Riflessioni filosofiche sul metodo Rességuier

Il metodo Rességuier presenta degli aspetti di grande interesse teorico che implicano un ripensamento dei concetti cardine su cui si basa l’idea di cura e di terapia. Con questo scritto intendo analizzarli per sommi capi in modo tale da approfondire le basi filosofiche su cui tale metodo sembra riposare. Questa analisi ha come obiettivo da una parte un approfondimento del metodo che porti ad una migliore comprensione della sua pratica, dall’altra una riflessione che, partendo dal metodo stesso, vada a interrogarsi sulle idee filosofiche che sono da sempre state alla base della medicina. [...]

Studies on the Composition and Structure of Palm Oil Glycerides

During the last couple of decades, the oil palm has emerged as the second largest source of edible oil in the world. Recently oil palm has been introduced commercially in India to augment edible oil supply in the country. Currently, about 10,000 hectares are under oil palm cultivation in India, and it is envisaged to cover about 6 lakh hectares in the coming years. Though oil palm is a major commercial oil crop, not much basic information on the lipids of the fruit (the source of palm oil) is available even where oil palm is cultivated in a very large scale. Being a new crop to India, it is of paramount importance to understand the basic chemistry/biochemistry of the lipids, which in turn, may find practical applications in the area of processing and product development. The present investigation entitled "Studies on the Composition and Structure of Palm Oil Glycerides" was designed with a view to elucidate the lipid composition and structure under conditions such as fruit development and processing.

Disseny de les pautes per la redacció del protocol de gestió per les aus del PNAE

Aquest projecte té com a objectius: determinar les Directrius a seguir per la futura redacció d’un protocol de gestió de les zones inundables del PNAE, amb la finalitat de potenciar la presència d’aus; determinar les millors condicions d’hàbitat per les poblacions d’aus del PNAE i redactar unes línies de seguiment que permetin d'una banda avaluar si les pautes proposades tindran l’efecte desitjat i d'altra banda que permetin la redacció del protocol de gestió

Estudi d'inundabilitat de Calonge

Aquest és un projecte per fer un estudi d’inundabilitat de la zona de Calonge i Sant Antoni de Calonge per tal de reduir l’impacte que aquestes inundacions ocasionen. La realització de l’estudi és necessària ja que les inundacions a la zona són periòdiques i els efectes no disminueixen d’un episodi a l’altre, per tant, cal establir mesures correctores i/o minimitzadores per tal d’evitar la perillositat d’aquests efectes. Es tracta d’un projecte de final de Carrera, de 4rt de Ciències Ambientals, que va ser encarregat per l’Ajuntament de Calonge, l’Octubre del 2005 un cop finalitzats els greus episodis d’inundacions que tants de danys van ocasionar al terme municipal

El Programa d'acolliment intercultural de la UdG

En el marc del procés de Bolonya, des del Servei de Llengües de la UdG, estem mirant d’adaptar la formació lingüística i l’acolliment dels estudiants de fora de l’àmbit lingüístic català a les noves necessitats i al nou context europeu. La internacionalització i l’increment de la mobilitat són objectius estratègics de la nostra Universitat, i el nostre paper és fer que la llengua no constitueixi un obstacle, sinó una oportunitat per aprendre. És per això que presentem el Programa d’Acolliment Intercultural, un projecte viu i dinàmic que va començar fa 6 anys i que ara mou més de 300 estudiants a l’any, entre aprenents de català, d’espanyol i integrants de parelles lingüístiques, la meitat dels quals procedents d’altres països, bàsicament europeus, de l’Amèrica Llatina i en els darrers temps, de països orientals. Els dos instruments de què ens ha dotat el Consell d’Europa ens ajudaran molt en aquest procés: el Marc Europeu Comú de Referència per a l’ensenyament de les llengües (MCER) i el Portafoli Europeu de les Llengües (PEL) són eines magnífiques per treballar en el canvi de paradigma en la formació lingüística dels aprenents. El fet que s’hagi diversificat en poc temps la tipologia d’estudiant que arriba a la UdG –procedents de més de 25 països- ens ha obligat a introduir canvis en el Programa d’Acolliment Intercultural: formació abans d’arribar (programa Interca@t), cursos de llengua i cultura, programació intensiva + extensiva, noves modalitats de tàndems lingüístics en una sola llengua (voluntariat lingüístic en català o tàndems culturals en anglès), aprofitament de les TIC per a la formació (espaic@t) i per als intercanvis (tàndems virtuals), repartiment dels alumnes segons llengua d’origen (cursos intensius de setembre amb grups per si són de llengua romànica o no romànica), etc. En definitiva, ens estem adaptant als requeriments de l’EEES en la nostra feina diària, i ens recompensen els resultats obtinguts any a any. Ens queda encara un llarg camí per recórrer, i pensem que, si el fem conjuntament amb la resta d’universitats catalanes, arribarem a bon port

