1000 resultados para Bíblia. A.T. Cantar dels Cantars-Comentaris
Resumo:
El juny de 2008 es van lliurar els tretzens Premis EPS a projectes de final de carrera. Engega ha triat a l'atzar tres premiats i us els presenta. Sn Maria Gonzlez, Roger Bramon i Pol Feixas que juntament amb les professors que han fet de tutors ens expliquen els projectes
Resumo:
Joan Ferrer (Calella, 1960) va ser deixeble i collaborador del filleg Joan Coromines. s professor titular de Llengua i cultura hebrea i aramea a la Universitat de Girona. Fa unes setmanes ha presentat la primera histria i gramtica del jiddisch en castell i prepara, juntament amb Eduard Feliu i Pere Casanellas -s a punt de sortir- el Diccionari Girona hebreu-catal, catal-hebreu, que tamb ser el primer d'aquestes caracterstiques. Per Ferrer, l'inters per la cultura jueva no s sin un acte de justcia, el reconeixement vers una comunitat, una llengua i una cultura que eren una part indestriable de Catalunya des de temps immemorials i que forma part d'una manera compartida d'entendre el mn
Resumo:
Els fangs que produeixen les depuradores estan esdevenint, pel seu volum, un problema que demana solucions. La via del compostatge no exhaureix la producci i en condiciona l's com a combustible o com a matria primera per a l'obtenci de carbons activats. Els carbons activats tenen grans aplicacions en la indstria moderna. El LEQUIA de la UdG ha desenvolupat una nova metodologia per a l'obtenci d'aquest producte a partir dels fangs, que permet uns rendiments que els ha de fer atractius per a la seva industrialitzaci. En el procs, a ms, s'obt hidrogen i biodisel en quantitats interessants
Resumo:
El propsito de la obra es elaborar un material musical que procediera del folklore regional y fuera susceptible de aplicacin en un trabajo musical integral en la escuela e intentar abarcar todos los aspectos contemplados por la pedagoga musical activa: ritmo, canto, movimiento, instrumentacin... Las canciones han sido grabadas por personas del pueblo, son inditas en su mayora, fieles a la lengua usada por quienes cantaron las piezas seleccionadas, se ha utilizado un instrumental ajeno a la tradicin regional como es el instrumental Orff ya que es el que hay en la escuela. Las actividades se dirigen a conseguir el disfrute de los alumnos y a fomentar su creatividad, se han usado tambin grafas musicales no convencionales para los que no dominan la lectura en pentagrama. Se trata de que los profesores puedan utilizar la gua adaptndola a sus necesidades. Burbs (murmullo suave, agradable) est compuesto por 20 fichas con una estructura comn: cuadro sinptico de la cancin, meloda con acompaamiento instrumental y actividades repartidas en varios apartados, ritmo, movimiento, danza, audicin, teora, entonacin, instrumentacin e interdisciplinaridad.
Resumo:
En aquest treball es volen avaluar els resultats obtinguts en la implantaci de lavaluaci continuada i particularment de leina informtica ACME (Avaluaci Continuada i Millora de lEnsenyament) en dues assignatures de qumica de primer curs corresponents als estudis de Qumica i Cincies Ambientals de la UdG. A nivell dimpacte en les qualificacions obtingudes pels estudiants, sobserva un augment de la nota final entre 0,6 i 1 punt respecte a la qualificaci obtinguda en lexamen final, per les dues assignatures. LACME permet treballar algunes competncies, principalment la capacitat de resoluci de problemes, competncia que apareix en el disseny de les dues assignatures de Qumica. Tamb permet desenvolupar altres competncies com ara la capacitat de planificaci i organitzaci. Addicionalment, lACME s un bon sistema per lautoavaluaci del propi aprenentatge, que en definitiva s el que es persegueix amb el sistema davaluaci continuada
Resumo:
