Presence of maternal anti-HBs antibodies does not influence hepatitis B vaccine response in Brazilian neonates

Recently, it was suggested that maternal hepatitis B surface antigen antibodies (anti-HBs) acquired transplacentally could play a negative role in newborn infants' immune response to the hepatitis B vaccine. We compared the hepatitis B virus (HBV) vaccine response in infants born to mothers previously vaccinated against HBV (n = 91) to infants born to mothers who were not previously vaccinated (n = 221). All newborn infants received three intramuscular doses (10 μg) of HBV vaccine (Butang®) at 0,1 and six months. The first dose was administered at the maternity hospital within 12 h of birth. The geometric mean titres of anti-HBs were not different among newborn infants born to mothers who were anti-HBs-negative (492.7 mIU/mL) and anti-HBs-positive (578.7 mIU/mL) (p = 0.38). Eight infants did not respond to the HBV vaccine. Of them, six were born to anti-HBs-negative mothers and two were born to mothers with anti-HBs titres less than 50 mlU/mL. Despite the mother's anti-HBs-positive status, our data show a good immunogenicity of the Brazilian HBV recombinant vaccine in neonates.

The inhibition of MAPK potentiates the anti-angiogenic efficacy of mTOR inhibitors

Malgré les nombreux progrès effectués dans la compréhension du cancer, cette maladie reste encore souvent incurable.¦Récemment, il a été démontré qu'afin de progresser un cancer doit développer de nouveaux vaisseaux sanguins lors d'un processus appelé angiogenèse tumorale. Il a aussi été démontré que l'inhibition de ce processus réduisait la croissance tumorale et de ce fait représente une importante cible thérapeutique contre le cancer.¦Les mécanismes impliqués dans l'angiogenèse tumorale ont été partiellement caractérisés et impliquent la prolifération, la survie et la migration des cellules endothéliales, cellules qui forment la paroi des vaisseaux sanguins. Quelques molécules régulant ces fonctions endothéliales ont été identifiées. Parmi celle-ci, une protéine intracellulaire appelée mTOR joue un rôle important dans l'angiogenèse tumorale. En effet, l'inhibition de mTOR par des molécules telle que la rapamycine, réduit l'angiogenèse dans de nombreux modèles expérimentaux ainsi que dans les tumeurs de patients traités par ces inhibiteurs.¦Notre étude montre toutefois que l'inhibition de mTOR dans les cellules endothéliales induit l'activation d'autres molécules comme la MAPK qui favorise la prolifération et la survie endothéliale et de ce fait réduit la capacité anti-angiogénique des inhibiteurs de mTOR. De plus, nous avons montré que le traitement de cellules endothéliales par des inhibiteurs de mTOR en combinaison avec des inhibiteurs de MAPK diminuait la prolifération, la survie et la migration endothéliales de manière additive comparée à une inhibition de mTOR ou de MAPK seule. Nous avons obtenu des résultats similaires dans un modèle d'angiogenèse in vitro. Finalement, nos résultats ont été confirmés in vivo dans un modèle de xénogreffe tumorale chez la souris immuno-compromise. Un traitement combiné d'inhibiteurs de mTOR et de MAPK produisait un effet anti-angiogénique supérieur à un traitement d'inhibiteur de mTOR ou de MAPK seul chez les souris immuno-compromises porteuses de tumeurs sous-cutanées.¦En résumé, nos résultats montrent que l'inhibition de mTOR dans les cellules endothéliales induit l'activation de MAPK qui compromet l'efficacité anti-angiogénique des inhibiteurs de mTOR. Ils démontrent également que la combinaison d'inhibiteurs de mTOR et de MAPK induit une efficacité anti-angiogénique supérieure à une inhibition de mTOR ou de MAPK seule. Nous proposons ainsi que l'utilisation de protocoles thérapeutiques qui bloquent à la fois mTOR et MAPK représente une approche prometteuse pour bloquer l'angiogenèse tumorale et donc la progression tumorale et mérite d'être évaluée chez les patients souffrant de cancers.

