Origenes y fundaci??n de El Magisterio Espa??ol (periodo 1866 a 1869)

Indagar el origen y la fundici??n del peri??dico profesional de la ense??anza El Magisterio Espa??ol y de la editorial de libros de textos y literarios del mismo nombre, el ambiente en que nacieron e impact?? en el periodo cr??tico de 1866-1869; Descubrir qui??n fue el verdadero fundador de El Magisterio Espa??ol; Conocer en qu?? momento nace la editorial de libros de texto; Valorar la secci??n org??nica durante este periodo; Analizar el contenido pedag??gico y profesional del periodo estudiado; Evaluar la influencia profesional y social de El Magisterio Espa??ol; Se??alar los rasgos mas caracter??sticos de la personalidad del fundador y los primeros colaboradores. Objeto : derecho. Mediante el an??lisis del contenido de las fuentes bibliogr??ficas el autor ha realizado una disertaci??n delimitando el ??mbito de investigaci??n a Espa??a y el periodo que comprenden los a??os 1866-1869. Despu??s de analizar muchos documentos visitar m??ltiples centros de informaci??n se ha llegado a la conclusi??n que el fundador de El Magisterio Espa??ol es Mariano Carreras y Gonz??lez, el que tambi??n fue director de La Gaceta de Madrid. La influencia de El magisterio Espa??ol en su ??poca fue muy grande, a consequencia de las crisis sufridas por el reinado de Isabel II.

??ngel Llorca : un maestro entre la Instituci??n Libre de Ense??anza y la escuela nueva : 1866-1942

El art??culo se acerca al pensamiento y las realizaciones innovadoras de ??ngel Llorca a trav??s de su personalidad y su obra escrita. Este personaje fue un maestro en el panorama pedag??gico espa??ol del primer tercio del siglo XX, gozando de un s??lido prestigio entre los profesionales de la ense??anza debido a sus numerosas publicaciones, en las que abord?? todo tipo de temas educativos, desde la did??ctica de las materias de curr??culum primario de su ??poca hasta la preparaci??n del Magisterio.

Espacio de bienvenida educativa : Vic.

Los niños procedentes de otros países deben sentirse acogidos como personas en su totalidad y deben vivir la llegada a un nuevo país con confianza y tranquilidad. Este es el objetivo del espacio de bienvenida educativa de la ciudad de Vic, que pretende dar sentido al tiempo que transcurre desde la llegada de los niños extranjeros hasta que son escolarizados. Para el correcto desarrollo de este centro es necesario que los profesores receptores conozcan la cultura del país de donde proceden las familias así como el sistema educativo en el cual han estado escolarizados anteriormente. A partir de ahí se desarrollan actividades y salidas cuya finalidad es el aprendizaje de la cultura autóctona y el descubrimiento de la propia ciudad en la que van a residir. Para concluir se recogen las opiniones de madres y responsables de los centros de enseñanza a los que los niños se han incorporado tras su paso por el espacio de bienvenida educativa.

L???acollida d???alumnat immigrat en el sistema educatiu a Catalunya : reflexions i propostes a partir de l???an??lisi del cas de Vic

Resumen basado en el de la publicaci??n

Crònica de les I Jornades de Didàctica de la Matemàtica de la Universitat de Vic

Crònica de les I Jornades de Didàctica de la Matemàtica de la Universitat de Vic, celebrades a la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, els dies 5 i 6 de maig de 2000, amb motiu de la declaració de l’any 2000 com l’Any Mundial de les Matemàtiques per part de la Unesco

Des de la Xina a Regencós: correspondència familiar del bisbe missionista Vicenç Carreras, O. P. (1830-1867)

El fet que s'hagi conservat en un arxiu particular la correspondència d'aquest dominic d'origen baix-empordanès amb la seva família ens ha animat a redactar aquestes notes que ens permeten observar des d'un altre biaix (el que ofereix una documentació de caràcter personal i intimista) una qüestió d'interès històric general, a saber: la contribució de no pas pocs eclesiàstics catalans de mitjans segle XIX en la tasca d'evangelització i colonització dels anomenats territoris d'ultramar; contribució que s'ha d'inserir en una dinàmica constatable a tota l'Europa vuitcentista (especialment d'ençà el 1830) d'enfortiment del fenomen missioner (acompanyat sovint d'una certa aura romàntica i idealista) per part de les esglésies cristianes, ja fossin les protestants o la catòlica