Els plans destudis corresponents a la carrera de Psicologia arreu de tot lestat inclouen matries troncals sobre metodologia de la recerca que donen lloc a assignatures com Estadstica i Mtodes Quantitatius dInvestigaci. Paradoxalment s possible accedir a aquests estudis sense haver cursat cap assignatura relacionada amb les matemtiques des de lEnsenyament Secundari Obligatori. Els estudiants que no han cursat assignatures amb continguts matemtics no noms saben menys sobre aquesta matria, sin que tamb poden estar menys motivats per adquirir nous coneixements sobre ella. En aquest treball es vol conixer quina s lopci cursada majoritriament pels estudiants que accedeixen a la carrera de Psicologia de la UdG. A ms es pretn comparar el rendiment acadmic daquests estudiants en dues assignatures que en tot o en part tenen continguts matemtics: Mtodes i dissenys dinvestigaci en Psicologia I i Estadstica aplicada a la Psicologia, segons lopci de batxillerat cursada. La mostra est formada pels estudiants matriculats als estudis de Psicologia de la UdG des del curs acadmic 2003-2004 fins al 2006-07. Els resultats indiquen que la major part dels estudiants de Psicologia procedeixen de les opcions de batxillerat en Humanitats i en Cincies Socials. A ms, sobserva que el rendiment acadmic en aquestes dues assignatures dels estudiants procedents de les opcions de batxillerat Cientfico-tcnica, Cincies de la Salut i Cincies Socials s millor que el dels estudiants procedents de les opcions dHumanitats i Arts tant pel que fa a les qualificacions obtingudes, com als percentatges de no presentats a les convocatries oficials. Es discuteix la convenincia dorientar adequadament als estudiants abans diniciar el batxillerat per tal que puguin triar lopci que ms sadeqi a la carrera que volen cursar a fi de millorar el seu rendiment i la seva motivaci pels estudis
Resumo:
En aquesta comunicaci volem presentar les possibilitats i experincies que shan fet amb la plataforma ACME com a eina per a la planificaci, seguiment i avaluaci dels aprenentatges; aix com les perspectives de futur pel que fa a possibilitats de creixement. Aix presentem el funcionament bsic de la plataforma, els tipus de exercicis que suporta, els diferents tipus dactivitats que es poden programar, algunes experincies. Analitzem qu en pot aportar lACME y qu en podria aportar en lmbit de lavaluaci de competncies
Resumo:
Els hbits de treball i el coneixement adquirit pels alumnes de les universitats al llarg dun curs cada cop ha estat ms fcil de saber per part dels professors. Laparici de noves metodologies i nous sistemes davaluaci junt amb les millores tecnolgiques i les millores incorporades al sistema educatiu, han facilitat i promogut laccs aquest tipus dinformaci. En els darrers anys aquest tema ha adquirit una importncia capdal grcies a lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES). En el nou marc de lEEES els alumnes han dadquirir unes competncies realitzant diferents activitats daprenentatge presencials i no presencials. Per tant un dels aspectes fonamentals per desenvolupar amb garanties lEEES s portar a terme per part del professorat un seguiment de laprenentatge de lalumne i el control de les activitats proposades. Aquestes feines comporten, sens dubte, una major dedicaci del professor a les tasques docents. Sn moltes les tcniques que es poden utilitzar per fer el seguiment de laprenentatge dels alumnes, per en els darrers anys apareix amb fora ls de les TIC, i ms concretament ls de plataformes de-learning, que permeten tant als alumnes com als professors realitzar el treball des don volen i quan volen. Aquestes eines han suposat un canvi en el model daprenentatge dels alumnes, una revoluci en la comunicaci entre professors i alumnes i fins hi tot un replantejament en la confecci i difusi del material que sha de treballar tant a classe com a fora. Hom veu que ls daquestes plataformes sha anat generalitzant de tal forma que aquestes han esdevingut una eina de treball ms dalumnes i professors. A la Universitat de Girona una de les plataformes de-learning ms utilitzades per fer un seguiment del treball dels alumnes s la plataforma ACME (Avaluaci Continuada i Millora de lEnsenyament). Aquesta plataforma web, a ms a ms del seguiment i control de lalumnat, permet la correcci automtica i on-line de gran varietat de problemes i activitats de temtiques com matemtiques, qumica, economia, electrnica, publicitat i relacions pbliques, bases de dades, estadstica... LACME s una eina que realitza un seguiment exhaustiu del treball realitzat per lalumne a travs de la plataforma, permeten al professor conixer tot un seguit dinformaci que anys endarrere era impensable. El volum de dades recollit en els darrers 3 anys ens permet veure quins sn els comportaments de treball semipresencial que tenen els alumnes: quins dies treballen, a quines hores, durant quines hores del dia sn ms efectius, quantes hores dediquen... i tot un seguit de dades que ens pot donar un punt de referncia dels hbits de treballs dels nostres alumnes
