Éros en la Física de l'Estoïcisme Antic (Per què Crisip pensà en una fel·lació cosmogònica?)

L'objectiu d'aquest article no és tan sols mostrar el paper que la Física de l¿Estoïcisme Antic atorgà a éros, sinó també desxifrar l'al·legoria eròtica, una fellatio cosmogònica, que Crisip introduí en les seves Cartes Eròtiques. El significat d¿aquesta gosadia intel·lectual esdevé clar quan analitzem els textos d'acord amb la interpretació al·legòrica de textos practicada pels estoics i quan analitzem també l'enodatio nominum del terme stóma.

Luis Cernuda: platonic emotiveness versus presocratic-aristotelian mind

The aim of this article is to show how, although the poet finds himself materialist or both Presocratic and Aristotelian, his poetic emotiveness is truly Platonic or idealist, so that that tension between reality and desire with the help of which his poetry has always been defined becomes once more confirmed thanks to the analysis of his poems from a philosophical rather than a literary point of view.

Cinema Roads to the Platonic Image of the Cave

The aim of this article is to prove the real possibility of travelling intellectually to the Platonic image of the cave from different films. In this sense, one can speak of explicit references as in The Conformist by B. Bertolucci or in Shadowlands by R. Attenborough -if one bears in mind the Chronicles of Narnia by C. S. Lewis- or The Picture of Dorian Gray ¿if one bears in mind the well-known O. Wilde¿s novel-, but, on other occasions, although the Platonic influence cannot be proved, for instance in The Truman Show, A Room with a View or Brideshead Revisited, one can perfectly think of these films in order to guide the contemporary audiences to that Platonic image, since Plato himself affirms that it deals with an image which can be easily applied and, in first place, to his idealistic philosophy.

Tot sortint de la caverna per cercar la vida (Lectura classicitzant de La caverna de Rodolf Sirera)

L'objectiu d'aquest article és mostrar com un dramaturg contemporani pensa de bell nou en la imatge platònica de la caverna per parlar del necessari viatge existencial i de formació de l'home, lluny de la protecció que les cavernes de qualsevol tipus, com ara la llar, el jardí­ familiar o la mateixa famí­lia, poden representar. Tot i que des d'una perspectiva en absolut idealista o metafí­sica, Plató esdevé una vegada més gràcies a R. Sirera i a l'aplicabilitat de les mateixes imatges platòniques una referència clàssica tan útil com ineludible, si es té en compte l'origen platònic de totes les cavernes literàries.

Gorgias y el final del Ion de Eurípides

En las últimas décadas, los estudios de narratología han subrayado la función estructuradora que cumple el final de una obra en el conjunto de la trama, advirtiendo que, desde la lógica de una narración que progresa hacia un final, es éste el que da sentido al proceso. En tragedia griega el fenómeno resulta especialmente sensible en Sófocles, que ha diseñado sus propias pautas genéricas, las que mejor responden a nuestro concepto de intriga conclusiva. Eurípides resulta desde esta perspectiva un radical innovador del género trágico , pues el final de la performance es, con frecuencia, una pausa arbitraria en la acción. F.M. Dunn ha estudiado minuciosamente cómo esa suspensión del final de la tragedia en Eurípides viene acompañada de una «formal rhetoric of closure» (p. 7), consistente en una serie de recursos como el deus ex machina , el relato etiológico o profecía final, el discurso de aquiesciencia y la declaración de salida del coro («Closing Gestures», pp. 13-64). Tales mecanismos convencionales, afirma, son exteriores a la acción dramática y zanjan el argumento al tiempo que lo abren a soluciones múltiples, anticipando el camino a la novela.

Vencer en el diálogo. Justicia y retórica en Esquilo y Platón

«Tú (Polo) sostenías que los injustos son felices si no pagan justicia» «Exacto». «Yo en cambio digo que son muy desgraciados, pero los que pagan justicia, menos. ¿Quieres refutar también esto?» «Eso, Sócrates, es aún más difícil de refutar que aquello» « No difícil, Polo, sino imposible, pues lo verdadero jamás puede refutarse» (Gorg. 473b). En este momento del diálogo con Polo, Sócrates introduce el presupuesto que está en la base de su práctica dialogal, a saber, que la verdad no es refutable, y, por tanto, el discurso que vence en el diálogo es el verdadero. Claro que las implicaciones de tal proposición varían considerablemente según se enfatice el sujeto o el predicado: lo primero supone la existencia de una verdad objetiva, que va descubriéndose a través del debate; lo segundo, la dependencia de la noción de verdad de la de triunfo lógico, lo que deja abierta una amplia casuística.