L'Estudiant com a focus de la classe d'espanyol com a llengua estrangera

En 'L’estudiant com a focus de la classe d’espanyol com a llengua estrangera' vull presentar com en les meves classes d’Espanyol 232, l’estudiant és el focus i l’eix de la classe. Més concretament m’adreçaré a les següents preguntes: quin tipus de metodologia empro per aconseguir aquest objectiu, quines són les expectatives del professor cap a l’estudiant, quins són els objectius de la classe i com s’aconsegueixen, i quines eines s’empren perquè l’estudiant aconsegueixi el nivell de competència requerit per satisfer el requisit de llengua de la universitat. També inclouré dues o tres lliçons i una varietat d’activitats interactives com a exemples. Per aconseguir aquest equilibri i per maximitzar l’experiència d’aprenentatge en l’estudiant el tipus de metodologia és important, a la vegada que també ho és establir uns objectius clars des del primer dia de classe on l’estudiant assumeix el seu paper actiu dins la classe i on les expectatives de la classe són detalladament explicades

Escriure en femení

Presentació d’una enquesta feta a set dones de lletres sobre els motius que tenen aquestes per a escriure en femení. Es tracta de les escriptores Dolors Gracia i Cornellà, M. Rosa Font i Massot, Núria Esponellà, Àngels Gardella, Assumpció Cantalozella, Susanna Rafart i Núria Tió i Rotllan

Formar en temps líquids : construir equip fent projecte comú. 'Formar en tiempos líquidos : construir equipo haciendo proyecto común'.

Resumen tomado del autor

Macrodisco y glaucoma en individuos estudiados con tomografía óptica coherente

Introducción: El glaucoma representa la tercera causa de ceguera a nivel mundial y un diagnóstico oportuno requiere evaluar la excavación del nervio óptico que está relacionada con el área del mismo. Existen reportes de áreas grandes (macrodiscos) que pueden ser protectoras, mientras otros las asocian a susceptibilidad para glaucoma. Objetivo: Establecer si existe asociación entre macrodisco y glaucoma en individuos estudiados con Tomografía Optica Coherente (OCT ) en la Fundación Oftalmológica Nacional. Métodos: Estudio transversal de asociación que incluyó 25 ojos con glaucoma primario de ángulo abierto y 74 ojos sanos. A cada individuo se realizó examen oftalmológico, campo visual computarizado y OCT de nervio óptico. Se compararon por grupos áreas de disco óptico y número de macrodiscos, definidos según Jonas como un área de la media más dos desviaciones estándar y según Adabache como área ≥3.03 mm2 quien evaluó población Mexicana. Resultados: El área promedio de disco óptico fue 2,78 y 2,80 mm2 glaucoma Vs. sanos. De acuerdo al criterio de Jonas, se observó un macrodisco en el grupo sanos y según criterio de Adabache se encontraron ocho y veinticinco macrodiscos glaucoma Vs. sanos. (OR=0,92 IC95%=0.35 – 2.43). Discusión: No hubo diferencia significativa (P=0.870) en el área de disco entre los dos grupos y el porcentaje de macrodiscos para los dos grupos fue similar, aunque el bajo número de éstos no permitió concluir en términos estadísticos sobre la presencia de macrodisco y glaucoma.