Resumo:
Des de linici del segle XX diversos autors amb diversos punts de vista sobre la pedagogia van assenyalar la importncia daprendre a partir de lensenyament del saber fer o competncies, en lactual llenguatge introdut pel conveni de Bolonya el 1999. Aquesta comunicaci vol discutir primer les dificultats del cos docent per adequar-se als canvis generacionals i, al mateix temps, vol fer una reflexi sobre fins a quin punt la proposta de models alternatius en lactualitat s vlida. Aquestes dues qestions es tractaran a travs lexplicaci duna experincia docent innovadora, en lmbit de lurbanisme, amb un grup destudiants del segon any dels estudis dArquitectura. Aquest esdeveniment sexplicar a partir duna anlisi de lalumnat feta tamb mitjanant dun qestionari que es va passar per conixer les seves perspectives abans que comencs el curs. Desprs sexplicaran els objectius, la divisi de les tasques, els resultats esperats, els resultats assolits i els resultats no esperats per positius. Lavaluaci del curs va ressaltar que la programaci dun curs a partir de les necessitats dels estudiants comporta una gran participaci del professorat en el moment de desenvolupar la tasca docent i que va ms enll de la implicaci que comporta la clssica docncia magistral. Al mateix temps, lxit positiu va ser motiu tamb duna reflexi sobre els factors que hi van contribuir
Resumo:
Les migracions internacionals de les ltimes dcades han generat una gran transformaci social, tant a nivell global com local. Les societats del segle XXI sn multiculturals, cosmopolites i diverses per tamb desiguals, generen segregaci, exclusi social i neguen qualsevol alteritat i el reconeixement de laltre. La societat multicultural s una realitat que hem de definir en tots els seus mbits, principalment en el poltic, i tamb com es concreta en la vida quotidiana. Una de les qestions fonamentals de la Universitat s la implicaci i articulaci dels seus estudis amb la societat. La Universitat, centre vital de la producci de sabers i coneixements, ha davanar en parallel a la societat per tamb ha ser capa de preparar als seus estudiants perqu puguin transformar-la. Totes les institucions han dinvolucrar-se i en aquest sentit la Universitat juga un paper preponderant en la formaci de ciutadans i ciutadanes. La prctica infermera es basa en lexercici de cuidar. Lacci de cuidar s una constant universal amb models o patrons particulars, actualment, en interacci. En lexercici de la professi infermera, en la relaci que establim amb les persones dorgens culturals diversos, la situaci de partida s habitualment de distncia y diferenciaci entre nosaltres i els altres. Establim la comunicaci a partir dels nostres codis culturals i de les imatges preconstruides de laltre, actuant amb desconfiana i fent en moltes ocasions una interpretaci errnia. Els estudis universitaris dInfermeria tenen com objectiu formar a professionals capaos de proporcionar cures holstiques a les persones i a la comunitat. Les Escoles dInfermeria, entre altres competncies, han de formar als seus estudiants perqu siguin capaos de conixer la diversitat del nostre entorn social, analitzar els principals problemes socio-culturals que sarticulen en ella, integrar valors i actituds positives cap a la diferncia i adoptar la pluralitat como forma de convivncia i enriquiment personal
Resumo:
L objectiu principal d aquest treball s l anlisi de l evoluci de l impacte ambiental produt per l emissi de gasos contaminants procedents de la incineradora de Campdor (Girona). Els gasos contaminants objecte d estudi sn: partcules de suspensi totals, clorur d hidrogen, dixid de nitrogen, monxid de carboni i dixid de sofre. S ha realitzat la simulaci de la dispersi atmosfrica dels contaminants emesos per la incineradora de Campdor mitjanant el programa informtic ISC-AERMOD View. Com a resultat, s obtenen una srie de mapes de concentraci on es mostren els diferents nivells d immissi detectats en la zona objecte d estudi. Els resultats mostren com la incorporaci de noves tecnologies i tractaments de gasos en la incineradora de Campdor han representat una reducci dels nivells d immissi de la zona, millorant la qualitat de l aire i disminuint l impacte ambiental que produeixen les emissions contaminants
