Comunicando nuestra experiencia docente. Exposición oral y debate como criterios de calidad. Conclusiones de la mesa de comunicaciones n. 4

En la carrera profesional en el ámbito universitario, la exposición oral, ya sea con la práctica continua en las clases o a través de comunicaciones y conferencias en congresos, constituye una de las principales herramientas que el profesorado debe perfeccionar continuamente. De la misma manera, el debate es una práctica constante tanto dentro como fuera del aula. Aprender a escuchar a nuestro alumnado es una habilidad fundamental para poder comprender sus necesidades y posteriormente poder plantear nuestras propuestas en las continuas reuniones a las que un/a docente universitario/a asiste. El siguiente informe hace un análisis de las comunicaciones presentadas en la mesa de comunicaciones n.4 de las Jornadas de Redes en Docencia Universitaria de la Universidad de Alicante. Derecho Civil, Didáctica General, Expresión Gráfica, Expresión Musical y Didáctica de la lengua y la literatura son las áreas de conocimiento que participaron en dicha mesa. El cómic y la percepción visual, el EEES, la inclusión y la igualdad de género junto a otras actividades de innovación docente fueron los temas tratados. Conocer la Retórica como disciplina fundamental en el ámbito universitario es una necesidad para cualquier docente. El reconocimiento de este discurso académico nos permitirá innovar e investigar con criterios de calidad.

Trabajo cooperativo, competencias emocionales, aprendizaje basado en proyectos e innovación docente

Este artículo recoge las principales aportaciones de la mesa de comunicaciones 7 de las XII Jornadas de Redes de Investigación en Docencia Universitaria, testigo de diversas comunicaciones que compartían un elemento común: la preocupación por un aprendizaje más efectivo y eficaz de cara a la incorporación del alumnado al mundo laboral, donde habrá de desarrollar competencias emocionales, trabajo en equipo, resolución de problemas y habilidades sociales. Para ello, desde la perspectiva de las Humanidades, las nuevas tecnologías, las ciencias sociales y naturales se proponen distintas innovaciones de mejora docente centradas en el papel del estudiante y su proceso de aprendizaje.

Conclusiones de la mesa número 10

En el presente documento se ofrecen las conclusiones de la mesa de comunicaciones número 10, presentadas a las XII Jornadas de Redes de Investigación en Docencia Universitaria, y defendidas el Jueves, día 3 de julio de 2014, de 17.30 h. a 20.00 h. en el aula A2/D04 de la Universidad de Alicante. Se presentaron las comunicaciones que a continuación se indican, que fueron defendidas por alguno o todos sus autores, según los casos. - 390836 La supervisión educativa en Trabajo Social: un estudio comparado entre distintas universidades. - 390872 Estratos de comprensión y conciencia de error en la traducción de textos especializados en el aula. - 391588 La simulación de juicios en la asignatura de Derecho Procesal III: algunas propuestas metodológicas. - 391970 Innovar con criterios de calidad sobre metodologías docentes: Una aplicación a asignaturas de Economía. - 392107 Docencia universitaria a través de la investigación en el aula: proceso de formación ambiental. - 392121 Voice and movement in circle with body percussion. Facilitation in learning observed in voice BAPNE® method and in circlesongs teaching. - 392827 “Crecemos en democracia”: un proyecto de aprendizaje y difusión con los archivos.

Evaluación continua y autoevaluación como herramientas de aprendizaje

En el contexto actual, en los planes de estudio de los grados se incluye la evaluación continua como parte fundamental de la evaluación. En este trabajo se resumen las principales conclusiones y aspectos destacados del debate de los trabajos presentados en la mesa 12 de comunicaciones orales de las Jornadas de Redes de Investigación en Docencia Universitaria desarrollada en la Universidad de Alicante durante los días 3 y 4 de Julio de 2014. Entre las herramientas que han mostrado resultados positivos en las encuestas al alumnado está la autoevaluación en sus distintas formas. Además, resulta de utilidad en diversos tipos de asignaturas, siempre con resultados destacables, y permite adecuarse al número de alumnos o alumnas matriculadas, tanto para grupos pequeños como numerosos. La autoevaluación se aprecia como herramienta de evaluación y también de aprendizaje. Asimismo, se ha enfatizado el uso de las nuevas tecnologías en el proceso de enseñanza-aprendizaje.

