La investigación en los Cursos de postgraduados en las Escuelas Técnicas Superiores con referencia al grado de 'Doctor of Philosophy'.

Se abordan los reglamentos, selección, financiación de la Investigación y observaciones generales acerca de la obtención del grado de Doctor en las Universidades inglesas.

Mathematics teachers' ideas about mathematical models : a diverse landscape

Resumen basado en el de la publicaci??n

Graduate teacher training in the U.S. : snapshots from the landscape

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'herència deweyana: la Philosophy for Children de Matthew Lipman i les bases del coneixement

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana. Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts. Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement. Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes. D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si. Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo. Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat. Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases. En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits. Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament; -una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica; -una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista. Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement. Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi. Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació. Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos: 1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió. 3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades. Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu. Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció.

The Pedagogical Congresses of Portuguese Secondary Teaching : the participation of female teachers (1927-1928)

This paper was written within the context of the research project “The development of teacher’ associative organizations and unionism (1889-1990)” funded by the Fundação para a Ciência e Tecnologia (Foundation for Science and Technology). Five important congresses about secondary education were organized in Portugal between 1927 and 1931. These congresses served to claim the rights of teachers and the consolidation of the class, as well as to promote the discussion of scientific and pedagogical problems. In these congresses, the presence of female teachers was residual. However, the few teachers who participated had a significant contribution to the definition of secondary education during the following decades. Among other issues, it contributed to the discussion of female education and to analyze the importance of Biology and Physical Education in high schools. This paper presents the analysis of the minutes of the 1927s and 1928s Congresses. This analysis allowed the assessment of the important role played by a group of teachers to define, at the end of the first third of the 20th century, the future guidelines of Portuguese secondary education. It also reported that these teachers were pioneers who opened the way for the increasing number of teachers in secondary education during the 20th century.

Short-term Response of Breeding Barred Owls to Forestry in a Boreal Mixedwood Forest Landscape

Forestry and other activities are increasing in the boreal mixedwood of Alberta, with a concomitant decrease in older forest. The Barred Owl (Strix varia) is an old-growth indicator species in some jurisdictions in North America. Hence, we radio-tagged Barred Owls in boreal mixedwood in Alberta to determine whether harvesting influenced habitat selection. We used three spatial scales: nest sites, i.e., nest tree and adjacent area of 11.7 m radius around nests, nesting territory of 1000 m radius around nests, and home range locations within 2000 m radius of the home range center. Barred Owls nested primarily in balsam poplar (Populus balsamifera) snags > 34 cm dbh and nest trees were surrounded by large, > 34 cm dbh, balsam poplar trees and snags. Nesting territories contained a variety of habitats including young < 80-yr-old, deciduous-dominated stands, old deciduous and coniferous-dominated stands, treed bogs, and recent clear-cuts. However, when compared to available habitat in the study area, they were more likely to contain old conifer-dominated stands and recent cutblocks. We assumed this is because all of the recent harvest occurred in old stands, habitat preferred by the owls. When compared with random sites, locations used for foraging and roosting at the home range scale were more likely to be in young deciduous-dominated stands, old conifer-dominated stands and cutblocks > 30 yr old, and less likely to occur in old deciduous-dominated stands and recent cutblocks. Hence, although recent clearcuts occurred in territories, birds avoided these microhabitats during foraging. To meet the breeding requirements of Barred Owls in managed forests, 10–20 ha patches of old deciduous and mixedwood forest containing large Populus snags or trees should be maintained. In our study area, nest trees had a minimum dbh of 34 cm. Although cut areas were incorporated into home ranges, the amount logged was low, i.e., 7%, in our area. Hence more research is required to determine harvest levels tolerated by owls over the long term.

Movement of Juvenile Songbirds in Harvested Boreal Forest: Assessing Residency Time and Landscape Connectivity

Little is known about juvenile songbird movement in response to timber harvest, particularly in the boreal forest. If clearcut land cover facilitates movement, the availability of resources may increase. However, if clearcut land cover impedes movement, important post-fledging resources may be rendered inaccessible. Using radio telemetry, we tested the hypothesis that regenerating clearcut land cover would affect the movement of recently independent Yellow-rumped Myrtle Warblers (Dendroica coronata coronata) and Blackpoll Warblers (Dendroica striata) differently than forested land cover owing to intrinsic differences in each land-cover type or in how they are perceived. We found that both species moved extensively before migration. We also found that Blackpoll Warblers were quick to exit local areas composed of clearcut land cover and that both species were quick to exit neighborhoods composed of large proportions of clearcut land cover. However, if individuals encountered clearcut land cover when exiting the neighborhood, movement rate was slowed. Effectively, residency time decreased in clearcut neighborhoods and landscape connectivity was impeded by clearcut land cover. Our results suggest that clearcut land cover may represent low-quality habitat for both species during the post-fledging period. Further research is needed to determine if changes in movement behavior associated with landscape structure affect individual condition and higher-level ecological processes.

Gray-cheeked Thrush (Catharus minimus minimus) distribution and habitat use in a montane forest landscape of western Newfoundland, Canada

Once abundant, the Newfoundland Gray-cheeked Thrush (Catharus minimus minimus) has declined by as much as 95% since 1975. Underlying cause(s) of this population collapse are not known, although hypotheses include loss of winter habitat and the introduction of red squirrels (Tamiasciurus hudsonicus) to Newfoundland. Uncertainties regarding habitat needs are also extensive, and these knowledge gaps are an impediment to conservation. We investigated neighborhood (i.e., within 115 m [4.1 ha]) and landscape scale (i.e., within 1250 m [490.8 ha]) habitat associations of Gray-cheeked Thrush in a 200-km² study area in the Long Range Mountains of western Newfoundland, where elevations range from 300-600 m and landcover was a matrix of old growth fir forest, 6- to 8-year-old clearcuts, coniferous scrub, bogs, and barrens. Thrushes were restricted to elevations above ~375 m, and occurrence was strongly positively related to elevation. Occurrence was also positively related to cover of tall scrub forest at the neighborhood scale, and at the landscape scale showed curvilinear relations with the proportion of both tall scrub and old growth forest that peaked with intermediate amounts of cover. Occurrence of thrushes was also highest when clearcuts made up 60%-70% of neighborhood landcover, but was negatively related to cover of clearcuts in the broader landscape. Finally, occurrence was highest in areas having 50% cover of partially harvested forest (strip cuts or row cuts) at the neighborhood scale, but because this treatment was limited to one small portion of the study area, this finding may be spurious. Taken together, our results suggest selection for mixed habitats and sensitivity to both neighborhood and landscape-scale habitat. More research is needed on responses of thrushes to forestry, including use of older clearcuts, partially harvested stands, and precommercially thinned clearcuts. Finally, restriction of thrushes to higher elevations is consistent with the hypothesis that they have been impacted by squirrels, because squirrels were rare or absent at these elevations.

Roman barrows and their landscape context: a GIS case study at Bartlow, Cambridgeshire

This paper examines the landscape context of the Bartlow Hills, a group of large Romano-British barrows that were excavated in the 1840s but have been largely neglected since. GIS is employed to test whether it was possible to view the mounds from nearby roads, barrows and villas. Existing research on provincial barrows, and especially their landscape context, and some recent relevant applications of GIS are reviewed. We argue that barrows are active and symbolically charged statements about power and identity. The most striking pattern to emerge from the GIS analysis is a focus on display to a local rather than a transient audience.