Resumo:
La present comunicaci t com a objectiu exposar la innovaci docent introduda en les assignatures de Coneixement del medi natural, social i cultural i de Cincies de la naturalesa i la seva didctica I, ambdues assignatures troncals dels estudis de mestre en educaci infantil i educaci primria respectivament. Aquesta experincia pretn ser una primera prova i recollir criteris que ajudin a orientar les assignatures de lrea de cincies experimentals del Departament de didctiques especfiques de cara als nous ttols de grau que es posaran en marxa properament. s en aquest nou marc dels estudis superiors on la docncia centrada en les competncies professionals pren un protagonisme important. Fins aquest curs acadmic, els alumnes de primer dels estudis de mestre deducaci primria i infantil realitzaven i exposaven les seves propostes didctiques als propis companys i companyes de classe. Durant el curs 2007-08 shan modificat els treballs prctics de tal manera que les propostes didctiques que es treballin en la facultat es duguin a terme en el context de la Fira de la Cincia amb nens i nenes dinfantil i primria descoles de la ciutat de Girona. En concret, els estudiants han de preparar i realitzar tallers de cincia adreats a infants i nens/es. La Fira de la Cincia s una de les activitats incloses en el pla anual del Projecte Pollen a Girona. Aquest s un projecte europeu de promoci de leducaci cientfica basada en la indagaci i lexperimentaci. Les professores responsables de les dues assignatures implicades en lexperincia creiem que aquesta afavoreix el desenvolupament de competncies professionals, alhora que introdueix elements motivacionals en relacionar els estudis de mestre amb la realitat escolar en un context i mbit concret: la didctica de les cincies experimentals
Resumo:
Les prctiques en empresa tenen una gran importncia en els Estudis de Informtica. Lexperincia dincorporar-se al mn laboral en els darrers cursos acadmics, poder veure com es treballa des dun departament informtic o poder treballar amb els Sistemes de Informaci duna organitzaci s un factor que motiva enormement a lestudiant, al mateix temps que aprn hbits de treball i nous entorns informtics. En aquest article es presenta levoluci que han tingut aquestes prctiques en els darrers cinc anys en els estudis de Informtica impartits des de lEscola Politcnica Superior (EPS) de la Universitat de Girona (UdG). Tradicionalment, aquest primer contacte amb lempresa sol passar quasi sempre a travs dun Conveni de Cooperaci Educativa (CCE) que pot comportar un atorgament de fins a 12 crdits per equivalncia per la seva estada de prctiques. Analitzarem els resultats daquest perode, avaluant les deficincies que hem detectat i presentarem el nou sistema que ens ha de servir de guia de cares als nous estudis de grau en Informtica
Resumo:
La Declaraci de Bolonya, en prescriure un marc general per al desenvolupament harmnic d'un espai europeu d'educaci superior, proposa cinc mbits de desenvolupament: - L'adopci d'un sistema de titulacions - L'adopci d'un sistema d'estudis basat essencialment en dos cicles L'establiment d'un sistema de crdits - La promoci de la mobilitat - La promoci de la cooperaci europea per assegurar la qualitat de l'educaci superior i la promoci de les dimensions europees dirigides cap al desenvolupament curricular, cooperaci entre institucions, esquemes de mobilitat i programes d'estudi, integraci de la formaci i investigaci (ministres europeus d'Educaci, 1999). (...)
Resumo:
A la Facultat de Cincies de la Universitat d'Alacant s'han posat en marxa programes per implicar l'estudiant. En aquest treball es presenten les activitats en les quals el rol actiu de l'estudiant resulta crtic per obtenir un resultat satisfactori, aix com les conclusions ms rellevants obtingudes en cada un d'aquests programes.1. Investigaci docent universitria. Un grup de professors i alumnes de Qumica han format una xarxa (xarxa docent-discent) per estudiar tots els aspectes relacionats amb el procs d'avaluaci dels aprenentatges. (...)