Comunicaciones para la innovación y la calidad: experiencias y reflexiones sobre la actividad docente

Este documento ofrece las conclusiones de la mesa de comunicaciones número 13 presentadas durante las XII Jornadas de Redes de Investigación en Docencia Universitaria “El reconocimiento docente: innovar e investigar con criterios de calidad”, organizadas por el Instituto de Ciencias de la Educación de la Universidad de Alicante. En la mesa se presentaron cuatro comunicaciones sobre temas diversos. Tras una breve descripción de los contenidos de cada comunicación, se enumeran las conclusiones generales de la mesa de debate a modo de ideas clave.

El mestre Canaletes i «El cuento del formigó»

En aquest article s’aporten dades biogràfiques sobre Josep Canals i Jiménez, el Mestre Canaletes (Elx 1898 – Elx, 1985), docent emblemàtic, al Camp d’Elx, d’una època particularment interessant i significativa en la història del sistema educatiu valencià. L’aportació inclou, de més a més, la transcripció d’un manuscrit original inèdit del referit mestre Josep Canals i Jinénez: «El cuento del formigó».

Ciències socials i la seua didàctica

Aquest quadern ha sorgit amb l'objectiu de facilitar el material didàctic necessari per al seguiment de l'assignatura de Ciències socials i la seua didàctica, ubicada en el segon curs de Magisteri, especialitat Educació Primària. Els alumnes d'aquesta titulació tenen un pla d'estudi molt dens, i una simple observació posa de manifest la falta de temps per atendre la seua formació. Al mateix temps els avanços tant en la didàctica com en les ciències de referència, difosos en revistes especialitzades, llibres de congressos, o temàtics, ens aconsellen realitzar una selecció i presentar una síntesi, que servesca de punt de partida per tot l'alumnat que tinga una mínima inquietud. Per aquesta raó dins dels primers capítols i activitats d'aula es presenten les principals fonts d'informació com bibliografia, hemeroteca o direccions d'Internet. La Universitat d'Alacant, conscient que molts alumnes volen estudiar en valencià, ofereix al professors, a través del Secretariat de Promoció del Valencià, l'oportunitat d'elaborar materials docents en aquesta llengua. Per tant l'objectiu d'aquest quadern també és atendre la demanda social existent i proporcionar el material didàctic bàsic pel seguiment de l'assignatura de Ciències socials i la seua didàctica. Els continguts seleccionats per al quadern estan definits pel descriptor que marca la normativa i els principis de la ciència, que el docent a presentat als seus alumnes i que han sigut avaluats a classe al llarg de cinc cursos.

L’eina ‘examinador’ de UACloud. Aplicació a l’ensenyament en línia de la traducció comercial i propostes de desenvolupament

L’objectiu d’aquest treball, que s’emmarca dins dels processos d’ensenyament i aprenentatge i d’innovació docent, és doble. D’una banda, una vegada revisades les referències bibliogràfiques publicades a partir de les Jornades de Xarxes d’Investigació en Docència Universitària al voltant d’aquesta eina, mostrem l’ús que, en el context de la formació en línia de traductors per a l’àmbit de l’economia i del comerç, fem de l’examinador de la plataforma UACloud Campus Virtual de la Universitat d’Alacant. D’altra banda, valorem la idoneïtat d’aquesta eina en el context esmentat, especialment pel que fa a l’ús que el professorat de la nostra universitat pot fer-ne, per tal de proposar diferents punts de desenvolupament que eventualment puguen ajudar a optimitzar el procés d’ensenyament i aprenentatge de les persones implicades en la utilització d’aquesta eina. El treball pot ser tingut en compte no només per docents, sinó també pels programadors que desenvolupen aquesta classe d’eines.

