -- Silsilat al-Naqshaband��yah -- Muqaddimat al-Qaṣīdah al-durrīyah -- al-Qaṣīdah al-durrīyah -- Qaṣāʼid -- Şeyh Hafiz Mehmed al-Hisari'nin tarih-i irtihali -- Taqrīḍ Sharḥ al-Qāmūs -- Taqrīḍ Sharḥ al-Iḥyāʼ -- Murtaza Efendi'nin kaside-yi sabikaya takrizidir -- Beyzade Efendinin Yusufzade'ye verdiği icazetname -- Murad Molla Tekyesi şeyhi Abd��lhalim Efendi'ye verdiği izinname -- Boluvi el-Hac Mustafa Efendi'ye verdiği icazetname -- Halil Efendi'ye verdiği icazetname -- Rizevi Ali Efendi'ye verilen icazetname -- Murtaza Efendi'nin Beyzade Efendi'ye i[r]sal eylediği mektub -- Beyzade Efendi'den Murtaza Efendi'ye tahrir olunan mektub -- Geyve Müftüsü Efendi'ye tahrir olunmuştur -- Kastamonu Müftüsüne irsal olunan mektubudur -- Hafiz Efendi'nin Beyzade Efendi'ye yazd��kları tezkire -- Beyzade Efendi hazretlerinin tezkireye cevapları -- Risālat al-Sulūk lil-Shaykh Beyzade -- Çorumlu Ebubekir Efendi'nin risale-yi manzumelerine takrizdir -- Cevab-ı mektub -- Medhiye-yi Abd��lkadir el-Geylani -- İşbu salat-i şerife Beyzade Efendiden mervidir -- Risālat al-maʻlūm wa-al-majhūl.

[ Majmūʻat rasāʼil]

li-Maḥmūd Afand�� al-Ḥamzāwī.

Hādhā Mawlid al-Nabī

li-Maḥmūd Maḥfūẓ al-Dimashqī al-Shāfiʻī.

Ḥuṣūl al-faraj wa-ḥulūl al-faraḥ fī mawlid man unzila ʻalayhi a-lam nashraḥ

lil-Sayyid al-Muwaqqiʻ.

Talkhīṣ al-Miftāḥ : manuscript, 1682

Written in one column, from 6 to 23 lines per page, in black and red.

Şerh-i Kaside-yi Bürde : manuscript, 1627

Translation and commentary on el-Būṣīrī's "Qaṣīdat Burda". Commentator first provides the verse in Arabic followed by a literal translation into Turkish and commentary.