Redacci?? del projecte curricular de centre. Col??legi Sant Francesc d'Ass??s, Sa Pobla. 'Redacci??n del proyecto curricular de centro. Colegio San Francisco de As??s, Sa Pobla'

Teniendo presente que la manera de trabajar de los educadores esta sujeta a cambios sociales constantes, y que la educaci??n ha de servir para conducir y liderar estos cambios, desde el colegio de Sa Pobla se opt?? por redactar el Proyecto Curricular de su Centro. Se pretende ligar esta elaboraci??n a la sociedad que les rodea y a los alumnos que viven dentro de esta sociedad. Para ello, se trabaj?? en equipo y apoyados por el Centro de Profesores y Recursos de Inca. Contiene los objetivos, contenidos de las ??reas, m??todos, criterios y procedimientos de avaluaci??n, todos estos enmarcados en el entorno de Sa Pobla.

Conèixer i gaudir els aliments de les Illes Balears. 'Conocer y disfrutar los alimentos de las Islas Baleares'.

Resumen tomado de la publicación

Aprendre llengua des de l'afectivitat : una proposta per treballar l'educació en valors. 'Aprender lengua desde la afectividad : una propuesta para trabajar la educación en valores'.

Resumen de los autores en catalán

Les actitudes i els valors en el joc, l'activitat física i l'esport des d'una perspectiva transversal : experiències a educació primaria. 'Las actitudes y los valores en el juego, la actividad física y el deporte desde una perspectiva transversal : experiencias en educación primaria'.

Resumen de las autoras en catalán

Análisis del gen adra2a receptor alfa 2a adrenergico en pacientes con trastorno de hiperactividad y déficit de atención

El trastorno de hiperactividad y déficit de atención (THDA), es definido clínicamente como una alteración en el comportamiento, caracterizada por inatención, hiperactividad e impulsividad. Estos aspectos son clasificados en tres subtipos, que son: Inatento, hiperactivo impulsivo y mixto. Clínicamente se describe un espectro amplio que incluye desordenes académicos, trastornos de aprendizaje, déficit cognitivo, trastornos de conducta, personalidad antisocial, pobres relaciones interpersonales y aumento de la ansiedad, que pueden continuar hasta la adultez. A nivel global se ha estimado una prevalencia entre el 1% y el 22%, con amplias variaciones, dadas por la edad, procedencia y características sociales. En Colombia, se han realizado estudios en Bogotá y Antioquia, que han permitido establecer una prevalencia del 5% y 15%, respectivamente. La causa específica no ha sido totalmente esclarecida, sin embargo se ha calculado una heredabilidad cercana al 80% en algunas poblaciones, demostrando el papel fundamental de la genética en la etiología de la enfermedad. Los factores genéticos involucrados se relacionan con cambios neuroquímicos de los sistemas dopaminérgicos, serotoninérgicos y noradrenérgicos, particularmente en los sistemas frontales subcorticales, corteza cerebral prefrontal, en las regiones ventral, medial, dorsolateral y la porción anterior del cíngulo. Basados en los datos de estudios previos que sugieren una herencia poligénica multifactorial, se han realizado esfuerzos continuos en la búsqueda de genes candidatos, a través de diferentes estrategias. Particularmente los receptores Alfa 2 adrenérgicos, se encuentran en la corteza cerebral, cumpliendo funciones de asociación, memoria y es el sitio de acción de fármacos utilizados comúnmente en el tratamiento de este trastorno, siendo esta la principal evidencia de la asociación de este receptor con el desarrollo del THDA. Hasta la fecha se han descrito más de 80 polimorfismos en el gen (ADRA2A), algunos de los cuales se han asociado con la entidad. Sin embargo, los resultados son controversiales y varían según la metodología diagnóstica empleada y la población estudiada, antecedentes y comorbilidades. Este trabajo pretende establecer si las variaciones en la secuencia codificante del gen ADRA2A, podrían relacionarse con el fenotipo del Trastorno de Hiperactividad y el Déficit de Atención.

El repte de l'educació no universitària a Catalunya : situació actual i propostes d'actuació. 'El reto de la educación no universitaria en Cataluña : situación actual y propuestas de actuación'.

Se exponen los puntos débiles de formación que detectan los empresarios catalanes, causados, entre otros factores, por un financiamiento deficiente y unos malos resultados de la enseñanza secundaria y postobligatoria.