Three essays on internationalization and firm entrepreneurial behavior

PAPER 1: A THEORY ON THE EFFECTS OF INTERNATIONALIZATION ON FIRM ENTREPRENEURIAL BEHAVIOR AND GROWTH Abstract This article addresses the relationship. Past findings reveal that the direct effects of internationalization on performance are mixed and inconclusive. Our framework integrates firm entrepreneurial behavior as a mediating force of the troublesome Drawing on the tension between the entrepreneurship literature and the organizational inertia theory, we argue that internationalization is key to minimizing the stifling effects of inertia and in engendering entrepreneurial behavior towards growth. We suggest that firms that internationalize at a young age and enjoy an intense degree of internationalization tend to become more entrepreneurial than do late and weakly internationalized firms. As a consequence, early and intense internationalizers experience superior growth. Aware of the inherent endogeneity of our propositions, we also discuss how consistent estimates can be obtained when testing the model empirically. PAPER 2: DOES INTERNATIONALIZATION MATTER FOR GROWTH? THE CASE OF SWISS SOFTWARE FIRMS. Abstract This paper seeks to address the issue of whether early and intense internationalization leads to superior firm growth. We revisit the hypotheses of previous studies within the emerging research domain of international entrepreneurship. Empirical analyses on the performance implications of internationalization have so far been limited and inconsistent. Our paper intends to make two contributions to the international entrepreneurship literature. First, we bring additional empirical evidence as to the inconclusive firm performance endogeneity in our causal model, using a sample of 103 Swiss international small and medium-sized enterprises (SMEs). On one hand, we find that the degree of internationalization significantly increases perceived firm growth (i.e., relative firm performance in a market); however, age at internationalization was unrelated to perceived firm growth. On the other hand, we reproduced the causal path of a highly cited study that showed how age at internationalization was significantly and negatively associated with objective firm growth (i.e., sales). Interestingly, our results support the study similar setting (OLS regression with comparable control variables); however, the effect for age at internationalization reverses when we correct for endogeneity. PAPER 3: EFFECT OF INTERNATIONALIZATION ON FIRM ENTREPRENEURIAL ORIENTATION AND PERFORMANCE: THE CASE OF SWISS SOFTWARE FIRMS. Abstract How does internationalization influence a firm orientation (EO) and is this related to firm growth? This paper inquires into the performance theorizing, we test a process model in which EO plays a mediating role in accounting for the relationship between internationalization and growth. We position this paper on the tension zone between the entrepreneurship literature and the organizational inertia theory. We lay out the argument that internationalization is source of opportunities that drives a firm and thus mitigates inertial pressure. Using a sample of Swiss software small and medium-sized enterprises (SMEs), we found that degree of internationalization (but not age of internationalization) increases EO, which subsequently increased firm growth.

Fabricants, comerciants i banquers. Les estructures comercials de la indústria cotonera catalana en el mercat español (1840-1936)

Aquesta tesi analitza la integració vertical entre fabricació, comercialització i finançament a la indústria catalana del període 1840-1936. L¿evidència obtinguda de les fonts arxivístiques confirma la visió tradicional quant a la descripció dels fets, però ofereix una interpretació alternativa, més optimista, de les causes i de les conseqüències. Els fabricants s¿implicaren en la comercialització perquè ells eren els coordinadors entre oferta i demanda (no com en el cas britànic, on ho eren els comerciants), i per tant havien de tenir un peu a cada banda. A més, els fabricants eren els més ben situats per a ser uns banquers eficients dels seus clients.

Cooperativisme i associacionisme agraris a Catalunya: els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX

Aquesta tesi doctoral centra l'atenció en la participació dels propietaris en el cooperativisme i l'associacionisme agraris del primer terç del segle XX, com una de les expressions de la reorganització dels interessos agraris després de la crisi del final del segle XIX. S'estructura en dues parts diferenciades segons l'àmbit d'anàlisi. La primera aborda la participació dels propietaris en l'associacionisme agrari a Catalunya, se centra fonamentalment en el model associatiu de les cambres agrícoles i destaca el protagonisme de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre en l'organització dels interessos agraris. La segona utilitza la comarca del Vallès Oriental com a banc de proves de la primera, i com que és un àmbit més reduït, permet ser més exhaustius en la descripció del moviment associatiu, identificar els seus protagonistes i analitzar la seva resposta als canvis econòmics i socials que es van produir durant el primer terç del segle XX.

Els arrendaments dels drets de bolla: un indicador vàlid per mesurar la producció i el consum de teixits?

L'objectiu d'aquest treball és presentar la reconstrucció de la sèrie dels ingressos obtinguts per la Generalitat de Catalunya a través de la recaptació de l'impost de bolla durant l'edat moderna -és a dir, des de la primeria del segle XVI fins a la seva desaparició en el darrer terç del segle XVIII (1770)-, i valorar-ne la validesa com a indicador de la producció i/o el consum de teixits a Catalunya en tota aquesta etapa.