Studies on the Production, Properties and Processability of Low Protein Latex

Latex protein allergy is a serious problem faced by users of natural rubber latex products. This is severe in health care workers, who are constantly using latex products like examination gloves, surgical gloves etc. Out of the total proteins only a small fraction is extractable and only these proteins cause allergic reactions in sensitized people. Enzymic deproteinisation of latex and leaching and chlorination of latex products are the common methods used to reduce the severity of the problem.Enzyme deproteinisation is a cubersome process involving high cost and process loss.Physical properties of such films are poor. Leaching is a lengthy process and in leached latex products presence of extractable proteins is observed on further storing. Chlorination causes yellowing of latex products and reduction in tensile properties.In this context a more simple process of removal of extractable proteins from latex itself was investigated. This thesis reports the application of poly propylene glycol (PPG) to displace extractable proteins from natural latex. PPG is added to 60 % centrifuged natural latex to the extent of 0.2 % m/rn, subssequently diluted to 30 % dry rubber content and again concentrated to obtain a low protein latex.Dilution of concentrated latex and subsequent concentration lead to a total reduction in non - rubber solids in the concentrate, especially proteins and reduction in the ionic concentration in the aqueous phase of the latex. It has been reported that proteins in natural rubber / latex affect its behaviour in the vulcanisation process. Ionic concentration in the aqueous phase of latex influence the stability, viscosity and flow behaviour of natural latex. Hence, a detailed technological evaluation was carried out on this low protein latex. In this study, low protein latex was compared with single centrifuged latex ( the raw material to almost every latex product), double centrifuged latex ( because dilution and second concentration of latex is accompanied by protein removal to some extent and reduction in the ionic concentration of the aqueous phase of latex.). Studies were conducted on Sulphur cure in conventional and EV systems under conditions of post ~ cure and prevulcanisation of latex. Studies were conducted on radiation cure in latex stage. Extractable protein content in vulcanised low protein latex films are observed to be very low. lt is observed that this low protein latex is some what slower curing than single centrifuged latex, but faster than double centrifuged latex. Modulus of low protein latex films were slightly low. In general physical properties of vulcanised low protein latex films are only siightly lower than single centrifuged latex. Ageing properties of the low protein latex films were satisfactory. Viscosity and flow behaviour of low protein latex is much better than double centrifuged latex and almost comparable to single centrifuged latex. On observing that the physical properties and flow behaviour of low protein latex was satisfactory, it was used for the preparation of examination gloves and the gloves were evaluated. It is observed that the properties are conforming to the Indian Standard Specifications. It is thus observed that PPG treatment of natural latex is a simple process of preparing low protein latex. Extractable protein content in these films are very low.The physical properties of the films are comparable to ordinary centrifuged latex and better than conventionally deprotenized latex films. This latex can be used for the production of examination gloves.

Magnetic properties and domain-wall motion in single-crystal BaFe10.2Sn0.74Co0.66O19

The magnetic properties of BaFe12O19 and BaFe10.2Sn0.74Co0.66O19 single crystals have been investigated in the temperature range (1.8 to 320 K) with a varying field from -5 to +5 T applied parallel and perpendicular to the c axis. Low-temperature magnetic relaxation, which is ascribed to the domain-wall motion, was performed between 1.8 and 15 K. The relaxation of magnetization exhibits a linear dependence on logarithmic time. The magnetic viscosity extracted from the relaxation data, decreases linearly as temperature goes down, which may correspond to the thermal depinning of domain walls. Below 2.5 K, the viscosity begins to deviate from the linear dependence on temperature, tending to be temperature independent. The near temperature independence of viscosity suggests the existence of quantum tunneling of antiferromagnetic domain wall in this temperature range.

Resonant spin tunneling in small antiferromagnetic particles

The paper reports a detailed experimental study on magnetic relaxation of natural horse-spleen ferritin. ac susceptibility measurements performed on three samples of different concentration show that dipole-dipole interactions between uncompensated moments play no significant role. Furthermore, the distribution of relaxation times in these samples has been obtained from a scaling of experimental X" data, obtained at different frequencies. The average uncompensated magnetic moment per protein is compatible with a disordered arrangement of atomic spins throughout the core, rather than with surface disorder. The observed field dependence of the blocking temperature suggests that magnetic relaxation is faster at zero field than at intermediate field values. This is confirmed by the fact that the magnetic viscosity peaks at zero field, too. Using the distribution of relaxation times obtained independently, we show that these results cannot be explained in terms of classical relaxation theory. The most plausible explanation of these results is the existence, near zero field, of resonant magnetic tunneling between magnetic states of opposite orientation, which are thermally populated.

