934 resultados para Accidental poisoning
Resumo:
Resumen basado en el de la publicación
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
Aquesta tesi es basa en el programa de reintroducció de la llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra) a les conques dels rius Muga i Fluvià (Catalunya) durant la segona meitat dels 1990s. Els objectius de la tesi foren demostrar la viabilitat de la reintroducció, demostrar l'èxit de la mateixa, estudiar aspectes ecològics i etològics de l'espècie, aprofitant l'oportunitat única de gaudir d'una població "de disseny" i determinar les probabilitats de supervivència de la població a llarg termini. La reintroducció de la llúdriga a les conques dels rius Muga i Fluvià va reeixir, doncs l'àrea geogràfica ocupada efectivament es va incrementar fins a un 64% d'estacions positives a l'hivern 2001-02. La troballa de tres exemplars adults nascuts a l'àrea de reintroducció és una altra prova que valida l'èxit del programa. La densitat d'exemplars calculada a través dels censos visuals ha resultat baixa (0.04-0.11 llúdrigues/km), però s'aproxima al que hom pot esperar en els primers estadis d'una població reintroduïda, encara poc nombrosa però distribuïda en una gran àrea. La mortalitat post-alliberament va ser del 22% un any després de l'alliberament, similar o inferior a la d'altres programes de reintroducció de llúdrigues reeixits. La mortalitat va ser deguda principalment a atropellaments (56%). El patró d'activitat de les llúdrigues reintroduïdes va esdevenir principalment nocturn i crepuscular, amb una escassa activitat diürna. Les seves àrees vitals van ser del mateix ordre (34,2 km) que les calculades en d'altres estudis realitzats a Europa. La longitud mitjana de riu recorreguda per una llúdriga durant 24 hores va ser de 4,2 km per les femelles i 7,6 km pels mascles. Durant el període de radioseguiment dues femelles van criar i els seus moviments van poder ser estudiats amb deteniment. La resposta de la nova població de llúdrigues a les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua, habitual a les regions mediterrànies, va consistir en la concentració en una àrea menor durant el període de sequera estival, a causa de l'increment de trams secs, inhabitables per la llúdriga per la manca d'aliment, fet que va provocar expansions i contraccions periòdiques en l'àrea de distribució. La persistència a llarg termini de la població reintroduïda va ser estudiada mitjançant una Anàlisi de Viabilitat Poblacional (PVA). El resultat va ser un baix risc d'extinció de la població en els propers 100 anys i la majoria dels escenaris simulats (65%) van assolir el criteri d'un mínim de 90% de probabilitat de supervivència. Del model poblacional construït es dedueix que un punt clau per assegurar la viabilitat de la població reintroduïda és la reducció de la mortalitat accidental. A l'àrea d'estudi, els atropellaments causen més del 50% de la mortalitat i aquesta pot ser reduïda mitjançant la construcció de passos de fauna, el tancament lateral d'alguns trams de carretera perillosos i el control de la velocitat en algunes vies. El projecte de reintroducció ha posat a punt un protocol per a la captura, maneig i alliberament de llúdrigues salvatges, que pot contenir informació útil per a programes similars. També ha suposat una oportunitat única d'estudiar una població dissenyada artificialment i poder comparar diversos mètodes per estimar la distribució i la densitat de poblacions de llúdrigues. Per últim, la reintroducció portada a terme a les conques dels rius Muga i Fluvià ha aconseguit crear una nova població de llúdrigues, que persisteix en el temps, que es reprodueix regularment i que es dispersa progressivament, fins i tot a noves conques fluvials.
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.
Resumo:
The Sustainably Managing Environmental Health Risk in Ecuador project was launched in 2004 as a partnership linking a large Canadian university with leading Cuban and Mexican institutes to strengthen the capacities of four Ecuadorian universities for leading community-based learning and research in areas as diverse as pesticide poisoning, dengue control, water and sanitation, and disaster preparedness. By 2009, train-the-trainer project initiation involved 27 participatory action research Master’s theses in 15 communities where 1200 community learners participated in the implementation of associated interventions. This led to establishment of innovative Ecuadorian-led master’s and doctoral programs, and a Population Health Observatory on Collective Health, Environment and Society for the Andean region based at the Universidad Andina Simon Bolivar. Building on this network, numerous initiatives were begun, such as an internationally funded research project to strengthen dengue control in the coastal community of Machala, and establishment of a local community eco-health centre focusing on determinants of health near Cuenca. Alliances of academic and non-academic partners from the South and North provide a promising orientation for learning together about ways of addressing negative trends of development. Assessing the impacts and sustainability of such processes, however, requires longer term monitoring of results and related challenges.