Early detection of leprosy by examination of household contacts, determination of serum anti-PGL-1 antibodies and consanguinity

A cross-sectional clinical trial in which the serum anti-phenolic glycolipid (anti-PGL-1) antibodies were analysed in household contacts (HHC) of patients with leprosy as an adjunct early leprosy diagnostic marker was conducted. The families of 83 patients underwent clinical examination and serum anti-PGL1 measurement using enzyme-linked immunosorbent assay. Of 320 HHC, 98 were contacts of lepromatous leprosy (LL), 80 were contacts of borderline lepromatous (BL), 28 were contacts of borderline (BB) leprosy, 54 were contacts of borderline tuberculoid (BT), 40 were contacts of tuberculoid (TT) and 20 were contacts of indeterminate (I) leprosy. Consanguinity with the patients was determined for 232 (72.5%) HHC. Of those 232 contacts, 183 had linear consanguinity. Forty-nine HHC had collateral consanguinity. Fifty-eight contacts (18.1%) tested positive for anti-PGL1 antibodies. The number of seropositive contacts based on the clinical forms of the index case was 17 (29.3%) for LL, 15 (25.9%) for BL, one (1.7%) for BB, 14 (24.1%) for BT, three (5.2%) for TT and eight (13.7%) for I. At the one year follow-up, two (3.4%) of these seropositive contacts had developed BT leprosy. The results of the present study indicate that the serum anti-PGL-1 IgM antibody may be useful for evaluating antigen exposure and as a tool for an early leprosy diagnosis in HHC.

Ulcerative colitis impairs the acylethanolamide-based anti-inflammatory system reversal by 5-aminosalicylic acid and glucocorticoids

Studies in animal models and humans suggest anti-inflammatory roles on the N acylethanolamide (NAE)-peroxisome proliferators activated receptor alpha (PPARα) system in inflammatory bowel diseases. However, the presence and function of NAE-PPARα signaling system in the ulcerative colitis (UC) of humans remain unknown as well as its response to active anti-inflammatory therapies such as 5-aminosalicylic acid (5-ASA) and glucocorticoids. Expression of PPARα receptor and PPARα ligands-biosynthetic (NAPE-PLD) and -degrading (FAAH and NAAA) enzymes were analyzed in untreated active and 5-ASA/glucocorticoids/immunomodulators-treated quiescent UC patients compared to healthy human colonic tissue by RT-PCR and immunohistochemical analyses. PPARα, NAAA, NAPE-PLD and FAAH showed differential distributions in the colonic epithelium, lamina propria, smooth muscle and enteric plexus. Gene expression analysis indicated a decrease of PPARα, PPARγ and NAAA, and an increase of FAAH and iNOS in the active colitis mucosa. Immunohistochemical expression in active colitis epithelium confirmed a PPARα decrease, but showed a sharp NAAA increase and a NAPE-PLD decrease, which were partially restored to control levels after treatment. We also characterized the immune cells of the UC mucosa infiltrate. We detected a decreased number of NAAA-positive and an increased number of FAAH-positive immune cells in active UC, which were partially restored to control levels after treatment. NAE-PPARα signaling system is impaired during active UC and 5-ASA/glucocorticoids treatment restored its normal expression. Since 5-ASA actions may work through PPARα and glucocorticoids through NAE-producing/degrading enzymes, the use of PPARα agonists or FAAH/NAAA blockers that increases endogenous PPARα ligands may yield similar therapeutics advantages.

Iodine intakes of 100-300 μg/d do not modify thyroid function and have modest anti-inflammatory effects.

Little information is available as to whether doses of iodide similar to those recommended in clinical practice for the prevention of iodine deficiency in pregnant women affect thyroid function. The aim of the present study was to analyse whether doses of iodide can affect thyroid function in adults, and evaluate its effect on plasma markers of oxidative stress, inflammation and acute-phase proteins. A total of thirty healthy volunteers (ten men and twenty women) with normal thyroid function were randomly assigned to three groups (n 10). Each group received a daily dose of 100, 200 or 300 μg of iodide in the form of KI for 6 months. Free tetraiodothyronine (FT4) levels at day 60 of the study were higher in the groups treated with 200 and 300 μg (P = 0·01), and correlated with the increase in urinary iodine (r 0·50, P = 0·007). This correlation lost its significance after adjustment for the baseline FT4. The baseline urinary iodine and FT4 correlated positively with the baseline glutathione peroxidase. On day 60, urinary iodine correlated with C-reactive protein (r 0·461, P = 0·018), and free triiodothyronine correlated with IL-6 (r - 0·429, P = 0·025). On day 60, the changes produced in urinary iodine correlated significantly with the changes produced in α1-antitrypsin (r 0·475, P = 0·014) and ceruloplasmin (r 0·599, P = 0·001). The changes in thyroid-stimulating hormone correlated significantly with the changes in α1-antitrypsin (r - 0·521, P = 0·005) and ceruloplasmin (r - 0·459, P = 0·016). In conclusion, the administration of an iodide supplement between 100 and 300 μg/d did not modify thyroid function in a population with adequate iodine intake. The results also showed a slight anti-inflammatory and antioxidative action of iodide.

