Las manifestaciones del poder constituyente y el poder constituido en la construcción de consejos comunales en el Estado Táchira, Venezuela (2005 - 2012)

La presente monografía busca proveer elementos de análisis acerca del proceso de construcción de consejos comunales que ha tenido lugar en la Venezuela contemporánea. Por sus rasgos diferenciadores y llamativos, el caso particular escogido es el del Estado Táchira. El trabajo se enfocará en las características y modos de operación de los actores que ostentan un rol preponderante en el proceso. De igual modo, se recurrirá a los planteamientos teóricos fundamentales de Antonio Negri en lo relacionado con los conceptos de poder constituyente y poder constituido, con el objetivo de abordar las interacciones de dichos actores. Se afirma que la dinámica de colaboración-confrontación que distingue aquellas interacciones, se puede analizar a la luz del dualismo que protagonizan las manifestaciones de los poderes recién mencionados. Este aspecto arroja información valiosa para procurar la comprensión del fenómeno en cuestión.

International Law as a Source of Constitutional Law

This article has the purpose to prove that the Customary International Law and the Conventional International Law are sources of Constitutional Law. First, it analyses the matter of the relations between International Law and National or Domestic law according with the theories dualism and monist and international decisions. Then, it studies the reception and the hierarchy of International Customary and Conventional Law to Domestic Law including Constitution. This matter has been studied according with several Constitutions and the international doctrine. Then, it considers the constitutional regulations about international law in the Constitution of the Republic of Colombia. The general conclusion is that International Law is incorporated in domestic law according with the Constitution of each country. But every state has the duty to carry out in good faith its obligations arising from treaties and other sources of International Law, and it may not invoke provisions in its Constitutions or its Laws as an excuse for failure to perform this duty. Accordingly, state practice and decided cases have established this provision, and the same rule is established in articles 27 and 46 of the Vienna Convention on Law of Treaties of 1969.

La revolución del cura Botero: Una disputa por las fuentes del derecho. Antioquia, 1835-1848.

En esta investigación se estudian los conflictos nacidos en la progresiva definición de las formas jurídicas y de saber que acompañaron el re-asentamiento de instituciones y grupos de poder después de la ruptura política con España. Este análisis se conduce mediante un estudio de caso, la historia de un sacerdote ilustrado que emprendió en 1835 una querella contra la enseñanza del materialismo y el ateísmo prevista en la reclasificación republicana de saberes. La Revolución del cura Botero se desarrolló en la Villa de la Candelaria y constituye un ejemplo histórico de un tipo de resistencia local a la derogación y suplantación de las viejas formas de producción jurídica y de ordenación social. El caso Botero sirve como pre-texto para estudiar una respuesta local a la iniciativa centralista de abrogación de una cultura material por la entrada en vigor de un modelo de ordenación formal de orientación legicéntrica y liberal, ilustra un tipo localizado de resistencia a la implantación del modelo republicano en Colombia. Mediante un caso y un exhaustivo ejercicio de reconstrucción documental se recrea un problema central de la cultura jurídica revolucionaria: la disputa por las fuentes del derecho, la verdad y el saber en el “tránsito” a la “modernidad jurídica”. En ella se propone un modo de hacer historia del derecho a partir de casos concretos, historia local y documentos no oficiales como forma de reivindicación pedagógica de los pequeños objetos, aquellos que ponen a prueba el funcionamiento real de mecanismos hegemónicos.

Emociones y toma de decisiones éticas: desarrollo e implicaciones para la empresa

Los líderes organizacionales se deben enfrentar a retos ambientales del mundo de los negocios y diversas presiones que los ponen día a día en un alto riesgo ético. Sortear dichos riesgos ha demandado cambios sustanciales en las dinámicas de las organizaciones contemporáneas, por lo que las exigencias a los directivos de tomar decisiones acertadas en situaciones de alta complejidad moral son cada vez mayores. Estas decisiones involucran un comportamiento ético de quien las toma, lo cual a su vez está mediado por sus emociones.

Análisis de la ayuda oficial al desarrollo. estudio de caso: programa conjunto de UNICEF y UNFPA sobre la mutilación genital femenina en Kenia (2008-2012)

El interés de este estudio de caso es analizar el Programa Conjunto de UNFPA y UNICEF sobre MGF/E en Kenia bajo la luz de los postulados poscolonialistas. Partiendo de la idea de que la MGF es una manifestación de las desigualdades de género, se argumenta que el PC reproduce la imagen de la mujer keniana como una víctima del poder masculino. A partir de esta imagen se deslegitima el orden cultural de los grupos que siguen esta tradición, afectando las lógicas de unidad y cohesión de la sociedad. El análisis de este tipo de dinámicas permite comprender mejor los procesos de intervención de las organizaciones internacionales sobre las estructuras sociales de actores frágiles del sistema internacional.

Informality in the City: a Theoretical Analysis

This thesis theoretically studies the relationship between the informal sector (both in the labor and the housing market) and the city structure.

