Memòria d’una indústria desapareguda: la bòbila d’en Soler

En aquest estudi pretenc revalorar el patrimoni cultural, natural i industrial de Vilafant. Tot i que les directrius del meu treball, es centren de manera especial en el patrimoni industrial, ja que en aquests moments l’Ajuntament de Vilafant, té especial interès en potenciar l’estudi de l’activitat rajolera, que va assolir el seu màxim esplendor amb la construcció de la bòbila d’en Soler l’any 1880

El CP Los Campos de Corvera de Asturias y su escuela socia Z??kladn?? Skola - Mosty u Jablunkova (Rep??blica Checa)

Descripci??n del centro Z??kladn?? Skola, de la Rep??blica Checa, tras la visita realizada por profesorado del Colegio P??blico Los Campos de Corvera de Asturias, en el marco de la Acci??n Commenius en la que ambos centros participan conjuntamente. Los alumnos checos participan en el proyecto mediante la elaboraci??n de cuentos.

La Recerca en economia, indústria i serveis a les comarques gironines

El Grup de Recerca en Economia lidera la investigació més pròxima a l’entorn immediat de la Universitat de Girona. Pretén donar resposta als nombrosos estudis que es plantegen des de les organitzacions econòmiques i empresarials i les diferents institucions

Projecte de construcció d’una indústria de plats preparats: situació: polígon indústrial de Celrà (Gironès)

El projecte que es presenta, té com a finalitat comprovar la viabilitat econòmica i dimensionar tots els elements necessaris per dur a terme la construcció d'una indústria de plats preparats al polígon industrial de Celrà (Gironès)

Recuperació de metalls en l’aigua residual de la indústria galvànica mitjançant l’electròlisi i l’energia solar

Proposta del procés d’electròlisi com a mètode de recuperació de metalls pesants presents en les aigües de rentat de la indústria galvànica i l’obtenció de l’energia necessària a través de l’energia solar fotovoltaica

Avaluació de la tècnica de fitoextracció per a la reducció de concentracions de metalls pesants en sòls contaminats per la indústria minera

L’explotació minera, especialment la mineria metàl•lica, ha estat sempre associada a riscos de contaminació ambiental de sòls, aigües i vegetació, originats per l’activitat extractiva, les operacions de concentració dels minerals i pels emplaçaments de residus miners sense una gestió adequada. En molts casos els residus miners s’abocaven directament a rius i rierols o s’acumulaven en piles pròximes a centres habitats i activitats agrícoles. Concretament s’estudia els cas de les mines d’Osor. Donada la possible presència de quantitats elevades de metalls pesants en aquests sòls es decideix avaluar una tècnica de remediació de sòls lleugera com la fitoextracció. La fitoextracció es basa en l’ús de plantes bioacumuladores que absorbeixen metalls del sòl. Aquesta tècnica permet una descontaminació del sòl no agressiva i de baix cost però requereix un tractament de llarga durada

Projecte d'una indústria elaboradora de cafè situada al terme municipal de Celrà (Gironès)

Disseny i posada en marxa d’una indústria productora i envasadora de cafè torrat. La indústria s’ubicarà al polígon industrial del terme municipal de Celrà a la comarca del Gironès, en una propietat del promotor, dotada amb bones comunicacions de carretera, ferrocarril i avió, i a més es troba situada a prop de nuclis urbans importants com Girona i Barcelona. Per tant per la seva localització i les bones infrastructures existents hi haurà un bon accés per la recepció de les matèries primeres i per la distribució dels productes acabats. La indústria es dissenya per a garantir una capacitat productiva de 850 tones l’any de producte acabat, essent les necessitat anuals de cafè verd i cafè torrefacte de 961.404 kg i 48.875 kg respectivament. Es produirà cafè natural, cafè mescla (natural més torrefacte) i cafè descafeïnat, mòlt o en gra. El 90% d’aquesta producció es destinarà a l’hostaleria, on el paper de les multinacionals no és tant representatiu, fet que provoca que el mercat sigui més estable i atractiu per introduir els productes que elaborarà la indústria. El 10% restant es destinarà a les llars, bàsicament per donar a conèixer la marca de cafès de la indústria projectada

Els models d'escolaritzaci?? a Mallorca : les relacions entre l'escola p??blica i l'escola privada. 'Los modelos de escolarizaci??n en Mallorca : las relaciones entre la escuela p??blica y la escuela privada'

Resumen tomado de la publicaci??n

La imagen de las mujeres en las lecturas escolares de la II Rep??blica y del primer franquismo (1936-1945)

Resumen tomado de la publicaci??n

Impacto de la inform??tica educativa en la escuela p??blica

Resumen tomado del autor

Els or??gens de l'ensenyament secundari p??blic a Menorca : de l'Escola N??utica a l'Institut Lliure de Segon Ensenyament (1855-1869). 'Los or??genes de la ense??anza secundaria p??blica en Menorca : de la Escuela N??utica al Instituto Libre de Segunda Ense??anza (1855-1869)'

Resumen tomado de la publicaci??n. El contenido de este art??culo es fruto de una revisi??n de la comunicaci??n ' ....