Projecte d'instal·lació de caldera de vapor de 5.000 kg/h i serveis auxiliars per [a] una empresa situada a Vic

L’empresa RUSCALLEDA, S.L., ubicada a la localitat de Vic, es dedica a l’elaboració de productes alimentaris. La instal·lació actual de generació de calor utilitza una caldera antiga de combustible líquid i té una capacitat de producció de vapor de 1.500 kg/h. A causa de la demanda creixent de productes semielaborats, l'empresa vol instal·lar tres unitats noves de la línia final de productes semielaborats. Aquestes noves unitats tindrien un considerable consum d’energia calorífica en forma de vapor i requeririen actualitzar la instal·lació actual de producció i distribució de calor. L’objecte del projecte és la instal·lació d’un segon generador de vapor que sigui capaç d’alimentar la instal·lació actual més l’ampliació, quedant el generador actual en paral·lel per ser utilitzat en cas d’emergència

Història social de l'escola a la Catalunya central. Vic 1830-1900

En aquesta tesi es valora l'impacte social que comporta per a la ciutat de Vic el bastiment d'un nou sistema educatiu implantat per l'estat liberal en el transcurs del segle XIX. L'estudi s'estructura a partir de: l'anàlisi del discurs i de les accions de les elits locals; de les actituds de les famílies; del sorgiment i consolidació dels i les mestres; i de l'escola com a espai educatiu: Vic esdevé un cas molt particular perquè és capital de bisbat però no de província; perquè exerceix una notable influència sobre el territori i perquè és zona de frontera entre el liberalisme i el carlisme. La tesi valora fins a quin punt tots els agents implicats en la qüestió educativa s'interconecten i com des de l'àmbit local es viuen les transformacions del segle XIX.

La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII).

Exhibition Memory / Memory of an Exhibition

What are and how are memories witten? Since classical antiquity that an understading of the phenomon of memory has been searched for. How do memories, images of another time, constitute themselves as representations? How do we make objects of the past became present? Writing about the memories of an exhibition becomes a challenge of creating a representation. Operating a narrative that adds being. We assume that we narrate a process of something missing by evoking what became present in it.

Las relaciones diplomáticas entre García Moreno y la Santa Sede (1861-1866)

El presente texto busca dilucidar las tratativas diplomáticas entre García Moreno y la Santa Sede que ocurrieron entre el 1861 y 1866 y cuyo fin era conseguir el Concordato: un pacto que el Presidente ecuatoriano consideraba fundamental para la realización de su proyecto de reformas. Frente a un país lacerado por luchas internas y dividido entre sí, era necesario un cambio enérgico para establecer el orden social y la unión nacional. Paladino de la reforma debía ser, según García Moreno, el clero a su vez reformado y vuelto ejemplo de virtud para restituir el orden y la moral al país entero. Entonces, era primordial un Concordato con la Santa Sede para imponer la reforma del clero y establecer los límites entre poder religioso y estatal. No obstante el Concordato no representó una solución fácil e inmediata al cambio, en cuanto planteó una serie de contrastes, discusiones, reformulaciones y cambios que desvelaron los intereses que rodeaban al poder estatal y religioso en el país. En este contexto la Santa Sede iba a representar una fuente legitimadora del poder religioso, demostrando su preferencia en tratar las cuestiones con el Presidente ecuatoriano y su legítimo gobierno, marginando el parlamento. El Concordato resultó ser un documento que permitió a García Moreno fortalecer su control sobre la Iglesia ecuatoriana y mediar con la Santa Sede algunas cuestiones, sobre todo la inherente el diezmo, obteniendo una mayor ventaja económica para el Estado. Soluciones que, no fueron definitivas, sino que dejaron abierta la discusión para ulteriores tratativas.