Environmental influences on antibody-enhanced dengue disease outcomes

Because an enriched environment (EE) enhances T-cell activity and T-lymphocytes contribute to immunopathogenesis during heterologous dengue virus (DENV) infections, we hypothesised that an EE increases dengue severity. To compare single serotype (SS) and antibody-enhanced disease (AED) infections regimens, serial intraperitoneal were performed with DENV3 (genotype III) infected brain homogenate or anti-DENV2 hyperimmune serum followed 24 h later by DENV3 (genotype III) infected brain homogenate. Compared AED for which significant differences were detected between the EE and impoverished environmental (IE) groups (Kaplan-Meyer log-rank test, p = 0.0025), no significant differences were detected between the SS experimental groups (Kaplan-Meyer log-rank test, p = 0.089). Survival curves from EE and IE animals infected with the AED regimen were extended after corticoid injection and this effect was greater in the EE than in the IE group (Kaplan-Meyer log-rank test, p = 0.0162). Under the AED regimen the EE group showed more intense clinical signs than the IE group. Dyspnoea, tremor, hunched posture, ruffled fur, immobility, pre-terminal paralysis, shock and death were associated with dominant T-lymphocytic hyperplasia and presence of viral antigens in the liver and lungs. We propose that the increased expansion of these memory T-cells and serotype cross-reactive antibodies facilitates the infection of these cells by DENV and that these events correlate with disease severity in an EE.

Clinic-epidemiologic study of human infection by Granada virus, a new phlebovirus within the sandfly fever Naples serocomplex.

Granada virus (GRV), a new phlebovirus within the Naples serocomplex, has been recently described in phlebotomine sandflies from Spain. The presence of anti-GRV immunoglobulin G (IgG) antibodies was investigated by indirect fluorescence assay (IFA) and neutralization test (NT) in 920 serum samples from the Granada population. By IFA, an overall GRV seroprevalence of 15.8% (N = 145) was observed, significantly increasing up to 65 years. NT was positive in 18% of anti-GRV IFA-positive samples. IgG antibodies against Toscana virus (TOSV), a hyperendemic phlebovirus within Granada province, were detected in 40% of anti-GRV-positive cases. Anti-GRV IgM antibodies were detected in 36 (6.6%) of 547 acute-phase serum samples from individuals with febrile illness, exanthema, and/or acute respiratory infection. All positives were anti-TOSV IgM-negative. GRV may infect humans, with most cases being asymptomatic. The codetection of anti-GRV and anti-TOSV IgG antibodies could be attributable to cross-reactivity or exposure to the same transmission vector.

Cross-reactive anti-PfCLAG9 antibodies in the sera of asymptomatic parasite carriers of Plasmodium vivax

The PfCLAG9 has been extensively studied because their immunogenicity. Thereby, the gene product is important for therapeutics interventions and a potential vaccine candidate. Antibodies against synthetic peptides corresponding to selected sequences of the Plasmodium falciparum antigen PfCLAG9 were found in sera of falciparum malaria patients from Rondônia, in the Brazilian Amazon. Much higher antibody titres were found in semi-immune and immune asymptomatic parasite carriers than in subjects suffering clinical infections, corroborating original findings in Papua Guinea. However, sera of Plasmodium vivax patients from the same Amazon area, in particular from asymptomatic vivax parasite carriers, reacted strongly with the same peptides. Bioinformatic analyses revealed regions of similarity between P. falciparum Pfclag9 and the P. vivax ortholog Pvclag7. Indirect fluorescent microscopy analysis showed that antibodies against PfCLAG9 peptides elicited in BALB/c mice react with human red blood cells (RBCs) infected with both P. falciparum and P. vivax parasites. The patterns of reactivity on the surface of the parasitised RBCs are very similar. The present observations support previous findings that PfCLAG9 may be a target of protective immune responses and raises the possibility that the cross reactive antibodies to PvCLAG7 in mixed infections play a role in regulate the fate of Plasmodium mixed infections.

Continguts sobre anti vacunació dintre les webs de parla espanyola i catalana

Tant a Nordamericà com a Australia el moviment Antivacunació està creixent i cada cop hi ha més nens que no es vacunen. Es preveu que aquí a Espanya el moviment antivacunes anirà en augment. Els continguts de les webs antivacunes influeixen en les decisions dels pares quan volen vacunar els infants.