L'herència deweyana: la Philosophy for Children de Matthew Lipman i les bases del coneixement

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana. Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts. Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement. Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes. D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si. Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo. Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat. Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases. En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits. Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament; -una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica; -una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista. Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement. Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi. Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació. Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos: 1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió. 3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades. Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu. Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció.

Podmiotowość a zmiana społeczna w pismach teoretycznych Margaret S. Archer. Analiza, porównania, rekonceptualizacja pojęć

Wydział Nauk Społecznych: Instytut Socjologii

Land re-use, complexity and actor-networks: a framework for research

This paper will present a conceptual framework for the examination of land redevelopment based on a complex systems/networks approach. As Alvin Toffler insightfully noted, modern scientific enquiry has become exceptionally good at splitting problems into pieces but has forgotten how to put the pieces back together. Twenty-five years after his remarks, governments and corporations faced with the requirements of sustainability are struggling to promote an ‘integrated’ or ‘holistic’ approach to tackling problems. Despite the talk, both practice and research provide few platforms that allow for ‘joined up’ thinking and action. With socio-economic phenomena, such as land redevelopment, promising prospects open up when we assume that their constituents can make up complex systems whose emergent properties are more than the sum of the parts and whose behaviour is inherently difficult to predict. A review of previous research shows that it has mainly focused on idealised, ‘mechanical’ views of property development processes that fail to recognise in full the relationships between actors, the structures created and their emergent qualities. When reality failed to live up to the expectations of these theoretical constructs then somebody had to be blamed for it: planners, developers, politicians. However, from a ‘synthetic’ point of view the agents and networks involved in property development can be seen as constituents of structures that perform complex processes. These structures interact, forming new more complex structures and networks. Redevelopment then can be conceptualised as a process of transformation: a complex system, a ‘dissipative’ structure involving developers, planners, landowners, state agencies etc., unlocks the potential of previously used sites, transforms space towards a higher order of complexity and ‘consumes’ but also ‘creates’ different forms of capital in the process. Analysis of network relations point toward the ‘dualism��� of structure and agency in these processes of system transformation and change. Insights from actor network theory can be conjoined with notions of complexity and chaos to build an understanding of the ways in which actors actively seek to shape these structures and systems, whilst at the same time are recursively shaped by them in their strategies and actions. This approach transcends the blame game and allows for inter-disciplinary inputs to be placed within a broader explanatory framework that does away with many past dichotomies. Better understanding of the interactions between actors and the emergent qualities of the networks they form can improve our comprehension of the complex socio-spatial phenomena that redevelopment comprises. The insights that this framework provides when applied in UK institutional investment into redevelopment are considered to be significant.

Cognitive and bodily selves: how do they interact following brain lesion?

Dualism has long distinguished between the mental and the body experiences. Probing the structure and organisation of the self traditionally calls for a distinction between these two sides of the self coin. It is far beyond the scope of this chapter to address these philosophical issues, and our starting point will be the simple distinction between reflective processes involved in the elaboration of body image, self awareness and self-recognition (i.e. ‘the self’) and the sensori-motor dialogues involved in action control, reactions and automatisms (i.e. ‘the body’ schema). This oversimplification does not take into account the complex interactions taking place between these two levels of description, but our initial aim will be to distinguish between them, before addressing the question of their interactions. Cognitive and sensori-motor processes have frequently been distinguished (review: Rossetti and Revonsuo 2000), and it may be proposed that a similar dissociation can be put forward, a priori, between a central representation of self and a bodily representation corresponding to body schema (Figure 1).

The Da Vinci Code : En arketypisk saga : En djupstrukturell studie med didaktisk inriktning

Syftet med uppsatsen är att visa på likheten mellan Dan Browns The Da Vinci Code och sagans struktur, aktörer och handling, samt att påvisa romanens didaktiska möjligheter. Utifrån Vladimir Propps sagoteori och Northrop Fryes arketyper och historiska kategorisering samt ett studium av populärromanens likheter med sagan utifrån Ulla Lundqvists undersökning görs en strukturalistisk analys. Vidare har en mindre enkätundersökning gjorts för att skapa en uppfattning om hur en grupp elever på en gymnasieskolan uppfattat romanens didaktiska möjligheter. Resultatet visar att The Da Vinci Code innehåller sagans struktur, med endast några få avvikelser från den kronologiska ordningen, samt att romanens aktörer överrensstämmer med Propps teori och Fryes arketyper. Handlingen uppvisar tydliga inslag från sagan, och överrensstämmer med de sagoelement som Lundqvists undersökning visar, så som exempelvis dualism, magi, i överförd bemärkelse, och ett lyckligt slut. Den didaktiska undersökningen visar att eleverna uppfattar att romanen, trots kritiken kring dess fiktion, kan bidra till att ge kunskaper i ämnen som historia, religion och språk.