Feedback mitjançant screencast. Percepció dels/de les alumnes i repercussió en el seu aprenentatge

L’avaluació i els comentaris que la complementen i/o suporten són un element de correcció i redirecció de l’aprenentatge dels estudiants. Els imputs que reben els ajuden a assimilar allò que ja han aprés i a comprendre com millorar tot allò que encara no han adquirit de forma adequada. La correcció manual tradicional sobre paper no admet grans arguments ni explicacions i acaba per resumir-se en l’assenyalament de les errades i, en algunes ocasions, dels encerts. L’espai físic i temporal són, sovint, els elements que posen barreres a explicacions més específiques i desenrotllades. L’ús del screencast (gravació audiovisual de la pantalla de l’ordinador i del so al seu voltant) permet enregistrar en pantalla la imatge del treball rebut pel professor, el moviment del ratolí sobre el text/les imatges i la veu del professor fent els comentaris necessaris sense limitacions d’espai ni temps. He aplicat d’aquesta pràctica docent per primera vegada el curs present. Amb el present estudi em propose conèixer quina percepció tenen els/les alumnes d’aquesta incorporació tecnològica a l’avaluació, com repercuteixen els comentaris en àudio al seu aprenentatge i si tenen cap suggeriment que ajude a acceptar, rebutjar i/o millorar el feedback i la valoració mitjançant screencast.

Ensenyar i aprendre literatura en contextos digitals: reptes i necessitats didàctiques

En aquest article es presenta una perspectiva del desenvolupament de la tecnologia al servei de l'ensenyament. El docent del segle XXI ha d'acomplir amb objectius cognitius, metodològics i tecnològics per a abastir el seu alumnat dins dels paràmetres de competència curricular, com també els instrumentals. La generació que està a les nostres aules són usuaris i gestors d'una societat en què estan consolidant habilitats i coneixements transversals que han de formar-se a l'escola tant com ho fan a l'àmbit domèstic.

Transfer in third language phonology: Does L3 typological proximity play a role?

Les investigacions recents sobre la transferència i l'adquisició d’una L3 han indagat sobre les interferències lingüístiques quan hi ha més d'una font de transferència. Els participants en aquest estudi de cas van ser parlants d’espanyol i d’anglès, que apreninen una tercera llengua, el català, tipològicament més pròxima a l’espanyol. Aquest estudi va investigar la producció dels bilingües del català fosc /ɫ/, un segment que no és present en espanyol ja que tots els laterals es produeixen com una clara /l/, i que, tanmateix, es realitza en anglès en posició final després de vocal. Contràriament al model que planteja la proximitat d'idiomes prèviament adquirids com un dels factors determinants per a la transferència de competències, l’estudi va mostrar que la proximitat tipològica a un dels L1 no és determinista per a la transferència en el nivell fonològic en l’aprenentatge d’una L3, ja que els participants produeixen laterals catalanes similars a /ɫ/. En aquest estudi de cas es constata, d’acord amb el Model de Millora Acumulativa, com es transfereix aquest segment fonològic des de l’anglés al català.