Resumo:
There is an imminent need for conservation and best-practice management efforts in marine ecosystems where global-scale declines in the biodiversity and biomass of large vertebrate predators are increasing and marine communities are being altered. We examine two marine-based industries that incidentally take migratory birds in Canada: (1) commercial fisheries, through bycatch, and (2) offshore oil and gas exploration, development, and production. We summarize information from the scientific literature and technical reports and also present new information from recently analyzed data to assess the magnitude and scope of mortality. Fisheries bycatch was responsible for the highest levels of incidental take of migratory bird species; estimated combined take in the longline, gillnet, and bottom otter trawl fisheries within the Atlantic, including the Gulf of St. Lawrence, and Pacific regions was 2679 to 45,586 birds per year. For the offshore oil and gas sector, mortality estimates ranged from 188 to 4494 deaths per year due to the discharge of produced waters resulting in oil sheens and collisions with platforms and vessels; however these estimates for the oil and gas sector are based on many untested assumptions. In spite of the uncertainties, we feel levels of mortality from these two industries are unlikely to affect the marine bird community in Canada, but some effects on local populations from bycatch are likely. Further research and monitoring will be required to: (1) better estimate fisheries-related mortality for vulnerable species and populations that may be impacted by local fisheries, (2) determine the effects of oil sheens from produced waters, and attraction to platforms and associated mortality from collisions, sheens, and flaring, so that better estimates of mortality from the offshore oil and gas sector can be obtained, and (3) determine impacts associated with accidental spills, which are not included in our current assessment. With a better understanding of the direct mortality of marine birds from industry, appropriate mitigation and management actions can be implemented. Cooperation from industry for data collection, research to fill knowledge gaps, and implementation of mitigation approaches will all be needed to conserve marine birds in Canada.
Resumo:
Attempts to identify the seasons during which Mesolithic sites may have been occupied have usually concentrated on evidence from faunal assemblages, while the potential of plant remains has been largely neglected. In this paper the use of plant remains as indicators of seasonality is discussed, especially where they represent the accidental charring of species unlikely to have been deliberately collected and stored. This is illustrated with reference to the early Mesolithic site of Star Carr, North Yorkshire, and discussed in the context of other Mesolithic sites from which assemblages of charred plant remains have been recovered.
Resumo:
It is now possible to calculate the nine-dimensional rovibrational wavefunctions of sequentially bonded four-atom molecules variationally without dynamical approximation. In the case of HCCH, the simplest such molecule, many hundreds of rovibrational (J = 0, 1, 2) levels can be converged to better than 1.5 cm −1. Variational calculations of this kind are used here systematically to refine the well-known quartic valence-coordinate forcefleld of Strey and Mills [J.Mol. Spectrosc.59, 103-115 (1976)] against experimental term values up to three C-H stretch quanta for the principal and two deuterated isotopomers, yielding a new surface that reproduces the energies of all the known Σ, Π, and Δ states of these species up to the energy of two C-H stretch quanta with an rms error of 3 cm−1 . The refined forcefield is used to study the resonances associated with the accidental degeneracies (ν2 + ν4 + ν5, ν3) and (ν2 + 2ν5, ν1) in the principal isotopomer, leading to a clarification of the assignment of she experimentally detected states in the 2ν3 and 3ν3, polyads, and to the finding that vibrational Coriolis (kinetic energy) terms, rather than quartic anharmonicities in the potential, are the primary cause of the resonant interactions. Using a new cubic ab initio electric dipole field to calculate IR absorption coefficients, 24 undetected Σ and Π states of 1H12C12C1H and 5 undetected Σ states of D12C12CD are identified as candidates for experimental study, and their calculated energies and assignments are given.
Resumo:
The effects of ℓ-type resonance on rovibrational bands in infrared spectra are reviewed. Observed spectra are compared with computer-simulated spectra obtained by solving the Hamiltonian matrix numerically and calculating the true (perturbed) wavenumber and intensity of each line in the band. The most obvious effects in the spectra are shown to result from intensity perturbations rather than line-shifts; in oblate symmetric tops the Q branch structure near the band center may show anomalies due to ℓ-resonance even at quite low resolution and even when the accidental resonance is not very exact. Numerical values of ℓ-doubling constants are obtained for several cyclopropane bands by comparing observed band contours at about 0.2-cm−1 resolution with computed contours. Although the constants are not determined with great precision, the sign of the ℓ-doubling constants is determined unambiguously.
Resumo:
The microwave spectrum of SiD3NCO has been observed and analyzed for 18 different vibrational states in the ν10 manifold. Some accidental resonances have been observed and analyzed. The vibrational dependence of the rotational and l-doubling constant and centrifugal distortion constant DJK has been successfully interpreted in terms of the two-dimensional anharmonic oscillator model.