Development of energy saving forms of natural rubber

Although the physical and technological properties of modified rubbers were compared with those of conventional rubbers in the earlier studies reviewed above, the extent of energy saving possible by their use has not been quantified. In the present work it is proposed to determine the energy saving possible by using the following forms of natural rubber: 1. Oil extended natural rubber, 2. peptised natural rubber, 3. latex stage compounds. The process of production and quality control of the above types of processed rubbers are proposed to be standardised. It is also planned to work out a methodology for utilising field coagula for production of constant viscosity rubbers. The variation in processing properties of rubber from popular Indian clones will be examined and those with energy advantages in the processing stage will be identified. In conclusion a recommendation for adoption of a commercially advantageous processing procedure among Indian rubber plantation industry is also given.

Studies on Elastomer Blends with special reference to NBR/Butyl, NR/Butyl and NBR/EPDM Blends

The distribution of curing agents and fillers in the constituents of an elastomer blend is an important factor which determines the curing behaviour and vulcanizate properties of the blend. The distribution of curatives and fillers largely depends on the nature of elastomers. The curatives tend to migrate preferentially to the rubber of higher unsaturation and/or higher polarity, and reinforcing fillers tend to get distributed in the low viscosity phase, resulting in inferior mechanical properties of the blends. The thesis suggests several methods for improving mechanical properties of blends like NBR/butyl, NR/butyl, NBR/EPDM and NR/.

Covulcanization of elastomer blends with special reference to NR/EPDM blends

Attempts have been made to attain satisfactory network structures in each of the phases of a rubber blend by minimising the cure rate imbalance by employing methods such as grafting of accelerators to the slow curing rubber, chemically bonding the crosslinking agents to the rubber in which it has lower solubility, functionalisation of the slow curing rubber, masterbatching of the curing agents to the slow curing rubber etc. Functionalisation of the slow curing constituents of NR/IIR and NR/EIPDM blends is tried using novel reagents as the first part of this study. However, the crux of the present study is a more direct approach to attaining a covulcanized state in NR/IIR and NR/EPDM blends: Precuring the slow curing rubber (IIR or EPDM) to a low level when it can still blend with NR and then to ck) the final curing after blending with NR. TNM3 precuring is also likely to minimise the viscosity mismatch. Since a low level of resmmal crosslink density is likely to be present lJ1 reclaimed rubbers, blending heat resistant reclaimed rubber such as butyl reclaim with NR may also have the same effect of precuring IIR, and then blending with NR. Hence use of IIR reclaim for developing blends with NR is also proposed to be investigated in this study

Impact of process parameters on L-glutaminase production by marine Vibrio costicola in solid state fermentation using polystyrene as an inert support

Process parameters influencing e-glutaminase production by marine Vibrio costicola in solid state fermentation (SSF) using polystyrene as an inert support were optimised. Maximal enzyme yield (157 U/g dry substrate) was obtained at 2% (w/w) t:glutamine, 35°C and pH 7.0 after 24 h. Maltose and potassium dihydrogen phosphate at 1% (w/w) concentration enhanced enzyme yield by 23 and 18%, respectively, while nitrogen sources had an inhibitory effect. Leachate with high specific activity for glutaminase (4.2 U/mg protein) and low viscosity (0-966 Ns/m 2) was recovered from the polystyrene SSF system

Short Communication: Polystyrene-an inert carrier for L·glutaminase production by marine Vibrio costico/a under selld-state fermentation

Polystyrene beads, impregnated with mineral salts/glutamine medium as inert support, were used to produce L-glutaminase from Vibrio costicola by solid-state fermentation. Maximum enzyme yield, 88 U/g substrate, was after 36 h. Glucose at 10 g/kg enhanced the enzyme yield by 66%. The support system allowed glutaminase to be recovered with higher specific activity and lower viscosity than when a wheat-bran system was used

Purification and Characterization of an Anti-cancer Enzyme Produced by Marine Vibrio Costicola Under A Novel Solid State Fermentation Process