Ensino e aprendizagem de violão na UFRN

The instrumental teaching in Brazil has been more widely studied by music education in the last years, becoming a significative scientific investigation field. This work is focusing on analysis of the instrument teaching reality, considering more specifically the guitar teaching. In a timely manner, approaches the reality of the guitar teaching from the Universidade Federal do Rio Grande do Norte (Federal University of Rio Grande do Norte – UFRN), considering specific instrument courses in this institution. Thus, the present work was guided by the aim of understanding conceptions, contents and didactic and methodological perspectives that constitute the teaching and learning of the guitar at UFRN. To reach this main aim, we sought to verify, in general: 1) the theoretical, methodological and content perspectives that underlie guitar formation in the music courses of the UFRN; 2) the functions and the aims of the guitar disciplines in the Courses; 3) the profile of the guitar disciplines' professors; 4) the demands of the subjects directly involved in these proposals of musical education; and, 5) the conceptions about formation practices and teaching methodologies that characterize the docent action. In accordance with the aims, the methodological guidance was based on the qualitative paradigm. Thus, data collection procedures involved were: bibliographical and documentary research and interviews with three professors who taught in guitar disciplines during the semester of 2014.1 on the mentioned courses. Then, these data were systematically organized and analyzed in line with the research characteristics presented here. The results of the research evidenced the concepts, contents and didactic and methodological perspectives in the context of teaching and learning guitar in the studied empirical field. In this context, we perceive a relation between the demands of teaching and learning tool in the study field and the ones evidenced in the literature. The results demonstrated that the professors’ professional tragetory is associated with their influences from the initial musical formation and their guitar learning since they related conceptions that reflected aspects formation, sometimes converging sometimes divergente. The contentes, methodologies and general aspects are made based on parameters that demonstrate alignment with the perspectives of guitar teaching and learning in the contemporary world to the instrumental player formation. Thus, the study gave a broader diagnosis about the guitar teaching reality, demonstrating the diferences and the singularities between the Technical Course and the Course of Bachelor in Music at UFRN. Thereby, this study provides importante contribution to music education, mainly, through its reflections about the guitar pedagogy.

Het Effect van Formatief Gebruik van Rubrics op Transparantie, Zelfregulatie, Self-Efficacy en Prestatie bij Propedeusestudenten van Applied Science.

Boot-Groenink, A. (2016). Het Effect van Formatief Gebruik van Rubrics op Transparantie, Zelfregulatie, Self-Efficacy en Prestatie bij Propedeusestudenten van Applied Science. juli, 12, 2016, Heerlen, Nederland: Open Universiteit.

Mentale Veerkracht als Buffer tegen Docenten Stress-Reactiviteit: een ESM-studie

Om meer inzicht te krijgen in factoren die positief bijdragen aan de stress-reactiviteit van de docent wordt in deze studie onderzocht in hoeverre mentale veerkracht en docenten eigen effectiviteitsverwachting (DEE) een bufferende werking hebben in de samenhang tussen dagelijkse gebeurtenissen met stress en het positief (PA) en negatief affect (NA). Deze kennis kan gebruikt worden op zowel preventief (selectie) als curatief niveau. Het onderzoek is gedaan onder 41 docenten (leeftijd M=40, SD=9.2) uit verschillende typen onderwijs. Middels de experience sample methode werden gedurende een week activiteitsgerelateerde, sociale en gebeurtenisgerelateerde stress en de emotionele reactiviteit, geobjectiveerd in veranderingen in PA en NA gemeten. Vooraf de onderzoeksweek vulden zij twee vragenlijsten in betreffende mentale veerkracht en DEE. Het meten van positief en negatief affect (PA en NA), activiteitsgerelateerde, sociale en gebeurtenisgerelateerde stress gebeurde door middel van de Experience Sample Methode, zowel via papieren boekje als digitaal (smartphone, tablet, computer). Mentale veerkracht is gemeten met de RS-NL, DEE door middel van een vertaalde vragenlijst van de Teacher Self-Efficacy Scale. Door middel van een multi-level regressieanalysie werden tussen de drie stressmaten en de afhankelijke variabelen PA en NA zijn significante samenhangen gevonden. Volgens de verwachting speelt mentale veerkracht een modererende rol in de samenhang tussen de stressmaten en NA. DEE speelt een modererende rol in de samenhang tussen sociale stress en PA.

Culture change in a museum: An action research analysis

The move of a museum in the western United States to larger quarters resulted in an increase in visitors and requests for tours. To respond to the greater number of tours, new volunteers (docents) were recruited and trained. But conflicts arose between the old and new docents. As Docent Chair, one of the authors worked with the Curator of Education to understand the culture change faced by the old docent group and integrate the old and new docent groups. This paper analyzes the culture change using Lewin’s Action Research model. The success of the culture integration was demonstrated when the old and new docents moved away from «this is how it should be done…» to «this is what I see…» in speaking about an event or problem. The language and perception changes were steps toward building a common meaning.