Resumo:
There is consensus worldwide that the artisanal and small-scale mining (ASM) sector is comprised of individuals who are trapped in a vicious cycle of poverty, lacking the necessary financial and technological means to improve their standards of living. Minimal work, however, has been undertaken to identify the very factors behind miners' plight, which inevitably vary from country to country. This paper uses a case study of Ghana to argue that an increased dependence upon mercury for amalgamation In artisanal gold-mining communities is one such-albeit overlooked-"agent of poverty". There is mounting empirical evidence which suggests that dealings with the monoponistic middlemen who supply mercury, purchases of costly medicines to remedy ailments caused by mercury poisoning, and a lack of appropriate safeguards and alternatives to amalgamation, are preventing gold miners from improving their practices and livelihoods. The solution to the problem lies in breaking this cycle of dependency, which can be achieved by providing miners with robust support services, mercury-free technologies and education. (c) 2006 Elsevier Ltd. All rights reserved.
Resumo:
The accidental introduction of the spiralling whitefly, Aleurodicus dispersus Russell (Homoptera: Aleyrodidae) to Seychelles in late 2003 is exploited during early 2005 to study interactions between A. dispersus, native and exotic host plants and their associated arthropod fauna. The numbers of A. dispersus egg spirals and pupae, predator and herbivore taxa were recorded for eight related native/exotic pairs of host plants found on Mahe, the largest island in Seychelles. Our data revealed no significant difference in herbivore density (excluding A. dispersus) between related native and exotic plants, which suggests that the exotic plants do not benefit from 'enemy release'. There were also no differences in predator density, or combined species richness between native and exotic plants. Together these data suggest that 'biotic resistance' to invasion is also unlikely. Despite the apparent lack of differences in community structure significantly fewer A. dispersus egg spirals and pupae were found on the native plants than on the exotic plants. Additional data on A. dispersus density were collected on Cousin Island, a managed nature reserve in which exotic plants are carefully controlled. Significantly higher densities of A. dispersus were observed on Mahe, where exotic plants are abundant, than on Cousin. These data suggest that the rapid invasion of Seychelles by A. dispersus may largely be due to the high proportion of plant species that are both exotic and hosts of A. dispersus; no support was found for either the 'enemy release' or the 'biotic resistance' hypotheses.
Resumo:
It is generally thought that catalysts produced by incipient wetness impregnation (IW) are very poor for low temperature CO oxidation, and that it is necessary to use methods such as deposition-precipitation (DP) to make high activity materials. The former is true, indeed such IW catalysts are poor, and we present reactor data, XPS and TEM analysis which show that this is due to the very negative effect of the chloride anion involved in the preparation, which results in poisoning and excessive sintering of the Au particles. With the DP method, the chloride is largely removed during the preparation and so poisoning and sintering are avoided. However, we show here that, contrary to previous considerations, high activity catalysts can indeed be prepared by the incipient wetness method, if care is taken to remove the chloride ion during the process. This is achieved by using the double impregnation method (DIM). In this a double impregnation of chloroauric acid and a base are made to precipitate out gold hydroxide within the pores of the catalyst, followed by limited washing. This results in a much more active catalyst, which is active for CO oxidation at ambient temperature. The results for DIM and DP are compared, and it is proposed that the DIM method may represent an environmentally and economically more favorable route to high activity gold catalyst production. (C) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.
Resumo:
A quantitative low energy electron diffraction (LEED) analysis has been performed for the p(2 x 2)-S and c(2 x 2)-S surface structures formed by exposing the (1 x 1) phase of Ir{100} to H2S at 750 K. S is found to adsorb on the fourfold hollow sites in both structures leading to Pendry R-factor values of 0.17 for the p(2 x 2)-S and 0.16 for the c(2 x 2)-S structures. The distances between S and the nearest and next-nearest Ir atoms were found to be similar in both structures: 2.36 +/- 0.01 angstrom and 3.33 +/- 0.01 angstrom, respectively. The buckling in the second substrate layer is consistent with other structural studies for S adsorption on fcc{100} transition metal surfaces: 0.09 angstrom for p(2 x 2)-S and 0.02 angstrom for c(2 x 2)-S structures. The (1 x 5) reconstruction, which is the most stable phase for clean Ir{100}, is completely lifted and a c(2 x 2)-S overlayer is formed after exposure to H,S at 300 K followed by annealing to 520 K. CO temperature-programmed desorption (TPD) experiments indicate that the major factor in the poisoning of Ir by S is site blocking. (c) 2005 Elsevier B.V. All rights reserved.
Resumo:
This paper presents the findings from a recent study funded by the Joseph Rowntree Foundation examining the housing and neighbourhood needs of 44 visually impaired children. Our research found that disabled people’s needs have been too narrowly based on ‘accessibility’ criteria, which do not take into account the health and safety issues so important for children. Indeed, the home environment is the main site of accidental death or injury for young children under 4 years, and children from low income families are particularly susceptible to burns, scalds, falls, swallowing foreign objects or poisonous substances within it (CRDU 1994). As disabled children are statistically more likely to be in low income families, this places them at high risk. If ‘accessibility’ is to be reconceived as design for usability throughout the lifecourse, this challenges us to move beyond the pragmatic but limited application of design prescriptions for disabled people as a separate and adult group, and to re-think all of the dimensions of the housing quality framework in the light of this expanded approach.