Prevalence of antibody to hantaviruses in humans and rodents in the Caribbean region of Colombia determined using Araraquara and Maciel virus antigens

We tested sera from 286 agricultural workers and 322 rodents in the department of Córdoba, northeastern Colombia, for antibodies against two hantaviruses. The sera were analysed by indirect ELISA using the lysate of Vero E6 cells infected with Maciel virus (MACV) or the N protein of Araraquara virus (ARAV) as antigens for the detection of antibodies against hantaviruses. Twenty-four human sera were IgG positive using one or both antigens. We detected anti-MACV IgG antibodies in 10 sera (3.5%) and anti-ARAV antibodies in 21 sera (7.34%). Of the 10 samples that were positive for MACV, seven (70%) were cross-reactive with ARAV; seven of the 21 ARAV-positive samples were cross-reactive with MACV. Using an ARAV IgM ELISA, two of the 24 human sera (8.4%) were positive. We captured 322 rodents, including 210 Cricetidae (181 Zygodontomys brevicauda, 28 Oligoryzomys fulvescens and 1 Oecomys trinitatis), six Heteromys anomalus (Heteromyidae), one Proechimys sp. (Echimyidae) and 105 Muridae (34 Rattus rattus and 71 Mus musculus). All rodent sera were negative for both antigens. The 8.4% detection rate of hantavirus antibodies in humans is much higher than previously found in serosurveys in North America, suggesting that rural agricultural workers in northeastern Colombia are frequently exposed to hantaviruses. Our results also indicate that tests conducted with South American hantavirus antigens could have predictive value and could represent a useful alternative for the diagnosis of hantavirus infection in Colombia.

Sistema motivacional i variables individuals en la rehabilitació

Aquest treball s’ha realitzat en el Centre Educatiu Montilivi, un centre de Justícia Juvenil, on predominen les mesures en règim semiobert. L’objectiu principal del centre és oferir als menors la experiència i la formació necessària per superar els handicaps, deixar l’activitat delictiva i participar en la societat de manera normalitzada. L’any 2002 es va implantar un sistema motivacional que, basat en el condicionament operant i l’aprenentatge social, facilités la participació activa i responsable dels interns. El sistema motivacional s’estructura en etapes progressives. El menor, superat el període d’observació inicial, se l’assigna a una etapa on pot gaudir dels avantatges corresponents. Una avaluació continuada, li permetrà anar assolint la puntuació necessària que li donarà la opció de progressar a una etapa superior. En aquesta gaudirà de més avantatges. L’objectiu bàsic de la recerca és avaluar l’eficàcia del sistema motivacional pel que fa la desaparició o reducció de les conductes indesitjables de: no retorn, fugides, reincidència i conflictes dins del centre i buscar relació d’aquestes variables amb diversos factors individuals. Per dur a terme la recerca s’han seleccionat 135 menors que hem distribuït en dos grups. un grup de control anterior a la implementació del sistema motivacional; i un grup d’intervenció a qui si se’ls ha aplicat el sistema motivacional. Els resultats diuen que la mostra respon a un patró antisocial greu. També diu que l’aplicació d’un sistema motivacional no s’ha associat a una reducció de les conductes antisocials dels interns durant el període d’aplicació. Malgrat això, sí es percebut com una eina eficaç per interns i professionals.

Peut-on traiter la maladie d'Alzheimer [Is there a treatment for Alzheimer's disease?].

Alzheimer's disease is a frequent neurodegenerative disease, which affects more than one third of elderly persons over 80 years. No curative treatment is currently available for this disease, but symptomatic treatments have produced significant improvements in patients' condition. Cholinesterase inhibitors should be prescribed for early and moderate stages and memantine for more severe stages of the disease. These drugs have an impact on cognitive performances, may delay functional decline and improve behaviour disturbances. From a preventive perspective, evidence of benefit from early management of vascular risk factors is accumulating. In the near future, the improved comprehension of the underlying mechanisms of Alzheimer's disease will hopefully bring new treatments, thats will delay or modify its course.

Efecto de los contenidos de C, Mn y Si en el comportamiento a fluencia en caliente de aceros de construcción al carbono y microaleados: aplicación a la obtención de grano ultrafino en productos largos laminados