L - Glutaminase, a therapeutically and industrially important enzyme, was produced from marine Vibrio costicola by a novel solid state fermentation process using polystyrene beads as inert support. The new fermentation system offered several advantages over the conventional systems, such as the yield of leachate with minimum viscosity and high specific activity for the target product besides facilitating the easy estimation of biomass. The enzyme thus produced was purified and characterised. It was active at physiological pH, showed high substrate specificity towards L - glutamine and had a Km value of 7.4 x 10-2 M. It also exhibited high salt and temperature tolerance indicating good scope for its industrial and therapeutic applications

Responsive Azobenzene-Containing Polymers and Gels

The photoviscosity effect in aqueous solutions of novel poly(4-methacryloyloxyazobenzene-co-N,N-dimethyl acrylamide) (MOAB-DMA) was demonstrated. The observed significant reduction in the zero-shear viscosity upon UV-irradiation of MOAB-DMA aqueous solutions was due to the dissociation of the interchain azobenzene aggregates. Such phenomena can be advantageously used in photoswitchable fluidic devices and in protein separation. Introduction of enzymatically degradable azo cross-links into Pluronic-PAA microgels allowed for control of swelling due to degradation of the cross-links by azoreductases from the rat intestinal cecum. Dynamic changes in the cross-link density of stimuli-responsive microgels enable novel opportunities for the control of gel swelling, of importance for drug delivery and microgel sensoric applications.

Ecuaciones diferenciales estocásticas con condición final y soluciones de viscosidad de EDPS semilineales de segundo orden

El objetivo de este documento es recopilar algunos resultados clasicos sobre existencia y unicidad ´ de soluciones de ecuaciones diferenciales estocasticas (EDEs) con condici ´ on final (en ingl ´ es´ Backward stochastic differential equations) con particular enfasis en el caso de coeficientes mon ´ otonos, y su cone- ´ xion con soluciones de viscosidad de sistemas de ecuaciones diferenciales parciales (EDPs) parab ´ olicas ´ y el´ıpticas semilineales de segundo orden.

Avaluació del procés de desintegració de papers recuperats

La desintegració és una etapa important en la recuperació de paper vell, ja que té importants conseqüències en consum d'energia i en el comportament de les etapes posteriors. Per això els objectius es centren en analitzar la desintegració des del punt de vista del temps de desintegració, els aspectes energètics, modelització de la màquina de desintegració utilitzada i anàlisi dels factors de cisallament calculats com a mesura global de les forces implicades en la desintegració. Els autors que hi han treballat donen diferents explicacions a aquestes forces. Fins avui només s'ha pogut avaluar qualitativament la influència que tenen cada un dels mecanismes en el temps necessari per a desintegrar i en el consum energètic. Les característiques reològiques de les suspensions papereres, i el seu comportament no newtonià tenen una clara influència en el consum energètic i les forces de desfibrat en el desintegrador. Els experiments de desintegració s'han realitzat en un púlper convencional, amb tres tipus de paper recuperat: paper estucat d'alta qualitat imprès offset (PQ), paper revista estucat imprès en color (PR), paper blanc imprès en impresora làsser (PF). Anàlisi del temps de desintegració Per cada un del papers estudiats (PQ, PR i PF), les fraccions màssiques des de 0.06 fins a la màxima que estat possible per cada paper (de 0.14 a 0.18), i a dues velocitats d'agitació diferents, s'ha determinat el temps de desintegració (tD) fins a aconseguir un índex de Sommerville de 0.01%. S'obté que en augmentar la fracció màssica disminueix potencialment el temps de desintegració. S'ha estudiat la velocitat de desintegració, la producció teòrica del púlper en cada cas, i la seva relació amb les forces d'impacte i de fregament que produeixen la desintegració. Aspectes energètics El consum específic d'energia (SEC), definit com l'energia consumida per a desintegrar 1 kg de paper recuperat, disminueix molt en augmentar Xm, ja que a més de disminuir l'energia consumida en cada desintegració, el contingut en paper és més elevat. Pel disseny de desintegradors, cal tenir en compte que en augmentar Xm i en augmentar la velocitat, sempre augmenta la potència consumida. Però així com els beneficis de treballar a Xm alt són de 10 vegades en termes de SEC i de producció, l'augment de potència és només de l'ordre de 2 vegades la necessària respecte de la Xm baixa. Viscositat aparent i energia de fluidització S'estudia la relació entre el temps de desintegració, les forces de fregament i els valors de viscositat aparent de la bibliografia. Per cada paper i velocitat s'ha observat que el consum específic d'energia disminueix en funció de la viscositat aparent. Reologia del púlper Utilitzant el mètode de Metzner i Otto (1957) per determinar la viscositat aparent mitjana de les suspensions papereres, modificat per Roustan, s'ha caracteritzat el pulper mitjançant el model: Np= K· Rex·Fry S'han utilitzat dissolucions de glicerina com a fluid newtonià per a calcular les constants d'ajust, i a partir d'aquí, aïllar la viscositat aparent en funció de la potència neta i els paràmetres d'agitació. La viscositat aparent, d'acord amb Fabry (1999) es substitueix pel concepte de factor de cisallament. Factor de cisallament Calculat el factor de cisallament per a cada paperot i condicions d'agitació, s'ha relacionat amb Xm, SEC, tD, consum de potència, potència instal·lada i fracció cel·lulòsica. El factor de cisallament és un paràmetre útil per a quantificar les forces globals implicades en la desintegració.

Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.

Estabilidade e eficácia de fotoprotetores contendo filtros inorgânicos e quercetina

A exposição ao sol traz benefícios à saúde, no entanto, o excesso pode ocasionar danos cutâneos dentre os quais se destacam as neoplasias. A fotoproteção é um método para a prevenção dos efeitos danosos da radiação ultravioleta (UV) e a biodiversidade Brasileira é campo fértil para pesquisas nesta área. Dessa forma, os objetivos deste estudo envolveram o desenvolvimento de formulações fotoprotetoras contendo quercetina (composto bioativo) e filtros solares físicos (dióxido de titânio e óxido de zinco), com posterior caracterização das formulações e avaliação da sua estabilidade. As formulações contendo o composto bioativo, isolado ou em associação com os filtros físicos, possuíram valores de pH biocompatíveis com a pele,intervalo de viscosidade aparente entre 10550 e 23600 cP; fator de proteção solar (FPS) estimado entre 2.1 e 22.5; e amplo espectro de proteção, com comprimentos de onda crítico acima de 379 nm. Constatou-se que não foi adequado utilizar a quercetina associada aos filtros solares físicos devido às interações negativas que ocorreram entre o composto e os metais, somente identificadas ao longo do estudo de estabilidade. No entanto, em função da eficácia estimada in vitro apresentada pelo flavonoide, seu uso ainda pode ser explorado como substituto alternativo aos filtros solares clássicos.

The influence of viscous and latent heating on crystal-rich magma flow in a conduit

The flow dynamics of crystal-rich high-viscosity magma is likely to be strongly influenced by viscous and latent heat release. Viscous heating is observed to play an important role in the dynamics of fluids with temperature-dependent viscosities. The growth of microlite crystals and the accompanying release of latent heat should play a similar role in raising fluid temperatures. Earlier models of viscous heating in magmas have shown the potential for unstable (thermal runaway) flow as described by a Gruntfest number, using an Arrhenius temperature dependence for the viscosity, but have not considered crystal growth or latent heating. We present a theoretical model for magma flow in an axisymmetric conduit and consider both heating effects using Finite Element Method techniques. We consider a constant mass flux in a 1-D infinitesimal conduit segment with isothermal and adiabatic boundary conditions and Newtonian and non-Newtonian magma flow properties. We find that the growth of crystals acts to stabilize the flow field and make the magma less likely to experience a thermal runaway. The additional heating influences crystal growth and can counteract supercooling from degassing-induced crystallization and drive the residual melt composition back towards the liquidus temperature. We illustrate the models with results generated using parameters appropriate for the andesite lava dome-forming eruption at Soufriere Hills Volcano, Montserrat. These results emphasize the radial variability of the magma. Both viscous and latent heating effects are shown to be capable of playing a significant role in the eruption dynamics of Soufriere Hills Volcano. Latent heating is a factor in the top two kilometres of the conduit and may be responsible for relatively short-term (days) transients. Viscous heating is less restricted spatially, but because thermal runaway requires periods of hundreds of days to be achieved, the process is likely to be interrupted. Our models show that thermal evolution of the conduit walls could lead to an increase in the effective diameter of flow and an increase in flux at constant magma pressure.