La coeducaci?? a Mallorca durant la Segona Rep??blica : l'escola Decroly de Campanet (1934-1936). 'La coeducaci??n en Mallorca durante la Segunda Rep??blica : la escuela Decroly de Campanet (1934-1936)'

Resumen tomado del propio recurso. Pr??logo de Antoni J. Colom Ca??ellas, catedr??tico de Pedagog??a de la UIB

Educaci??n, rep??blica y nueva ciudadan??a : ensayo sobre los fundamentos de la educaci??n c??vica

Se conceptualiza la educaci??n c??vica y, al mismo tiempo, se propicia su desarrollo y se proponen nuevas perspectivas de esta parcela educativa. Se trata de habilitar la necesaria formaci??n del profesorado para la reciente perspectiva curricular de la educaci??n para la ciudadan??a. Se aboga por modelos de moral pol??tica para la escuela, revisando las versiones y aportaciones liberales, comunitaristas y republicanas, demostrando que el contexto m??s id??neo para desarrollar la educaci??n para la ciudadan??a, en una democracia como la nuestra, no es otro que el propio del Republicanismo y de la Educaci??n Republicana.

A motivação empreendedora e a satisfação com o desempenho organizacional em empresas de pequeno e médio porte de Blumenau: uma análise da indústria local

The current study arose from previous studies made by McClelland (1972), Namam; Slevin (1993), Kuratko; Hornsby; Naffziger (1997), Hoeltgebaum; Kato (2002); Hoeltgebaum;Debastini (2003), Hoeltgebaum; Santos; Loesch (2003) and Hoeltgebaum; Santos (2003). Its objective is to understand the reasons that that lead an entrepreneur to open his ownbusiness, his degree of satisfaction and to perceive if there is a relation between entrepreneurial motivation and the performance of companies. In order to concretize the objective, a descriptive qualitative/quantitative research was realized, amounting to 88 questions of a closed type, statistically ordered. Data collection was achieved by means of a questionnaire divided into 4 parts. Once responses to the questionnaires were obtained, analysis was performed on them, using LHSTAT software. Among the principal results, it was evident in the analysis of the questionnaires that there were a variety of motivations for opening a new business present among the interviewed, with a small, distinct difference in the frequency of the responses. When the satisfaction of the respondents regarding the performance of the company was analyzed, it was perceived that the greatest satisfaction derived from gross and net profit margin and return on investment. Several interdependencies between motivation and satisfactionand performance were evident in the research, with three in particular being the strongest. It was decided to include a category regarding behavioral characteristics of entrepreneurs tothe objectives of the project in which, according to the interviewees, these have a strong entrepreneurial profile; results showed that all the characteristics are well developed. It wasconcluded that the intrinsic motivations are more evident in the entrepreneurs interviewed and that the greatest satisfaction among them lies in the area of gross and net profit margin andin return over investment. It was perceived that there are clear relationships between the motivation of entrepreneurs and satisfaction with the performance of companies.

Historia y memoria colectiva : la vida en el Valle de Camargo entre la II Rep??blica y el primer franquismo

Conocer la poblaci??n, el territorio y el trabajo del valle de Camargo; analizar el proceso pol??tico republicano de la guerra y la posguerra, plasmar la vida cotidiana. Lograr una uniformidad cultural para todos y con todos, rescatando del olvido la memoria colectiva. Setenta miembros de la comunidad del Valle de Camargo. Investigaci??n hist??rica. Recogida de documentaci??n e informaci??n procedente de fuentes escritas y en su mayor??a orales: testimonios, narraciones, autobiograf??as, etc.. Esta memoria colectiva est?? estructurada en siete cap??tulos que tienen un argumento central, alrededor del cual se van desarrollando los siguientes temas: las actividades econ??micas de Camargo entre la II Rep??blica y la Guerra Civil, la represi??n de la guerra, el ??xodo de un ni??o de la guerra, la vida cotidiana (alimentaci??n, salud, relaciones personales, espacios de sociabilidad, etc.), ocio y celebraciones colectivas y proceso de aculturaci??n. El trabajo termina llamando la atenci??n sobre la irreparable p??rdida de la identidad cultural de los pueblos. Publicaciones peri??dicas, estad??sticas oficiales, entrevistas, documentos hist??ricos y biograf??as. Archivo de fuentes orales, iniciado con los fondos sonoros resultados de este proyecto, testimonios que dan una visi??n global de esa ??poca en concreto. Lo aportado en este trabajo, ha de ser el inicio de una cont??nua recuperaci??n de las ra??ces e identidad de los pueblos.