Després d’aplicar alguns tractaments d’elaboració i conservació als aliments, queden bacteris lesionats. Aquests bacteris perden la capacitat de créixer en els medis de cultiu selectiu convencionals, de manera que se’n subestima el recompte. Malgrat això, poden recuperar-se als aliments i suposar un risc per la salut, ja que alguns encara poden mantenir activitat metabòlica i integritat estructural. En aquest projecte, es van optimitzar protocols de preparació de mostres per citometria de flux (CF) per avaluar l’estat fisiològic de patògens alimentaris (Escherichia coli O157:H7, Salmonella Enteritidis i Listeria monocytogenes) sotmesos a estrès. Es van estudiar principalment dos paràmetres fisiològics: la integritat de membrana, mitjançant iodur de propidi i fluorocroms de la família SYTO; i l’activitat respiratòria, per la reducció intracel•lular d’una sal de tetrazole, el CTC. En primer lloc, es van avaluar variables de protocol, com la concentració de colorant, la ràtio entre colorants, la solució de tinció i el temps d’incubació, en mostres control (cèl•lules sanes i mortes). A continuació, els protocols optimitzats es van aplicar a suspensions bacterianes en medi de cultiu que prèviament havien estat sotmeses a estressos físics i fisicoquímics. Durant l’etapa final del projecte, els coneixements adquirits sobre la preparació de mostres per CF es van aplicar a l’anàlisi de mostres de matriu complexa: amanides comercials inoculades amb E. coli O157:H7. Als assajos amb indicadors d’integritat de membrana en suspensions bacterianes sotmeses a estrès, es van poder quantificar cèl•lules amb la membrana parcialment danyada (presumptes cèl•lules lesionades). El recompte de cèl•lules que mantingueren l’activitat respiratòria després de ser sotmeses a estrès va ser superior al que es va obtenir mitjançant recompte en placa convencional, cosa que va evidenciar la presència de cèl•lules actives però no cultivables. La introducció d’estratègies per reduir les interferències provocades per les partícules alimentàries i l’ús d’un anticòs amb marcatge fluorescent va permetre detectar selectivament les cèl•lules d’E. coli O157:H7 i avaluar-ne la integritat de membrana simultàniament. L’anàlisi de cèl•lules bacterianes per CF requereix de la exhaustiva optimització dels protocols, que són específics per cada soca i matriu. Malgrat això, i a diferència del mètode convencional per recompte en placa, ofereix la possibilitat d’obtenir una gran quantitat d’informació sobre el sovint complex estat fisiològic d’una mostra.

Modelització de la producció de melanina a partir de polifenol oxidasa d'Agaricus bisporus

Les melanines són un grup heterogeni de polímers producte de reaccions enzimàtiques en els teixits vegetals que contenen compostos fenòlics o polifenòlics. Estudis recents han descobert algunes propietats benèfiques de les melanines sobre la salut, tals com antioxidants, antiinflamatòries, immunològiques i propietats anti-tumorals. Així, no només la seva eliminació ha de ser examinada, sinó que també podria considerar-se la seva addició a aliments funcionals de nova creació. D’aquesta manera, es requereix conèixer el mecanisme cinètic de la lanogènesi abans de la seva possible utilització industrial. S’ha desenvolupat un model cinètic per explicar la formació de melanina a partir de L-tirosina utilitzant polifenol oxidasa d’Agaricus bisporus i monitoritzant l'absorbància de la solució. Aquesta expressió permet descriure la formació de melanina en funció del temps de reacció i obtenir alguns paràmetres importants que defineixen el producte, com el coeficient d'extinció. L’absorbància comença a créixer després d'un període de latència en què es produeixen productes intermedis incolors. El coeficient d'extinció dels productes resultants no és un valor constant, perquè depèn de les condicions de cada experiment. La tirosinasa tingué un menor efecte catalitzador sobre la L-tirosina (primera reacció que catalitza), que sobre L-DOPA (segona reacció).

Estudi dels mecanismes mecànico-químics de la fibrogènesi pulmonar

La fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI) és una malaltia intersticial letal, d'etiologia desconeguda i per la que no es disposa de cap tractament efectiu. Creiem que l’elasticitat normal del pulmó té propietats anti-fibròtiques, de manera que la FPI només progressarà si es produeix un enduriment sostingut del teixit. Per això hem dissenyat dos assaigs que ens permetran examinar els efectes pro-fibròtics de l'enduriment extracel•lular sobre fibroblasts primaris de pulmó. Els dos assaigs d'enduriment es basen en gels de poliacrilamida 2D i en gels de col•lagen 3D. Els fibroblasts s'han cultivat en el model d'enduriment 3D en presència o absència de la citoquina pro-fibròtica TGF-β1 i s'ha analitzat com la combinació de l’enduriment extracelular i la TGF-b1 modifiquen el fenotip de les cèl.lules. Els resultats preliminars mostren canvis en l'expressió d'alguns gens en resposta a l'enduriment i al TGF-b1, així com diferències entre cel•lules normals i fibròtiques. A més, suggereixen que l'expressió de COL1A1 i MMP-1 és mecanosensible, i que la seva desregulació podria estar associada a l’enduriment anòmal característic dels pulmons amb FPI.