Konsekvenser av rollövertagandet : ”I”, ”me” och individualiteten

Consequences of role taking: the ”I”, the ”me” and individuality This paper analyzes the tendency of taking the ”I” and the ”me” in G. H. Meads theory of role taking as two separate, qualitatively different parts of human personality, the ”I” being of individual origin, the ”me” of social. In the original Meadian sense role taking gives rise to both the ”I” and the ”me”. They are dialectically united rather than dualistically separated aspects. They refer to the joint functional power of the subject, finding itself as an object, mediated by the Other. As a consequence, the link between body and the social world becomes theoretically more stringent, as the body is given its place as a cognitive social object among others, this by contrast to interpretations where the body is left as an object mainly outside the human social experience and as a source of agency sui generis, a conception which is in opposition to Meads. The stress on the ”I”-phase, as related to body and concrete action in combination with its direct relation to the ”me”-phase, actualizes Mead as a forerunner in modern biologic/neurologic research on human perceptual, motivational and intentional capacity.Swedish Mead interpreters are critically analyzed. Interpretations of Charon, Giddens, Joas and Habermas are partly scrutinized. The author defines the conceptual pair in terms of activity, subjectivity, temporal relativity and distance.

Un estudio de La Sombra del Viento de Carlos RuizZafón desde una perspectiva de género

Esta tesina tiene el propósito de analizar las características de algunos de lospersonajes principales de La Sombra del Viento de Carlos Ruiz Zafón desde un punto de vistade género. El estudio se basa en diferentes teorías de género que pretenden funcionar comoherramientas para poder destacar las diferencias entre las descripciones femeninas y lasmasculinas que aparecen en la obra. Primero, definimos y concretamos el término género conla ayuda de las teorías de Yvonne Hirdman. En segundo lugar, presentamos la teoría deldualismo, de acuerdo con la cual Lena Gemzöe hace una división entre las cualidadesmasculinas y femeninas. El objetivo de nuestro estudio ha sido hacer un análisis de lascaracterísticas de algunos de los personajes principales de para demostrar si existenconstrucciones de identidad de género desde una perspectiva dualista. Como resultado denuestro estudio podemos afirmar que Zafón refuerza la división entre las cualidadesmasculinas y femeninas. Los personajes masculinos son descritos como fuertes, valientes,lógicos, intelectuales e independientes. Paralelamente, las mujeres son descritas como débiles,cobardes, intuitivas y dependientes. Además, consideramos que Zafón da a todos lospersonajes masculinos mayor espacio, estatus y protagonismo en el desarrollo de la historia.En todo momento, queda claro que Zafón crea de forma inconsciente el orden de género yrefuerza así las diferencias sexuales.

Rethinking empowerment: a postmodern reappraisal for emancipatory practice

This article is concerned with the implications of the postmodern challenge to critical theory for the practice of empowerment. How do we conceptualize empowerment from a postmodern perspective? It is argued that the modernist concept of power upon which empowerment rests, can have unintended disempowering effects. By conceptualizing power as a commodity, identities are forced into a powerful–powerless dualism which does not always do justice to diverse experiences. Thus we can sometimes contribute to dominance in spite of our liberatory intentions. It is argued that social workers need to become more aware of the self-disciplining and self-regulatory processes involved in professional work to address the social relations of power embedded in professional practices. Foucault's analysis of how marginalized knowledges are affected by dominant cultural practices suggests a redefining of empowerment as the insurrection of subjugated knowledge. The implications of this redefinition for practice is illustrated by reference to work with indigenous people in Australia.

Toward a broader appreciation of human motion in education

Motion is a fundamental activity for the healthy functioning human organism. Its importance, however, is increasingly de-valued in Western cultures as they speed toward adopting technologies and virtual experiences as adjuncts to, and even replacements for7 traditional educational structures and processes that involve physical activity. Organised and reflective experience of human motion is becoming increasingly marginalised in teaching methodologies and learning programs in educational institutions at all levels around the globe. This inquiry sets out to gain a greater understanding of why people and human motion become disconnected, particularly during periods of formal education. A central question and two sub-questions form the basis of the inquiry. The central question asks why human motion is not valued and more utilised in education. In particular, why do learning areas that directly represent involvement with human motion, such as physical education, continually struggle in education programs. It directs the investigation to focus on the causes rather than the symptoms of the disuse and devaluation of human motion in Australian education. The two sub-questions split the praxis of the study. The first seeks to understand how the causes of devaluation work in the educational context lo affect the lack of acknowledgement; and the second considers ways to counter the disuse of human movement in education programs. To address these questions, the research focuses on rebutting the notion of a mind-body dualism. Rather, it seeks to better understand how humans learn and function as monists - integrated beings, acquiring self-knowledge in their 'world of being' in which bodily and emotional experiences, and reasoning are inextricably intertwined. I have approached this qualitative research as an ethnographic sociologist examining the issues from a critical high modernist perspective in order to demonstrate the pervading influence in Australian education of strong beliefs and values from the era of Enlightenment. Narrative analysis of 'memoir' in the form of self-defining memories was selected to gain a sensibility of the connectedness between human emotion, motion and reasoning in the lived experiences of students in three primary and three secondary schools across Years 2-12. An opportunity for human movement to be more valued and utilised in emerging educational frameworks that have life knowledge, dispositions and capabilities at their core is identified. The inquiry proposes a conceptualisation of human motion in education for new times characterised by the need for people to develop personal resources and strong positive identities in order to cope with a world of rapid change and uncertainty.